[1] DEL TERME DEL REGNE E DE LA CIUTAT DE VALENCIA

1.- Aquests són los térmens del regne de València: del canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús, e passa per la Cénia, e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e.l terme del regne de València. E Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg; e ix al riu de les Truytes, que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne. E axí com va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e.l dit regne. E de Móra, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d'Alventosa, e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, e del riu ençà és del regne de València. E axí com va a la serra de Javalambre; e de la serra de Javalambre axí com ix a Castel Phabib e a Ademuç, e aquests dos castels són del regne de València. E de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu; e d'allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella. E axí com ix a Xerelli e a la serra de Rua, e fenex a Cabriol, e al terme de Garamoxén, e a la Font de la Figuera; e com ix a Burriaharon, e d'allí a Almizra e al port de Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra de Biar entrò en la Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües. [1.1.1]

2.- Los térmens de la ciutat són: entrò al terme de Murvedre, que partex ab Puçol; e entrò al terme d'Alocau, e de Xiva, e de Buynol e de Torís; e entrò en Munserrat; e entrò al terme d'Algezira e de Cullera. E de la riba de la mar sie e dur lo terme per C milers dintre la mar. [1.1.2]

3.- Aquel que mourà terme enganosament, sia ponit de pena de L morebetins alfonsins, e perda la terra que haurà presa per sa pròpia auctoritat. [1.1.3]

4.- Negú no pusque posar térmens entre lo camp seu e aquel de son vehí, per si tant solament; ne aquels que.y seran posats no.n pusque remoure sens presència del senyor de qui és lo camp vehí; car presents los senyors dels camps vehins, e consintens, deuen los térmens ésser posats e remoguts. [1.1.4]

[2] DE LES PASTURES E DEL VEDAT

5.- Atorgam que.ls pobladors de la ciutat e del terme de València ajen pastures franques e liures pels térmens de les viles, dels cavalers e dels clergues e dels religioses, d'era a era e de céquia a céquia. E ajen un abeurador sobre la vila e altre dejós la vila. E si faran tala en blats o en vinyes, esmenen aquela. E si talaran arbres donen V sous, esmenada primerament la tala.[1.2.1]

6.- Tot bestiar de València, tan bé de cavalers com d'altres, pusquen jaure dins los térmens de la ciutat e ésser franchament e liurament, e haver aquí pastures, sens carnatge e erbatge e beuratge que nós ne negun no deman ni prena per negú temps. [1.2.2]

7.- Cavaler ni altre no pusque fer vedat en alcun loch dintre los térmens de la ciutat ne del regne sens nostra licèntia e sens perjudici d'altre. Mas pusque ber boalar covinent segons la valor e la granea de la vila en la qual aquel fer volrrà. [1.2.3]

8.- Negú no tingue cabana de bestiar d'ovelles ne de vaques ne d'altres bèsties, dintre la orta o alqueries de la orta de la ciutat, sinó d'aquels bous o d'aquelles bèsties que hauran obs a laurar, les quals tingue en sa pròpia heretat. E si mal faran a les heretats d'altre, la guarda d'aquell loch, preses penyores movens, sie creegut d'aquela malafeyta per son sagrament; e de mantinent aquela malafeyta sia emenada al senyor de la heretat.
Enadex lo senyor rey que là on diu que sia creegut la guarda, majorment lo senyor ab son sagrament sia creegut, e sos misatges. [1.2.4]

9.- Donam e atorgam per tots temps que en tots los castells, viles, alqueries, torres, mases e lochs quals que sien altres tots, e en les habitacions dins lo regne bastides o a bastir, axí de richs hòmens com de cavallers, com de bisbes com de tots religioses e de ciutadans, puscats franchament e liurament, sens tot servii forssats que no siats tenguts de fer a nós ni als nostres, e sens tota altra redemptió d'altri, pendre, levar, trer, fer portar e fer talar fusts menuts, grosses, pochs e grans, calç, guix o algepç, moles e rodes de molins, e pedres, a mellorar o a fer o a edificar los estatges vostres, cases, torres e totes altres heretats vostres, e el mur de la ciutat e tots los altres lochs, en qualque loch que sien dins lo regne, e a tots altres vostres uses, e encara a vendre e en altra manera alienar. [1.2.16]

10.- En la rambla o en l'areyn qui és prop lo real nostre e el riu de Godolaviar, segons que va la céquia e comença dels molins d'En Ferran Lòpeç de Varea, e devalla entrò als molins del real nostre, e entre en Godalaviar, exceptada la antigua lauraó, negun hom de nou no façe lauraó ne laure aquí, ne encara en altres lochs públichs, mas tot sie donat a ús de la ciutat, sens neguna redemptió e sens negun servii. [1.2.18]

11.- Les carreres antigues per les quals va hom a les heretats, als orts, a les vinyes, a les alqueries o a altres lochs quals que sien, no sien closes ne estretes ne piyorades. [1.2.19]

12.- Qui mourà o hastirà, dins la ciutat o de fora, paret o portals o altres hedificis sobre fundament o sobre alcun sòl de terra o de cases o d'obradors, axí dels nostres com dels altres, o dels edificis qui ixen en alcuna carrera, jaquesquen una vegada a la carrera pública, del sòl seu, espay de miga alna de València. [1.2.20]

13.- En les riberes, places e patis tot hom, a obs seu ho a públic ús, pusque collir e levar arena, grava e draps secar e lavar, e terra pendre; ne nós puscam vedar, ne altre, açò, per alcun acapte o adquisitió que n'aya feyta de nós o dels nostres, o d'aquí enant la farà, ne per longa usança. [1.2.21]

14.- En torn del mur, ço és a saber, en la barbachana, dins o defora, no faça negun hom estatge ne casa ne edifici, per alcun acapte ne acquisitió feyta ne a fer; ne en aquela barbachana negun hom no haye logar ne sòl. [1.2.22]

15.- Si per aventura serà sòl públich o carrera pública, aquel sòl o la carrera negú no pusque cobrir, car lo cel qui sobre aquel sòl o aquela carrera és, deu ésser liure, ço és a saber, sens cobertura. E si del temps ençà de la preson de la ciutat, sòl o carrera pública cubert o cuberta és, de tot en tot ne sia remoguda la cobertura. E si antiga cobertura per negun cas serà destruïda, altra vegada no hi sie retornada. [1.2.23]

16.- Negun hom no pusque fer casa, cambra, portxe, anvà o bescalm sobre carrera pública o sobre plaça pública; mas aquel qui edificarà les sues parets de prop la carrera pública, o de prop lo sòl públich, o de prop la plaça pública, dreta linya dels fonaments ensús entrò a aquels lochs per los quals l'aygua decorre per les canals, bastesque o edific sens tot contrast qu.e.l mig no sie. [1.2.24]

[3] DE LA CORT

17.- La cort o aquel qui serà sots delegat d'ell, el començament de la sua aministració jur en presència de tot lo poble de la ciutat e públicament: "Jo, aital, jur que aytant can tendré la cort e la aministració de la ciutat e de la cort de València, tendré e guardarè rahó e justícia a tots hómens e a cascunes persones quals que sien, e de qualque loch sien o seran, qui heien pleit o hauran en la cort denant mí, segons les costumes de la ciutat, gitats e departitz de tot en tot, to hoy, gràcia, amor, parentesch, vehinat, e que per mí ni per altre per neguna rahó, aver, do, servii, permessió d'alcú o d'alcuns, per nom d'aquels qui pleyt han o hauran en la cort, no pendré per mi ne per altre, ans de la fi del pleyt ne depuxes, o ans que sie pagat o satisfeyt al creedor o al demanador, e pendré ab mí bons e leyals hòmens qui donen a mí conseyls, e daré drets juhiis en tots los pleyts en que yo seré. E celaré totes coses que en secrets e en conseyls e en dictar sentència o sentències, que a mi seran descubertes. E totes aquestes coses sens engan e sens art e sens mal enginy, a bona fe guardaré e a fealtat del senyor rey. E observaré en totes coses les costumes de la ciutat e tots los pleyts jutyaré, segons aquelles costumes, si Deus m'ajut e aquests sants evangelis de Déus". [1.3.1]

18.- La cort, ab conseyl dels prohòmens de la ciutat, jutge tots los pleyts criminals e civils, observades en totes coses e per totes les costumes de la ciutat. [1.3.6]

19.- La cort o.l jutge, no jutge los pleyts segons la sua consciència ne segons ço que sabrà, mas segons ço que les parts al.legaran davant ell e provaran, car covinent cosa és que.l jutge do sentència segons aquelles coses que davant ell seran provades leyalment. [1.3.11]

20.- Si dos jutges o més, o dos sots delegats o més, seran en un pleyt, ensemps deuen enantar en aquell pleit, si donchs la un d'aquels no s'escusava que no.y pogués ésser. Dels quals jutges negun no.s pusque escusar d'aquel pleyt a ésser, sens justa escusació, e aquela que mostre al justícia. Però, si denant la justícia mostrarà justa escusació, aquell qui ésser i podrà, pusque jutjar sens los altres, si doncs no serà sospitós en aquel pleyt, e que la sospita sie provada, presens emperò los altres qui ésser i poran, e presents les parts qui pledejaran qui ésser hi poran, o.ls procuradors d'ells.
Enadex lo senyor rey que aquel jutge qui s'escusarà, o serà mort, o no.y podrà ésser per longua malaltia o per lonch viatge, ço és si serà absent un mes, entretant no córrega temps a les parts; que la cort n.i meta altre no sospitós en loch d'aquell ab lo qual se puscha enantar el pleyt. [1.3.12]

21.- Establim e prometem per tots temps que, negun temps, nós o alcun nostre successor no darem, ni vendrem, ni empenyorarem, ni en neguna altra guisa no alienarem ni transmudarem, a temps ni per tots temps, la cort de la ciutat ne d'alcuna vila del regne de València, ne les justícies, ne les rendes ne.ls esdeveniments de la cort, a clergues, cavallers, ne a persones ecclesiàstiques o religioses, ne a seglars; ne posarem, a temps ne en per tots temps, aquí, negun hom per aver ne per servii, mas d'an en an mudarem e posarem aquí cort en la festa de Nadal de nostre Senyor.
Enadex lo senyor rey que les rendes de la cort, ne les justícies, ne.ls esdeveniments no pusquen ésser venuts, per sí, specialment ni generalment, ab les altres rendes. [1.3.13]

22.- La cort en sa pròpia persona, en la casa que ça enrrere era sepultura dels reys serrahins, sigue, oge, termen, pledeig e defenesque, ab conseyl dels prohòmens de la ciutat o d'altre loch del regne de València on sia la cort, tots los pleitz criminals e civils e tots los clams qui seran en la ciutat e en tot lo terme de la ciutat, si donchs no serà embargat per grans e per alts afers, o per malaltia o per altra justa occasió no serà detengut, o quant li convenrrà exir defora la vila. Per les quals escusations pusque tots los pleits o alcuns d'aquels a alcun savi habitador de València delegar e comanar.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que quant la justícia lexarà en son loch alcú, que aquel que.y lexarà faça aytal sagrament com la justícia haurà feyt. [1.3.8]

23.- La cort pot fer enquisició contra aquels qui són públicament infamats d'omicidi, e de vici sodomítich, e de ladrocini, e d'esvahiments de cases, e de furt, e de rapina, e de trencament de camins, e de tala de camps e de vinyes e d'orts, e de foch a metre, e de crim de lesa majestat e de falsadors de moneda, si a ell denunciatió serà feyta, e no en altres cases. E feyta la inquisició, e.ls dits dels testimonis reebuts e publicats, sie feyta còpia d'aquels e donat translat a aquels contra los quals aquels testimonis seran donats. E dada la còpia o.l translat, si poden dir contra los testimonis, que sien oïts, e si no, sia termenat lo pleyt. [1.3.99]

24.- Lo batle, o aquels qui rendes o sensals o alcunes altres exides nostres tendran o reebran, o qui aministració de batlia haurà o tendrà, no oye, ne determen, ne jutge ne defenesca alcuns pleyts crimninals o civils, sinó tant solament los pleyts e les demandes qui seran sobre los sensals nostres o les altres rendes nostres, los quals pleyts e demandes solament oje, jutge e defenesque. [1.3.62]

25.- Aquel qui tendrà nostre loch o serà batle o cort, no sie advocat ne rahonador per alcú, ne do ajuda a alcú en advocació rahonan. [1.3.71]
 
26.- Cascun an, el terç dia ans de Nadal, sie eleta cort, e no enans, per neguna necessitat, ne per neguna rahó ne per neguna occasió.
E en la festa de Nadal, enans que l'avangeli de la missa major sia dit, denant tot lo poble e públicament, enaxí que.l batle nostre tingue lo sagramental en les sues mans, la cort façe lo sagrament que és contengut en la costum de la ciutat. E fet lo sagrament, començ aministrar e governar e usar baronilment de son offici.
Enadex lo senyor rey, si donchs lo justícia no moria dins l'an o no feya tals coses per les quals degués perdre lo justiciat; e la-donchs, que n.i sia mes altre, segons que l'altre hi ere mes, segons fur e privilegi, e que complesca l'an que l'altre devia complir, e que prenga salari segons lo temps. [1.3.17]
 
27.- La cort no deman ni prena alcuna cosa per donar auctoritat sua, o fermament, a alcuna scriptura o cartes que sien feytes d'establiments de tudors o de curadós, ne de reparacions de cartes o de translats que sien feyts d'alcunes cartes originals o d'altres scriptures. [1.3.15]

28.- La cort o alcun altre no façe neguna covinença ab aquel qui haurà presa injúria, la qual injúria li serà estada feyta corporalment o per paraula, que no faça posa ne transacció ab aquel qui la haurà feyta la injúria. E si açò faran, sien ponits e donen per pena tan gran quantitat com devie ésser condempnat aquel qui avie feyta o dita la injúria; e que sia infamis. E la pena sie donada a la obra dels ponts o dels murs. [1.3.16]

29.- Quant la cort delegarà o comanarà alcun pleit o pleits principals a alcú o a alcuns, la cort façe jutjar e determenar aquel pleyt o aquels pleyts a aquel o a aquels a qui seran comanats o delegats, enaxí que no prenguen salari ne loguer de les parts. [1.3.54]

30.- L'acessor de la cort jur que sie feel e leyal en donar conseyls a la cort, e en donar sentències, e en totes coses que pertàyen a offici d'assessor; e que no prenga negun do ne servii ne promessa, per negun pleyt que sie en la casa de la cort ni defora, en poder de la cort, ne que.y sperassen a ésser.
Enadex lo senyor rey que là on haurà assessor, que ell reeba los testimonis en pleyt criminal on pena corporal se deja seguir, o en pleyt civil de C morabetins a ensús. E si no hi haurà assessor, que.ls reeba la justícia, ab l'escrivà ensemps. [1.3.44]
 
31.- Can la cort elegerà o pendrà a.ssí assessor, elege e prena a.ssi assessor covinent en aquel dia e.l qual ell serà elet en cort. Lo qual assessor sigue ab ell en la cort; e aquel sie habitador e vehí de València; e no sie en aquel offici perdurablement, mas d'an en an sie elet per aquel qui serà elet en cort. [1.3.46]

32.- En fer enquisicions contra los criminosos o encolpats en aquels crims sobre los quals la cort deu fer enquisició, segons que en la costum de València és contengut, la cort enant en aquesta guisa: Que denuntiatió primerament feyta e clamosa insinuació, ço és a saber demostrament cridan o dien per fama pública per rahó d'aquels crims dels quals alcú és encriminat e encolpat, la cort apell e deman aquel contra lo qual deu ésser feyta enquisitió, e do a ell los capítols escrits sobre los quals deu ésser feyta enquisició contra ell.
Les quals totes damunt dites coses feites, la cort reebe sagrament e confessió d'aquel encolpat; e si ell negarà aqueles coses sobre les quals deu ésser feita enquisitió contra ell, la cort apel e deman testimonis, los quals testimonis sien de bona fama, e no enemichs, e juren que diran veritat, veen e hoen aquell qui serà encolpat. E puys sien reebuts los dits d'aquels, e quant los dits d'aquells testimonis seran reebuts, sien publicats en presència d'aquell qui serà encolpat. E axí com seran publicats, o públicament lests, sien nomenats los noms dels testimonis, e sie donat translat dels dits dels testimonis a aquell qui serà encolpat. E sobre aquels sie donat leer de deffendre a ell, per sí o per son avocat.
Si, emperò, lo jutge serà sospitós a aquell contra lo qual la enquisició deu ésser feita, si serà provada la sospita, la cort do a ell altre jutge no sospitós; e si la cort o el jutge al començament no ere sospitós, e mentre que.l pleit de la enquisició se menarà serà feyt sospitós per alcuna novela rahó, ladoncs la cort do a ell altre jutge no sospitós, axí com dit és. [1.3.105]

33.- En alcuns pleyts civils no sie feita enquisitió, mas tant solament en los criminals. [1.3.107]

34.- Negun hom sinó la cort o delegat de la cort no façe enquisició sobre alcunes coses, en les quals enquisitió deu ésser feyta per costum de València. [1.3.109]

35.- Nós e la cort devem, denant tots los altres, mantenir sens tota defuita en son dret, pubils, vid[u]es, hòmens vells e dèbils, e aquels als quals naturalment deu hom haver merçè quan seran venguts a pobrea o a debilitat per cas d'aventura; car no deu ésser departiment a nós ne a la cort, de persones ne de guaardons. E axí la cort oyrà lo poch com lo gran, e.l pobre com lo rich. [1.3.112]

[4] DEL QUART E DE LES PENES DE LA CORT

36.- Oltra aquela cosa que.l demanador demana e que serà jutgada a ell, aja la cort la quarta part de tots los deutes, ço és a saber, d'aquels que seran condempnats deutors o fermances, pagat emperò primerament al creedor tot lo seu deute, ans que la cort age lo seu quart. E la cort destrenga los deutors e les fermances a venir denant si, e a fer dret e a pagar lo deute sens alcuna messió del demanador. [1.4.1]

37.- Aquel qui serà condempnat en demanda que serà feita contra ell, de cosa movent o no movent , a donar o a restituir o a mostrar a son aversari, o d'aquel qui serà mes en possessió de cosa movent o no movent, o de dret o de deute, per contumàtia de l'adversari per rahó de guardar la cosa, la cort no deman ne prengue d'aquestes coses quart. [1.4.4]

38.- Atorgam e meyloram novellament que.ls destrenyiments de la cort sien feits en aquesta manera: que a negun hom de la ciutat ne del regne de València no sien tancades portes dementre que aja movent o sient on pusque ésser destret de pagar o de penyorar de ço de que li serà feita demanda, o per la citatió de la justícia; e si no haurà movent o sient de que pusque pagar o ésser penyorat, que li sien tancades les portes. E si la cort o.ls saigs de la cort tancaran a alcú les portes, e aquel a qui seran tancades les obrirà sens licència de la cort, per cascuna vegada que les obrirà pach a la cort LX sous. Aquela metexa pena sia observada si negun trencarà emparament que la cort age feyt per clam de negun. [1.4.3]
 
39.- Negun hom no sie liurat ne pres per quart de la cort; ne negun hom no sie liurat ne pres per usures, ne vestedures ne lit ne armes de sa pròpia persona no sien penyorades per quart de la cort. [1.4.21]

40.-  Si alcuns hòmens hauran baraila o contençó entre.ls mateis, dins la ciutat o defora, e.s ferran o.s nafraran, e enans que clam ne sie feit a la cort se posaran entre.lls matexs o per tractament de lurs amics, neguna pena ne calònia no sie demanada a ells. Emperò sien restituïdes les despeses que seran feytes en curatió de les nafres. [1.4.11]

41.- Si posa o compositió serà feyta dins X dies entre aquel qui demanarà e qui serà demanat, jasia açò que lo pleyt sie començat, e agen fermat sobre tots deutes e sobre totes altres demandes civils o criminals o de qualque conditió o manera sien, aquel qui era demanat no sie tengut dar ne pagar quart ne calònia alcuna a la cort ne a altre, ne d'aquel quart ni d'aquela calònia no sie tengut de respondre dins X dies, los quals X dies sien contats del temps enans que.l pleyt serà començat. Passats emperò los X dies, si aquel qui serà demanat serà vençut, sie tengut de donar e de pagar quart, donada emperò segurtat que no fuge ne.s des, en tal guisa que no sostengue les penes que devia sostenir per los mals que avia feits.
Enterprete lo senyor rey que là on diu que no pusque ésser demanat quart ni calònia, que de tota calònia de que deja aver pendre, que lexa axí que se'n pusca fer compositió de les parts. Mas que no s.i entena crim on se deja seguir pena corporal principalment. [1.4.12]

42.- Aquel qui serà condempnat en demanda real d'alcuna cosa, si aquela cosa que li serà demanada no porà retre, e per açò car no la porà retre serà condempnat en lo preu d'aquela cosa, no sie tengut de donar quart, car aquel preu és en loc de la cosa. [1.4.5]

[5] DE SEGURTAT E DE DONAR FERMANÇA

43.- Los hòmens de la ciutat e del regne de València pusquen, quant que.s volran, vendre tots lurs béns e.l preu que d'aquels béns hauran pusquen ab si portar là on volrran, francament e liurament, sens alcun embargament. E nós o la cort o aquels qui nostre loch tenrran devem dar a ells, e a les coses lurs e a la companyia lur, guiatge per tota la terra nostra e per la senyoria e per lo poder nostre. [1.5.1]

44.- Tot poblador e habitador de València sia salv e segur, ab totes les sues coses e ab tots los seus béns, en anan e.n estan e en retornan, per terra e per mar e en tot loch, donan fermança de dret segons la quantitat e la qualitat de la cosa o de l'aver que li serà demanat. E si haver o querer volrrà fermança, aja alongament d'un dia o de dos, si aquel qui demana l'alongament serà tal persona que posseesque coses seens, o aja casa poblada, o posseesque coses seents là on serà demanat. E si aquel que demanarà alongament d'un dia o de dos per querer fermança, no tenrrà casa poblada ne possehirà coses seents,no sia donat a ell alongament a querer fermança sinó en aquesta manera: que vajen ab ell I saig o II, qui seguesquen ell entro que aje trobada fermança; e si no la trobarà o no la volrrà donar, sie tornat a la cort e sia pres e retengut, e aquí estan pres respone al clam que li serà feit, e seguesque tot son dret axí com si pres no fos. Aquela matexa cosa sia feyta d'aquel qui posseex coses seents e no volrrà donar fermança ho no la trobarà. [1.5.8]

45.- Si la cort pendrà o reebrà fermança que no sie bastant, can açò sabrà pusque demanar fermança bastant o donar les penes damunt dites a aquel que no volrrà o no podrà donar fermança bastant. [1.5.15]

46.- Quant la cort o alcun dels curials o dels officials de la cort demana fermança d'alcú per clam feit a la cort d'alcuna cosa, deu a aquel de qui serà clam feyt, jasia ço que ell no o deman, manifestar e dir la persona d'aquel qui.s clama e la soma e el feit de que serà feit lo clam. [1.5.19]

47.- Sobre pleit de manifesta e provada tratió no sie presa fermança, mas sia a nostra mercè e de la cort nostra del loch. Manifesta tració entenem que és solament per cosa jutjada o per confessió d'aquel qui serà demanat. [1.5.20]

48.- Los mercaders de la ciutat e del regne de València pusquen haver e pendre segurtat de christians e de sarrahins per rahó de mercaderia a usar e a fer, jasia ço que nós ab christians e ab sarrahins guerra hajam o haurem o la dejam haver, dementre emperò que no porten a la terra d'aqueles coses vedades. [1.5.24]
 
49.- Tal fermança sie reebuda que pusque pagar ço que serà jutjat, e que pusque ésser destret de la cort e leujerament ésser demanat. [1.5.13]

50.- Clergue no deu ésser reebut per fermança, car no podria ésser destret per la cort, com no sie de jurisdicció de la cort, si donchs no haurà tant de realench que bast a paga a fer de ço que serà jutjat. [1.5.17]

51.- Si la fermança, duran lo pleit vendrà a pobrea per alcun cas d'aventura, aquela fermança deu ésser mudada e altra ésser donada. [1.5.16]

52.- Menor de XX anys no deu ésser reebut per fermança, car no pot fer son dan. [1.5.18]

53.- De quanta que quantitat serà feita demanda, d'aytanta quantitat sie tenguda la fermança que serà donada per fer dret. [1.5.14]

54.- Si alcú farà fermança per alcun hom qui serà demanat sobre alcun contrat, e aquel qui serà demanat per alcun malefici que haurà feit serà condempnat a pena de mort, o per sa volentat, sens que no haurà feit negun malefici, fugirà o morrà, jens per açò no roman que la fermança no sia tengut en açò per què fo fermança, si els béns d'aquel per qui fo fermança no bastaven a la demanda en la qual ell fo fermança; dels béns del qual primerament sia feita pagua, enans que hom puxa demanar la fermança o.ls béns d'aquel. E si aquel qui haurà feita la fermança per alcú en pleit, aprés la fermança feita farà tal malefici per lo qual los béns d'aquela fermança dejen a nós ésser confiscats o encorreguts, primerament dels béns d'aquela fermança sia satisfeyta la demanda en la qual feu fermança, enans que a nós los béns d'aquel fosen confiscats ne encorreguts. [1.5.21]

55.- Si els béns d'alcú, per alcun malefici que ell haurà feit, o per altra rahó, a nós o a altre pervenrran, los creedors e.ls altres qui han dret contra aquel o los béns d'aquel agen tot lur dret, salv en aquels béns; dels quals béns sia a ells satisfeyt enaxí com fóra per aquell satisfeit a aquels a qui ere tengut o obligat. [1.5.22]

56.- Si lo marit d'alcuna fembra serà condempnat per públich juhii, ço és per tal malefici que alcuna part dels béns d'aquel, o tots los béns d'aquell, a nós sien publicats o encorreguts, nós som tenguts satisfer per aquela part que a nós serà publicada o encorreguda, a la muler e als creedors d'aquell condampnat. [1.5.23]

[6] DE CLAM QUE NO SIA MUDAT

57.- Can alcú se serà clamat a la cort, de son adversari, pusque créxer al clam seu o amirvar, entro a la sentència diffinitiva; mas no pusque posar ne fer novell clam de tot en tot per novella rahó, entro que la primera demanda serà termenada; ne pusque aquell qui serà demanat fer reconventió sinó enfre tres dies, los quals dies sien comptats del temps enant que lo pleyt serà començat. E aquesta reconventió no pusque ésser feita sinó davant aquell jutge davant lo qual serà feita la primera demanda; e sie feita aquesta reconventió entre los davant dits III dies. E açò sie entés si d'aquel feyt mateix o d'altre serà feyta reconventió.
Declara lo senyor rey que là on diu que novella demanda no sia feyta, ni novell clam, per nova rahó, tro la primera sie determenada, que pusque fer qualque demanda se vulla per altra rahó; mas la demanda clara no sia retardada per demanda qui puys sia feyta, si donchs clara no és. [1.6.1]

58.- Aquel qui.s clamarà primerament a la cort, primerament men son pleyt e sie hoït, e la cort destrengue son adversari de respondre a aquell qui primerament se serà clamat. [1.6.7]

59.- Si pleit serà mogut realment denant jutge sobre alcuna cosa, pus lo pleit serà començat, ne el demanador lo dret que creu haver en aquela cosa que demane, ne aquel que és demanat la cosa la qual entén defendre, no pusquen a alcú alienar per alcuna manera. E si ho faran no vaila la alienatió que per els serà feita. Mas cascun d'aquels que pledejen pot haver d'un altre terçer que no sie en aquel pleit, que agués dret en aquela cosa de la qual és pleit, tot lo dret e la rahó que.l terçer hagués en aquela cosa de què és pleit entre aquels dos per cessió o per altra alienatió. [1.6.8]
 
60.- Alcú no deu ésser forçat que pos actió, mas deu ésser forçat de comtar lo feit al jutge, e de dir la rahó per què demane, e de donar lo seu clam en escrit. E enaxí com lo demanador haurà declarada la quantitat de l'aver que demana, o la cosa certa movent o no movent, o cert feit declarat en lo seu clam, deu ésser destret aquel qui és demanat a ell de respondre. Si emperò s'esdevendrà que.l demanador no pusque lo seu clam al començament de tot en tot declarar, e volrà jurar que no.l pusque declarar, deu a ell son adversari respondre. [1.6.10]

61.- Aquel qui.s clamarà una vegada de son adversari, sens tota defuita men e seguesca son pleit. E si en aquel pleit enfre X dies no volrà enantar, si porà haver còpia, ço és si porà haver la cort o el jutge enfre aquels X dies, puxes no sia hoït, si dins los dits X dies malitiosament cessarà a menar lo seu pleyt. E la malítia deu ésser axí provada, que la cort cit o deman aquel qui.s serà clamat, una vegada, dues, e la terça, peremptòriament amonestan aquel que men e seguesque son clam. E si ell, axí amonestat, no menarà son pleit entre X dies a la demanda que haja feita, no puxa tornar per negun temps.
Enadex lo senyor rey que la justícia sia tengut de donar sentència d'absolutió si conexerà que aquell contra lo qual és feit lo clam, haja bon dret, e condempnar l'adversari en le despeses del pleyt depús XX dies sien passats, si donchs lo demanador justa rahó de absèntia no mostrarà. [1.6.20]

62.- Tota hora aquel qui.s clama pot a son clam créxer e minvar, e mudar, e corregir e esmenar, entro a la sentència diffinitiva. [1.6.2]

[7] QUALS PERSONES E QUALS COSES PUSQUE HOM PENDRE SENS MANAMENT DE LA CORT

63.- Ladre, robador manifest, heretges, sodomita, talador de nuyt de vinyes, d'orts e de camps, liurament pusquen ésser preses per tot hom sens manament de la cort, e que sien menats a la cort e liurats. [1.7.1]

64.- Tot hom pusque pendre cavall o altra cavalcadura o altres bèsties que vagen exerrades, mas no les pusquen vendre ne tondre ne alienar, e enaxí que aquel qui les trobarà que o denunciu a la cort dintre II dies. E si no ho denuntiarà sostingue e haje aquel dan que ladre deu sostenir e haver. [1.7.3]

65.- Si fembra serà demanada per son propri deute o per altre, no sia presa ne detenguda presa, mas jur que no ha alcunes coses o alcuns béns de què pusque pagar alcuna cosa a son creedor. [1.7.5] 

[8] QUE JUHEU NE ERETGE NE SARRAHI NO HAJE SERVU CHRISTIA

66.- Juheu ne sarrahí no deu ni pot comprar servu que sie christià, ne haver per rahó de donatió ne per altra manera. [1.8.1]

67.- Juheus ne sarrahïns no tinguen ne hajen servens christians o christianes o nodrices christianes; ne obren en los dies de les festes públicament dintre la ciutat ne defora, en alcuna part del regne de València, mas dintre les lurs cases pusquen obrar; ne no tinguen obradors uberts en los dies de les festes; e si o faran que perden totes aqueles coses, sens remey, que poran ésser atrobades en lo obrador d'ells aquel dia.
Crexem en aquest fur que als sarrahins no sie vedat laurar en lurs heretats pròpries ne en altres que tinguen a laurar a miges, o a cosa sabuda, els dies de les festes, enfora lo dia de Nadal, e el dia de Pascha Florida, e lo dia de Cinquagèsima, e.l dia de sancta Maria miyant agost. Mas negun sarrahí ne juheu no obre en obrador ne defora de sa casa en dies de festes; ne christià negun no gos logar catiu ne altre sarrahí ne christià per laurar en la sua heretat en los dits dies [1.8.2]

68.- Si alcuns juheus fugiran o iran a altre senyor ecclesiàstich o seglar, o en la senyoria d'altre faran casa o estaran, jens per ço no són de la nostra senyoria absolts, que per tots temps no sien nostres, si donchs lo senyor del loch, de nós o dels nostres, no haurà sobre aquestes coses diffinitió o donatió. [1.8.3]

[9] D'AQUELS QUI FUGEN A LES ESGLEYES

69.- Juheus o sarrahïns que seran encolpats d'alcú malefici, o seran obligats a molts deutes, e faran semblant que.s vullen fer christians, e fugiran e.s metran en les esgléyes per ço que pusquen esquivar e estorçre de la pena del malefici de que seran encolpats, e que no sien tenguts de pagar los deutes en què seran obligats, sien destrets de pagar tots los deutes que deuran o que.ls asseguren de pagar; e no sien ans reebuts a baptisme entro agen tots los deutes pagats o assegurats de pagar, o seran desencolpats e purgats d'aquel malefici del qual eren encolpats.
Esmenam en aquest fur que.l baptisme no.ls sie vedat ne alongat per deute que degen ne per crim; mas quant seran batejats sien tenguts de respondre al crim e de pagar ço que deuran. [1.9.1]

70.- Encara fem fur nou, que negú qui haurà sarrahina no la tingue per putana sabuda, ne.n prengue soldada. E si o farà, que la perde e sie a nós confiscada. [1.9.3]

71.- Qui nafrarà o ociurà alcú, si puxes fugirà a esgléya o a loch religiós o a casa o a loch de cavaller, la cort ab aquels los quals li serà viyares, que.y sien obs, trague aquel d'aquel logar sens dan de son cors. E quant l'aurà en son poder aquel reeba la justícia que haurà servida.
Enadex lo senyor rey que tot hom que fuge a l'esgléya, que sia defès per la esgléya, e que la cort ni altre no.l ne tragua, si donchs no haurà mort o nafrat hom dins la esgléya o dins XXX passes prop de la esgléya, o no havia home mort a tratió, o no era públich trencador de camins o nocturn destruïdor de camps, o hom qui ocia axí com ociure no deu. E açò atorgà lo senyor rey a la esgléya de sancta Maria, e de sent Vicent, e a la una major esgléya de cascun loch del regne de València. [1.9.4]

[10] DELS ESTABLIMENTS E DELS MANAMENTS DEL PRÍNCEP

72.- Certa cosa és que los establiments e les constitutions s'estenen als feyts qui són per venir, e no s'estenen als feyts qui són passats, si donchs nomenadament no era dit que s'estesessen als temps passats, e encara als feyts que penjen, ço és que són començats e no són termenats. [1.10.1]

73.- Si alcú qui vingue en alcun loch o a alcú e dirà que ve ab nostre manament, tuyt sàpien que no deu ésser creegut d'aquel manament si no o provava per nostres letres. [1.10.2]

74.- Una costum, una moneda de lig e de pes e de figura, una alna, un quarter, un almut, una fanecha, un kafiç, una onça, un march, una liura, una arrova, un quintar, e un pes e una mesura en tot lo regne e en la ciutat de València sia per tots temps.
Enadex lo senyor rey  que axí sia entès lo fur en tot lo regne de València com en la ciutat. [1.10.3]

[11] DE IGNORÀNCIA DE DRET E DE FEYT.
75.- Com per ignorància de dret, ço és, per no sabença de dret, leujerament no.t pusques escusar, si eres major de XX ans, cant renunciest a la heretat de ta mare, tardat t'és demanar la heretat que has rebujada, car d'aquí avant no la pots demanar. [1.11.1]
76.- Error de feyt que sia feita en pleit, si lo pleyt no és fenit, a negun no nou; mas si lo pleyt és fenit o determenat, per errada de feyt no deu ésser restaurat ne revocat. [1.11.2]
77.- Jasie ço que a fembres nogue error, con no saben dret sobre aqueles coses a demanar, que no seran estades lurs, e per aqueles novellament a guanyar pledejaran, aço no ha loch en aqueles que són menors de XX ans, car menors de XX ans si bé.s pledejen d'aquela cosa que no serà lur mas de novell la volen guanyar error, car no saben dret, no.ls ten dan que no o pusquen demanar. [1.11.3]
78.- Error en dret no deu ésser entesa en aquela manera que error de feyt, perquè.l savi pogués ves Déu errar en dret, perquè los drets són certs e fenit; mas en lo feyt pot errar moltes vegades, perquè no és cosa certa per molts feits e per moltes causes que vénen de nou cascun dia Aquest fur arromançà lo senyor Rey. [1.11.4]
79.- Tot hom qui haurà cosa d'altre per compra o per do o per altra manera, si ell sab que d'altre sia, aquela sabença sua li nogue, axí que perde la cosa e el preu. E si nega que no o sab e li serà provat, atresí perde la cosa e el preu; mas si no o sab e lo venedor o sab, no nogue al comprador la sabença del venedor. Aquest fur romançà lo senyor Rey. [1.11.5]
80.- Com per falsa demostració la veritat del feyt no pusque ésser mudada, responen alcú que los béns que són del pare sien de la mare, a aquel qui açò dirà no li tingua dan. Aquest fur arromançà lo senyor Rey. [1.11.6]

[12] DE PRECS FEYTS AL PRINCEP.
81.- Tots los rescrits e les cartes que seran inpetrades o acaptades per alcuns sobre allargaments dels deutes que ells deuen, que no sien tenguts de pagar tro a cert temps; d'altra guisa aquels alogaments no vaylen, si donchs aquels qui seran alongats no donaran fermança covinent que paguen aquel deute que deuran a aquel dia tro al qual seran alongats. [1.12.1]
82.- Los rescrits o les cartes qui seran inpetrades o acaptades contra dret, manam a tots los nostres jutges que no les reeben ne les obeesquen, si doncs alcuna cosa no y havia o no hi ere contenguda que no nogués a altre e que tingués prou e profitàs a aquel que les haurie acaptades, o no ere contengut en aqueles cartes o rescrits que perdonàs alcun malefici a aquels que les haurien acaptades.
Enadex lo senyor Rey que aquel qui inpetrarà rescrits o cartes, callada veritat contra fur de València o contra dret, que sia tengut de retre les messions a aquel contra lo qual haurà inpetrar lo rescrit o la carta, les quals haurà feytes o farà per rahó de la inpetració. E lo inpetrador sia tengut de fermar les dites mesions en poder del justícia del loch, si açò serà demanat per aquel contra qui serà inpetrat lo rescrit o la carta. E si fer no o volrrà, que la carta o.l rescrit no sia reebut e aquel pach les messions can lo senyor Rey manarà per ses letres que aquel rescrit o carta inpetrat contra fur de València o dret no sia reebut ni haja valor. [1.14.2]
83.- Qualque cosa Nós donem o perdonem o atorguem, o entre altres sia feit per alcun contrat o en alcuna manera alienat, tota hora sie entés que sie feit sens perjudici de dret de altre, jasie ço que espressament no sie dit ne contengut en la carta. [1.12.11]
84.-  Si alcú inpetrarà o acaptarà que dintre cert temps no sie demanat per sos creedors dels deutes que ell deje, altresí aquel qui serà alongat no pusque demanar sos deutes a sos deutors dintre aquel temps dintre'l qual serà alongat. [1.12.3]
85.- Aquel qui una vegada serà alongat sobre un deute, altra vegada no pusque ésser alongat sobre aquel matex deute; e si de Nós serà alongat altra vegada d'aquel deute, no valla aquel alongament. [1.12.4]
86.- Deute que per rahó de depósit o de comanda serà degut, o per rahó de lexa en testament o en altra derrera voluntat serà lexat, Nós ne.ls nostres successors no ho puscam alongar. Enadim en aquest fur que deute que sie d'esposalici ne d'exovar ne de compra, Nós ne els nostres no.ls puscam alongar. [1.12.5]

[13] QUE PENDENT E DURAN LO PLEYT, ALCÚ NO.S PUSQUE APPEL.LAR.
87.- Alcú no pusque suplicar, pendent lo pleit o durant, si donchs aquell qui conexerà del pleit no volia mostrar les actes ho pronunciament, ço és, sentències o interloqutories. [1.13.1]
88.- Aquel qui lexarà la appel.lació la qual devie fer, per tots temps deu callar, ço és, que no.s pusque appel.lar d'aquí avant; ne negú no asaig de demanar ajuda de Nós sobre açò que.s pusque appel.lar; e si o farà sàpia que de Nós no li serà atorgada. [1.13.2]

[14] SI CONTRA DRET ALCUNA COSA SERA INPETRADA.
89.- Si excepció o defeniment serà posat contra alcun rescrit o cartes, dien que sien inpetrades o acaptades per monçònegues, les quals mençónegues sien dites en recomtan lo feit o.l dret, o per engan callan veritat serà inpetrat o acaptat rescrit o cartes, lo jutge, segons la tenor de la veritat deurà conéxer e no segons lo rescrit o les cartes que per mençònegues o callan veritat seran inpetrades; e segons açò deu donar e.l pleyt sentència. [1.14.1]
90.- No té traducció valenciana.   
91.- Los rescrits o les cartes donades o acabtades que tolguen son dret de tot en tot  a altre, no hajen valor. [1.14.14]

[15] DELS VULTS E DE LES IMAGES.
92.- Los vults ne les images de Déus ne dels sancts públicament no sien entallats ne feits ne pintats en les places, ne sien posats ne portats a vendre per les places. E qui o farà, pach XX sous per pena. [1.15.1]