Logo UJI
ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Establiments de Jaca de 1238
10 de febrer de 2008
Hem transcrit, amb nombroses variants formals, el text dels Establiments de Jaca, suposadament de l'any 1238, a partir de l'edició de Dámaso Sangorrín del Libro de la Cadena del Concejo de Jaca, publicada l'any 1920. Diu l'autor que la data que figura al començament del document está escrita sobre un raspat del pergamí, la qual cosa podria significar que inicialment hi havia una data anterior i que els Establiments, per tant, també ho serien. Això explicaria que en la ratificació feta pel consell municipal l'any 1238 es diga que en el moment de redactar els establiments, eren altres les persones que ocupaven alguns dels oficis públics; i en el mes de setembre, segons indiquen els privilegis de la ciutat, no hi havia renovació d'oficis. Caldrà prendre nota per seguir analitzant la qüestió en el futur amb més cura

1238, setembre 5. Jaca
El consell municipal de Jaca crea un consell format per cent homes, per garantir el cumpliment dels nous Establiments de la ciutat
Arxiu Municipal de Jaca. Libro de la Cadena, f. 35v
D. Sangorrín. El Libro de la Cadena del Concejo de Jaca. 1920, pp. 389-391. Transcripció, amb variants formals, efectuada el 10-II-2008 a partir de l'edició de referència

Sub Era Mª CCª LXXª VIª, prima dominica mensis septembris.
Super rixas et inimicicias, et contentiones et discordias, et disvoluntates que erant inter quibusdam hominibus Iacce, et super aliquas inimicicias et discordias, et disvoluntates, quod homines extraneis habent ab hominibus Iacce, unde malum et dampnum potebat exire ad comunem civitatis Iacce; iustitie, merino, et iurati, et paciarii, et probi homines Iacce, in unum fuerunt congregati.
Videntes et intelligentes quod propter his predictis et aliis unde dampnum et malum se potebat, eis et comunem civitatis Iacce sequere, habito consilio et deliberatione inter eos, quomodo de dapno illo et malo se possint aspicere, et comunem civitatis Iacce possint in pace tenere et fideliter observare, salva in omnibus fidelitatem domini regis eiusque directis; cum auctoritate et deliberatione don Michel de Setçera, merino pro domino rege, et pro dompno P. Cornelio in Iacca, statuerunt centum homines Iacce, qui per sacramentum quod illi in continenti fecerunt, super crucem et sanctis Dei evangeliis corporaliter tactis eorum manibus, sunt tenti de consiliare et de sequere ad iuratos presentibus et futuris, et tenere cum eis unam viam et unam carreram, ad bonum commodum communem civitatis Iacce, quandocumque vel quotiescumque iuratis presentibus et futuris eis necesse fuerit.
Quod sint valitores et coadiutores cum corpore et avere, contra ad illo vel illos qui venerint contra iuratos vel contra preceptum eorum ullomodo.
Et hoc teneant et teneri faciant cum posse eorum bona fide omni tempore.
Salva in omnibus fidelitatem domini regis eiusque directis.
Sum autem nominati et scripti, tam iurati et paciarii, et iusticie et merino, quam illos centum, in illa carta maiore de omnibus statutionibus, de illos cultellos et aliarum rerum quod illi fecerunt, pro bono et melioramento comunem civitatis Iacce.
Et Petrus de Generes, qui hanc cartam scripsit, de mandato omnium predictorum.
Actum est hoc in cimiterio, subtus ulmo maiore, die et Era prefixis.


1238, setembre 8. Jaca
Establiments de la ciutat de Jaca
Arxiu Municipal de Jaca. Libro de la Cadena, ff. 30r-33v
D. Sangorrín. El Libro de la Cadena del Concejo de Jaca. 1920, pp. 369-388. Transcripció, amb variants formals, efectuada el 10-II-2008 a partir de l'edició de referència

In Dei nomine et eius gratia.
Sub Era Mª CCª LXXVIª, mense september.
Cosa conoguda sia ad estos homnes qui son e qui serán, che com en la ciutad de Iacca ses levantavan moltz mals homnes, et departimentz e barallas e contenças fossan moltiplicadas entre els, ad honorem Dei et beate virginis Marie, salva fidelitatem domini regis, per profectum communem civitatis Iacce, los iuratz don Andrei et don Belenguer Deza, et don J. Arivol, et don S. Áster, et Constantinus don Xicoy, et Ferton de Morlans, e la iusticia, e.ls pacers, e.ls adenantatz, e.ls cosellers, e.ls proomnes de Iacca, en un fóren aplegatz, veden et entenden che achelas barallas e contentas eran a dampnage de la ciutad de Jacca, timen demás che per achelas barallas e contentas se podía asolar e destruire la ciutad de Iaca, e ad els gran dampnaye seguir, haút consel entre els, coma de achel dampnaye se puescan guardar e la ciutad de Iacca en paz tenir, et esgardarla al seynor rey, salva la fe del seynor rey e de sos dreitz, con atorgament de don Michel de Setçera, merino, qui ladoncs tenía por lo seynor rey, e per don Pere Cornel, la ciutad de Iacca, feron estos Establimentz qui deiús son scriutz:
.
[1] Tot primerament devedaren, che null homen habitador de Iacca ni estrani no porte contel, ni neguna altra arma, entz en ciutad de Iacca ni en sas poblations, si no es entran et exin de Iacca con bon entendement.
Stabliren demás che tot homen de Iacca ni habitador, qui portaria contel, ni nulla altra arma, entz en la ciutad de Iacca ni en sas poblacions, si no es entran et exin de Iacca a tantas vegadas quantas los iuratz la.y trobaran portan, a tantas vegadas done V solidos de iacches als iuratz de Iacca, los chals V solidos sian obs de la closón de Iacca, et aquestos V solidos demanden los iuratz e.ls prengan.
E si achel hom no podrá los V solidos aver, o dar no.ls volía entro a cap de XV días, che.l metan los juratz en la cárcer, e eston-hy V días.
Enpero, chan los iuratz trobarán contel portan a null vecin de Iacca, e achel que.l portará dizrá che adés entrá e exí de Iacca, del entrar e del exir sia a conoxenza dels iuratz si pagará V solidos o no.
E per che aizina de contel portar no puesca hom aver, devedaren che null vezin ni habitador de Iacca no porte vayna con sí, in Iacca ni en las poblacions; e qui la portaria a tantas vegadas quantas los iuratz la.y trobarán portan, tantas vezes la prengan e la trenchen e la derompan tota.
[2] Dels homnes stranis establiren, che si los iuratz de Iacca troban al homne estrani portan contel ni nenguna altra arma, che los iuratz de Iacca prengan achel contel o achela arma, e si els conoxen che achel contel o achela arma deve esser peciada, che sia peciada, e si no conoxen que sia per peciar che lo tornen a son seynor.
[3] Sobre tot achest stabliron, che si negun vezin ni habitador de Iacca portava en rescost contel ni nenguna altra arma de che podosa dampnaye ni mal fer a son vezin, done als iuratz de Iacca XX solidos de iaches, los chuals sian ops a la clusón de Iacca, enpero achest es posat de rescost o de paladin, en conoxença de los iuratz si prendrán de achel omne XX solidos de summa, o V solidos.
[4] Stabliren demás, che si algún de los vezins de Iacca ni dels habitadors trairía contel en baralla ni en contençón, contra son vezin ni habitador de Iacca, done als iuratz de Iacca C solidos de iacches, che sian ops a la clusón de Iacca.
E si per abentura no los podía aver, sia ensairat en la cárcer de Iacca, la chual es en lo palatz che.l seynor rey doná a don Aztorc, e eston en achela cárcer C días.
[5] Sobre açó stabliren che si negún vezín de Iacca ni habitador, fería al vezín de Iacca ni al habitador con contel, o con bastón, o con peyra, o con fust, o con alguna altra arma, done als iuratz CC solidos de iacches, de los chuals donen los iuratz C solidos al ferit, e los altres C solidos sían ops a la closón de Iacca.
E si por abentura no los podía aver estos ditz CC solidos, sia ensairat en la sobre dita cárcer, et eston achuí CC días.
[6] Establiren más, che si negún vezín de Iacca ni habitador exiría en carrera ni en forcada, guarnit ab nengunas armas, contra son vezín o habitador de Iacca, per bando ni per baralla ni per nenguna altra contençón, done als iuratz de Iacca XX solidos, los chuals sían ops a la closón de Iacca.
E si per abentura algún dels vezíns, ni dels habitadors de Iacca, anava guarnit con perpunt o con altre guarniment per Iacca, che sia en conoxensa de los iuratz si prendrán de el XX solidos de summa, o si iurará che no ba si no es guarnit per negún mal de vezin ni de habitador de Iacca.
Demás stabliren che si alcún o alcuns vicins o habitadors de Iacca, la summa dels XX solidos o dels V solidos no podrán aver, o dar no volían entro a cab dels XV días, chels iuratz lo metan en la cárcer sobredita; e si es la summa XX solidos, eston-hi XX días; e si es la summa V solidos eston-hi V días.
[7] Et enpero retiengoronse che quantas vegadas ops sería als vezíns o als habitadors de Iacca per orda, o per apelit, o per fuec, o per ost, o per cavalcada, che per estas cosas se puescan guarnir e armas portar, senes pena de la summa, e senes crebantament del sagrament.
E si per abentura negún vezin de Iacca ni habitador, qui vendría contra achestos fetz debedatz, e per pavor de la summa o de la presón de la cárcer, de Iacca se exiría, no puesca retornar ni estar en Iacca entro che la summa pague, o eston en la cárcer los días nomnatz qui de sobre son ditz.
[8] Sobre totas cosas stabliren, che si algún vezín de Iacca ni habitador matava a son vezín op a son habitador de Iacca, done als iuratz CCCC solidos de iacches senes a negún remedi, de chals los iuratz donen CC solidos als más proxmantz parentz del mort, e los altres CC solidos dian a la clusón de Iacca.
E si no los podé aver, els iuratz de Iacca lo cors suen en Iacca o prob de Iacca, foras de glesia poden prendre, che lo soteiren de ius achel qui mort aurá, si achel che él aurá mort es soteirat en Iacca, e si non achel mecier sia viu soteirat.
Enpero si achel mecier qui mataría vezín de Iacca o abitador, per pavor de achesta pena, o per pavor dels CCCC solidos, de Iacca se exiría, nunca retorne en Iacca, entro che primeramente los CCCC solidos pague. E si es pres e no volé donar los CCCC solidos, sia soteirat assí cum de sobre es dit.
[9] De sobre açó los iuratz, e.ls consellers, e.ls adenantatz, e.ls altres proomnes de Iacca, esgardan che nenguna altra materia de departiment entre els ni en la ciutad de Iacca de aquí avant no podés náxer, debedaren che nengún omne vezín de Iacca ni habitador sia ardit de nulla empresión far con negún omne de Iacca, si de foras Iacca, ni prometa valement ni adiutori per sagrament, ni per omenage, per razón de bando ni de baralla.
E si per abentura los iuratz de negún vezín o abitador de Iacca, de açó cels ni sospieita ni nenguna sabidoría aurían, achel per força o per grat denant los iuratz vienga, e iure en present dels iuratz che no prometo ni fe, per omenaye ni per sagrament valement ad altre per bando ni per baralla.
E si per abentura achesta iura no volía far, done als iuratz XX solidos, ops de la clusón de Iacca, e sobre açó iure che desfaga achela unitat che d'aquí enant no si puesca reclamar.
[10] Demás mandarem che tras toz los omnes de Iacca desfagan totas las unitatz e las empresions qui eran entre menestrals, ni en totz los mestiers de Iacca, assí che d'aquí enant los uns als altres no sian tiengutz per cot, ni per iura, ni per omenage, a dampnage de vezín ni de abitador de Iacca, et aiçó sia en conoxença dels iuratz de Iacca.
[11] Demás debedaren che nengún vezín de Iacca ni habitador, sia ardit de far aplega, ni menestrals ni altres omnes ensemble aplegar, ni maniar per iura ni per omenage, per razón de bando ni de baralla, contra vezín de Iacca ni habitador, chual che chual de aquí enant sería en cot, ni en nulla empresión, ni en aplega, ni en manyar, per iura ni per omenaye, per bando ni per baralla, contra son vezín de Iacca ni habitador; done XX solidos als iuratz ops a la closón de Iacca, o faga sagrament che no fe achela aplega ni achel manyar, a damnage de negún vezín de Iacca ni habitador per razón de baralla. Enpero si per abentura en negún mestier era ops en presión ni cot, che sia feit con volontat e con atorgament dels iuratz.
[12] Demás stabliren che si per abentura esdevenía plaga o ferida, o mort, ço che a Dios no placía, entre macips, che homen maior ferís a macip, o macip ferís ad homen mayor, o che viengos negún menspéc entre los vezins e los habitadors de Iacca, de ferida o de mort, on los iuratz puescan conoxer e saber che achel feit se fe per menspec e no per bando, ni per baralla, ni per mal bolença, eston en dit et en mandament dels iuratz, e así com els dizrán ni mandarán de la una part e de la altra che sia complit senes null contradit.
[13] Demás stabliren che chantas vegadas los iuratz odirán ni sabrán che nengún vezín de Iacca ni habitador aurá feit de estas cosas debeadas, e volrá negar che no lo a feit, no esperan altres clams, mas los iuratz per iuras de achels qui en achel logar serán estatz, verdat che demanden, et en segret che la tiengan, et así com la verdat trobaran che o façan compir de la summa o de la pena, segont che de la causa será merida.
[14] E tot vezin o habitador de Iacca qui faría de achestas cosas debedadas, en chal che loc en Iacca sería, o en los termens de Iacca foras de glesia, los más proxmant parentz de achel mal faitor dels iuratz, o de achels omnes qui de ius son escriutz, al chal los iuratz dizrán ni mandarán: "prenetz achel mal faitor", si es fil, o fraire, o nebot, o parent, primerament che.l prenga a son poder, e trastotz los altres qui en achel loc serán, che lo prengan a lor poder e façan en él o de él de la summa o de la pena, así com de sús es escrit.
[15] Demás stabliren che chantas vegadas los iuratz aurán ops los omnes qui de ius son escritz en estos stablimentz, achel o achels, o totz a chals los iuratz clamaran en continent, laxadas totas las fazendas con los iuratz che bayan, e si obs es che vallan e che aiuden als iuratz. E qui açó no compliria sia periuri fals.
[16] Demás establiren, che si negun vezin o abitador de Iacca, mayor o menor, alt o bax o median, ric o pobre, iurat o adenantat, qui faría d'estas cosas debedadas achela pena, e achela summa sia dada tan ben en los uns com en los altres, empero los iuratz presentz e avenidors e.ls omnes qui de ius son escritz retiengoronse per las iuras de els salvar, che si negún vezin de Iacca ni abitador fazía de estas cosas debedadas en rescost ni a paladín, no sian corrumpudas las iuras de els ni de achela cosa no sian tienguts per la iura entro che vienga en certa sabidoria dels iuratz.
[17] Demás establiren, che chal che vezin de Iacca o abitador, faria de achestas cosas debedadas, et en continent no podía o no volía, o no avía de che pagar la summa, de chal che causa sería merida, che los iuratz che li donen espaz per XV días següentz e non plus, enpero el als iuratz per altres omnes ben aseguran e ferman per omenayes a lor volontat, así che al cap dels XV días puescan aver los diners senes nenguna tarda éntegrament.
[18] Demás establiren e fermament prometoren [che entz en l'an ni per tot l'an de estas sobreditas cosas, no puescan toler ni en elas crexer per nenguna razón, ni per nenguna cosa, si no solamentre la vespra de cal d'an o en lo día cab.d'an, o de part achel dia chiscada un an, enantz que los iuratz novels sian en lo consell de Iacca nomenatz; en achestos días enant de la exida dels iuratz, los iuratz viells qui en achel an serán estatz, con cosell dels proomnes de Iacca, en estas sobre ditas cosas puescan crexer o toler tot achel che voldrán, o mudar, o corrompre, o desfer la una cosa e totas ensemble, senes de corruptión del sagrament estiés] la summa dels diners chals en la tinença dels iuratz será presa o deurá esser presa [de achela summa en l'an, ni per l'an, ni entre l'an, ni la vespra de cap d'an, ni el lo día de cab.d'an, ni de part achel día, ni en entrada dels iuratz, ni en la exida] de achela summa no puescan laxar ni minguar, per nulla manera, ni ad achel de qui será la summa, ni ad altre per el los iuratz, per paor ni per temor, ni per ira ni per cor rot, ni per amor, ni per pregarias, ni per neguna razón com puesca dizre ni nomnar, en rescost ni a paladín non rendan, ni rendren façan, ni laxen nin emenden per nulla razón de achest segle.
Mas tota la summa che en tinença dels iuratz quis cada un an será presa, o deurá esser presa, de estas sobre ditas cosas los iuratz che la prengan éntegrament, senes nulla laxa, e che la metan en la clusón de Iacca per menut o per gros, tota ocasión departida.
[19] Demás establiren, che si negún vezin de Iacca o abitador feria sa muller, o son fill, o sa filla, o so sirbent, o sa sirbenta, o negún de la compagna de casa, no sia tiengut de estos establimentz en nulla manera.
E si per abentura negún vezin de Iacca, ni habitador, o algún omen estrani entrava en nulla casa de vezin de Iacca ni habitador, o per força o en rescost o a lairón o per furt de nuetz o de día, et en la casa o en entrada o en exida sería ferit, o mort, o plagat, achel o achels qui.l plagarían ni.l ferirían, ni.l matarían, no sian tengutz de achestos establimentz en nulla manera.
[20] Demás establiren, che chantas vegadas los iuratz e achels qui.lis iuratz clamarán per guardar la ciutad de Iacca de día o de nueit, o per baralla o per contenta partir, o per anar prendre layrón o mal faytor, por estas cosas se puescan guarnir e armas portar, senes pena de la summa e senes corruptión de las iuras.
E demás, si als iuratz o a d'achels qui ab los iuratz serán, esdevenía che ferissan ni plagassen, ni zo che a Dios no placía che matassen a negún vezin de Iacca o habitador, no sían tiengutz de la summa sobredicta, ni per ço las iuras no sían corrompudas; e totz los iuratz e.ls omnes qui de ius son escritz, e tot lo poble de Iacca, sian ad achel valedors e aiudadors per tot sempre.
[21] Demás establiren, che si per abentura entre clergues e lecs era contenta ni baralla, ni se ferían ni se plagavan, o ço che a Dios no placía se matavan, passen-sen assí com a usaye e costumnes es entre clergues e lecs.
Et est establiment es posat assí, per che los lecs no deuen man irada metre ni posar en clergue.
[22] Demás establiren che tot veçin o habitador de Iacca qui mataria a son vezin o habitador de Iacca, no entre per un an e un dia en Iacca.
.
Demás establiren che quiscada un an los iuratz qui entrarán iuren sobre la crotz e sobre los santz avangelis che tienguan e façan tenir totz estos establimentz, e quiscada un per si assí com de sobre son ditz a lor poder.
E per che millor sian tiengutz achestos establiment, la iusticia, el merino, els iuratz, els pacers, els cent, e els proomnes de Iacca, que de ius son escritz, per mandament del poble de Iacca en plener consell, pregoren et arreceboren sobre los iuras, che estos stablimentz sobraditz tiengan e tenir los façan, a bona fe, a lor poder, assí com de sobre son escrit, salva la fe del seynor rey.
E nos, tot lo poble de Iacca, mayors e menors, presentz e avenidors, estos establimentz qui de sobre son escriutz, confirmam e autreyam, e prepagatz de els nos tenim, e las iuras che vos ditz iurats e.ls proomens de Iacca fetz, autreyam che de nostre mandament las fetz, chuals iuras establim e posam sobre nos, et en nos, e sobre nostra fe, e sobre nostra credença, che las tienguam e las façam fidelmentz tenir assí com de sobre es escriut.
E si per abentura negún vecin de Iacca ni habitador, ni altres per el, contra los iuratz ni contra los proomnes qui de ius son escritz per estos establimentz en nenguna manera vendria, nos tot lo poble de Iacca nos convenim e vos prometem a bona fe, senes negun engan, che siam vostres valedors e vostres aiudadors, con cos e con aver, e con poder, en totas cosas e per totas cosas, assí com omen lo pot millor dizre ni entendre.
.
Estos son los omens qui iuraren estos sobre escritz establimentz, en lo plener cosell de Iacca.
In primis, don Domingo, don Andreo, don Ponz Arnalt, don Pere Scrivan, don Ramon de Ates, don Salvador Pedrellón, don Bonfill, don Pontz Tallaches, don Domenge de Ypasa, don Nadal Áster, don Sanyo de Longas; qui la doncs eren iuratz.
De la carrera maior: Betran Richer, Sant de Setzera, Iohan Pelayo, Guillem de Campfranc, Iohan de Montvaldran, Tomás Tallaches, Forçantz don Bonson, Auger de Oloron, Iohan Tallador, Aztorc d'Orllac, Michel de Bescos, Pere de Fontanas, Ramon d'Orllac, Oliver don Iohan Roy, Pedro Lavada, Pelegrin Agut.
De la bofonaria: Arnal de Setzera, Pere Arnal Arroy, Adam bolser, Garcia de Borgnau, Guillem de Yarn, Belenguer Deça, Pere Cagnart, Guillem Deça, Guillem Andreo.
De borg nou: Pere de Pintatz, Gasion de Biela, Bernart de Seta, Calb de Sanz Ferrer, Guillem fill don Forçant, Domenge de Clarac, Arnalt de la Sala.
De la carniçaria: Jordan de Ates, Guillem Agut, Domenge Caxal, Domenge de Clarac, Garcia de Berdún, Bonet de Ossal, Lorentz Áster.
De la çabataria: Guiral de Seta, Michel Tallaches, Aymar de Tolosa, Duran de Seta, Johan Ariol, Guillem Lepat, Garcia Figa, Salbador Peller.
Et ego, Bernart Andreo, iusticia de Iacca, estos establimentz confermo et autreyo; et ad don Domingo don Andreo, iurat, omenage de mans e de boca feci, che estas sobre ditas cosas chiscada una per si, e totas ensemble, tiengua e faça fidelmente tenir, per mo poder, assí com de sobre es escrit; salva la fe del seynor rey.
.
Estos son los homens qui son valedors e aiudadors als iuratz per sacramentos e iuras, qui sobre las iuras arrecehoren estos establimentz qui de sobre son escriutz.
In primis D. Andrei et Belengarius Deza, et Iohanes Arivol, et Costantinus don Xicoth, et Sancius Aster, et Fortanus de Morlans, qui tunc erant iuratis.
Et B. Andrei iusticia, et Michel de Setzera qui tunc erat merino in Iacca pro dompno P. Cornelio, et Poncio Arnaldo, et Michellis Tallaches, et Iohanes d'en Dominico, et Guillermus de Iarne, qui tunc erant pazeros pro domino rege.
Et sunt hec nomina aliorum, ad complementum de illos centum: Augerius de Oloron, Guillermus Aztorch, Vitalis Bonzons, Iohanes Pelayo, Iohanes de Montvaldran, Sancius de Saulers, Bernardus Andrei filius don Aztorch, Vitalis bolser, I. de Iarne, I. de Bail, Pedro de Pardinella, Petrus de Gavaran, Iohanes Aynse, Garcia de Burgo Novo, Petrus de Iurbe, Michel de Carreta, Steven de Senes, Arnaldus de Iugaynach, Bertrandus de Bonet, Petrus de Campfranch, Bartholomeus Aster, R. da Orllach, Aymat d'Athes, Petrus de Martino, Bernardus d'Ossal, Iohanes Tallador, Bernardus Aster, Gassion de Bila, Forcan de la Caritat, Wales de Seta, Bergoynat de Morlans, Andreo de Ul, Dominico de Santa Christina, D. Caxal, Durandus de Seta, Bartholomeus de Fortifacio, W. Costantino, D. don Oliver, Aymat Zapater, Bonetus de Seta, Fortz Aster, Bigorós de Setzera, Petrus de Ansó, Pascal Calb, Petrus de Generes, Deus Aiuda de Borg Nou, W. de Campfranch, Petrus don Xicoth, W. Agut, Adam Bolser, Dominicus de Bonet, Fortifacius de Bons Homo, W. Lepat, Petrus de Montclar, Fortigarsie de Iurbe, P. Dosal, Bernardus de Borza, I. Climent, Bonus Homo Zapater, S. de Sposa, Michel Sanxez, G. Concet, Az. de Borao, Nicholao de Serecun, P. de Bilanua, Steven Stable, Petrus Caynardus, I. d'en Ug, R. Guillem de Serra, Petrus de Bonz Dosal, Martinus Bonaventura, Pascal Borrel, G. de Oloron, D. don Aymat, Petrus de Oloron, Bernardus de Seres, A. Guillem de Oloron, Adan del Hespital, Andreo de Morlans, Vidal de Sogotor, Guillem Loriz, Michel de Borg Nou, Sinebrunus don D., W. Garsia de Lascarr, D. don Steven, Bernardus de Burg Nou, Vitalis de Berdún, Iohanes Caynardi, Fortifacius de Setzera.
.
Gardel, I. de Montvaldran, G. de Saulers, G. Galliso, S. de Barnuga, P. Tallaches, B. de Doda, D. de Avenna, A. de Seta, G. de Aymat, Duran de Cafranc, V. de Raina, A. Ponton, P. de borao, G. Pepin, Tomas [.....], G. Bernard Zabater, M. de Bagneras.
.
Actum est hoc mense septembris, diem festum nativitas sancte Marie, in pleno consilio Iacce.
Et Petrum de Generes, qui de mandato et auctoritate omnium supradictorum hanc cartam scripsit, die et mense et era prefixis, et hoc sig+num fecit.


© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I