Logo UJI
ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
1250, agost
Jaume I atorga la carta pobla dels musulmans de la Vall d'Uixó
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 611, f. 229v. Còpia simple de la primera meitat del segle XV, feta a partir de la traducció del text al valencià efectuada en 1368, raó per la qual aquest document no pot ser utilitzat com a referència a l'hora d'elaborar un llistat de documents del segle XIII escrits en valencià
Garcia Edo, Vicent. La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d'Uixó. 2000, pp. 77-84

Privilegium poblacionis sarracenorum Vallis de Uxo.
Anno a Nativitate Domini millesimo CCCº sexagesimo octavo, die martis que fuit sexta die mensis junii.
Com davant l'onrat en Francesch Marrades, conseller del senyor rey, e per lo dit senyor batle general del regne de València, per part de la aljama dels serrahins de la Vall d'Uxó fos exhibuït e/o feta fe de un privilegi del molt alt senyor rey en Jacme, de alta recordació rey de Aragó, als serrahins de la dita Vall de Uxó atorgat, en pergamí escrit en aràbich o morisch, e ab lo sagell del damunt dit senyor en cera blanqua o groga, ab un correig de çervo impendent sagellat, segons que prima faç appareix, sobre aquella qüestió que era entre l'artiacha major de la seu de Tortosa, de una part, demanant, e los moros de la damunt dita Vall de Uxó de la part altra, deffenent, per rahó de les dues parts de les dècimes de la dita Vall.
E lo damunt dit privilegi, lo qual, emperò, no ere cancel·lat ne en alcuna cosa viciat, bonament, en alcuna manera no pogués ésser lest o regonegut, si aquell dit privilegi ans e primerament no ere esplanat e reduhit de aràbich o morisch en lengua christianesca; per tal lo dit honrat batle, a instància e requisició dels serrahins de la damunt dita Vall de Uxó, manà personalment a Çaat Altafaç, serrahí de la moreria de València, e alcadi dels lochs los quals lo senyor rey ha en lo regne de València, de Sexona a enllà, e a Abdallà Ibenhudeyl, serrahí, alfaquí de la damunt dita moreria de València, abtes, sufficients e experts en letra aràbica o morischa, que aquell dit privilegi e les coses contengudes en aquell deguessen splanar e reduhir de morisch en cristianesch, de paraula a paraula, no anadin-hi ne tol·len-ne alcuna cosa; per ço que ara e esdevenidor lo dit privilegi pogués ésser lest per cristians clarament, sens alcuna dubitació.
Et en continent en aquell mateix instant los damunt dits Çaat Altafaç e Abdallà Ibenhudeyl, reebuts en sí lo damunt dit manament per lo dit honrat batle a ells fet, segons dit és, esplanaren e reduhiren lo damunt dit privilegi de aràbich o morisch en cristianesch, de paraula a paraula, no diminuhim ne anadin-hi alcuna cosa, ensemps ab mí, Pere Çolivera, notari públich per auctoritat reyal regent la scrivania de la cort de la batlia general del dit regne de València, qui lo dit arromançament scriví e per manament del damunt dit honrat batle mis en aquesta pública forma, per ço que a aquell en esdevenidor puxa ésser donada plenera fe per qualsevol persones, lo qual dit arromançament del damunt dit privilegi és de la tenor e continència infrasegüent:
En nom de Déu tot piadós e misericordiós.
Oració feta per Nostre Senyor Déu, sobre tots los apòstols.
Aquest és privilegi honrat, lo qual manà nostre senyor lo rey de Aragó, de Mallorqua, de València, e comte de Barçalona e d'Urgell e senyor de Monpesler, a qui Déu mantenga, atorgat a tots los moros de la Vall d'Uxó, los quals reebé sots la sua fe, e que poblen e poblar façen la Vall de Uxó damunt nomenada, e les sues alqueries e los seus térmens a la dita Vall de Uxó determenats e assignats ans que.ls moros isquessen de la terra.
E que reten de continent lo castell de la dita Vall de Uxó, a nós, lo rey, o a qui nós manarem de nostres gents, sens nenguna triga. E retut lo dit castell sobre lo dit pacte, stiguen tots los moros en la lur població de lurs cases e de lurs béns, en què sien en los lochs o alqueries de la dita Vall de Uxó, ells e tots aquells qui per temps seran de lur generació per a tots temps, tots aquells en fe de nós, lo rey.
E perdonam e remetem a aquells tots crims o penes per aquells comeses tro al jorn de huy; e per res no'n fossen d'aquells dits crims o penes demanats; ne sien demanats de alcuns deutes que fossen deguts a alcuns juheus per alcuna manera.
E volem que tots los moros sien sobre lur çuna, e en lurs matrimonis e en totes les altres coses segons çuna.
E que pusquen publicar lur çuna en oracions e en amostrar de letra a lurs fills e l'Alcorà públicament, sens dengun prejudici a aquells fet.
E que pusquen anar per tota la terra e senyoria nostra, a fer tots los lurs afers, sens que no·ls sie vedat per alcuna persona.
E que.ls sia legut e puxen comprar tot blat per a llavor, a ops de la llur terra, en Borriana o en altres lochs de la nostra senyoria.
E que sien tenguts de pagar tots aquells drets, los quals solien pagar lurs antecessors, ans que isquessen los moros de la terra, e lur dret e delme, segons que és contengut en la carta antiga, la qual de present és en la lur mà.
E atorgam a aquells que sien franches en aquest present any de tots los delmes e drets, del dia que retran lo castell de la dita Vall de Uxó en un any, que no sien de res demanats dels drets. E aprés, fenit lo dit any, sien tenguts pagar tots los drets e delmes, segons lo lur privilegi antich.
E fem-los franchs de la venema dels arbres e de tota la ortaliça, sinó de aquella la qual se vendrà públicament.
E que sien tenguts de pagar lo dret de bestiar e de colmenes, ço és de quaranta, una.
Et que pusquen fer alcadi et alamí per sí mateixs.
Et que pusquen jutjar les aygües entre sí, així com era acostumat en temps de moros, segons que.s conté en los lurs privilegis antichs.
E que sien les rendes de les mezquites a ops de les dites mezquites, axí com ere antigament.
E que no pusqua poblar ab ells cristià ne batejat dins la lur població, sens lo lur voler; ne nós no pusquam aquells forçar, ni alcun altre en nom nostre del regne de València, per tots temps.
Et que sien tots los lochs e les alqueries de la Vall d'Uxó a servitut del castell de la dita Vall de Uxó, segons que de primer ere acostumat.
E qui volrà anar d'els, de la Vall de Uxó, quant se volrà en terres de moros, que ho pusca fer. E açò.ls atorgam sens alcuna triga.
E que pusquen vendre totes les lurs possessions e béns als moros tansolament; e que no les pusquen vendre a alcun cristià null temps.
E que hajen tots lurs térmens o lurs bestiars, de Uxó, e Nul·les, e Almenara, e lo terme de Urmell en la plana, e les vinyes de la alqueria appellada de Carç e Alfàndech, segons que ja eren deputats a ells en temps de moros.
E que puxa anar lo lur bestiar en tot lo terme de Xova, segons que a ells era ja legut.
E totes aquestes condicions havem atorgats a ells, guiats e assegurats en tota la nostra terra, en persones e en béns, ells e tots los que per temps seran em per tots temps, sobre aquesta condició que ells sien sotsmeses e leals vassalls a nós e a qui aprés de nós serà de tota la generació.
E que no pusquen anar a loch o lochs de la guerra, ne'ls pusquen donar nenguna provisió en denguna condició, ni a aquells metre alcuna cosa.
E que dejen guardar tota la nostra terra e a tots los nostres vassalls, bé e leyalment.
E que dejen pagar los drets de les colmenes e lo delme de les figues e de garrofes, e de les gallines, segons que.s conté en altre privilegi per nós a ells atorgat.
E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer çofra de lurs persones ne de lurs bèsties.
E sobre totes les coses damunt nomenades, fóren per nós fermades les dites coses.
Testimonis sobre les dites coses, los capdals don Ferrando de Muncada, don Guillem de Muncada, don Galçeran de Pinós, don Guillem d'Entensa.
Feta en lo mes de jumet alahir, segons compte de moros, en l'any de DCXLVIII. Conjunt lo dit kalendari en lo mes de agost en l'any mil doents cinquanta, segons kalendari de cristians.
E deposam lo nostre signe sobre les dites coses fermades e loades en lo dit kalendari.
E declaram que paguen tots los dits moros, e los qui per temps seran, la huytena part de tots los fruyts a nós o a qui nós volrem. E que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar, de tots los lurs fruyts, los quals naxeran en la lur terra. Exceptam los raÿms dels arbres e de les ortaliçes, los quals no seran venuts.
E pagant la octava part de tots los fruyts, no'ls puscam fer alcuna demanda de tots los fruyts damunt nomenats; exceptat que si per nós o procurador nostre és feyta alcuna peyta o demanda als moros, los quals són en la tinença de València, ladonchs sien tenguts pagar ço que per nós seran tatxats en les peytes.
E los molins que stiguen axí com eren acostumats en temps de moros, ans que.ls moros isquessen de la terra.
E tots aquells qui isqueren de la Vall de Uxó, e no fóren assetjats ab ells en lo dit castell, a nostra volentat o volentat de nostre procurador, sien los béns a ops de les persones del castell.
E scriví totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari, per manament del molt alt senyor Rey, a qui Déu salvu, Salamó, fill de Alquizten.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani, qui predicta omnia laudamus, concedimus et firmamus, prout superius continetur.

Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000274

© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I