Logo UJI
ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Miscel·lània de documents d'Aragó i València
10 de juliol de 2006
Incorporem 55 documents de procedències variades, relatius als regnes d'Aragó i València, contenint donacions i cartes pobles de les terres castellonenques, documents de Jaume I relatius a la ciutat de Castelló, el testament del bisbe Vidal de Canyellas, diversos pergamins del fons de la Universitat Jaume I, documents d'aigües del riu Guadalaviar que afecten a Benaguasil i les poblacions veïnes, i nombrosos documents de ramaderia, corresponents a la comunitat de Teruel i aldees

1274, setembre 24
L'orde de l'Hospital confirma la carta pobla i altres documents atorgats a la vila de Sant Mateu
Arxiu Municipal de Sant Mateu. Llibre I de Privilegis, f. 9v. Còpia simple de començaments del segle XV
Transcrit el 10-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum bene et fideliter factum, XIº kalendas marcii anno Domini millesimo CCCº XXXº octavo, cum auctoritate venerabilis Dominici de Falchs, justicie ville Sancti Mathei, sumptum a quodam publico instrumento in pergameno scripto et per alphabetum diviso, non cancellato, non abolito seu viciato, nec in aliqua sui parte suspecto, cuiusquidem instrumenti tenor de verbo ad verbum sequitur in hunc modum:
Anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo quarto, octavo kalendas octobris.
Cum reverendus dominus frater Berengarius de Almenara castellanus Emposte, esset apud Sanctum Matheum presencialiter constitutus, comparuerunt coram ipso Dominicus Narbonés, P. Galia, A. Mercer, Bn. Tallaferre, Bn. de Angularia, G. de Fornellis, A. Forner, P. Columbi, F. Segarra, A. Balaguer, Bn. Roy, Roger Foc Encés, Vaquerius, Bn. Guitart, et alii probi homines dicti loci, requirentes cum instantia et humiliter suplicantes, ut cum ipsi essent populati in quibusdam casibus ad consuetudinem Ilerde, et in quibusdam servarent foros Valencie, ac in pluribus casibus diverssos usus tenerent, quod ipse deberet eis dare certas consuetudines, et assignare usus et mores secundum quos de cetero ipsi necnon et alii populatores, presentes et futuri, termini Cervarie regerentur, unde dictus dominus castellanus eorum precibus inclinatus, de consensu fratrum inferius scriptorum duxit taliter providendum:
In primis nos, predictus frater Berengarius de Almenara humilis castellanus Emposte, de assensu et voluntate fratris P. de Pulcrovicino comendatoris Cervarie de fronteria, et fratris P. de Fonoleto, et fratris Guillermi de Sarriano, et fratris Jacobi de Galter capellani nostri, confirmamus vobis universsis habitatoribus ville et termini supradicti et successoribus vestris instrumenta priora acquisicionis, cum locus Sancti Mathei fuit datus ad populandum.
Volumus etiam quod tam in causis quod in justiciis et caloniis, ponderibus et mensuris, panis et vini, pannorum lini et lane, et omnium aliorum, sitis judicati et ducti ad consuetudinem ilerdensem, et usos scriptos et non scriptos, sicut cives et alii habitatores civitatis et termini Ilerde utuntur et reguntur ab bonum intellectum vestrum et successorum vestrorum.
Retinemus preterea in hac concessione et confirmacione, nobis et fratribus Hospitalis presentibus et futuris, omnia que retenta fuerunt in alia donacione facta vobis tempore populacionis per H. de Fullalquer, quondam castellanum Emposte, et in alia carta facta vobis per fratrem Bn. de Salanova vicecastellanum Emposte.
Salvamus etiam vobis instrumentum factum per Gui de la Guespa super mensuratico, leuda et penso, laudimio a quibus vos estis liberi. In dicta autem concessione non intelligimus mensuraticum, quantum ad homines termini Cervarie, immo volumus quod dent mensuraticum ut consueverunt et laudimium ut tenentur.
Retinemus et[iam] dominicaturas nostras, quas habemus in Sancto Matheo et in toto termino Cervarie, cum firma, faticca, laudimio et alia iura dominacionis, sicut modo habemus et habere debemus.
Item, retinemus quod jurati semper ponantur et mittantur, de voluntate nostra vel comendatoris Cervarie qui pro tempore fuerit, et proborum hominum cuiuslibet ville termini Cervarie.
Et confitemur pro hac concessione recepisse a vobis et habuisse mille solidos regalium Valencie, et eos in utilitatem Hospitalis posuisse.
Et ideo renunciamus omni excepcioni non numerate pecunie et doli.
Et nos predicti omnes et singuli qui hanc concessionem liberaliter recipimus, promitimus omnia predicta attendere et complere.
Actum est hoc die et anno in prima linea contentis.
Sig+num fratris Berengarii de Almenara castellani. Sig+num fratris P. de Pulcrovicino comendatoris. Sig+num fratris P. de Fonoleto. Sig+num fratris Guillermi de Sarriano. Sig+num fratris Jacobus de Galter, predictorum, qui supradicta omnia concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt: Dominicus de Belltayll rector ecclesie de Borriana, Guillermus de Montealbano, Bernardus Renart rector ecclesie Sancti Mathei, Salvator Rubei, Arnaldus Ermengou, P. Cortit.
Sig+num Guillermi Taraschoni, notarii publici auctoritate domini regis Aragonum per totam jurediccionem suam, qui mandato dictorum domini castellani et aliorum fratrum predictorum, hec scripsit et clausit die et anno in prima linea contentis.


1244, setembre 12. València
Jaume I dóna la vila de Castelló de la Plana al monestir de sant Vicent de València
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 100B, ff. 1v-2r. Còpia simple de finals del segle XIII, que forma parte d'un cartulari dels privilegis de l'esmentat monestir
[Huici-Cabanes, 1976, nº 398]. Revisada la transcripció el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros, ob remedium anime nostre, damus, concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam, domino Deo et beate virgini Marie, eius genitrici, et beato Vincentio et monasterio in Valencia ad eius honorem hedificato, imperpetuum, castrum et villam Castilionis Burriane, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, cum introitibus, exitibus, affrontacionibus, terminis, pratis, pascuis, herbis, aquis, lignis, furnis, molendinis, factis et faciendis, montibus et planis, heremis et populatis, et cum alqueriis ad dictum castrum et villam pertinentibus, cum hominibus et mulieribus christianis, judeis, et sarracenis, habitantibus et habitaturis, cum exercitibus, cavalcatis, et eorum redemptionibus, cum questiis, peytis, cenis, serviciis, tributis, censibus, usaticis, cum trobis et cum omni dominio et pleno iure nostro, et cum omnibus aliis pertinenciis a celo in abissum, sine omni retencione nostra et nostrorum, quam in aliquibus predictorum non facimus ullo modo. Extrahentes dictum castrum et villam et omnia alia et singula supradicta, de dominio, iure, et possessione nostra et nostrorum, et in ius, dominium et plenariam ac corporalem possessionem dictum monasterium, et vos Bn., priorem, cum hoc instrumento mittimus.
Dictum autem castrum et villam prior dicti monasterii vel quilibet alius, impignorare, vendere, vel aliter alienare, ullo tempore non possit, set dictum castrum et villam dicto monasterio et jurisdictioni ipsius semper volumus pertinere.
Datum Valencie, pridie idus septembris anno Domini Mº CCº XLº quarto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt huius rei, G. de Entenza, Gombaldus de Entenza, P. Massa, Garcia d'Auro, Examinus d'Alvero.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.


1241, setembre 29
Gil d'Atrosillo, en nom de Jaume I, atorga la carta pobla de Vinaròs en favor de Grinyó Ballester i altres pobladors. El rei la ratifica el 18 de febrer de 1242
Arxiu Municipal de Vinaròs. Pergamí original en regular estat de conservació
Transcrit el 18-VI-2006 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència. El 22-VI-2007 es torna a revisar el text a partir d'una nova reproducció del manuscrit citat, que ha donat lloc a lleugeres modificacions Tot i que l'aprovació reial figura escrita abans de la signatura de l'escrivà Martí Roldà, en realitat es va posar "a posteriori" en eixe lloc perquè no hi havia altre espai al pergamí, però hem estimat convenient transcriure-la al final, ja que és el lloc que cronològica i jurídicament parlant li correspon. El document conté alguns aragonesismes, que hem posat entre cometes, com ara: "de[.n]çima" (además); "devandito" (antedicho); i "peatje". Entre claudàtors figuren algunes lletres inexistents en algunes paraules, necessàries per a la seua adequada comprensió; o corresponen a algunes llacunes en el text. L'abreujatura "k", l'hem desenrrotllada com a "kaficium"

Notum sit cunctis presentibus et futuris, quod ego don Gyl d'Atrosillo, alquayt de Peniscola, per mandato domini regis, dono et concedo vobis, Grignon Balester, Iª alquaream qui vochatur Bynalaros in termino Peniscole, cum vobis quinquaginta populatores, eremos, populatos, qui abet afrontaciones, prima parte la mar, de secunda parte el ryvo de Oyldecuna, de terçia parte cum termino de Çervera, et in quarta vero partis cum rivo de Oliva.
Sicu[t] iste afrontaciones includunt vel dividunt sic damus, vobis et vestris, per secula cuncta.
Et "de[.n]çima" damus vobis quinquaginta et quatuor sortes in l'almarjal de Pereniscola [sic].
Et super totum istum dono ego, don Gyl, a vobis Grignon, ut faciatis molendino in quaqumque locum volueritis in termino "deva[n]dito"; et detis per "devandito" molendino decima, ad eclesiam de Peniscole et ad domini regis quoque anno ad festum sancti Michaelis, I k[aficium] de trigo et I k[aficium] de ordii.
Et abeatis illum vobis et vestris per secula cuncta.
Et volo ut habeatis ecclesiam et fornum, et fabrecham, salvos dyrectos de domini regis.
Et vos omnes populatores sitis franchi et liberi ex omni mercaderiam, per marem et terram, de leuda et de "peatje", ex directo domini regis.
Et vos detis decimam et primiciam legaliter, pani et vini et oley, et de omni alias rebus.
Ita quod predictam alqueriam vos et vestri abeatis et possideatis et espletetis secure et integre per fuerum et consuetudinem çivitatis Cesarauguste, et nulus asus sit vobis pignorare nisi debitor vel fiduciam.
Facta carta mense septembris, II dias remansis de mensis septenbris, anno Domini Mº. CCº. quadragesimo Iº.
Signum Egidius de Atrosillo +, qui hoc laudo, concedo, et firmo, et testestes [sic] firmare rogo.
Huius rey testes sunt: Arnaldus de Cardona, justiçia, signum +. Signum Ramundus de Belmo[n]t +. Signum Petrus de Rosillon +; vicinos Peniscole.
Signum Martinus Roldani, qui per mandato domini Egidii de Atrosillo, hoc scripsit et de manu mea hoc signum + fecit; et in duodeçima linea ubi dicitur "çiv[ita]", et in ista decima linea literas rasis.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispesullani, qui predictam donationem laudamus, concedimus et confirmamus, sicut superius continetur. Apositum in Ylerda XIIIº kalendas marcii, anno Nativitate Domini M. CC. XL. secundo, per manum Guillemoni Scribe, mandato domini regis.


1236, juny 14. Tortosa
Ferran Pérez de Pina, en nom del rei Jaume I, atorga la carta pobla de Benicarló en favor de Ramon de Bellmunt i altres pobladors
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542c. f. 14r/v. Còpia simple de 1416
Transcrit el 18-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

In Christi nomine.
Notum sit cunctis quod ego, Ferrandus Perez de Pina, tanquam procurator constitutus in hanc parte per dominum Jacobum, Dei gratia regem Aragonum et regni Maioricarum, comitem Barchinone et Urgelli et dominum Montispesulani, cum hoc publico instrumento dono et stabilio vobis, Raymundo de Pulcromonte et Poncio de Pulcromonte, et Petro Serrat et Arnaldo Rogerio, et Bernardo de Olivella et Bernardo Francia, et omnibus aliis populatoribus et habitatoribus usque ad triginta numerum, et omnibus successoribus vestris imperpetuum, quandam alquaream que est infra terminos castri Peniscole que dicitur Benicastlo, cum omnibus terminis et pertinenciis suis, que afrontat orie[nte] in mare, a meridie in bassa de Foze, que est inter tossal et les figueres, occidente sicut aque vertunt tempore pluviarum ex parte de Calig, a circio in rivo sicco.
Sicut terminatur et affrontatur, dono vobis et stabilio predictis usque ad triginta numerum et omnibus successoribus vestris imperpetuum, ad populandum et habitandum.
Sic igitur alchariam predictam in omnibus ingressibus et egressibus suis, cum pascuis et venacionibus omnibus, et cum erbis et lignis et lignaminibus, cum aquis et terris cultis et hermis, vilariis et nemoribus, cum omnibus cunctis ademprivis ibidem pertinentibus et debentibus pertinere, prout melius et plenius dici scribi et intelligi et excogitari potest, ad vestrum comodum et salvamentum et bonum intellectum vestri et vestrorum.
Ita quod predictam alqueriam vos et vestri deinceps habeatis, teneatis, possideatis et explectetis, secure et potenter et integre, ad bonum forum et modum sive consuetudinem civitatis Cesarauguste in omnibus et per omnia.
Nos predictos populatores et habitatores recepimus in presenti alqueriam predictam, secundum formam superius scriptam, per nos et per omnes successores nostros et per omnes alios predictos populatores et habitatores recepimus in presenti alqueriam predictam usque ad XXXª numerum.
Et promittimus et convenimus bona fide inde esse boni et fideles homines, in omnibus et per omnia per secula cuncta.
Unde ego, Ferrandus Perez, dono vobis predictis cum ecclesiam et furno et fabrica, qui benefficium actingerit ibi vos serviat.
Et aliquis castellanus nec baiulus non posse, nec licitum habeat vendendi aquam, nec illius loci erbam nec terminos, nec mittere aliquod albarra super vos.
Et vos et omnes populatores sitis franchi et liberi ex omni mercaderia, pro mare et terra, de leuda et de peatge, ex directo domini regis, et nullus ausus sit vos pignorare nisi debitor vel fiducia sitis.
Et vos detis decimam et primiciam legaliter pani et vini, et olei, et de canemo, et de lino et de capritis, et agnis, et non de aliquid.
Quod est actum apud Dertusam, XVIIIº kalendas julii, anno Domini millesimo CCº tricesimo sexto.
Sig+num Ferrandi Perez de Pina, qui hec laudo et concedo et firmo. Testes firmare rogo.
Sig+num Trincavelli vicecomitis de Bresis. Sig+num Garcie Perez de Pina. Sig+num Thome Garridelli, testium.
Guillermus Vitalis, notarii publici Dertuse, qui hec scripsit et hic sig+num fecit die et anno prenotatis.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani, qui hec concedimus et firmamus ut superius continetur. Apositum mandato domini regis, CCº XXXº septimo in Paniscola.


1252, octubre 12. Huesca
Testament de Vidal de Canyellas, bisbe de Huesca
Arxiu de la Catedral de Huesca. Armari VI, lligall 5. Pergamí nº 338
Arco, R. del. "El jurisperito Vidal de Canellas, obispo de Huesca". Cuadernos Jerónimo Zurita. Institución Fernando el Católico. Zaragoza. 1951, pp. 96-97

Quia nemo in carne positus mortem evadere potest, idcirco in Dei nomine nos Vitalis, Dei gratia oscensis episcopus, in nostro plenu sensu et sana memoria ac integra constituti, scienter et consulte, nostrum condimus testamentum, omnibus aliis usque modo conditis revocatis, hoc confirmantes perpetuo valiturum, in quo eligimus et instituimus manumissores nostros Alfonsum de Orna sacristam oscensem, Berengarium de Cannellis fratrem nostrum, et Berengarium de Civaderia, quibus rogando precepimus ut ipsi res et bona nostra distribuant, et voluntatem nostram exequantur bona fide iuxta possibilitatem suam sicut inferius pervenerint ordinatum.
In primis dimittimus corpus nostrum sepeliendum in ecclesia cathedrale oscensis, volentes et mandantes quod sepultura nostra fiat bene et honorifice de omnibus mobilibus nostris que sunt in domo nostra, et si forte illa non suffecerint, [.....] supplementum de aliis mobilibus nostris ubicumque sint.
Item volumus et laudamus quod de pane et vino et ovibus nostris que hodie habemus, et de medietate fuste nostre solvatur debita nostra in quanto sufficerint hec predicta. Residuum autem predictorum debitorum solvat ecclesia de bonis mense episcopalis, et inter debita ista volumus et mandamus quod solvatur uxori Dominici Tolla medietas illius debiti, de quo nos ab ipso Dominico Tolla ratione injuriarum nobis ab eo illatarum fuimus per sententiam absoluti.
Item dimitimus hereditatem nostram de Valencia, ecclesie sancte Marie de Salis, sub hac videlicet conditione quod primo de hereditate illa, et de residua medietate fuste nostre, solvantur legata et restituantur injurie ac solvantur debita infrascripta, et residuum predicte hereditatis tradatur predicte ecclesie sancte Marie de Salis.
In primis dimitimus predicto Berengario de Cannellis, fratri nostro, CCCos. morabetinos, et dicto Alfonso de Orna sacriste oscensis C morabetinos, et Arnaldo de Banneris mille morabetinos, et Guillelmono de Penna fideli nepoti nostro CCCos. morabetinos, et Bernardono fratri eius C morabetinos, et Petro de Turre CCos. morabetinos, et Raymundo de Rivo Sico quingentos morabetinos, et Bernardono fratri eius L morabetinos, et don Berengario de Civaderia centum quingentam morabetinos.
Item, dimitimus Geraldone de Banneris, fratri dicti Arnaldi, omnes libros nostros iuris civilis et decretales, et volumus quod redimantur libri predicti et tradantur dicto Geraldono.
Item, dimittimus ipsis duobus fratribus Arnaldo et Guillelmo de Banneris, omnes lapides nostros preciosos.
Item, volumus et mandamus quod dictus Arnaldus de Banneris, habeat equum quem iam sibi dedimus et unum mulum; et Petrus de Turri habeat similiter equum quem iam sibi dedimus, et unum mulum; et Guillelmonus de Pena, fideli nepos noster predictus, habeat mulam quam equitare consuevit. Et dictus Raimundus de Rivo Sicco habeat similiter mulum quem equitare consuevit; et Geraldonus de Banneris predictis, habeat roncinum quem ecquitare similiter consuevit.
Item, volumus et mandamus quod solvantur dicto Arnaldo de Banneris, ea que pro nobis debet in Osca, et C solidum jaccensem quos pro nobis manulevavit in Ilerda.
Item, solvantur nonaginta solidum jaccensem Petro de Turri, quos de suo pro nobis expendit.
Item, volumus et mandamus quod restituatur Guillermo de Rivo Sicco, clerico nostro, quicquid nos habuimus de portione sua de Barbastro, ex quo eum fecimus porcionarium ipsius loci.
Item, recognoscimus quod debemus dicto Berengario, fratri nostro, de Cannellis, DC solidum jaccensem pro quodam equo quem ab ipso habuimus, quos mandamus sibi solvi de predictam hereditatem Valencie, et medietate fuste nostre simul cum aliis injuriis et legatis.
Item, dimittimus quod de eiusdem solvantur debitum magistri Raimundi Roderici, Barchinone, et CCXXX solidum jaccensem quod debemus Bernardo Barchinone, notario nostro, pro uno mulo quem ab ipso habuimus, et CXX solidum jaccensem quos debemus domine Agneti uxori dicti Berengarii de Cannellis, pro uno tapeto quem habuimus ab eadem.
Item, dimittimus fratribus minoribus oscensis CCC solidum jaccensem, et fratri Johanni de Hospitali, eiusdem ordinis, L solidum jaccensem pro se.
Item, dimittimus eisdem fratribus pro vestuario centum L solidum jaccensem.
Item, dimittimus fratribus predicatoribus Barchinone triginta morabetinos, de quibus iam habuerint C solidum barchinonensem.
Item, dimittimus ecclesie sancti Petri de Siresia quingentos solidum jaccensem pro emenda hereditatis de Bardossella, scilicet de Gorduno, quam nos vendidimus, que pertinebat ad ipsam ecclesiam, de quibus quingentos solidos emantur possessiones ad opus ecclesie antedicte.
Item, dimittimus Sancio de Boleya, archidiacono oscensis camere, et jaccensis, pro emenda expensarum captionis sue, C solidum jaccensem.
Item, dimittimus Dominico Pepini, abbati de Ayn, centum XXVII solidum jaccensem, quos expendit de suo pro nobis in Astorito.
Item, dimittimus Urrace, baptiçate que fuit de gente judeorum, CCC solidum jaccensem, ultra ea que sibi dedimus.
Item, recognoscimus quod dum eramus prepositus mensis novembris in ecclesie Barchinone, fecimus injuriam cuidam puelle de Provincialibus, filie de Bonafiaç, usque ad millem solidum barchinonensem, ut nobis videtur, et hiis scit Petrus Arberti, canonicus barchinonensis, et ideo volumus et mandamus quod ad recognicionem ipsius Petri Arberti restituantur dicti mille solidi, vel etiam [..... ..... ...plibus] sibi tenemur muliere predicte vel heredibus suis.
Item, quod Marimundus de Plicamanibus, civis Barchinone, olim defunctus, dicebat se ius habere in domibus quas nos habemus in Valencia ex donatione domini regis, volumus et mandamus quod instrumenta nostra et heredum dicti Marimundi que confecta fuerint super acquisitione dictarum domorum, ponantur in manu fratris Raimundi de Penna Forti, predicatoris Barchinone, et fiat de domibus illis secundum quod ipse frater Raimundus cognoverit faciendum.
Item, volumus et mandamus quod restituantur Petro Marcho, archidiacono vallensis, domus sue de Valencie quas nos tenebamus simul cum nostris.
Item, dimittimus Abraym Abarrale, alphaquino oscensis, fisico nostro, XX morabetinos.
Volumus etiam et mandamus quod dictas injurie nostre restituantur et emendetur que [.....] poterunt inveniri.
Omnia autem bona nostra expressa et nos expressa, dimittimus in posse predictorum A. de Orna sacriste oscensis, Berengarii de Cannellis et Berengarii de Civaderia, volentes et mandantes quod ipsi compleant et compleri faciant omnia supradicta prout superius sunt expressa, et possint vendere dictam fustam et totam hereditatem Valencie, vel partem ipsius, pro exequendis predictis, prout eis visum fuerit expedire.
Et si forte successor noster vel aliquis alius impediret vel impediri faceret, predictos scilicet Alphonsum de Orna sacristam oscensem, Berengarium de Cannellis, et Berengarium de Civaderia, in predictis vel in aliquo predictorum, supplicamus domino rege et misericordiam ipsius, et auxilio imploramus, quod ipse manuteneant et deffendant eos, et faciat compleri omnia predicta prout a nobis sunt superius ordinata.
Sunt testes huius testamenti, Arnaldus de Rosanis, archidiaconus de Sarravlo, et Andreas de Claris Vallibus canonicus oscensis.
Actum est hoc apud Oscam, in palatio domini episcopi, IIIIº idus octobris, anno Domini Mº CCº Lº IIº, era Mª CCª nonagesima.
Ego Guillelmus de Loças, publicus oscensis notarius, hanc cartam scripsi de mandato predicti domini episcopi, et in XVIIII linea rasi et rescripsi ubi dicitur "XXVII", et in XXIIII linea ubi dicitur "fisico nostro XXti.", et hoc sig+num feci.


1269, maig 9. Lleida
Jaume I atorga llicència al monestir de sant Vicent de València, que té la jurisdicció sobre la vila de Castelló de la Plana, per a que puga celebrar una fira anual a l'esmentada població
Arxiu Municipal de Castelló. Còpia autoritzada en pergamí de 1312
Sánchez Adell, J. El Llibre de Privilegis de Castelló de la Plana. 1993, pp. 140-150. Revisada la transcripció el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum fideliter factum XIIIIº kalendas decembris anno Domini Mº CCCº duodecimo, sumptum a quodam privilegio pergameneo sigillato cereo pendenti, illustrissimi domini Jacobi inclite recordacione regis Aragonum, cuius series sic habetur:
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis dilecto et fideli nostro Jacobo de Rocha, procuratori hospitalis sive monasterii sancti Vincentii Valencie et vestris successoribus pro [iuribus]ipsius monasterii et ipsi monasterio imperpetuum, ac etiam statuimus quod semper de cetero annuatim celebrentur nundine in villa Castilionis campi de Burriana, que incipiant octava die ante festum sancti Luche et durent per decem dies sequentes. Quasquidem nundinas vobis perpetuo concedimus liberas atque franchas.
Recipimus etiam in nostra proteccione, custodia, comenda et guidatico speciali omnes et singulos homines et mulieres ad dictas nundinas venientes, cum omnibus rebus et mercibus quas ibidem aportaverint ad vendendum, et ibidem etiam emerint, in veniendo, stando et redeundo.
Ita scilicet quod non capiantur, detineantur, marquantur, pignorentur nec agraventur aliqua racione, nisi proditores fuerint manifesti vel homicide, vel encartati, aut debitores vel fideiusores pro aliis constituti, nec etiam si debitores vel fideiussores pro aliis constituti fuerint, nisi prius in ipsis fatica inventa fuerit de directo.
Mandantes baiulis, justiciis, juratis et aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod huiusmodi guidaticum nostrum firmum habeant et observent et faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione.
Quicumque autem contra dictum guidaticum nostrum venire attemptaverit, iram et indignationem nostram et penam quingentorum morabatinorum se noverit incursurum dampno illato primitus et plenarie restituto.
Datum Ilerde VIIº idus madii anno Domini Mº CCº LXº nono.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Raymundus de Montecatheno. [2ª col.] Guillermus Raymundi de Montechateno, Jacobus de Cervaria. [3ª col.] Guillermus de Angularia, Raymundus de Urgio.
Sig+num Simonis de Sancto Felicio, qui mandato regis predicti hec scribi fecit, cum raso et emendato in IIª linea, ubi dicitur "procuratoribus", et in VIIª linea ubi dicitur "procuratoribus", et clausit loco die et anno prefixis.
Sig+num Johannis de Capestayn auctoritate regia [publici] Valentie notarii, testes. Sig+num Guillermi de Olivaria notarii publici Valentie testis.
Sig+num Arnaldi de Fonte, justicie Valentie, qui viso originali privilegio, huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Johannis de Miralles, publici Valentie notarii et curie eiusdem pro Guillermo Scribe, qui auctoritatem dicti justicie, eius iussu in hoc translato apposuit et scripsit.
Sig+num Jacobi de Purpuris, publici Valentie notarii, qui hoc fideliter translatavi et a suo originali comprobavit [et clausit cum raso] in prima linea [ubi dicitur] "nos".


1269, maig 11. Lleida
Jaume de Roca, degà de la catedral i procurador de la casa de sant Vicent de València, senyora de la jurisdicció de la vila de Castelló de la Plana, enfranqueix d'imposts durant els propers cinc anys, totes les persones que vagen a comprar i vendre a les fires dies abans establertes a l'esmentada vila
Arxiu Municipal de Castelló. Pergamí original. Número 54 antic
Transcrit el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Noverint universi, quod nos Jacobus de Rocha, decanus Valencie, sacrista ilerdensis et domini regis Aragonum notarii ac procurator domus sancti Vicencii Valencie, nomine procuratorio eiusdem domus, per nos et successores nostros qui procuratores vel priores fuerint dicte domus, infranquimus et franchos et liberos facimus penitus et inmunes vobis ville Castillionis Campi Burriane, que est dicte domus, et terminis suis, omnes illos qui ad nundinas que ibi celebrabuntur venient per quinque annos primos venturos et continue completos.
Ita scilicet quod aliquibus bestiis minutis et grossis et mercibus ac rebus aliis, quas ibi ement vel vendent in dictis nundinis per predictos quinque annos, non teneantur venientes ad ipsas nundinas solvere aliquod pedagium sive lezdam, set sint inde franchi et liberi in dictis nundinis a predictis, per predictos quinque annos penitus et inmunes.
In cuius rei testimonium presentem paginam per notarium inferius scriptum et nostri sigilli munimine fecimus roborari.
Quod est actum Vº idus madii anno Incarnationis Christi Mº CCº LXº nono.
Sig+num Jacobi de Rocha predicti, qui hoc concedo et firmo firmarique rogo.
Sig+num Simonis de Sancto Felicio. Sig+num Bartholomei za Porta, scriptorum domini regis, testium.
Sig+num Berengueroni Bardina qui hoc scripsit sub iussione Berengarii Bardina notarii publici ilerdensi.
Sig+num mei Berengarii Bardina, notarii publici ilerdensi qui hoc scribi feci.


1262, març 23. Montpeller
Jaume I atorga als habitants de la vila de Castelló de la Plana, que totes les heretats que tenen concedides pel monestir de sant Vicent de València, que ostenta la jurisdicció sobre la vila, no podran ser soguejades de nou
Arxiu Municipal de Castelló. Pergamí original. Antic nº 44, en mal estat de conservació, que ha provocat pèrdues importants del suport, afectant especialment la zona de les signatures
Transcrit el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus et indulgemus vobis, universis et singulis hominibus Castilionis Campi de Burriana, presentibus et futuris imperpetuum, quod nos vel nostri nec prior monasterii sancti Vincentii de Valentia, nec sui successores nec aliqui alii, non sogueiemus de cetero unquam aliquo tempore nec sogueiari faciamus hereditates et possessiones vestras quas pro dicto monasterio tenetis in Castilione Campi de Burriana et terminis suis, ad decem solidos regalis pro qualibet jovata, immo sitis inde vos et vestri imperpetuum franchi et penitus absoluti, prout melius dici potest et intelligi ad [vestro] et vestrorum bonum et utilem intellectum.
Datum in Montepesulano, Xº kalendas aprilis anno Domini millesimo CCº LXº [secundo].
[Sig+num Jacobi, Dei gratia] regi Aragone, Maioricarum [et Valencie], comitis Barchinone et Urgelli [et domini Montispesulani].
[Testes huius rei sunt], [1ª col.][G]aucerandi [de] Pinos. [2ª col.] R. za Guardia, Garsias Ortiz de Açagra. [3ª col.] [..... .....], Gomicius de Podio.
Sig+num Petri de Capellades, qui mandato domini regis hec scribi fecit et clausit, loco die et anno prefixis.


1272, febrer 17. València
Jaume I confirma tots els establiments de cases i vinyes del raval de Castelló de la Plana, així com l'indicació del perímetre dels murs i portals de la població, fetes pel batlle de Morvedre, en nom de Jaume de Roca, procurador del monestir de sant Vicent de València, que té la jurisdicció sobre la vila
Arxiu Municipal de Castelló. Pergamí original. Antic nº 73
Transcrit el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Noa Jacobus Dei gratia rex Aragonum Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros laudamus, concedimus et firmamus omnes donaciones seu particiones factas de domibus et vineis in ravallo Castilionis Burriane, et de muris et portalibus per ipsum ibidem assignatis per Robaldum Voltorasch baiulum Muriveteris, loco et nomine fidelis et dilecti notarii nostri Jacobo de Rocha, sacriste ilerdensis, dechani Valentie, et procuratoris domus et bonorum hospitalis et monasterii sancti Vincencii Valencie.
Mandantes universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod dictas donaciones et paraciones firmas habeant perpetuo et observent, et faciant ab omnibus inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant modo aliquo vel racione, si de nostra confidunt gracia vel amore.
Datum Valencie, XIIIº kalendas marcii anno Domini Mº CCº LXXº primo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragone, Maiorice et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montepesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Petrus Ferrandi. [2ª col.] Guillermus de Podio, Hugo de Baucio. [3ª col.] Blaschus Maçe, Albertus de Foix.
Sig+num Michaelis Violeta, qui mandato domini regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.


1272, febrer 17. València
Jaume de Roca, procurador del monestir de sant Vicent de València, que ostenta la jurisdicció sobre la vila, confirma als habitants del raval de Castelló de la Plana totes les concessions de cases fetes en nom d'ell pel batlle de Morvedre, així com l'establiment del perímetre dels murs i portals de la població
Arxiu Municipal de Castelló. Còpia autoritzada en pergamí de 1296. Número antic 42
Transcrit el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum bene et fideliter translatatum pridie kalendas marcii anno Domini millesimo CCº nonagesimo quinto, sumptum a quodam privilegio venerabili et religiosi domini Jacobi de Rocha, tunch sacriste ilerdensis sigillato, sigillo suo cereo pendenti, cuius series sic habetur:
Noverint universi quod nos Jacobus de Rocha, sacrista ilerdensis, decanus Valencie et notarius domini regis Aragonum, et procurator domus sive monasterii beati Vincencii Valencie, videntes et intelligentes magnum profituum et utilitatem, et etiam aucmentum maximum reddituum et etiam hominum ipsius monasterii, per nos et per omnes priores dicti monasterii ac successores nostros presentes et futuros, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro, damus, tradimus et concedimus imperpetuum, vobis universis et singulis populatoribus et habitatoribus presentibus et futuris, arrafalli de Castellione quod est ad januam miganam de saso de Castellione, vobis de mandato nostro per Robaldum de Voltorasch, baiulum de Muro Veteri, asingnatum, omnes domos vestras et staticas franchas, liberas et quietas, quas habetis vel habebitis seu etiam construxeritis in dicto arrafalli.
Dictas vero domos et staticas quas in dicto arrafalli habetis vel habebitis, seu etiam construxeritis, damus, laudamus, et concedimus vobis et vestris, perpetuo, franchas et liberas et inmunes, cum viis, exitibus et introytibus, januys et portalibus, solis, fundamentis, parietibus, lignis et suprapositis ac cohoperimentis, gutis et stillicidiis, albelonis, clavegueriis, et cum omnibus suis pertinenciis et melioramentis factis et faciendis, a celo in habissum per secula cuncta, ad habendum, tenendum, posidendum, vendendum, dandum, alienandum, stabiliendum, seu etiam permutandum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates facere libere perpetuo faciendas, ut de rem vestram propriam sine omni retentu quod in predictis non facimus, ut melius dici, scribi, vel intelligi potest, vestro bono intellectui et vestrorum, exceptis tamen militibus et santis et personis religiosis.
Damus etiam et concedimus vobis ad dictum arrafale, III januas et portales, unam ad sassum, alteram versus civitatis Valencie, alteram versus civitatis Dertuse, sicut vobis sunt assignate per dictum Robaldum de Voltorasch.
Damus et concedimus insuper murum et vallum ad dictum arraphale, ex tribus partibus, sicut per ipsum Robaldum de Voltorasch de mandato nostro vobis est asingnatum.
Promitentes quod nos nec prior domus seu monasterii predicti sancti Vincencii, vel rector seu senior ipsius monasterii contra predicta in aliquo non veniemus, nec venire faciemus modo vel imposterum aliqua racione vel iuris casu aliquo tempore.
Et ut predicta omnia universa et singula maioris gaudeant firmitatem, munimine sigilli dictum instrumentum facimus roborari.
Datum Valencie XIIIº kalendas marcii anno Domini Mº CCº septuagesimo primo.
Ego Jacobus de Rocha, procurator sancti Vincencii, hoc firmo.
Sig+num Guillermi Cerdani, publici notarii Castellionis campi Burriane, qui me pro teste subscribo.
Sig+num Petri Berengarii notarii publici Castellionis Campi Burriane huius translati testis.
Sig+num Raymundi Aguilar, notarii publici Castellionis campi Burriane, qui hoc translatum bene et fideliter translatari fecit, cum diccionibus suppraponitis in sexta linea, ubi dicitur "domos vestras", et clausit die et anno in prima linea contentis.


1244, agost 18. València
Jaume I permuta els castells i viles de Morella, Morvedre, Almenara, Castelló i Sogorb, pel regne de Mallorca i el comtat d'Urgell, que pertànyen a l'infant Pere de Portugal
Arxiu Municipal de Castellò. Còpia autoritzada en pergamí de 28 de setembre de 1244. Antic nº 189
[Huici-Cabanes, 1976, nº 394]. Revisada la transcripció el 21-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum fideliter factum quod sub istis continetur verbis, anno Domini Mº CCº XLº quarto, quarto kalendas octobris:
Noverint universi, quod nos infans dompnus P., consulte et ex certa sciencia ac spontanea voluntate, per nos et omnes nostros successores, damus, solvimus, et diffinimus vobis dompno Jacobo, regi Aragonum, et vestris successoribus in perpetuum, totum comitatum Urgelli et totum regnum Maioricarum, et totam insulam Minoricarum et eorum terminis et pertinenciis, et omnibus que pertinent ad omnia predicta loca vel pertinere debent per alodium proprium liberum et quietum, cum toto iure nobis pertinente aliqua causa seu racione aut debentibus pertinere. Extrahentes nos et nostros, de posse iure et dominio dicti comitatus et regni Maioricarum et insule Minoricarum et eorum pertinencium omnium.
Ita quod dictum comitatum et totum regnum Maioricarum et insulam Minoricarum, cum toto iure nobis pertinente in eis, habeatis causa donationis, absolutionis et diffinitionis inter vivos et causa proprietatis, cum omni pleno iure, dominio et potestate, perpetuo, ad omnes voluntates vestras et vestrorum, sine omni retentione nostra et nostrorum, excepto iure quod comitissa Aurimbiaix nobis concessit in testamento suo in valle Oleti, quod nobis retinemus, et excepto iure quod habemus in insula Eviçe.
Nos itaque Jacobus, rex Aragonum, recipientes hanc donacionem et diffinitionem omnium predictorum, damus, laudamus, et concedimus per nos et nostros vobis infanti dompno P., ad habendum, tenendum, possidendum integre omnibus diebus vite vestre, castrum et villam de Morella, et castrum et villam de Muroveteri, et castrum et villam de Almenara, et castrum et villam Castellionis de Burriana, et castrum et villam de Sogorbio, cum introitibus et exitibus, terminis, pratis, paschuis, herbis, aquis, lignis, furnis, molendinis, redditibus, proventibus, exaccionibus, iuribus realibus et personalibus, hominibus, mulieribus, habitantibus et habitaturis, cum omnibus jurisdictionibus et pleno iure nostro, et cum omnibus aliis nobis ibidem pertinentibus et debentibus pertinere quoquomodo, de consuetudine vel iure, in tota vita vestra in feudum et ad consuetudinem Barchinone, et faciatis inde nobis et nostris homagium, et donetis potestatem de omnibus predictis et singulis castris, iratus et paccatus, quandocumque et quocienscumque voluerimus, et faciatis inde pacem et guerram per nos et omnes successores nostros, de christianis et de tota Andalucia.
Et post mortem vestram habeant successores vestri, quos eligeritis, terciam partem omnium exituum et reddituum dictorum castrorum et villarum et eorum terminorum qui proveniant omni tempore, per mare et per terram, et ipsi successores vestri teneant ipsam terciam partem, per nos et nostros in perpetuum, in feudum, ad consuetudinem Barchinone, et donent potestatem de omnibus castris et villis predictis quandocumque et quocienscumque voluerimus, irati et paccati, et faciant per nos et nostros pacem et guerram de tota Andalucia et de christianis.
Retento nobis et nostris capite castri de Morella et capite castri de Muroveteri, salva nobis tercia parte exituum de terminis ipsorum castrorum et villarum.
Alia vero omnia, cum omni senioratico et integra juridiccione, ad nos et nostros post vestrum obitum revertantur.
Concedimus etiam vobis quod ordinetis et disponatis libere, prout vobis videbitur expedire, de possessionibus omnibus et hereditatibus et honoribus et statu predictorum castrorum et villarum, salvo dominio nostro et nostra fidelitate.
Stabilimenta et ordinamenta que inde feceritis, rata sint semper et firma, tamquam si a nobis specialiter essent facta, et promittimus vobis per nos et nostros nunquam contravenire.
Si autem alia castra, de novo, preter illa que dicta sunt, hedificaveritis in castris et villis predictis et eorum pertinenciis, liceat vobis hec facere, et quod teneatis ea vos et vestri imperpetuum, per nos et nostros in feudum, ad consuetudinem Barchinone, et detis inde potestatem iratus et paccatus, quandocumque voluerimus nobis et nostris, et quod habeamus nos et nostri duas partes exituum et reddituum de unoquoque castro et villa post obitum vestrum. Et vos et vestri terciam partem ad vestram et vestrorum voluntatem, tam per terram quam per mare.
Concedimus etiam vobis quod possitis emere possessiones militum et baronum et religiosorum, de quibus possitis facere voluntates vestras vos et vestri, salvo dominio, jurediccione et iure nostro.
Promitimus insuper bona fide et sine enganno dare vobis et facere iuvamen, auxilium et valençiam, ad defenssionem et retencionem predictorum castrorum et villarum contra omnes homines.
Item, promitimus vobis quod si forte aliquid vel aliqua de predictis castris amitteretis, iuvabimus vos ad recuperanda ipsa castra, cum posse, terra, et hominibus nostris, tamdiu donec illa recuperaveritis, et laborabimus bona fide et sine fraude, ad recuperanda dicta castra, sicut laboraremus pro nostris propriis castris recuperandis.
Item, promitimus vobis quod omnia que possidebamus in dictis castris et villis et terminis eorum, illa die qua fecimus composicionem Barchinone super Maioricis et dictis castris, scilicet, Vº kalendas septembris anno Mº CCº XLº IIIº, faciemus vos tenere et habere in pace, et si aliquid a die illa citra alienavimus de predictis, recuperabimus et restituemus illud vobis, tenendum et possidendum sicut dicta castra, vel faciemus vobis emendam que valeat vobis tantum.
Item, promitimus vobis quod si aliquis evinceret de iure a vobis aliquid de predictis omnibus que possidebamus eadem die predicta, in predictis castris et villis et terminis eorum, totum illud emendabimus vobis equipollenter.
Et promitimus etiam vobis hec omnia et singula supradicta attendere et complere ut superius continetur, sub sacramento nobis a vobis prestito corporaliter, et sub homagio quod inde facimus vobis ad forum Aragone.
Et nos infans dompnus P., promitimus vobis predicto domino regi, quod si aliqua de illis que possidebamus in regno Maioricarum predicto die facte compositionis Barchinone alienabimus citra illam diem, totum illud recuperabimus et restituemus vobis tenendum et possidendum, ut alia ipsius regni, vel faciemus vobis equivalentem emendam.
Item, promitimus vobis quod si aliqua questio moveretur vobis super aliquo vel aliquibus de hiis que possidebamus in regno Maioricarum, predicto die facte composicionis Barchinone, nos defendemus vos coram persona vestra, tantum facta primo denunciatione nobis per vos vel nuncium vel litteras vestras, et si non obstante nostra defensione illud vel illa evincerentur de iure per aliquem vel aliquos, faciemus inde vobis emendam que valeat vobis tantum.
Item, promitimus vobis et vestris quod milites sive homines qui tenuerint ipsa castra, faciant vobis et vestris homagium, ut post mortem nostram attendant vobis et vestris de ipsis castris, vobis tamen et vestris complentibus nobis convenientias supradictas.
Et pro hiis omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis, facimus vobis homagium ore et manibus ad consuetudinem Barchinone, et juramus omnia et singula supradicta per nos et omnes successores nostros perpetuo vobis et successoribus vestris fideliter observare, sicut superius continentur.
Datum Valencie XVº kalendas septembris anno Christi incarnationis millesimo CCº XLº quarto.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragone, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Signum + infantis dompni P. filii illustris regis Portugalie.
Huius rei sunt testes: [1ª col.] V. episcopus oscensis, Gombaldus de Entença. [2ª col.] Frater G. de Cardona, magister Templi, P. Cornelii major domus Aragone, P. Sancii civis ilerdensis, notarii domini regis. [3ª col.] G. Romei, G. de Entença, Romeus de Durforte. [4ª col.] Eximinus de Focibus, Eximinus Petri repositarius, Berengarius de Posis.
Sig+num Bernardi Leochadie, publici notarii Valencie, qui mandato et rogatu predictorum domini regis et infantis dompni P. hec scripsit loco die et anno prefixis.
Sig+num Petri de Secura, notarii domini infantis, qui hoc fideliter translatavit et scripsit die et anno prefixis.


1284, febrer 7. Barcelona
Pere el Gran atorga als homes de la vila de Castelló de la Plana, els mateixos privilegis i llibertats que tenen els de la ciutat de València, una volta adopten com a llei pròpia els Furs de València
Arxiu Municipal de Castelló. Pergamí origina. Antic nº 309
Transcrit el 22-VI-2006 a partir del manuscrit de referència

Noverint universi, quod cum nos Petrus Dei gratia Aragone et Sicilie rex, nuper in Valencie multas libertates concessiones et gratias fecimus et concesserimus probis hominibus et universitatis Valencie, et aliis etiam hominibus locorum regni eiusdem qui foros Valencie acceptarent, ut in privilegiis nostris inde confectis continetur.
Volentes quod vos homines Castelionis Campi de Burriana, partem habeatis in eis, idcirco per nos et nostros concedimus vobis hominibus Castelionis qui foros Valencie acceptatis, quod tam in eligendis et procreandis justicie, juratis, notariis publicis, almudaçafiis et çavacequiis, quam etiam in aliis omnibus libertatibus, concessionibus et graciis per nos generaliter concessis universitatibus Valencie et aliorum locorum regni eiusdem cum nostris privilegiis atque cartis, partem habeatis, et vos et vestros esse volumus participes et consortes, excepta franquitate lezdarum et quibusdam aliis specialiter concessis eisdem civibus Valencie.
Hanc autem concessionem vobis et vestris facimus per nos et nostros, sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum et vestrorum salvamentum et bonum intellectum.
Mandantes universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris, quod hanc concessionem nostram firmam habeant et observent, et ab omnibus faciant inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione.
Datum Barchinone VIIº idus februarii anno Domini millesimo CCº LXXXº tercio.
Testes sunt, [1ª col.] Galcerandus de Pinos. [2ª col.] J. episcopus Valencie, A. de Corçavino. [3ª col.] P. A. de Botonacho, Guillermus de Sancto Vincentio.
Sig+num Raimundi Escorna, dicti domini regis scriptoris, qui mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit loco die et anno prefixis.


1234, abril 28. Xivert
L'orde del Temple atorga la carta pobla dels musulmans de Xivert
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, ff. 24r-26v. Còpia simple de 1416, feta a partir d'una de 1325, que presentava tres forats que afectaven el text
Transcrita el 2-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est transllatum bene et fideliter factum, XIIIIº kalendas madii anno Domini Mº CCCº XXVº, auctoritate Bernardi d'Alós, justicie ville de Alcalá, sumptum a quadam carta pergamenea in qua sunt tria foramina seu corrusura facta, ut prima facie videtur armeis seu amuris, videlicet quod primum foramen est in XIª linea, inter dicciones "nulius vel aliqua ipse in persona"; secundum foramen est inter XXª et prima linea, in qua sunt dicciones "insuper dicti mauri", et in XXIª "et tigellos opera"; tercium foramen est inter XXVIIª et XXVIIIª lineas, inter dicciones videlicet in XXVIIª "fratribus per quod ipsi", et in XXVIIIª linea "de Cintilis, et Michael".
In quaquidem carta sunt scripte XXXVIIª linee littere sarracenorum, ex quibus nullam in presenti transumpto ego notarius infrascriptus scripsi nec aposui, in quibusquidem foraminibus non apparet aliqua diccio que bene discerni possit.
Forma huiusmodi dicte carte quantum ad ea que bene discerni potuit sic sequitur:
In Dei nomine.
Notum sit cunctis quod istam cartam fidelitatis mandat fieri magister Templi R[aymundus] Patot, et preceptor Riparie Guillermus Fulchone, et preceptor Monson Raymundus de Seria, et preceptor Asconis Raymundus Seguerius, et preceptor Mirabeti frater Uguetus, et preceptor Orte frater Bernardus de Altarippa, et preceptor Dertuse frater Raymundus de Lunelli, et preceptor Burriane frater Buxardus, et preceptor Cantavelle, et frater Raymundus de Serra, iuvenis, consilio et voluntate aliorum fratruum quam plurium infra suum capitulum.
Quos omnes fratres antedictos Deu manuteneat, quare ipsi mitit in cor et voluntatem illis fratribus ut peterent castrum Exiverti, cum omnibus suis terminis et populo eiusdem castri, alfachino nomine Abdalla filio de Juceff Abdelale, et de alcaydo Aucat filio de Viuteper, et çabaçalano nomine Çoleymen Abdelgobar, et de Feçan filio de Aliagazi, et Ali filio alfachini Abdelale, juvenis, et Façan filio de Juceff Algazi, juvenem, et Abdelam Avinxariff, et Ali Arunxaxit, et Mofferich filio Çale, et Ubaquer Alguarbi, et Abdeluafit Avinçamege, Çoleymen Axaquot, et Maffomet Abinfabib, et Ali Abinfabib, et Ubaquer Abdelfeure, voluntate omnium aliorum proborum hominum ibidem existencium, et convenerunt inter se quod ex quo cognoscebantur bonam fidem et voluntatem, et magnam mensuram et sensum dicti magistri et preceptorum et aliorum fratruum, dederunt et concesserunt dictum castrum cum omnibus suis terminis, heremis et populatis, et omnibus pertinenciis ad bonas consuetudines que inferius notabuntur.
Sane dictus magister et preceptores, et fratres alii, guidant personas suas et uxores et filios, servos, bestias, et honores, et omnia alia que habent nunc et in futurum potere habere bona fide et legalitate.
Insuper comendare alfachino alcaydo sarracenorum, qui nunc est et suis successoribus, suam legem et çunam in eodem castro, in suis hereditamentis in vita videlicet et in morte, secundum forum, judicium, suasque consuetudines, iuxta quod facere consueverant in tempore sarracenorum.
Ceterum comendare alfachino alcaydo, et suis successoribus, suam mesquitam maiorem cum omnibus oratoris que sunt in castro illo et terminis suis, et omnia ciminteria cum plateis suis et honoribus heremis et populatis, et omnibus domibus et casalibus que sunt in ipso castro et suis terminis, et aljupum quod est in mezquita maiori, cum omnibus plateis per quas aqua venit et currit ad aljupum, et omnes cabaçasonos mezquite maioris et oratoriorum que sunt in castro et terminis suis.
Totum hec sit in comanda et custodia alfachini alcadi, secundum quod debent fieri ad legem et çunam suam, sine aliqua contrarietate.
Et dicta mezquita cum oratoris suis, omnibus ciminteriis et plateis, et aljupo et honoribus, sit francha et libera, ita quod nullum censum vel tributum sive missiones non faciant fratribus antedictis.
Insuper concessere et voluere magister, preceptores, et fratres, et alii quod liceat sarracenis eiusdem castri et omnium suorum terminorum, sine aliquo impedimento pregonare, orare, jejunare, et facere romerias secundum legem suam et çunam, et alfachinus alcaydus cum suis successoribus et çabaçalanis eiusdem castra et suorum terminorum, presentibus et futuris, sint semper franchi ab omnibus açoffris in suis personis et filiorum et uxorum, servorum, bestiarium de tragino et arando.
Ceterum voluere quod omnes alii sarraceni qui sunt in castro illo et in antea venient, sint franchi in omnibus suis mercedibus et venditionibus et emptionibus, in aquis salsis et dulcibus, et in camino et extra caminum, et in omnibus piscacionibus aque salse et dulcis.
Et sint franchi in omnibus suis ficubus et figueralibus, ita quod non faciant in aliquod censum vel usaticum.
Et quod omnis sarracenus eiusdem castri et suorum terminorum possit ducere uxorem, vel serracena maritum, unumcumque voluerit, sine aliquo dono, precio et missione.
Item, si aliquis serracenus de alio loco voluerit ducere uxorem in castro illo, vel sarracena maritum, hec liceat eis facere sine aliquo dono et missione.
Insuper sit licitum omni sarraceno habitanti in castro illo et terminis suis vendere honorem suam vel domum vel alias res su[us] pari sarraceno, et de hac vendicione nichil ipsis dare aut facere teneantur.
Item, si aliquis sarracenus eiusdem castri faceret aliquo tempore homicidium, vulnus, vel aliqua alia ipse in persona sua, teneatur in hoc respondere, set sui amici propter hec nullum sustineat impedimentum vel gravamen, sive fugiat sive restet.
Ad hec omnes injurie et malefacta qualicumque modo perpetrata vel inter sarracenos et sarracenos, vel inter christianos et sarracenos, usque in hordiernum diem penitus remitantur, nisi forte esset clamor vel querela de debitis et honoribus que passaret per legem et justiciam.
Insuper si sarracenus aliquis aliquo tempore inculpatus fuerit, quod abscondat in domo sua captivos sarracenos de christiano, domus sua non inquiratur sine testibus sarracenis et christianis, et si ille captivus repertus fuerit in domo sua, recuperet christianus ille captivum suum et sarracenus ille nullum inde sustineat detrimentum. Nullo autem tempore captivi complierunt in hoc vinculo, si vero captivus ille non invenietur in domo illius sarraceni qui fuerit inculpatus, domus aliorum sarracenorum propter hec non querentur.
Verum illos aravells qui sunt in castro superiori et inferiori, fratres vel aliqui pro ipsis non auferant aliquo tempore sarracenis.
Ad hec, nullus christianus vel judeus maneat inter sarracenos vel ospitetur sine licencia sua et voluntate, infra domus suas et honores.
Ad hec, si aliquo tempore orta fuerit contencio vel querela inter christianos et sarracenos, vel judeos, alfachinus alcaydus judicet sarracenos secundum legem suam, et christianus baiulus Templi judicet christianos et judeos.
Ceterum si aliquis sarracenus, de aliquo crimine, maleficio, vel demanda fuerit inculpatus, nullum inde sustineat dampnum sine bonis et legitimis testibus sarracenis. Verum nullus christianus vel judeus possit facere testimonium contra sarracenum.
Insuper si aliquis sarracenus vel sarracena infra unum annum completum postquam carta facta fuerit, exire voluerit a castro isto, et ire voluerit in paganismum, possit hoc facere sine aliquo impedimento, et ducere secum uxor, filios, servos, bestiarium et quascumque alias res habuerit, et vadat cum guidatico fratrum Templi in terra sarracenorum, et possit vendere domos et honores et alias res, et de hac vendicione, guidatico, fratres eis nil petant nec possint petere.
Preterea si aliquis sarracenus de Exiverto qui habitet modo in terra sarracenorum voluerit infra unum annum redire ibi ad standum, recuperet sine aliquo impedimento domos suas et honores, et alias res quas ibi habebat.
Si vero redire noluerit infra istum terminum, totum illud quod ibi habebat sit penitus fratrum absque aliquo impedimento.
Ad hec, si mortus fuerit infra unum annum, heredes suus hereditet bona sua in villa castri Exiverti et in suis terminis, secundum legem et çunam suam.
Preterea sarraceni teneant et habeant honores suos longe et propre, et heremos et populatos, cum omnibus arboribus cuiuscumque generis sint, et excolant eos sive laborent sicut melius poterent vel possent eos statim excolere plenarie et bene, non possint fratres super hec agravare vel distringere donec hec poterent facere.
Insuper mauri qui habent domos infra albacariam exeant idem et fratres dent eis de illis domibus infra superiorem aravallum que sunt illorum maureorum qui sunt in terra sarracenorum.
Et si forte illi venerint infra unum annum, et domos suos peterint, illi mauri non exeant ex ipsis, donec fratres dent eis pretium domorum illarum quas dimiserunt eis infra albacariam quousque possint facere domos alias alibi de sua peccunia.
Et postea, si sarraceni qui sunt in Ispania, si venerint, recuperent omnes honores suos, domos et res alias, ac universas ad consuetudines Exiverti.
Insuper sarraceni non teneantur facere hostem vel cavalcatam contra sarracenos alios aut christianos, nisi forte aliqui sarraceni aut christiani facerent aliquod malefficium vel forciam vel gravamen castro suo et rebus suis. Et tunc mauri Exiverti una cum fratribus, deffenderent se suaque secundum posse suum.
Item, si aliquis maurus racione aliqua ocassione vel causa, habuerint facere sacramentum, non compellatur facere ipsum per aliam creaturam vel rem, nisi per Deum omnipotentem alicui christiano vel sarraceno.
Ceterum, sarraceni predicti habeant alaminum ad incautandum et accipiendum iura dominorum fratrum, et sajonem et janitorem sive portarium in suo arravallo, et isti tres sint mauri aut de castro Exiverti aut de loco alio, sicut ad officium istud poterint inveniri.
Insuper habeant dicti mauri carcerem in suo arravallo, in quo malefactores, debitores, et ali mali homines distringantur.
Verum, bestiarium castro predicti, tam grossum quam minutum, pascat per totum suum terminum in heremo, longe et prope, ad quatuor partes.
Verum, omnes habitatores castri Exiverti habeant posse frangendi vel talliandi fusta de pinis et aliis arboribus omnibus in heremo, ad cohoperiendum domos suas, et faciendum postes, portas, limina et tegellos, et ad omnia opera que sint eis necessaria.
Ad hec, promiserunt fratres facere murum de suo proprio, inter castrum suum et arravallum, et maurorum a porta albicarie usque ad exitum castri, et sarraceni non faciant in hoc missione de sua peccunia, neque açofram de personis suis.
Ad hec fratres dent sarracenis predictis albergeriam apud Dertusam, et dum ibi fuerint sint sub eorum guidatico et custodia et tutela.
Insuper, de nulla venditione quam faciant, vel de bestiario vel de rebus aliis inter se aut inter alios, intus in villa castri sui aut termino, fratres nunc eis petant neque petere possint.
De bestiis autem quas occident in carniceria sua nichil dare teneantur.
Volunt etiam fratres, quod Ali filius de Azmon Abdelle, juvenis, habeat honorem fratris sui Aug et uxor sue Eba, nisi venerint infra unum annum.
Ceterum, dicti fratres volunt quod si infra unum annum venerint Aug Abmucer et uxor sua una filia de Abintigara, recuperet omnes honores suos et res alias. Si vero infra istum terminum non venerint, Façan filius de Jucef Algazi, juvenis, et sui, habeant illa bona imperpetuum per donativo et acapite.
Ceterum, volunt fratres quod Moferig Abinçala habeat honorem qui est in Exiverto que fuit de Ali Alcoli, pro excambio honoris sui qui est apud Polpiç, et si venerit infra unum annum possit recuperare honorem illum.
Sin autem Moferig habeat ipsum ut dictum est pro donativo. Sane si Alub Alcoli venerit infra istum terminum recuperaverit honorem, fratres dent et emendant in alio loco in villa castri Exiverti, et in suis terminis, antequam a manibus suis exeat honor alius.
Sane de omni bladio et legumine, et omnibus aliis bonis quos Deus in terram dederit, et in aliis arboribus diversorum generum, exceptis ficubus, bene et fideliter dent sextam partem fratribus, ad cognicionem baiuli. Quam sextam partem aportent ubi fratres voluerint intus in castro suo, deducta prius tasca messorum qui se collocabunt.
De vindimia similiter dent sextam partem, quam aportent ad trullum intus castro, ubi fratres voluerint.
Fratres autem dimittunt sarracenis iura sua de duobus annis.
Item, venatores dent de venacione grossa quartam partem de carne tantum, et non de alio.
Insuper omnis venator venacionis cuniculorum det fratribus in festo sancti Miquaelis usque ad Quadragesimam, duo paria de cunicullis vestitis.
Ad hec, de omnibus rebus quas reperiet sarracenus, det medietatem fideliter fratribus, reliquam partem sibi retineat.
Sarraceni autem promittunt fratribus quod in festo sancti Johannis annuatim omni tempore dent eiusdem unum denarium monete jaccense pro unoquoque capite bestiarii minuti, ovini aut caprini, tam magni quam sutili, et pro unaquaque arna de apibus similiter unum denarium eiusdem monete.
Item, sarraceni predicti juraverunt fratribus per quod ipsi, bene et fideliter et sine enganno, attendent et complent omnia premissa et dicta superius, sicut boni homines et fideles debent facere suo bono domino et legali.
Fratres, quoque, promittunt per fidem suam et ordinum, bono corde et voluntate spontaneam, quod complebunt et complere faciant baiulis suis, omne hec quod promiserunt dictis mauris in ista carta.
Juraverunt pro fratribus Raymundus de Sancto Minato, et Raymundus de Cintillis, et Michael de Sancto Felicis, et Petrus Company, et Petrus d'Orta, per Deum et quatuor evangelia, quod fratres complebunt et complere faciant hec premissa, et non dimittent eos incurrere perjurium.
Si vero, quod Deus avertat, aliquo tempore super hiis premissis superius, vel in aliquo eo perdem inter fratres et mauros aliqua contencio ornetur, mauri illi hec demostrent preceptorie Risperie qui pro tempore fuerit, et nisi per ipsum hec posse pacifficari vel pausarii, demostrent magistro qui pro tempore fuerit, et ipsi, sapientum consilio, hec pacifice et concorditer studiet terminare.
Quod est actum apud castrum Exiverti, IIIIº kalendas madii anno Domini Mº CCº XXXº IIIIº.
Sig+num R[aymundus] de Patot magistri Templi. Sig+num Guillermi Folch preceptoris Riparie. Sig+num Raymundi de Serra preceptoris Monsone. Sig+num Raymundi Stegeri preceptoris Ascone. Sig+num Ugueti preceptoris Miraveti. Sig+num Bernardi de Altarippa preceptoris Orte. Sig+num Raymundi de Lunello preceptoris Dertuse. Sig+num fratris Buxardi preceptoris Burriane. Sig+num Raymundi de Serra, iuvene, preceptoris Cantavelle. Nos omnes qui hec laudamus, concedimus et firmamus, et predictis prenominatis jurare ut supradictum est firmare rogamus.
Sig+num Raymundi de Sancto Minato, jurat. Sig+num Raymundi de Cintillis, jurat. Sig+num Guillermi de Privano, jurat. Sig+num Michael de Sancto Felis, jurat. Sig+num Petri Company, jurat. Sig+num Petri de Orta, jurat. Sig+num Bernardi Gisberti. Sig+num Guillermi Moragues. Sig+num Bernardi Garidelli. Sig+num Petri Raymundi de Narbona, testium.
Guillermus Vitalis, notarii publici dertusensis, qui hec scripsi mandato predictorum, et secundum quod in notulam inveni, et hec sig+num feci die et anno prenotatis.
Sig+num Bernardi d'Alós, justicie et cetera.
Sig+num Guillermi Molinerii notarii Pobla de Alcalá, termini Exiverti et curie Exiverti et cetera.


1237, juny 17
L'orde de l'Hospital atorga la carta pobla de Sant Mateu
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 512, nº 8P. Còpia autoritzada de 1309
Transcrit el 3-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum sumptum fideliter, undecimo kalendas julii anno Domini Mº CCCº nono, a quodam publico instrumento tenor cuius talis est:
In christi nomine.
Sit notum cunctis, quod nos frater Hugo de Fulalcherio, Dei gratia magister sancte domus Hospitalis in regno Aragonum et Catalonie, et castellanus Emposte, assensu et voluntate fratris Arnaldi de Spalarges, militis, et Bernardi de Valle Forti comendatoris de Burriana, et fratris Martini Sanxis comendatoris de Maioricha, et fratris Bernardi de Salanova comendatoris Valle Mollis, et fratris Arnaldi de Bellovicino comendatoris de Cervaria, et fratris Mathei capellani nostri, per nos et omnes successores nostros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus imperpetuum vobis, Guillermo Colom, et Guillermo Fornerio, et Petro Clavigero et vestris, et omnibus aliis populatoribus quos ibi miseritis ad populandum, totum illum locum qui nuncupatur Sanctus Matheus, qui est in termino de Cervaria, cum omnibus planis, montanis, pascuis, lignis, hermis, nemoribus, garrigis, et aquis, ad omnes vestros usus, tam domos et fortitudinem quam alia, sicut vobis videbitur expedire ibi faciendum.
Predictum autem locum damus vobis et aliis populatoribus, quos ibi miseritis et qui ibi steterint. Damus imperpetuum, cum omnibus antedictis et aliis pertinenciis suis, et cum ingressibus et egressibus suis, preter dominicaturas quas ibi nobis retinemus. Tali videlicet modo quod quilibet vestrum, et omnium aliorum populatorum quos ibi miseritis, habeatis ibi pro vestra hereditate terram sufficientem ad viginti quatuor kaficia Ylerde de frumento, ad omnes vestras voluntates inde faciendas. Itaquod ipsa omnia possitis vendere vel impignorare seu alienare, quoquo modo volueritis cuicumque magis vobis placuerit, sine omni faticha, quam in nobis vel in nostris successoribus inde facere non teneamini, preter militibus et domibus sui locis et hominibus religiosis, salvo iure et fidelitate nostra et successorum nostrorum.
Retinemus etiam inde nobis et nostris successoribus, quod teneamini nobis dare fideliter decimam et primiciam panis et vini tantum, et decimam de oleo, et de agnis, capritis, lino et canabo. De aliis vero ortaliciis nichil dare teneamini.
Item, retinemus nobis furnos, molendina et fabricas, ita videlicet quod teneamur cochere vobis viginti quinque panes pro uno tamen pane.
Et teneamini vos nobis dare sextamdecimam partem cuiuscumque mesure fuerit pro multura.
Et pro locide cuiuslibet hereditatis, teneamini nobis dare unam fanecham frumenti, et alteram ordei, annuatim, ad mesuram Ylerde.
Et nos et nostri successores teneamur ipsas fabricas tenere semper paratas vobis cum nostro carbone, in termino supradicti loci, in ydoneo loco, et facere fieri vobis exolas, barrinas, et rastella et exadas, cum vestro tamen ferro, sine omni alio logerio.
Item, retinemus nobis medietatem omnium invencionum que valeant ultra decem solidos, sed a decem solidos infra nichil nobis dare teneamini de ipsis invencionibus.
Item, retinemus nobis quintam, in omni lucro quod super sarracenos feceritis.
Et teneamini nos sequi, cum vestra missione, quandocumque cum domino rege in regali exercitu nos oporteat ire, et non aliter.
De venacionibus autem, quas ibi feceritis, nichil nobis dare teneamini, nisi tantum illi qui venatores fueritis, et de illo labore vixeritis vobis ballistarii de monte, vel paratores, qui teneantur nobis dare unum quarterium de omnibus bestiis feris, et de [ciro]gallis tria paria in quolibet anno. Et isti tales venatores possint cassare a festo Sancti Michaelis usque ad Carnisprivias Quadragesime tantum.
Item, retinemus nobis mensuras et pensum ad consuetudinem Yllerde.
Volumus etiam et concedimus vobis quod super judiciis et sentenciis vobis latis, possitis vos apellari cuicumque volueritis de illis qui infra terminos de Cervaria permanserint.
Justicias vero et firmamenta directi nobis retinemus, ad bonos mores et consuetudines civitatis Illerde.
Damus etiam vobis supradicta omnia et concedimus tali videlicet modo, quod vos et omnes alii populatores quos ibi miseritis, et qui ibi de cetero permanserint aliquo modo, sitis nobis et successoribus nostris legali et fideles, sicut boni vasalli debent esse suis dominis. Et nos et successores nostri erimus inde semper vobis et vestris successoribus auctores et defensores, et faciemus omnia predicta vobis et populatoribus quos ibi miseritis, et vestris et eorum successoribus imperpetuum tenere, et habere in pace contra omnes homines.
Actum est hoc, quintodecimo kalendas julii anno Domini Mº CCº XXXº septimo.
Sig+num mei, fratris Hugonis de Fulalcherio, Dei gratia magister domus Hospitalis in regno Aragonum et Catalonie, et castellani Emposte.
Sig+num Arnaldi de Spalarges, militis. Sig+num Bernardi de Valleforti comendatoris de Borriana. Sig+num fratris Martini Sanxis comendatoris de Maioricha. Sig+num fratris Bernardi de Salanova comendatoris de Valle Mollis. Sig+num fratris Arnaldi de Bellovicino comentatoris de Cervaria. Sig+num fratris capellani nostri, qui omnes hoc firmamus et laudamus, et firmari a testibus rogamus.
Sig+num Petri de Bordello. Sig+num Berengarii de Gruno. Sig+num Raymundi Deude, testium.
Sig+num Petri Bonelli, qui hoc scripsit mandato magistri Guillermi Terrachone, notarii, cum suprascripto in linea XI, ubi dicitur “quinque”, die et anno prefixis.
Sig+num Raymundi Moragues, tenentis locum justicie ville Sancti Mathei, qui huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Berengarii Moragues, notarii publici ville Sancti Mathei et curie eiusdem, qui mandato dicti Raimundi Moragues, tenentis locum justicie dicti loci Sancti mathei auctoritatem suam manu mea propria scripsi.
Sig+num Bernardi Paschasis, notarii ville Sancti Mathei, testis. Sig+num Guillermi Mercerii, notarii publici ville Sancti Mathei, testis.
Sig+num Petri Galini, notarii publici ville Sancti Mathei, qui hunc transumptum de originali suo, de verbo ad verbum bene et veraciter translatavi, et cum eo comprobavi, et clausi et subsignavi die et anno in prima linea contentis, et cum raso et emendato in IIª linea, ubi scribitur "et", et cum suppraponito in XXIIª linea, ubi scribitur "mei", et cum raso et rescripto in eadem linea, in loco ubi scribitur "magistri", et cum raso et emendato in ultima linea, ubi scribitur "Terrachone".


1380, setembre 27
Concòrdia entre Benaguasil i la Pobla de Vallbona per l'ús de les aigües del riu Guadalaviar
Arxiu del Regne de València. Reial Audiència. Processos de Madrid. Lletra B, nº 99. Còpia autoritzada de 1550
Transcrit en 3-III-2004 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum bene et fideliter, factum Valencie die decimo sexto mensis m[ad]ii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo, sumptum fideliter, legaliter atque bene, a quadam publica pergamenea forma, cuiusdam instrumenti recepti per discretum Martinum de Boyl, auctoritate Domini nostri regis Aragonum et per totam terram et dominationem suam notarium publicum, sub die vicesimo sexto [sic] septembris anni millessimi tricentessimi nonagesimi [sic], non viciati nech in aliqua sui parte suspecti, cuiusquidem instrumenti tenor sequitur sub his verbis:
Noverint universi, quod die iovis, vicesima septima septembris anno a Nativitate Domini millesimo tricentesimo octuagesimo, en lo lloch de Benaguazil fóren constituhits personalment, en presèntia del honorable en Jordi Joan (conseller e dispenser del molt alt senyor infant don Martí, [d]el molt alt senyor en Pere [re]y de Aragó fill, e per [la] gràcia de Déu compte dels condats de Exèrica e de Luna, e senyor de la ciutat de Sogorb), en Gil de Linyan, notari de la dita Pobla de Benaguazil, e en Matia Vedral, jurat e síndich e general procurador de la universitat de la dita Pobla, segons que appar de la dita procuratió e sindicat, per carta pública feyta en la dita Pobla, sots chalendari de decima septima die septembris del any damunt dit, e clos e subsignat per mà del damunt dit Gil de Linyan, notari, havent poder en lo dit sindicat e procuratió, segons que en aquell és contengut, de les coses dejús scrites appar, de una part; [e] [en blanco] Aben Alguazir, alfaquí e tinent lloch de alamí, per Abdallà, alamí de Benaguazir, [en blanco] e Mançor Monaycar, jurats del dit lloch de Benaguazir, Mahomat Aben Alguazir, alcadí, e Maymó Avenamin, fuster, e Juceff Facaba, Hamet Atnezen, e molts altres serrahins e vehins de Benaguazir, ajustats en la mesquita del dit lloch, e Abrahim Albunyolí, axí mateix vehí e serrahí de Benaguazir, tots en noms seus propriis, e lo dit Abrahim Albunyolli, en nom seu propri e axí com a síndich, actor e general procurador de la aljama dels serrahins del dit lloch, havent en lo dit seu sindicat e procuratió prou p[l]en poder les coses dejús scrites e altres fer, segons que.s mostra per lo dit sindicat e procuratió, per carta que fonch feyta en Benaguazir, sots chalendari de prima die januarii anno a Nativitate Domini millesimo tricentesimo septuagesimo primo, closa e subsignada per mà del damunt dit Gil de Li[n]yan, notari de Benaguazil, de la part altra.
E [los] damunt dits Gil de Linyan e Matia Vedral, de paraula propposaren en davant lo damunt dit honorable en Jordi Joan, lo que.s segueix:
Que com les universitats de Benaguazil e la Pobla hajen una céquia comuna, la qual se pren del riu de Guadaviar, e aquella convinga als dits llochs e habitadors en aqueles per cascun any de escurar, mantenir, e procurar aquella, de tot ço que mestre hi fa, e en la dita céquia se façen per cascun any moltes e desmesurades e supèrflues messions, e açò per culpa dels mals jornals que.s donen o fan les gents dels dits llochs, així de christians com de moros, que van a la dita çéquia, en així que lo que farien cinquanta o seixanta hòmens són menester cent, e cent cinquanta, e dos-çents, axí que.s fa tres vegades o quatre més messió que no se'n faria si la dita céquia se procurave a diners, o si la dita céquia era partida sa part als moros e sa part als christians, ço és, que.ls moros de Benaguazil procuren les tres parts de la dita céquia, e los christians de la dita Pobla les dos, com sia acostumat així tostemps.
Item, en aprés propposaren los dits en Gil de Linyan e Matia Vedral, síndich, que com los moros de Benaguazil prenguen o dejen pendre en orta de Alfeig una llegonada de aygua tan solament, e no pus; e alguns hòmens vehins e habitadors en lo dit lloch de Benaguazil, havents possessions en la terra que fou d'En Salseda e altres, los quals deuen regar de la dita llegonada de Alfeig, reguen les sues possessions e terres pus que no tanquen lo roll d'Alfeig, jatsia sien tenguts a tancar lo dit roll mentres que aquells volen regar; e no poden regar dos persones en una hora; ans quant reguen los de la foya, no poden regar los del dit roll de Alfeig; ne quant reguen los de Alfeig no poden o dehuen regar los de la dita foya. E açò sots certa pena. E per ço requeriren al damunt dit honorable dispenser en [de]ute de justícia, que.ls degués posar en degut stament la present qüestió.
Item, encara propposaren que alguns hòmens havents possessions en la foya de Alboaci, de la orta de Benaguazil, stiguen e al.leguen que.ls dehuen regar e correnciar sens tanda les sues terres, e aquelles de fet reguen e corrèncien aquelles per cascun dia; per la qual rahó vé gran dany a tots los hereters que són davall de la dita céquia, així a christians [com] a moros. E com no deja regar algun sens tanda e dia cert de alguna céquia real, per ço que requeriren al damunt dit honorable dispenser, així com aquell que ha poder de fer les presents coses, que.ll deje posar les presents coses en degut stament.
Item, encara propposaren los dits Gil de Linyan e Matia Vedral, síndich, que com los moros de Benaguazil s'esforçen a fer molts arrosos, així damunt los partidors de aygua com davall aquells, per occassió dels quals arrosos e corrències ve gran dany e gran minva de aygua a la dita Pobla, així que no y a aygua ab què puguen regar en los mesos de juny, juliol y agost los seus splets, ne encara aja aygua ab què puixen abeurar les sues bèsties, ne de altres persones strànyes que passen per lo camí de la dita Pobla, per què requeriren al damunt dit honorable dispenser, que així com la Pobla paga en tots e cascuns mesos èntregament les dues parts, e los moros axí mateix de Benaguazil paguen així mateix en totes e cascunes messions de la dita céquia les tres parts, que així.s deja fer e ordenar, que Benaguazir haja les tres parts de l'aygua tota ea complidament, et la dita Pobla haja així mateix les dos parts de la dita aygua tota complidament, sots aytal ordenació que Benaguazir e son terme haja tota la dita aygua tres dies e tres nits, e la dita Pobla haja axí mateix tota la dita aygua dos dies e dos nits.
O almeyns, deja vedar que no facen arrosos ab corrències en los mesos de juny, juliol e de agost. E que en açò faria justícia e toldria grans perills e dis[còr]dies entre los vasalls del damunt dit alt senyor Infant, com ja per la dita rahó hi haja naffres e lesiats hòmens de La Pobla.
E en aquell instant mateix, per part dels dits serrahins e síndich de Benaguazil, fonch respost lo que.s segueix:
Que.s ver que la dita céquia és comuna, e que si era partida a escurar, que no se'n faria tan gran messió com se fa, e que plau a tota la aljama e síndich que la dita céquia se parteixca al scurar, mas que no.s faça a diners, que ells no y porien bastar a bestraure lo que seria menester a la dita céquia, mas que.s parteixca sots la forma següent: que de la dita séquia sien fetes dos parts, ço és una part de la meytat de la céquia amunt, e l'altra mitat de la acéquia avall, e que de cascuna de aquestes sien feytes cinch parts, de les quals hajen los moros de Benaguazil les tres parts, e scuren aquelles; e los christians de la dita Pobla hajen dos parts e scuren aquelles, açò de cascuna meytat de la dita céquia.
Emperò que.l açut e les ambles e tre[n]chs que.s faran en la dita céquia, sien tornats e adobats comunament entre Benaguazil e la dita Pobla, e que.s faça a diners o a jornals segons que coneixeran que.s pus proffitós e a meyns messió dels dits llochs, a coneguda del alcayt del dit lloch e de dues persones, la una de la Pobla e l'altra de Benaguazil.
Item, açò que dien del roll de Alfeig, los dits serrahins e síndich respongueren que lo que.ls dits Gil de Linyan e síndich de la dita Pobla demanen, dien que demanaven veritat e justícia, e que.ls plau que si algú voldrà regar la terra que fonch d'En Salzeda, o altra qualsevol que.s deja regar del dit roll, o pach cequiatge ab la llegonada del roll del alfeig, que quant voldrà regar que tanque lo dit roll, e que si no.u farà que sia encorregut en certa pena, com ja en temps passat així solia ésser ordenat.
E quant és açò que deyen de la foya de Alboací, que no deu regar sens tanda, dien e responen los damunt dits serrahins e síndich, que aquella terra és de tres o quatre hereters, e que pot ésser tro una jovada de terra o poch més, aquella terra han acostumat tota vegada regar, e correnciar sens tanda.
Emperò que.s així que.l Mas de Pasqual de Villell paga setquiatge ab los christians de la Pobla e rega sens tanda, per ço dien que entre en tanda lo Mas de Pasqual de Villell, e que si aquel és, entren en tanda la terra de la foya de Alboaci.
E en aquell instant mateix Hamet Abenaguazil e Monçor M[on]aycar, així com ha ereters de la terra de la dita foya de Alboaci, digueren que no consentien que la dita foya e terra de aquella fos en tanda alguna, com aquella ja més no fou en tanda, no.s poria [en blanco] que fos en tanda alcuna, ans protestaven de tot son dret e del dret de tots los altres hereters.
Item, semblantment dien los dits serrahins e síndich, que quant a lo que per los dits Gil de Linyan, e Matia, síndich, és dit e al.legat per part de la dita Pobla, que.ls moros de Benaguazil fan molts arrosos, e que aquells fan ab corrències, per occassió dels quals ve a la dita Pobla gran dany, que no poden regar los seus splets en lo mes de juny, juliol e de agost, e que requerien que.ls fossen donades les dos parts del aygua, e en Benaguasil les tres parts, o almeyns que vedasen les corrències dels arrosos en los damunt dits mesos, digueren los damunt dits moros e síndich de Benaguazil, que ja may no fos acostumat de fer tal partició de la dita aygua, com los dits Gil de Linyan e Matia dema[na]ven, encara que aytanpoch no serie bo ne proffitós al senyor infant e als moros e vasalls seus de Benaguazil, que.s vedasen les corrències dels ar[roç]os en los dits mesos de juny, juliol e agost; com si en aquests tres mesos se vedaven les dites corrències dels arroços, no.ls caldrà fer arroços, ne encara mal o bé forments, açò per tal com no podrien fer corrències segons que fan ab los dits arroços. Mas que faran així los moros de Benaguazil e síndich, que se'n volen obligar que tota vegada que la dita Pobla haja necessitat de aygua per a regar los seus splets, que.ls lexaran la dita aygua a la Pobla hun dia o dos ultra la sua tanda, açò mentre que menester l'auran per a regar los seus pans e splets, e de qualsevol séquia que serà menester. E que de aquest dies que.ls leixaran la dita aygua a la Pobla, no demanaran satisfactió alguna, emperò a coneguda de.l alcayt e dues persones assignades, la una per la una part e l'altra per l'altra.
E lo damunt dit honorable dispenser, vehent la qüestió que és entre les damunt dites universitats dels llochs de Benaguazir e de la Pobla, per les rahons damunt dites, vistes e ohïdes les coses que.ls dits Gil de Linyan e Matia, per part de la dita Pobla demanen e requiren; e així mateix vistes e ohïdes les coses a les quals són estades respostes per los damunt dits serrahins e síndich de Benaguazil; e vist com diuen major partida de la qüestió present; venen de voluntat la una part e l'altra, que.s faça segons que.s demanen, per conservar amistat los dits en Gil de Linyan e Matia Vendrell; exceptat que no se'n poden concordar de la partició de l'aygua e del nodriment de les corrències dels arroços en los mesos de juny, juliol e agost; e axí mateix stiga en qüestió la foya de Alboaci, si.s regarà e [co]rrenciarà mey[ns] de tanda o no; per ço lo dit honorable en Jordi Joan, conseller e dispenser damunt dit, diu que per toldre messions e perills dels vasalls del damunt dit senyor Infant, e per tal que la justícia de cascuna de les parts ell mils puixa conéixer e determinar, que ell se atura a cort a determinar la dita qüestió, tro a tant que ell haja vista vel la dita foya de Alboaci, e haja axí mateix vista la partició de les dites aygües, en quina manera són partides, per tal que.ll puixa mills donar justícia a cascuna de les parts.
Testimonis fóren açò presents, lo honorable en Pere Calderó, alcayt de Benaguazil; e en Gil Cortià, porter del dit senyor Infant; Hamet Atzemen, serrahí de Benaguazir.
Post hec, die mercurii vicesima februarii anno a Nativitate Domini millesimo trescentesimo octuagesimo primo, lo damunt dit honorable en Jordi Joan, conseller e dispenser damunt dit, anà als partidors de l'aygua de la céquia de Benaguazil e de la dita Pobla, e veu a un él los partidors, rolls, en e per quina manera e forma se partia la damunt dita aygua, e així mateix veu a la damunt dita foya de Alboaci, sobre la qual era la damunt dita qüestió en part, e axí mateix veu e li fonch donat a entendre per les dites parts lo que.s devia regar de la legonada de Alfeig.
E vistes e enteses les damunt dites coses, lo damunt dit honorable en Jordi Joan, conseller e dispenser del damunt dit alt senyor Infant [v]ehent la qüestió que és entre los dits llochs de Benaguazil e de la Pobla, per les rahons damunt dites, per toldre discòrdies, bregues e altres perills que.s porien sdevenir entre los dits llochs e habitadors en aquells, axí christians com moros, presents les damunt dites parts e síndichs, lo damunt dit en Jordi Joan, ab consentiment e voluntat de les damunt dites parts e síndichs, feu les ordenations infra següents:
[1] Primerament, ab consentiment e voluntat de les dites parts, fou jutjat e determinat, stablint e ordenat, que de ací avant a em per tostemps, sia scurada la séquia major, la qual és comuna entre los dits llochs, la qual se pren del riu de Guadaviar per cascun any una vegada o dos, o tants com menester serà, sots aytal forma e conditió que de la dita séquia sien fetes dos parts, çó és una part de la meytat de la séquia e ensús, e l'altra part de la meytat de la séquia a enjús. E de cascuna de les dites parts e meytats de séquia sien feytes cinch parts, e de aquelles cinch parts sien tenguts de scurar los christians de la dita Pobla les dues parts, e los dits moros de Benaguazil les tres parts, axí com paguen les tres parts de la messió que.s fa en la dita séquia, e prenen les tres parts de l'aygua.
E més avant, e per tal que la dita séquia sia scurada e s'escure bé e diligentment per cascuna de les dites parts, així de christians com de moros, sien assignats dos bons hòmens que ensemps ab l'alcayt de Benaguazil qui és o per temps serà, vejen e regoneguen si serà bé scurat lo que pertanyerà a scurar als christians de la Pobla de Benaguazil; e si no serà bé scurat, que en facen tornar a scurar a messió dels dits christians de la dita Pobla; e axí mateix sia fet e observat d'ací avant per cascun any, per ço que pertanyerà a scurar als moros de Benaguazir, que seran assignats dos bons hòmens de la dita Pobla, que aquelles ensemps ab lo dit alcayt que ara és o per temps serà, coneguen lo que hauran scurat los dits moros, si seran bé scurat o no; e si no serà bé scurat, que.u facen tornar a scurar a messió dels dits moros de Benaguazir.
E axí sia feyt e enseguit d'aquí avant per tostemps e per cascuns anys.
[2] Item, fonch axí mateix jutjat e determinat, stablit e ordenat, per lo dit honorable en Jordi Joan, ab consentiment e voluntat de les dites parts, que tots aquells que tenen ter[re]s en foya de Alfeig e paguen sequiatge en la dita llegonada de Alfeig, que no gosen regar de la dita llegonada per lo roll ne per altra part, sinó una persona solament en una hora. E si reguen alguns altres o en altres parts, que no.s pot pendre l'aygua per lo dit roll de Alfeig, e volen regar o fer corrències, que qui.u volrà regar o correnciar sia tengut de tancar lo roll de Alfeig cascuna vegada, dia e hora que voldrà regar o correnciar. E qui contra açò farà, sia encorregut en pena de deu sous per cascuna vegada que contrafarà e atrobats hi seran; de la qual pena sia l'altra part del lloch qui pert l'aigua, e la tercera part del senyor Infant, e la terçera part del acusador. E açò puixen acusar los cetquiers de Benaguazil e de la Pobla, o qualsevol altres persones que pendran l'aygua.
Et així fieri de aquí avant enseguit e fet per tostemps.
[3] Item, així mateix fonch jutjat, declarat y stablit e ordenat per lo dit honorable en Jordi Joan, ab consentiment e voluntat de les dites parts, que tots aquells que tenen terra o han possessions en la foya de Alboaci, de ací avant puixen regar e correnciar aquelles terres e possessions sens tanda alguna; aqueles emperò no faent scorrims de algunes aygües en alguna part. Et qui contra açò farà, sia encorregut en pena de cada deu sous per cascuna vegada que contrafarà o atrobat hi serà. La qual pena sia partida per tres terces, ço és la tercera part al senyor Infant, e la tercera part al lloch qui perda l'aygua, e la tercera part al acusador. Açò puixen acusar los cequiers de Benaguazil o de la Pobla.
La qual ordenatió de la dita foya, e lisèntia que puixen regar e correnciar aquella sens tanda e sens la dita conditió, se fa per tal com la dita foya no és sinó poca terra, tro una jovada poch més o meyns, e no pot pendre e sostenir molta aygua. E açò per tolre qüestió.
[4] Item, així mateix fonch jutjat, declarat, stablit e ordenat, que.l mas de Pasqual de Villell, ab les sues terres e possessions, puixen regar e correnciar sens tanda, no farien scorrims alguns. Si contrafaran sien encorreguts en pena a deu sous per cascuna vegada que contra açò faran, partits per terces segons que damunt és declarat. E açò puixen acusar los cequiers de Benaguazil o de la Pobla, o qualsevol de aquells.
[5] E en aprés, vista la qüestió que és damunt contenguda, per rahó dels arroços e de les corrències que.s fan en aquells, e axí mateix de la minva de l'aygua que.ls de la damunt dita Pobla al.leguen haver en los damunt dits mesos de juny, juliol y de agost, e que requerien que fos feyta partició de la dita aygua, com pagaven en les messions de la damunt dita céquia, per ço guardant e haüda plena informatió de persones antigues e dignes de fe, e encara per conffessió e attorgament de les dites parts e cascuna de aquelles, que ja may no fonch acostumat de fer partició alguna de la dita aygua, segons e per la forma que.ls damunt dits en Gil de Linyan e Matia Vedral demanen a present, ans estan ja a la partició antiga de cascuna de les céquies qui.s departeixen per les ortes dels dits llochs, ho encara guardant així mateix que si.s vedaven les corrències en los damunt dits mesos de juny, juliol e agost, segons que.s request, que no caldria fer arroços alguns en les ortes damunt dites de Benaguazil e de la Pobla, per la qual rahó seria gran dany e gran meynscapte dels moros de Benaguazir, e encara de alguns christians de la dita Pobla, que no porien adobar les sues terres segons fan ara ab los dits arroços; et encara que seria així mateix gran dany e meynscapte de les rendes del damunt dit alt senyor Infant, e successors seus.
E per ço lo damunt dit honorable en Jordi Joan, ab voluntat de les dites parts, ordenà, stablí, jutjà e determinà, que de ací avant en les dites ortes de Benaguazir e de la Pobla, puixen fer arroços tots aquells christians e moros que fer-ne volran; e en aquells arroços puixen fer corrències en los damunt dits mesos de juny, juliol i agost; e en tot qualsevol altre temps que serà aquelles mester açò a cascun lloch, de la sua pròpria aygua, e no de altra alguna.
Emperò en los dits mesos de juny, juliol y agost, no puixen fer scorrims alguns de algunes aygües dels dits arroços. E qui contra açò farà, sia encorregut en pena de deu sous, partits per terçes, ço és la tercera part al senyor, e la terça al acusador, e la terça al lloch qui pert l'aygua.
Emperò que aquest feyt dels dits arroços solament romanga a electió dels conselés de Benaguazil e de la Pobla, si voldran que sien les dites calònies acusades per los cequiers e per altres persones que sien eletes dels llochs damunt dits; e si voldran créixer e aminvar de la dita calònia a deu sous, que.u puixen fer e ordenar a tota la sua pròpria voluntat, de e ab consell e voluntat del alcayt de Benaguazil que ara és o per temps serà; tan solament del feyt dels arroços e corrències de aquells en los mesos damunt dits de juny, juliol e agost, e dels scorrims.
Totes les tres coses e ordenacions damunt en aquel contengudes specificades, romanguen fermes e a tostemps valedores, e en aquelles o alguna d'elles no puixen los dits llochs o algú de aquells alguna cosa mudar o innovar.
[6] E com bona, justa, e rahonable cosa sia que.ll lloch de la Pobla de Benaguazir, haja o deja haver bé així complidament de aygua per obs de regar los seus pans, splets, com fa huy Benaguazir, qui és primer a l'aygua; e lo senyor Infant vulla e man que per semblants coses o qüestions no haja plet o conquist entre los seus vasalls o sotsmesos; et encara ultra açò als dits llochs convingués, e vehinat, a estar en bona concòrdia e amistat, així com aquells que són sots una senyoria, e tots vasalls de hun senyor, no poden los huns als altres deffallir en temps de presura e de necessitat; per ço lo dit honorable en Jordi Joan, conseller e dispenser damunt dit, jutjà, declarà, stablí e ordenà, ab voluntat de les dites parts, que tota vegada de ací avant e en per tostemps, que.ls hòmens de la dita Pobla de Benaguazil hauran mester l'aygua de qualsevol séquia o céquies de la dita Pobla, que serà necessària aygua per obs de regar alguns pans o splets que seran en la orta de la dita Pobla, que.ls moros de Benaguazil o altres qualsevol qui són, o per temps seran, sien tenguts de donar hun dia o dos l'aygua de qualsevol séquia o séquies que demanada los serà per a la orta de la dita Pobla; açò una vegada o tantes quantes menester o necessari serà a la dita Pobla o orta de aquella, ultra les sues tandes de l'aygua que ya assignada los és y deuen haver, segons la ordinatió antiga y era acostumat. La qual aygua no es puga ésser denegada per als jurats de Benaguazir o altres qualsevol officials del dit lloch, ans així com los serà demanada per los jurats de la Pobla o alcun de aquells, los dega ésser lliurada, e açò sots pena de seixanta sous pagadors dels béns propriis de aquell o aquells que contrast alcú hi posaran. De la qual pena sia la tercera part del senyor, e la tercera del acusador, e la tercera part de la dita Pobla. Açò per cascuna vegada que serà contradit.
Emperò, per tal que maliciosament açò no.s faça, o la dita aygua sia demanada, fou ordenat que a la dita necessitat de l'aygua, a conéixer la necessitat sien assignats dos bons homes, lo hú de Benaguazir e l'altre de la damunt dita Pobla, qui abdosos ensemps ab lo alcayt de Benaguazil o.l llochtinent seu, qui ara és o per temps serà, degen venir e regonéxier la damunt dita necessitat de aygua si serà menester o no; e si aquells coneixen que la dita aygua és necessària a la dita Pobla, de qualsevol séquia que sia, que li sia donada en continent, sens contradiment algú, y açò sots la damunt dita pena de seixanta sous; e que de la dita relaxatió que.ls dits moros faran de la dita aygua, per rahó de la dita necessitat, de qualsevol séquia que sia, a coneguda dels damunt dits, que.ls no puguen demanar smena alguna de la dita aygua, ans aquella aygua de tants dies com serà donada a la dita Pobla, no vajen en compte alcú de alcuna tanda.
E noresmeyns, ultra açò, així mateix fonch establit e ordenat per lo dit honorable dispenser, que de aquells dies que serà leixada la dita aygua a la dita Pobla per los dits alcayts e dos hòmens, sia feta crida pública en lo dit lloch de Benaguazir, que alcun no sia gosat de pendre l'aygua de aquella séquia que donada los serà. E feyta la dita crida, alcun no sia gosat de pendre de allí avant, o enbargar la dita aygua, segons que los damunt nomenats ho hauran ordenat; e qui la pendrà o enbargarà, e puix que cridada serà, sia encorregut en pena de deu sous per cascuna vegada que contra feyt serà, partits per terces segons damunt és dit e decla[ra]t. Emperò en açò no s'enten que quant l'aygua de la céquia d'Alcampes serà de tanda de la dita Pobla, o li serà donada per la dita necessitat, que no constant que de la dita tanda sia, els sia donada per la dita necessitat, que.ls moros de Benaguazir tota vegada puixen pendre la llegonada de l'aygua que han acostumat a pendre de la dita céquia de Alcampes, ans puixen pendre aquella si menester l'auran alguna. Emperò, si prenen més de una llegonada de aygua en una ora, o reguan dos en una hora, que aquell qui darrerament la pendrà, si trobat hi serà, sia encorregut en pena de deu sous, los quals sien partits per terces segons damunt és spesifficat.
Les quals ordenations damunt contengudes e specifficades, nós cascuna de les parts damunt dites, les dites ordenations acceptam, e approbam, rattificam e conffermam, e prometem per nós e per los nostres successors, e per les dites universitats e aljama e singulars de aquells, y dels seus, perpètualment les dites coses tener e fer a tener i observar, sens contradictió alguna.
E açò sots obligatió de tots los béns de nós, damunt nomenats, e béns dels damunt dits llochs, universitat e aljama e singulars de aquella, mobles e no mobles, haüts e per haver, hon que sien, en tot loch. E de nostra certa scièntia renuntiam a tot qualsevol fur, ley, dret, rahó, costum, constitutió, beneffici, privilegi e ajuda contra açò vinents, en tot o en part, o en alcuna cosa contrastant.
Feyt fou açò en los llochs y dies y anys sobredits.
Testimonis fóren a açò presents, los honrats en Pere Joan, ciutadà de València, e en Pere Calderó, alcayt de Benaguasil, e en Gil Gartia, porter del dit senyor infant don Martí.
Sig+num Martini de Boyl, auctoritate domini Regis Aragonum notarium publicum per totam terram et dominationem suam, qui predictis omnibus et singulis interfuit et hec scribi fecit, cum raso et correcto in LXXIIII linea, ubi legitur "o", clausitque loco die et anno predictis.
Sig+num magnifici Bernardi Simó, civis, justicie civitatis Valencie in civilibus, qui huic transumpto auctoritatem suam interposuit pariter et decretum.
Sig+num mei Jacobi Çasala, notarii publici civitatis et regni Valentie, qui loco scribe curie magnifici justicie civitatis Valencie in civilibus, huic transumpto auctoritatem dicti magnifici justicie, de eius iussu atque mandato interposui pariter et decretum.
Sig+num Hieronymi Llobera, regia ac valentina auctoritatibus notarii publici, qui preinsertum transumptum a suo predicto originali abstraxi, et per alium scribi feci, et clausi, loco die et anno quibus suppra, in primis lineis dicti transumpti.


1305, març 16. València
El bisbe de València tresllada l'esglesía de Benaguasil, habitada majoritàriament per musulmans, al lloc de Pobla de Vallbona, situada al mateix terme municipal i habitada únicament per cristians
Arxiu del Regne de València. Manaments i Empars, any 1695, volum 3, mà 27, ff. 40r-41v. Còpia autoritzada
Transcrit el 2-IV-2004 a partir del manuscrit original

Si ea que a principio sunt rationabiliter ordinata, tempore procedente ex iustis super venientibus causis mutari posunt in melius mutentur, non est absonum nec debet reprehensibile judicari.
Hinc est quod cum parrochialis ecclesia de Benaguazir, sita fuerit a principio et fundata in loco predicto de Benaguazir, eo quod ipsius fundationis tempore infra eiusdem parrochie limites non erat locus aliqui populatus; nec locus de Benaguazir predictus nunc autem per Dei gratiam infra eosdem limites sit quadam nova populatio vocata Vallbona, in qua ducenti et ultra christiani habitant; in dicto autem loco de Benaguazir licet bene quingenti habitent sarraceni, christiani tamen non, nec quinque vel sex sint habitatores preter dominum dicti loci, qui quandoque cum cum familia sua moratur ibidem.
Idcirco nos, Raymundus, miseratione divina valentinus episcopus, attendentes petitionem nobilis domini Jacobi Petri, dictorum locorum domini, et domine Sancie Ferrandis, eiusdem uxoris; attendentes etiam instantem supplicationem Guillermi de Ginebredo, rectoris eiusdem ecclesie, necnon christianorum in dictis locis habitantium, quia hoc solicitant nos instanter; considerantes insuper quod longe melius longeque utilius esse parrochialem ecclesiam ibi est ubi mayor christianorum habitat multitudo [pro] presenti, cum dificile est rectori ad locum de Vallbona predictum et homines de Vallbona ad dictum locum de Benaguazir propter ipsorum locorum distantiam venire pro ecclesiasticis sacramentis; de consensu capituli valentini transferimus et mutamus parrochialem ecclesiam seu ius ipsius parrochialis ecclesie a dicto loco de Benaguazir ad locum predictum de Vallbona, cum modis et moderationibus infrascriptis, videlicet:
Quod de cetero in dicto loco de Vallbona sit parrochialis ecclesie et simenteriis eiusdem; in loco autem de Benaguazir non sit parrochialis ecclesia, sed ecclesia qui ibidem est et fuit actenus parrochialis a modo sit capella.
Posint tamen in cimenterio de Benaguazir defunctorum corpora dictis locis si hoc elegerint sepeliri.
Rector autem qui nunc est et pro tempore fuerit, teneatur personalem facere residentiam in dicto loco de Vallbona, nec in loco de Benaguazir teneatur celebrare divina offitia, seu facere celebrari nisi ter in septimana, in diebus tamen pro festis; et ipsa die qua in dicta cappella de Benaguazir misam celebraverit seu fecit celebrari, non teneat ad celebrandum in ipsa parrochiali ecclesia de Vallbona, nec teneatur idem rector ac tenendum alium presbiterum, quod dia ipse personaliter sumum offitium exequi sit paratus.
Predicti autem nobiles, scilicet dominus Jacobus Petri et domina Sancia Ferrandis, consors eius, teneantur dare domos et hortum sufficientes in dicto loco de Vallbona rectori qui nunc est et pro tempore erit ibi.
In cuius rei testimonium presentem literam fecimus sigillari, nostri pendentis minimine roborari.
Acta [fuit] data Valentie decimo septimo calendas aprilis, anno Domini millesimo tercentesimo quarto.


1321, maig 25. Vilafranca del Penedés
Jaume II d'Aragó ordena al seu procurador del regne de València, que es desplace als llocs de Pedralba, Vilamarxant, Benaguasil i Riba-roja, i tracte de resoldre el conflicte que mantenen aquestes poblacions amb la ciutat de València, per l'ús de les aigües del riu Guadalaviar, en especial en aquest moment de greu sequera
Aureum Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valencie. València 1515, f. 71v. Còpia simple

Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie et cetera. Nobili et dilecto nostro Petro de Queralto, gerentivices procuratoris in regno Valentie pro inclito infante Alphonso, carissimo primogenito et generali procuratore nostro, ac comite Urgelli. Salutem et dilectionem.
Significatum est nobis noviter, per juratos civitatis Valentie, quod propter siccitatem temporis ex raritate aquarum pluvialium procedentem, aque rivi de Guadalaviar defluentes per cequias ad dictam civitatem et eius terminos sunt adeo diminute, quod in molendinis et possessionibus irrigandis maximus est defectus, cum ipsa aqua rivi predicti non sufficiat, quinimo quasi haberi non possit ad opus molendinorum constitutorum in termino et orta dicte civitatis ad molendum blada; et hereterii vix possessiones suas rigare valeant ex eadem, ex quo quidem defectu angustia atque penuria provenit, et de maiori etiam verisimiliter est timendum stivali tempore nunc instante; et ex hoc etiam preparatur materia et occasio ad dissentiones et scandala inter hereditarios supradictis, nisi provisiones nostre remedio succurratur.
Et cum hec in parte provenire noscantur propter occupationem aque dicti rivi, que ab aliquibus citra temporibus sit in locis de Petralba, de Villamarxant et de Benaguazir et de Ripparubea, dignaremur super eo ad removendum scandala et pericula, et evitandum damna competens remedium adhibere; non attento quod super predicta occupatione aque vobis nuper commissionem fecerimus per nostras litteras speciales, cum ea non possint sic sceleriter terminari.
Nos itaque, volentes subditorum nostrorum, ut convenit, periculis obviare et indemnitatibus precavere, vobis dicimus et mandamus quatenus ad dicta loca de Petralba, et de Villamarxant, de Benaguazir et de Ripparubea personaliter accedatis, et recognitis supradictis in quantum sine alciuius iniuria fieri poterit, providere curetis quod aqua que in locis prenominatis recipitur per certos dies cuiuslibet septimane, divertatur seu reducatur ad alveum dicti rivi ut haberi possit, et defluat per cequias ad opus molendinorum et hereditatum predictarum. Et per justiciam ac juratos dicte civitatis quibus super hoc nunc scribimus, ad removenda dicta scandala et damna fiat divisio de dicta aqua et aliarum cequiarum, prout melius eis videbitur expedire, salva tamen provisione per nos facta super aqua cequie de Muncada, quam provisionem volumus in suo robore permanere.
Datum in Villafrancha de Penades, VIII kalendas junii anno Domini M. CCC. XXI.


1321, juliol 5
Jaume II d'Aragó regula l'ús de les aigües del riu Guadalaviar entre els llocs de Pedralba, Vilamarxant, Benaguasil i Riba-roja, d'una part, i la ciutat de València, de l'altra
Aureum Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentie. València 1515, f. 72r. Còpia simple del document

Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, et cetera. Nobili et dilecto Petro de Queralto, gerentivices procuratoris in regno Valentie pro inclito infante Alphonso, carissimo primogenito et generali procuratore nostro, comite Urgellensi. Salutem et dilectionem.
Adeuntes presentiam nostram Guillermus de Minorissa et Dominicus de Claramonte, per juratos et universitatem civitatis Valentie ad nos nuntii destinati, exposuerunt nobis humiliter necessitatem eminentem quam super indigentia aquarum patitur universitas supradicta, et quod provisio per nos facta nullatenus predicte civitati posset sufficere.
Nos igitur, certificati ad plenum de immensa neccessitate predicta, volentes scandalis et futuris periculis obviare, que, occasione ipsius aque predicte civitati Valentie inde tantam neccessitatem et indigentiam pacienti possent succrescere; sic in premissis deliberato consilio duximus providendum, quod cessante provisione per nos facta, domini et habitatores locorum de Petralva, de Benaguacir, de Villamarxant et de Ripa-Rubea, ex presenti provisione nostra deinde recipiant quatuor diebus et quatuor noctibus continuis totam aquam, quam ipsi domini et habitatores predictorum locorum recipiunt seu recipi faciunt a rivo de Godalaviar; et habitatores civitatis Valentie aliis quatuor diebus et quatuor noctibus subsequentibus, et sic successive. Quam quidem aquam recipiant habitatores civitatis predicte in açutis vel in almenariis cequiarum dictorum locorum in loco ubi cum minoribus sumptibus recipi valeat.
Volentes quod ex hoc nullum habitatoribus seu universitati civitatis predicte, nec dominis seu hominibus locorum predictorum in proprietate seu possessione preiudicium generetur, immo ius eorundem in predictis salvum remaneat et illesum; nec id pro usu contra dictos homines seu habitatores locorum predictorum valeat allegari, et quod presens provisio nostra servetur quamdiu duraverit necessitas supradicta.
Quare vobis dicimus et mandamus, quatenus hanc provisionem et ordinationem nostram observetis et observari faciatis iuxta presentis littere nostre seriem et tenorem, nec aliquem contravenire permittatis aliqua ratione.
Datum Gerunde tertio nonas julii anno Domini M. CCC. XXI.


1318, abril 14. València
El jutge reial Alfons Sánchez dicta sentència en favor de les aldees de Teruel, representades pel seu procurador Joan Domínguez Escolano, i en contra de Joan Gil Muñoz, guardià dels ramats del regne d'Aragó, disponent que no es pague impost de borregatge de les egües, bous i vaques que ixen del terme municipal de Teruel i entren en terres del regne de València
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 2r-3v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 387-388

Aquesti és translat bien et fielment sacado de una sentencia o pronunciación, dada por el honrado et savio Alfonso Muñoz, jutge de la cort del señor rey don Alfonso, a qui Dios de sancta gloria, scripta en pargamino et seyellada con seyello pendient del dito Alfonso Muñoz, con cinteta de seda, e señal real punto por punto, palaura por palaura, alguna cosa non torcida nin alguna menguada, porque el seso en el entendimiento de la palaura non se pueda mudar, el tenor de la qual es dius la siguient forma:
En el año del Nuestro Señor de mil trezientos dezinueve [sic], es a saber, día jueves que se contava idus aprilis, en la ciudad de Valencia el muyt alto et muyt poderoso señor don Alfonso, por la gracia de Dios rey de Aragón, seyendo present en la dita ciudad, el dito señor rey, de palaura, segunt que costumbrado es de fazer als jutges de la sua cort, qui en aquella presentes son, acomendó al honrado e savio Alfonso Muñoz, jutge de la sua cort, que oýs e terminás la questión que era sobre el fecho diiuso scripto, sobre el qual por Johan Domínguez Escolano, procurador de la universidad de las aldeas de Teruel, con carta pública de procuración, de la qual de part de yuso se face mención, havía seydo dada petición en la audiencia del dito señor rey, en aquesta forma:
“Señor: el procurador de las aldeas de Teruel vos supplica et clama mercé, que querades proveyr de remedio sobre tuerto et perjudicio que nos faze don Joan Gil Muñoz, procurador de las cabañas, que no.s prende borregage de yeguas et bueyes et vacas que entren en el regno de Valencia et sal.len del término de Teruel, la qual cosa, señor, nunca se usó ni costumbró, exceptado del tiempo ent.acá que Eximeno Ortiz fue procurador de las dichas cabanyas; et señor, vos mandasteys por vuestra carta, que si de aquel tiempo ent.acá se usava, que lo relexás et non prisiés res por aquella razón.”
El qual día jueves, davant lo dit jutge comparech Joan Domínguez Scolano, vezino de Mosqueruela, procurador de la universidad de las aldeas de Teruel, con carta pública de procuración fecha por Gil de Liso, notario público del officio de la baylía general del regno de Aragón, et por auctoridat del señor rey, notario público en todo el regno de Aragón, XVII días andados del mes de octubre, del año de Nuestro Señor de mil trezientos XXVIIIº, de la una part demandant; pareció otrosí el dito Joan Gil Munyoz, guarda de las cabañas del regno de Aragón, con carta a ell atorgada por el muyt alto señor don Jayme, de buena memoria rey de Aragón, seyellada con su seyello pendient, la qual fue dada en Barcelona, XIIIIº kalendas decembris anno Domini millesimo CCCº vicesimo sexto, el qual don Joan Gil era estado citado por mandamiento del dito jutge, a instancia del dito Domínguez, et fué delant los sobredichos leyda la dicha petición, en presencia del dito jutge, et de voluntad del dito don Joan Gil Muñoz, fuel assignado por el dito jutge a responder a la dita petición, a ora de cumpletas del present día.
Depués de aquesto, dia viernes que se contava XVIII kalendas madii, delant lo dit jutge pareció Joan de Azuara, vezino de Mosqueruela, procurador substituydo del dit Joan Domínguez, con carta pública de substitución fecha por mí, Remón Badía, notario diuso scripto, el día et año en la primera línea contenidos, de la una part, nomine procuratorio.
Pareció otrosí de la otra el dito don Joan Gil Munyoz; et el dito Joan de Azuara demandó ésser respuesto a la dita petición por el dito don Joan Gil Muñoz; et el dito don Joan Gil Munyoz dixo que ell podía et devia tomar el dito borregage justament, porque asín lo avian costumbrado sus antecessores vint años havia et más.
Et el dito Joan de Azuara, procurador qui de suso, dixo que el dito don Joan Gil Munyoz, salva su reverentia, aquesto non podia nin devia fazer, porque sus antecessores en la dita guarda de las ditas cabañas, aquesto no havian costumbrado de fazer, e dixo que aquesto dexava al sagrament del dito don Joan Gil Muñoz.
Et en continent el dito don Joan Gil Munyoz juró, sobre la cruz de Nuestro Señor Jesuchristo et los santos quatro Evangelios por él corporalment tanyidos; e interrogado por el dito jutge sobre las cosas contenidas en la dita petición, las quales la part dexava a su jura, dixo que havia oydo dezir a Eximén Ortiz que ell lo havia començado primerament, e después que sus hombres le dezian que a vegadas tomavan borregage e a vegadas no, mas que ell no era bien cierto que en aquell tiempo lo hoviessen recebido, sino en la manera que dicho ha.
Et el dito jutge mandó de part del señor Rey al dito don Joan Gil Munyoz, que él de aquí adelant, ni otri por él, no fuerce a los homes de la universidad de las aldeas de Teruel a dar borregage por la dita razón.
Fecho fue el dito mandamiento en la ciudat de Valencia, presentes los dichos Joan de Azuara, procurador qui de suso, e et dito don Joan Gil Munyoz, XVIIIº kalendas madii anno Domini millesimo CCCº vicessimo nono.
Presentes testimonios los honrados Sanç de Thovía e Gil Royz de Lihori, caveros, e muchos otros.
Signum + Raymundi Badia, publici domini Regis auctoritate, per totam terram et dominacionem suam notarii, qui predictis interfuit et hec scripsit, et clausit, sigillo dicti judicis sigillavit in testimonium premissorum.
Signo de mí, Joan Calvet, notario público de la ciudad de Teruel, qui aquí me scriví por testimonio.
Sig+no de mí, Francisco Martínez Guarín, notario público por actoridat real por toda la tierra e señoría del señor rey de Aragón, qui aquí me scriví por testimonio.
Et nos Bernal Ortiz de Sancta María, judez de la ciudad de Teruel, qui el original de la present sentencia o pronunciación en su prima figura viemos; e a d’aquesti present traslat de la dita sentencia o pronunciación, por auctoridad del nuestro officio atorgamos nuestra auctoridad e decreto, e en testimonio de verdat fiziemos esti scripto de nuestra mano, e seyellamos el present traslat con el seyello de nuestra cort.
Et yo Francisco Galve, notario público de la ciudad de Teruel, qui a instancia e requisición del honrado don Sancho Ximénez de Mezquita, procurador de la universidad de las aldeas de la ciudad de Teruel, el present traslat de la original traslatar e scrivir fiz, et con aquel bien e diligentment comprové, dia viernes X días andados del mes de jenero, anno a Nativitate millesimo CCCº sexagesimo, con letras sobrescritas en la XIIª línea, do dize “don”; et en la postremera línea do dize: “et clausit”; et con aquesti mi acostumbrado sig+no lo cerré.


1394, novembre 25. Barcelona
Joan I ordena al seu batlle general, que publique per la ciutat i regne de València la franquesa de borregatge i carnatge concedida als habtants de les aldees de teruel, per tal que els oficials del regne no l'exigeixquen
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 3v-4v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 388-389

En Johan, per la gràtia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques, de Cerdénya e de Còrcega, e comte de Barcelona, de Rosselló e de Çardànya.
Als amats e feels nostres los batle general de regne de Valèntia, e a tots e qualsevol justícies, batles e altres officials e sotsmeses nostres dins lo dit regne, e en altres parts on se vulla constituïts; e als loctinents dels dits officials presents e sdevenidors, als quals les presents pervendran e les coses deius scrites se pertanguen. Salut et dilectió.
Com nós, ab carta o privilegi ab nostre segell pendent segellat, dada en Tortosa a XV dies de deembre de.l any pus prop passat, hajam enfranquits perpètualment de tot borregatge e carneratge, los regidors e prohòmens, e tots altres habitadors de les aldees de Terol, ells avinents-se ab lo noble e amat nostre don Lop Ximénez d’Urrea, qui en los dits borregatge e carneratge havia algun dret, o ab altre persona havent d’ell cessió, donació o venda, segons que aquestes coses són en lo dit privilegi pus largament contengudes; e aprés lo dit don Lop haie feta venda del dit borregatge al feel conseller e thesorer de nostra cara companyona la reyna, en Berenguer de Cortilles, lo qual aprés ha lo dit borregatge e carneratge transportat e venut als dits regidors e prohòmens e habitadors de les dites aldees, segons totes aquestes coses e altres havem vistes en les cartes públicas dequen fetes ésser pus largament contengudes.
Per ço a humil supplicatió dels dits regidors e prohòmens, vos dehim e manam espressament e de certa scièntia, sots encorriment de nostra ira e indignació, e pena de mil morabatins d’or a nostres coffres si contrafarets applicadors, e de vostres béns havedors, que observan fermament lo dit nostre privilegi e les vendes sobredites, no constrengats ne constrenger permetats vehins alguns e habitadors de les dites aldees, a pagar en alguna manera cosa alguna, per raó dels dits borregatge e carneratge, del día avant que fo feta e fermada la carta de la venda del dit borregatge per lo dit Berenguer, los ne haiats e haver façats d’allí avant per quitis, franchs e absolts, perpetualment de tot en tot.
Manants-vos noresmeyns, ab aquesta matexa, que si e quant requests ne serets, per part de las dites aldees, notifiquets les dites coses públicament, ab veu de crida, en la ciutat de Valèntia, e en totes altres ciutats, villas e lochs del dit regne, per tal que les dites coses sien als dits vehins e habitadors pus fermament observades, e algú no hi puxe ignorància al.legar.
E açò no mudets ne dilatets per res, com nós per deute de justícia hajam provehit e ordenat que axí.s faça.
Dada en Barcelona, sots nostre segell pendent, a vint cinch dies de noembre en l’any de la Nativitat de Nostre Señor Mº CCCº XCº quatre, e del nostre regne lo vuytè.
Petruz Oltzina. Bernardus Ça Plana, mandato domini regis facto pro thesaurarium domini Regis.


1388, juliol 2. Zaragoza
Joan I confirma cinc privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 5r-7r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 389-390

Pateat universis quod nobis Johanni, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; fuerunt per fideles nostros Petrum Çarcuella, loci de Sarrione, et Franciscum Egidii, ville de Mosqueruela, nuncios aldearum Turolii, privilegiorum carte seu instrumenta originalia, de quibus infra sit mencio, ostensa et exhibita sigillanti per quorum primum illustris princeps dominus Alfonsus, rex Aragonum, refferens quoddam privilegium per dominum Alfonsum regem Aragonum eius patruum universitati aldearum Turolii concessisse, cuius tenor in dicta carta insertus est, per quod idem dominus Alfonsus patruus alterius domini Alfonsi regis Aragonum supradicti, propter plurima servicia commode sibi impensa concessit aldeanis Turolii, presentibus et futuris, et suis perpetuo, quod essent franchi, liberi et inmunes, per totam terram et dominacionem suam, tam per mare quam per terram et aquam dulcem, ab omni lesda, pensa et pedagio, quod sibi vel successoribus suis pro aliquibus rebus seu mercibus eorum solvere tenerentur et deberent. Quod privilegium insertum datum fuit Tirasone kalendas septembris anno Mº ducentesimo octuagesimo septimo, et clauso per Jacobum de Cabanes, dicti domini Regis scriptorem.
Et cum pro partem dictorum aldeanorum dicto domino Alfonso regi nepoti alterius domini Alfonsi regis Aragonum predefuncti, fuisset humiliter supplicatum ut, ex regali munificencia, predictum privilegium ipsius domini Regis patrui, confirmando franquitatem predictam ampliare et extendere dignaretur; eapropter habendo respectum ad impensa sibi servicia per aldeanos prefatos, iamdictum privilegium ipsius domini regis Alfonsi patrui sui predicti confirmavit et etiam eidem privilegio superaddidit, quod nedum dicta universitas aldearum et singulares eiusdem essent franchi et liberi a dictis lezda penso et pedagio verventiam inmunes imperpetuum penitus et exempti ipsi et sucesores sui, per totam terram et dominationem suam adquisitam et adquirendam, adeptam et adipiscendam, per mare et per terram et aquam dulcem, tam a predictis omnibus supra expressatis, quam ab omni mensuratico et cuçols ac portatico, et ab omni consuetudine et vectigali novis et veteribus, statutis et statuendis in aliquo loco terre sue; ita quod non teneatur aliquis solvere pro predictis, imo essent ab omnibus et singulis supradictis franchi, liberi et inmunes. Addidit etiam eidem privilegio, quod dicta universitas aldearum et singulares eiusdem, non possent in tota terra sua pignorari, marchari, impediri seu detineri culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent, aut fideiussorio nomine obligati, nec etiam in hiis casibus nisi prius de eisdem fatica fuisset inventa de directo. Quarumquidem confirmationis et addicionis carta, data fuit Cesarauguste, sexto mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº vicesimo octavo, et clausa per Franciscum de Bastida, predicti domini regis scriptorem, sigillataque sue maiestatis sigillo.
Exibuerunt nuncii etiam prelibati quadam cartam illustrissimi domini Petri genitore nostri, antequam apicem dignitatis regie evectus esset, concessarum sive factam sigillo dicti domini in pendenti sigillatam, datum Turolii, quarto idus septembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº tricesimo tertio, per quam dominus Alfonsus rex Aragonum, pater eiusdem domini Petri, sua litera mandasset sibi quod existente in aldeis Turolii de una aldea in aliam, ad portandum cenas aldeanos ipsos, non compelleret ullo modo. Qua litera data fuit Valentie, XIIº kalendas februarii, anno Domini millesimo CCCº tricesimo, idem dominus tanquam obedientie filius volens paternis iussionibus obedire, concessit ipsis hominibus aldearum predictarum presentibus et futuris, quod de cetero cenam vel cenas aliquas de una aldea in aliam portari seu duci nullatenus faceret, nec ab inde ad alia loca extra terminum ville et aldearum predictarum cenas ipsas extrahi, nec duci mandaret.
Obtulerunt necnon iamdicti nuncii quandam cartam domini regis Petri, memorie recolende patris nostri, sigillo magestatis sue in pendenti sigillatam, datam Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini Mº CCCº quadragesimo septimo, et clausam per Rodericum Didaci d’Altariba, scriptorem domini Regis predicti, per quam idem dominus enfranquivit, quitavit, liberavit et immunes reddidit a datione, prestatione seu solutione erbatici, carneragii seu montatici regni Valentie ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum earumdem, a solutione et prestacione erbatici et montatici.
Item, dicti nuntii ostenderunt cartam quandam per illustrissimum dominum Petrum regem Aragonum, genitorem nostrum memorie recolende pridem concessam, sigillo magestatis dicti domini sigillatam, datum Cesarauguste, quinto idus aprilis anno domini millesimo tricentesimo quinquagesimo, clausam per Franciscum de Perilione, tenentis sigilla eiusdem domini, per quam sepedictus dominus Petrus, rex Aragonum, pater noster, certa capitula per Martinum Martini de Marziella, civem Turolii, et Johannem Luppi de Sancta Cruce, vicinum de Celades, aldee civitatis eiusdem procuratores, nuncios civitatis et aldearum predictarum, ad dictam curiam destinatos presentata, providit et concessit certas concessiones, responsiones et ordinationes, prout in fine eorum cuiuslibet continetur, videlicet ad primum continens quod de foro Turolii probatio in causis sive littibus habebat fieri infra tres dies, fieret infra sex in quaquidem alia capitula sunt inserta, que prolixitatis causa fuerunt omissa hic poni seriatim.
Postremo etiam ostenderunt sententiam quandam per illustrissimum dominum Petrum recolende memorie patrem nostrum, latam quarta die novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº secundo, super primitiis que colligebantur, colligi ve seu recipi debebant aut consueverant in aldeis dicte civitatis Turolii seu earum perceptionem et administracionem sigillo comuni in pendenti dicti domini, sigillatam et clausam per Franciscum Pellicerii, scriptorem dicti domini Regis eiusque auctoritate notarium publicum per totam terram et dominationem suam.
Et quia pro parte dictorum nunciorum fuit nobis humiliter supplicatum quod cartas et privilegia supradicta, ac donationes et alia omnia et singula in eorum singulis expressata confirmare, de solita clementia dignaremur; nos visis et plenarie recognitis omnibus et singulis que in dictis cartis seu privilegiis atque instrumentis publicis sunt contenta, ob servitia prestita per aldeanos predictos, et que prestare continue non desistunt, universa et singula instrumenta, privilegia, atque cartas superius enarrata, ac omnia et singula in eis et eorum singulis expressata, ex certa scientia, tenore huiusmodi confirmamus et approbamus, prout eis et eorum singulis melius usi accitatus extiterunt.
Mandantes inclito infanti Martino, duci Montisalbi, fratri ac locumtenenti nostro generali, gubernatorique et justicie Aragonum, et universis et singulis officialibus nostris et personis quibusvis dictorumque officialium locatenentis presentibus et futuris, quatenus contenta in dictis privilegiis, concessionibus atque cartis teneant firmiter et observent, et faciant ab aliis inviolabiliter observari, et non contraveniant aut aliquem contravenire permittant aliqua ratione.
In cuius rei testimonium presentem firmam nostre magestatis sigillo in pendenti iussimus comuniri.
Datum Cesarauguste secunda die julii anno Domini millesimo CCCº LXXXº octavo, regnique nostri anno secundo.
Signum + Joannis, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Joannes.
Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montis Albi; Garsias, archiepiscopus Cesarauguste; Galcerandus episcopus Urgellensis, Petrus d’Artés et Berengarius d’Ortoffano, milites.
Sig+num Bernardi de Jonquerio, secretarii dicti domini regis, qui mandato eiusdem hec scribi feci, cum litteris rasis et emendatis in lineis IX.
Quarumquidem confirmationis et additionis carta data fuit Cesarauguste in XVIIª “habebat”; in XVIIIª “irris”; in XXIIIª “in et in eadem firma nostre magestatis”; et in secunda linea testium “Galcerandus”; et clausit.


1388, juliol 2. Zaragoza
Joan I confirma huit privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 78v-80v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 447-448

Nos Johannes, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Visis octo translatis auctenticis per fideles nostros Petrum Çarçueña, habitatorem loci de Sarrione, et Franciscum Egidii, habitatorem ville de Mosqueruela, nuncios aldearum civitatis Turolii, nostro conspectui presentatis nonullarum concessionum, franquitatum, libertatum, immunitatum privilegiorum, gratiarum, sententiarum et provisionum per illustres reges Aragonum predescessores nostros, universitatibus et singularibus locorum dictarum aldearum seu in earum favorem concessorum factorum, concessarum et factarum prout continetur et liquide demonstratur in dictis auctenticis translatis, quorum sex facta fuerunt et clausa per Adam Petri de Viano, auctoritate regia notarium publicum septima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº vicesimo tertio, et a suis originalibus abstracta.
Videlicet primum a quadam carta per quam illustris dominus Jacobus, rex Aragonum pie re[fol.79r.]cordationis recepit sub specialibus protectione, comanda et guidatico suis, omnes campannas sive greges pecudum hominum Turolii et eius aldearum, et eorum pastores, plurimaque alia dictis hominibus concessit contenta et per ordinem enarrata in carta ipsa, cuius data fuit Cocentayne XVIIº kalendas iulii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo octavo, et clausa per Michaelem d’Alcover, qui de mandato domini Regis illam scribi fecit.
Secundum et a quadam alia carta data Cullarie, secundo idus martii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo primo, et clausa per Petrum Andree, per quam idem rex Jacobus concessit et perpetuo stabilivit seu tiam ordinavit, quod in aliquo castro villa seu loco regni Valentie non detur aliqua assadura bestiariis, quamvis sit bestiare illud habitatorum Valentie, vel alterius cuiusvis loci.
Tertium a quadam littera, per quam iamdictus dominus rex Jacobus precipiebat justiciis, juratis, alcaydis et aliis suis officialibus, quod restitui facerent pastoribus peccorum sive ganatorum hominum Turolii vel eius aldearum, omnes res quas medio iuramento dicti pastores asserunt eis fuisse depredatas.
Quartum a quadam litera sive carta, data Algezire, quarto mensis aprilis anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo, per quam ipse dominus rex Jacobus iniungebat quibusvis varonibus et millitibus suis in regno Valentie, quod de cetero non peterent seu reciperent, aut peti seu recipi permitterent, aliquid de erbagio hominibus Turolii vel eius aldearum, pro eorum ganatis depascentibus in terminis locorum seu alcarearum baronum seu militum eorundem.
Quintum, a quadam litera sive carta, data Valentie idus junii anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo septimo, per quam predictus rex Jacobus concessit hominibus Turolii, quod pro eorum ganatis ac peccudibus non teneantur solvere aliquam rem, ratione passagii, eundo vel redeundo, nisi pro mutonibus, ovibus aut aliis bestiariis, quos, quas, et que ipsi homines vendiderint [fol. 79v.] vel non redierint.
Sextum, a quadam carta seu provisione data Calataiubii, kalendas iunii anno Domini millesimo CCCº sexto, per quam illustris dominus Jacobus, rex Aragonum pie recordationis, abavius noster et nepus sive net sepe nominati domini regis Jacobi, confirmavit hominibus Turolii et eius aldearum, certa privilegia in ipsa carta nominata; et nichilominus mandavit procuratori justicie, baiulis et aliiis officialibus regni Valentie, quod hominibus predictis ipsa privilegia observarent et observari facerent, prout eis extiterat usitatum.
Septimum, proinde translatum auctenticum abstractum fuit a quadam sententia in et super questio ne que erat suscitata pretextu iuredictionis quam exercebant jurati et almodaçafi aldearum predictarum inter universitatem Turolii, ex una parte, et universitatem locorum eius aldearum ex parte altera, per illustrem Alfonsum regem Aragonum felicis recordationis, avum nostrum, vel ut principem et ad id per dictas partes electum, lata in civitate Turolii die lune pridie nonas aprilis anno Domini millesimo CCCº tricesimo quarto, clausaque per Bernardum de Podio ipsius domini regis Alfonsi scriptorem, prout hec et alia in dicto septimo translato auctentico, quod factum fuit et clausum per Petrum Guillermi de Celadas, auctoritate regia notarium publicum, vicesima octava die mensis madii anno Domini millesimo CCCº quadragesimo nono, largiflue sunt contenta.
Octavum et ultimum denique translatum auctenticum fuit abstractum a quadam carta domini regis Petri clare recordationis genitoris nostri, datam et actam Cesarauguste, quarta die aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo secundo, et clausam per Bernardum de Bonastre, ipsius domini Regis secretarium, per quam dictus dominus genitor noster duxit inter cetera prompto providendum, quod nunquam deinceps [fol. 80r.] justicie Aragonum et eius successores in dicto justiciatu vel eorum locatenentes seu quivis alii vice seu nomine possint aut debeant seu presumant universitates Turolii et aldearum suarum vel singulares ipsarum, generaliter vel particulariter, pro quibuscumque causis civilibus aut criminalibus primis seu appellacionum ad instantiam partis vel ex mero officio ad suum justiciatus evocare consistorium sive iudicium, vel scitare seu alias inde se intromittere vel adversus eos procedere quovis modo, prout hec et alia in ipso octavo translato, quod factum fuit et clausum per Jordanum Beneyt, auctoritate regia notarium publicum, die videlicet tertia decima die julii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXº secundo, sunt liquide enarrata.
Nobis dicti nuncii humiliter supplicarunt ut dignaremur taliter providere, quod contra mentem predictorum de quibus translata auctentica, ut prefertur, ostenderunt vel alicuius seu aliquorum eorundem universitates et singulares personas dictarum aldearum minime graventur seu etiam molestentur.
Pro tanto inspectis servitiis dicto domini genitori nostro et aliis illustribus regibus predecessoribus nostris atque nobis multipliciter impensis, dicte supplicationi annuentes benigne, privilegia, libertates, immunitates, franquitates, gratias, sententiam ac provisiones de quibus desuper est facta mentio singulariter et distincte, prout eis est melius actenus usitatum, approbamus serie cum presenti, per quam inclito infanti Martino, fratri carissimo, locumtenenti in regno Aragonum et in aliis regnis et terris nostris gubernatori generali nostro, necnon gubernatori, justicie, baiulo generali et aliis universis et singulis officialibus et subditis nostris ubique constitutis et constituendis, vel dictorum officialium locatenentis presentibus et futuris, mandamus firmiter et expresse, de nostri certa scientia, quatenus dictas libertates, immunitates et alia de quibus dicta auctentica translata facta firmiter teneant et observent, prout ei usitatum [fol. 80v.] extitit, ut est dictum, et eis non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua ratione.
In cuius rei testimonium presentem fieri et sigillo nostre magestatis iussimus comuniri.
Datum Cesarauguste, secunda die julii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº octavo, regnique nostri anno secundo.
Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes.
Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montisalbi, Garsias archiepiscopus Cesarauguste, Luppus Eximini d’Urrea, Bernardus de Pinosio, Gasco de Montecatheno.
Sig+num Bernardi de Junquerio, secretarii dicti domini Regis, qui mandato eiusdem hec scribi fecit, cum literis rasis in lineis quinta, “domini”, et in XVIIIª, “ubique constitutis”, et clausit.


1408, març 26. València
Sentència arbitral dictada pels administradors de les generalitats del regne de València, regulant les obligacions dels ramaders de Terol relatives al consum de sal, durant la seua estada invernal al territori del regne de València
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 9v-10v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 392-393

Anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo octavo, die lune vicesima sexta martii hora tertiarum.
Com fos debat e qüestió davant los honorables mossén Pere Ros, prevere, baxeller en decrets, mossén Bernat Storna, cavaller, habitador, e en Pere Passadors, ciutadà de Valèntia, administradors de les generalitats del regne de Valèntia, entre lo honrat en Berthomeu de Cruïlles, comprador de la generalitat de la sal del dit regne, de una part; e en Gil Martínez, vehí de Torriges, en Joan Miquel, en Joan Martí, en Domingo de Galve, en Miquel Salvador, e diverses altres cabanyés de la ciutat de Terol e lurs aldees; e per aquells lo discret en Sanxo Domínguez, notari, de la part altra, sobre los debats e qüestions següents:
Primerament, si dels corderos devia ésser pagat general de la sal, e de quin nombre.
Item, per quin temps devien pagar los cabanyers strangers que venien del stremo per exivernar en lo dit regne, com lo dit en Berthomeu de Cruïlles, comprador desús dit, demanàs que devien pagar la generalitat de la sal per sis meses, vullàs pesqués lo dit bestiar en lo dit regne més o meyns dels dits sis meses.
Item, si lo dit comprador devia pendre en compte als dits cabanyés tot ço que aquells mostrassen ab albarans haver pagat en les gabelles del regne de Valèntia, per general de la dita sal.
E sobre los dits debats, les dites parts fossen stades oÿdes plenerament, de paraula, e fossen stats produïts per cascuna part diverses testimonis, en especial sobre la costum al.legada sobre les dites qüestions et debats.
Per tal los desús dits honorables mossén Pere Ros, e en Pere Passadors, [fol. 10r.] administradors qui desús, e en nom desús delegats del dit honorable mossén Bernat Storna; attesa la prova donada sobre la dita costum, pronunciaren de paraula que.l dit honrat en Berthomeu de Cruïlles, comprador, no podia ni devia demanar ni exhigir general algú de sal de corderos alguns que fossen menors de mig any o sis meses, però si són de més temps o maiors de sis meses, o de mig any, que aquells paguen ab altre bestiar maior, segons és acostumat.
Item, més avant declararen que.l dit comprador prenga del dit bestiar lo dit dret solament per aquella part de temps la qual segons veritat lo dit bestiar haurà pescut e menjat sal en lo dit regne, e en aquella part del regne on s’acostuma donar sal.
Item, més avant pronunciaren que.l dit comprador fos tengut de pendre en compte als dits cabanyés tot ço que aquells mostrassen legítimament haver pagat als gabellots del dit regne, de general de la dita sal.
Manant al dit honrat en Berthomeu de Cruïlles, comprador, que si alguna cosa ha rebuda contra forma de la present declaratió, que tot allò deia restituyr a aquell de qui rebut ho haurà.
Manant més avant ésser cancel.lades totes e qualsevol fermances donades per los dits pastors per les dites rahons en lur poder.
E lesta de paraula la dita declaració, en la casa de la confraria de mossén Sent Jacme, de la ciutat de València, presents los dits en Gil Martínez, et en Sanxo Domínguez, de una part, e absent lo dit honrat en Berthomeu de Cruïlles, lo qual citat a la dita hora de tercia no era comparegut, ans havia dit que li plahia que fos pronunciat en sa absència, de continent lo dit en Sanxo Domínguez, requès que per mí, Bernat de Vallseguer, notari e escrivà dels dits administradors, li fos feta de la dita declaratió carta pública per [fol. 10v.] testimoni de veritat, e per memòria havedora en sdevenidor.
Presents testimonis fóren a les dites coses, lo honrat en Francesch Aragonés, lo discret en Jacme de Vallseguer, notari, e en Lorenç Pujol, ciutadans de València.
Senyal de mí, Bernat de Vallseguer, per auctoritat reyal notari públich per tota la terra et senyoria del molt alt senyor rey de Aragó, qui a la promulgació de la declaració desús dita present fuy, e aquella a requesta del dit en Sanxo Domínguez, en lo dit nom, reduï en scrits et screví de pròpia mà, ab dia, any et loch dessús dits.


1518, agost 20. Zaragoza
La reina Joana i el príncep Carles ratifiquen un privilegi de 1515 del rei Ferran II, disposant que els ramaders de la comunitat d'aldees de Teruel, que porten els seus ramats als regne de València, no estiguen obligats al criteri dels arrendadors de la sal del regne, sinó que consumeixquem únicament la que creguen necessària per al bestiar
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 10v-13r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 393-395

Nos Joana, et Karolus eius filius primogenitus, Dei gratia reges Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque Sicilie, Hierusalem, Navarre, Granate, Toleti, Valencie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Corduve, Corsice, Murcie, Gennis, Algarbii, Aljezire, Gibraltaris, Insularum Canarie, Indiarumque insularum et terre fime maris occeani, archiduces Austrie, duces Burgundie et Bravantis, comites Barchinone, Flandrie et Tiroli, domini Vizcaye et Moline, duces Atthenarum et Neopatrie, comites Rossilionis et Ceritanie, marchionis Oristani et Gociani.
Et si ea que per regem catholicum Ferdinandum, patrem, avum et dominum nostrum collendissimum eterni nominis de se benemeritis concessa fuere, ob eius decessum catholicum sue magestatis assueto comuni sigillo et aliis opportunis solempnitatibus acthenus munita minime reperiuntur, nichilominus nos qui eiusdem regis catholici domini nostri vestigia omnino merere cupimus, ad ea corroboranda et confirmanda, et merito accedere arbitramur, eo presertim cum in rei publice favorem et comodum et utilitatem decreta censentur; sane, exhibito per humiliter coram magestatibus nostris, per vos dilectos et fideles nostros Franciscum Ynigo, legum doctorem, et Clementem de Liria, notarium, sindicos comunitatis nostre aldearum Turolii, quondam paterno et avio privilegio pargameno scripto, predictique domini nostri Regis signato, et in sue magestatis regia cancellaria reperto tenoris sequentis:
Nos Ferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Navarre, Sicilie, citra et ultra Farum, Hierusalem, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie, comes Rosselionis et Ceritanie, marchio Oristani et Gociani, ad nos tanquam ad supremum dominum pertinet et spectat vexationibus, gravaminibus et extorsionibus subditorum nostrorum debite ac salubriter providere, cum igitur per vos, dilectum nostrum Franciscum Ynigo, sindicum comunitatis nostre Turolii fuerit magestati nostre humiliter expositum, quod homines vicini et habitatores villarum et locorum dicte comunitatis, qui oves et alios greges ad pacendum ad nostros regnum Valencie et principatum Cathalonie ducunt graviter vexantur, ab arrendatoribus et collectoribus salinarum et aliis officialibus dictorum regni et principatus, ex eo quia compelluntur ad emendum plus salis quam unicuique eorum est bene visum, ac emere vult, ac etiam molestantur in dicto regno Valentie, ex eo quia compelluntur ad solvendum certum ius sive pecuniarum quantitatem, in presentatione franquitatum propter dationem et liberacionem albarani pedagii et alia iura abusim adfuitque magestati nostre humiliter supplicatum, ut super dictis vexationibus et extorsionibus eisdem de opportuno remedio ac gratia speciali ex nostri solita benignitate dignaremur providere; nos autem, dicta supplicacione benigniter exaudita, habentes respectum ad plura grata et accepta servitia nobis et serenissime domini Aragonum, per incolas et habitatores dicte comunitatis prestita et inpensa, tenore presentis nostri ex certa sciencia, deliberate et consulto, volumus, iubemus, ac concedimus dicte comunitati, quod omnes vicini et habitatores eiusdem, qui oves et alia peccora ad pascendum ad dictos regnum Valencie et principatum Cathalonie ducunt seu ducere faciunt, non compellantur nec compelli possint, ad emendum plus salis quam cuilibet eorum erit bene visum, et emere voluerit, nec etiam compellantur ad solvendum in dicto nostro regno Valentie, in presentacione suarum franquitatum, ius aliquod nec aliquam pecuniarum quantitatem, propter dacionem et liberationem albarani pedagii, nec aliqua alia iura predicta ratione. Quapropter serenissime Joane, regine Castelle, Legionis, Granate, et cetera, principi Gerunde, archiducisse Austrie, gubernatricique generali, ac post felices dies nostros in omnibus regnis et terris nostris, Deo propicio, inmediate heredi ac legittime succesori, intentum opponentes nostrum sub paterne benedictionis nostre obtentu, dicimus et rogamus, locumtenentibus vero generalibus et generalibus et gerentibus vices nostri generalis gubernatoris, baiulis, subvicariis, subbaiulis, iuratis, alguaziris, arrendatoribus, collectoribus, pedagiariis, ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris eorumque locumtenentibus in dictis regno Valentie et principatu Cathalonie constitutis et constituendis, ad quos spectet, pro prima et secunda iussionibus, dicimus et districte precipiendo mandamus, sub pena florenorum auri Aragonum mille, et a bonis cuiusvis contrafacientes irremissibiliter exhigendorum, et nostris infferendorum erariis, quatenus presentem nostram concessionem et graciam, et omnia et singula in eadem contenta, dictis hominibus, vicinus et habitatoribus dicte comunitatis nostre Turoli, presentibus et futuris, teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant inviolabiliter per cunctos, nec secus agant, agi, ne sinant ratione aliqua sive causa, pro quanto dicta serenissima regina, princeps, et filia primogenita nostra charissima, nobis complacere. Ceteri vero officiales et subditi nostri gratiam nostram charam habent, ireque et indignationis nostre incursum, ac prespositam verentur non subire penam. In cuius rei testimonium, presentem fieri iussimus nostro sigillo in pendenti munitam. Datum in civitate Calathaiubi, die [en blanc] mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo decimo quinto; regnorumque nostrorum videlicet Sicilie ultra Garum anno quadragesimo octavo; Aragonum et aliorum tricesimo septimo, Sicilie citra Farum et Hierusalem, decimo tercio; Navarre autem quarto. Yo el Rey. Vt. generalis thesaurarius. Vt. L. Gonçales, conservator. Dominus Rex mandavit michi, Michaeli Velasquez Climent. Vis. pro generalem thesaurarium et L. Gonçales, conservatorem. In Diversorum Aragonum XI, folio CCXVII.
Fuit per vos maiestatibus nostris per humiliter suplicatum, quod licet privilegium regium desuper insertum, ob regis catholici predicti domini nostri decessum, in regia cancellaria prelibata sue maiestatis comuni sigillo munitum, et aliis opportunis solempnitatibus expeditum hucusque minime fuerit, super deffectu huiusmodi ex regie nostre potestatis plenitudine dispensare, privilegiumque desuper kalendatum et insertum, vobis et dicte comunitati confirmare, et de novo concedere, ex nostri solita benignitate dignaremur.
Nos quidem dignum sane et rationi consonum arbitrantes, et pro paterne et avie voluntatis et decreti executione vestrique et dicte comunitatis in nos fide iusticie cultu et aministracione reique publice dicte comunitatis bono statu et incremento serviciis quoque et meritis vestris nedum hec verum et multo maiora de nobis promerentibus, supplicationi vestre predicte favorabiliter annuere, tenore igitur presentis, ex nostri certa sciencia, deliberate et expresse, paternum et avium privilegium desuper insertum, super deffectu predicto ex nostre regie potestatis plenitudine legibus absoluta, qua uti volumus in hac parte dispensantes ipsumque deffectum supplentes, omniaque et singula in dicto privilegio contenta a prima linea usque ad ultima, dum de nostre regie dignitatis processerit beneplacito vobis eidem procuratori, rectoribus, officialibus et probis hominibus et universitati comunitatis iamdicte Turoli, presentibus et futuris, confirmamus, laudamus, aprobamus, emologamus et ratifficamus, ac noviter et de novo concedimus et liberaliter elargimur, nostreque huiusmodi confirmacionis, laudationis, approbacionis, emologacionis, rattifficationis, nove concessionis et elargicionis munimine et presidio roboramus et validamus, auctoritatemque nostram inde interponimus pariter et decretum.
Volentes et expresse decernentes et declarantes, quod huiusmodi nostra confirmacio et nova concessio sit et esse debeat vobis et eisdem procuratori, rectoribus, officialibus, probis hominibus et universitati comunitatis prelibate Turolii, presentibus et futuris, stabilis, valida, realis et firma, nullumque in iudicio vel extra sentiat diminucionis incomodum dubietatis obiectum aut noxe alterius detrimentum, sed in suo semper robore et firmitate persistat.
Quo circa futuro locumtenenti generali in regno predicto regenti officium nostre generalis gubernationis, baiulis, viccariis, subbaiulis, subvicariis, juratis, alguaziris, arrendatoribus, collectoribus, pedagariis, ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris, eorumque locumtenentibus in dictis regno Valentie ac principatu Cathalonie constitutis et constituendis, et cuilibet eorum, ad quem spectet, precipimus et iubemus ad incursum nostre indignationis et ire ac penam florenorum auri Aragonum mille nostris infferendorum erariis, quatinus nostram huiusmodi confirmacionis et nove concessionis gratiam, ac omnia et singula in ea contenta, vobis teneant firmiter et observent tenerique et observari, per quos deceat omnino faciant atque mandent, iuxta eius seriem, formam, et tenorem pleniores, cauti siquidem a contrario ratione aliqua sive causa, pro quanto gratia nostra eis chara est, et pre ire et indignationis nostre incursum preapositam cupiunt non subire penam.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum in civitate Cesarauguste, die XX mensis augusti anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo decimo octavo, regnorumque nostrorum, videlicet nostre regine Castelle, Legionis, Granate et cetera, anno quinto decimo; Navarre quarto; Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum tercio; regis vero omnium tercio.
Vt. decanus Bis. Vt. generalis thesaurarius. Vt. Augustinus, vic. Vt. L. Gonçales, conservator. Dominus Rex mandavit michi Alfonso de Soria. Vis. per decanum, visum tenenti Agustinum, vic. generalem thesaurarium, per L. Gonçalez, conservatorem.
In Diversorum Aragonum primo C, folio XXXIIIº.


1322, gener 23. Murcia
Sentència de Pere López de Ayala, adelantat de Murcia, relativa a les obligacions pecuniàries dels ramats procedents de les terres del rei d'Aragó, si passaven pel pont existent entre Alcantarilla i Molina, o a la seua exempció, cas que no l'utilitzaren
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 13v-14r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 396-397

Sepan quantos esta sententia vieren et oyeren; que ante mí, Pero López d’Ayala, Adelantado del regno de Murcia por don Johan, fijo del infante don Manuel, tío et tutor de nuestro señor el rey don Alfonso, et guarde de sus fijos; comparescieron Alfonso Brun, et Exemen Sánchez, procurador de las cabañas de los ganados de tierra del rey d’Aragón.
Et el dicho Adelantado, visto lo que el dicho Alfonso Brun demandava a los ganados de tierra del rey de Aragón, de mil cabeças una, por la passada del puent que su padre fizo o havia de fazer entre el Alcantariella et Molina, de que le avia a pagar si passassen en qualquier lugar de Orihuela fasta en Calasparra, assí como si passassen por la dicha puent; visto lo que por el dicho Alfonso Brun fue propuesto e allegado; et otrosí, lo que por parte del dicho Exemen Sánches fue razonado; vista la carta que el dicho Alfonso Brun tiene porque esto entiende pidir e demandar; avido acuerdo et [fol. 14v.] concejo sobre todo este fecho con omes buenos, sabios et entendidos, en fuero y en drecho, fallo que por la carta que el dicho Alfonso Brun tiene non aparasses que ningunos de tierra nin de señorío del rey d’Aragón se obligassen al padre del dicho Alfonso Brun en ninguna cosa, nin fiziessen con él ningún pacto en esta razón.
Et al rey don Alfonso, que Parayso aya, non mandó guardar ni pagar sinon a aquellos que fiziesen el contrato con el padre del dicho Alfonso Brun, en fin lo que el dicho señor rey don Alfonso en ella manda, non lo manda nin lo entiende mandar en otros, sinon en aquellos, poresto non contrastando al uso allegado por el dicho Alfonso Brun, como aquell non aya lugar, porque ell non ha razón de demandar ninguna cosa, nin ha jurisdicción que lo hayan de los de la tierra del rey de Aragón, mandó al dicho Alfonso Brun, que d’aquí adelante non tome nin demande ninguna cosa a los de señorío e tierra del rey de Aragón por la dicha razón, si ya non pagavan por la dicha puent que él tien.
Dada sentencia en Murcia, presentes los sobredichos Alfonso Brun e Exemén Sánches, miércoles, veynte tres días de enero, era de mill CCC e sesenta años.
Testigos Arnalt Oller, et Bernalt Oller, hermanos, vezinos de Murcia.
Et yo, dicho Adelantado, a instancia et requisición del dicho Exemén Pérez, mandé.l dar esta sententia scripta en pargamino, e sellada con nuestro seello de cera colgado, en testimonio.


1359, maig 29. Barcelona
Pere el Cerimoniós dóna llicència a l'arquebisbe de Zaragoza, senyor del castell del Poyo, en el regne de València, per tal que puga exigir borregatge i carnatge pel pas de ramats forasters pel terme del castell
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 15r-16r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 397-398

Hoc est translatum bene et fideliter sumptum, a quadam carta pergamenea illustrissimi domini regis Petri, memorie recolende, eiusque magestatis sigillo impendenti munita, cuius tenor talis:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Respectum serviciorum per vos, reverendum in Christo patrem Luppum, miseratione divina archiepiscopum Cesaraugustanum consiliarium nostrum dilectum, nobis multipliciter impensorum et specialiter vigente guerra, quam de presenti cum rege Castelle habemus, tenore presentis, gratis et de certa sciencia, damus et concedimus vobis et vestris, et quibus volueritis ad imperpetuum, donacione pura et irrevocabili inter vivos, in aliquali sustentatione retinentie castri vestri del Poyo in regno Valentie situati, quod a transeuntibus cum eorum ganatis sive bestiariis per terminos iamdicti castri possitis recipere, colligere et levare, seu colligi et levari facere per quoscumque volueritis borregagium sive carneragium, ac ius per eodem dari et colligi assuetum, prout per alios castra et loca in dicto regno habitantes a transeuntibus cum eorum ganatis sive bestiariis per terminos dictorum locorum suorum colligitur et levatur, et colligi et levari fuit usitatum.
Itaque vos et vestri dictum borregagium et carneragium licite e quibusvis transeuntibus per terminos dicti castri ut prefertur colligatis et recipiatis, et colligere seu recipere possitis seu colligi et levari facere, per quoscumque volueritis, et illud vestris et ipsorum utilitatibus applicare.
Hanc itaque donationem facimus vobis et vestris, et quibus volueritis, ad imperpetuum, ut predicitur, sicut melius, plenius et sanius dici et intelligi possit, ad vestri et vestrorum comodum sanum et sincerum intellectum.
Mandantes universis et singulis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quatenus huiusmodi donationem et concessionem nostram observando et observare inconcusse faciendo de dicto borregagio seu carneragio, vobis et vestris et quibus volueritis ut prefertur, respondeant et responderi faciant, omni dubio seu excusatione cessantis. Et in colligendo illud seu ius pro eodem competens, ac dari assuetum vos aut vestros minime perturbent, inquietent seu molestent, aut inquietari, molestari sive perturbari a quocunque permitant aliqua ratione vel causa.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostre magestatis sigillo in pendenti munitam.
Datum Barchinone, vicesima nona die madii anno a Nativitate domini millesimo CCC quinquagesimo nono, regnique nostri vicesimo quarto. Visa proprio.
Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum et Ceritanie.
Testes sunt frater Joannes Callaritanensis archiepiscopus, Bernardus de Capraria, Berengarius de Apilia, Matheus Mercerii et Petrus Jordani d’Uries, milites.
Sig+num mei Sanccii del Borch, scriptoris domini Regis predicti, qui de ipsius mandato hec scribi feci, cum raso in secunda linea ubi continetur “habentes a transeuntibus cum eorum ganatis sive bestiariis”, et clausi.
Sig+num mei Jacobi de Curtibus, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini Regis Aragonum, qui hic me pro teste scribo.
Sig+num mei Salvatoris de Podio, de scribania domini Regis, eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem suam hic testis.
Signum venerabilis Nicolay de Valldaura, justicie civitatis Valentie in civilibus, qui viso prefato originali instrumento, huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Antonii Dezprats, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum et per totam ditionem eiusdem notarii publici, qui loco discreti Jacobi Perera sui connotarii domini et scribe curie civilis prefate civitatis, in hoc translato auctoritatem dicti venerabilis justicie eius iussu apposuit et scripsit.
Sig+num mei Andree Febroarii, de scribania illustrissimi domini regis Aragonum eiusque auctoritate per totam terram et dominationem suam notarii publici, qui hoc translatum a suo originali fideliter sumptum, et cum eodem de verbo ad verbum legittime comprobatum scripsi, die ultima madii anno a Nativitate Domini Mº CCCº XCº quarto, in civitate Valentie, presentibus testibus supradictis, et clausi cum literis rasis et emendatis in Xª linea, ubi prefertur “respondeant”.


1360, febrer 18. Zaragoza
Pere el Cerimoniós dóna llicència a Llop de Luna, no com a arquebisbe de Zaragoza sinó com a laic, per tal que puga exigir el pagament de borregatge i carnatge dels ramats que procedents d'Aragó entren al regne de València utilizant els passos del Poyo, Andilla, Begís, Vistabella, Barraques i altres. També li atorga la procuraduria dels ramats d'Aragó al regne de València
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 16v-18r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 398-399

Hoc est translatum bene et fideliter sumptum, a quadam carta seu publico instrumento illustrissimi domini regis Petri memorie gloriose, eiusque sigillo magestatis impendenti sigillato, cuius tenor sequitur in hunc modum:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; attendentes nos pridem cum carta nostra, sigillo nostro pendenti munita, dedisse et concessisse vobis, reverendo in Christo patri Luppo, divina providentia archiepiscopo Cesarauguste, et vestris, et quibus volueritis imperpetuum, quod a transeuntibus cum eorum ganatis per terminos castri vestri del Poyo, in regno Valentie situati, possitis recipere, colligere, et levare borregagium seu carneragium ac ius pro eodem dari et colligi assuetum. Quodquidem castrum vobis non ut archiepiscopo predicto, sed tanquam Luppo de Luna et vestris, cum alia carta nostra, donatione pura et irrevocabili inter vivos duximus concedendum, prout predicta omnia in cartis de quibus supra mencio habetur, latius sunt expressa.
Nunc autem, quia vestri signata et utilia servicia nobis gratanter exhibita, et que exhibere actibus continuis non cessatis nos admonent et inducunt, ut vos dictum Luppum et vestros amplioribus gratiis, donis et favoribus prosequamur; ideo, tenore presentis carte nostre perpetuo valiture, de iure nostro cerciorati, gratis et spontanea voluntatis et ex certa sciencia et consulte in aliqualem remunerationem serviciorum per vos nobis multipliciter impenssorum, et in presentiarum facere non cessatis, ac expensarum quas vos dictum Luppum facere et subire opportuit et opportet custodiendo et deffendendo castrum iamdictum, quod in frontaria regni Castelle situatum existit presertim in guerra moderno tempore vigente inter nos et regem Castelle publicum hostem nostrum damus et concedimus vobis, non ut archiepiscopo sed ut Luppo de Luna et contemplacionem vestre persone et vestris donatione pura et irrevocabili inter vivos perpetuo, carneragium et borregagium exhigendum, levandum et recipiendum, et per vos et vestros et quos volueritis nedum a ganatis grossis et minutis pecoribus et aliis animalibus descendentibus de regno Aragonum vel aliunde transitum facientibus per terminos castri del Poyo, sed etiam ab aliis omnibus ganatis et peccoribus et animalibus que transitum facient causa exivernandi vel intrantium in regno vel ad regnum Valencie, per terminos sive passus de Andilla, de Bexix, de Vistabella, de Barrachiis, Jaccensis, et alios terminos et passus quoscumque per quos possunt aut solitum est dicta ganata Aragonum vel aliunde ad dictum regnum Valentie dicta de vel alia per transire. Ita quod vos et vestri et quos volueritis, exhigatis, levetis, habeatis et recipiatis, et exhigi, levari et haberi et recipi faciatis, per quos volueritis perpetuo ex dictis ganatis, bestiariis et peccoribus, per dictos terminos ut premittitur transitum facientibus, carneragium et borregagium supradictum, prout nos illud habemus et habere possumus et debemus, et nobis competit ac competere potest et debet, et actenus per nos fuerit usitatum, colligi, exhigi et levari.
Damus etiam vobis, ex certa sciencia et consulte, et vestris et quibus volueritis imperpetuum, ob servicia supradicta offitium procurationis cabanarum seu ganatorum regni Aragonum, in dictum regnum Valentie, pro exivernando vel aliter intrantium, necnon a dicto regno Valentie in dictum regnum Aragonum redeuntium; ita quod vos et vestri et quos volueritis, perpetuo dictum offitium cum borregagio et carneragio et aliis emolumentis, ac solita questionum cognitione et cabannarum ipsarum, tuitione ac aliis ad dictum offitium quomodolibet spectantibus, habeatis libere et ad plenum, illudque auctoritatis propria per vos aut alium seu alios per quem seu quos vos et vestri volueritis, regatis et exerceatis, seu regi et exerceri faciatis perpetuo, prout melius et plenius per illum vel illos qui ex concessione seu comissione nostris seu predecessorum nostrorum, prefatum offitium tenebant, teneri et exerceri, exequi est assuetum, et dictum borregagium et alia iura seu emolumenta ad dictum offitium spectancia, solita fuerunt recipi et haberi. Quequidem iura et emolumenta vestris et vestrorum utilitatibus aplicetis.
Hanc itaque donationem et concessionem facimus vobis et vestris, et cui sive quibus volueritis, perpetuo, de omnibus et singulis supradictis, de certa scientia ut prefertur et consulte, sicut melius dici potest et intelligi ad vestri et vestrorum comodum sanum et sincerum intellectum, pure, libere et absolute, et absque retentione quacumque. Ponentes et inducentes vos, de dictis iuribus et eorum quolibet, in corporalem possessionem seu quasi, cum hac presenti carta firmiter valitura.
Et ex causa ipsius donationis, cedimus vobis et vestris iura et actiones nostras competentes nobis, ratione dictorum iurium. Quibusquidem iuribus et actionibus possitis uti et experiri in iudicio et extra iudicium, agendo, deffendendo, et omnia alia et singula faciendo que quilibet de re sua facere potest, et que nos facere possemus ante donationem presentem et iurium cessionem. Constituentes vos et vestros super hiis et eorum quolibet dominum et procuratorem, ut in rem vestram propriam.
Mandantes gubernatoribus dictorum regnorum ac justicie Aragonum, necnon baiulis, merinis, et aliis universis et singulis officialibus et subditis nostris utrorumque regnorum predictorum presentibus et futuris, quatenus huiusmodi donationem et concessionem et omnia alia et singula supradicta teneant firmiter et observent, et faciant per quoscumque inviolabiliter observari, vobisque responderi faciant de iuribus omnibus supradictis, et contra premissa vel aliqua premissorum non veniant vel aliquem aut aliquos contravenire faciant, consentiant vel permitant aliquo iure, causa, vel etiam ratione, si iram et indignationem nostram cupiunt evitare. Non obstantibus quibusvis aliis comissionibus, concessionibus, seu etiam donationibus quibuscumque per nos de predictis vel eorum aliquo, ad beneplacitum vel ad tempus factis quibuscumque personis collegiis vel universitatibus, quas presentibus et ex certa scientia et consulte, revocamus et pro revocatis haberi volumus et iubemus.
Et ut predicta maiori gaudeant firmitate, iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predictam donationem et omnia et singula in ea contenta tenere et inviolabiliter observare et observari facere per quoscumque, et in aliquo non contrafacere vel venire aut permitere aliquo iure, causa, vel etiam ratione.
In cuius rei testimonium, presentem cartam nostram fieri iussimus nostre magestatis sigillo inpendenti munita.
Datum Cesarauguste octava decima die febroarii anno a Nativitate Domini Mº CCCº sexagesimo, regnique nostri vicesimo quinto. Rex Petrus.
Sig+num Petri Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, qui hec concedimus et iuramus.
Testes sunt: reverendus Johannes archiepiscopus Callaritanensis, nobilis Bernardus de Capraria, miles; Petrus dominus de Exerica; Petrus de Luna, Petrus Ferdinandi de Ixar, domicelli.
Sig+num Guillermi de Pulcroviano, scriptoris dicti domini Regis et regia auctoritate notarii publici per totam terram et domnationem suam, qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit, cum litteris rasis et emendatis in linea XVª, ubi dicitur “offitium tenebant teneri”, et in linea XVª ubi scribitur “presenti carta”.
Sig+num mei Jacobi de Curtibus, auctoritate regis notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui hic pro teste me subscribo.
Sig+num mei Salvatoris de Podio, de scribania domini Regis, eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem suam hic testis.
Sig+num venerabilis Nicholay de Valldaura, justicie civitatis Valentie in civilibus, qui precontento originali instrumento huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Antonii Dez Prats, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum, et per totam ditionem eiusdem notarii publici, qui loco discreti Jacobi Perera sui connotarii et scribe curie civilis predicte civitatis, in hoc translato auctoritatem dicti venerabilis justicie eius iussu apposuit et scripsit.
Sig+num mei Andree Febroarii, de scribania illustrissimi domini regis Aragonum, eiusque auctoritate per totam terram et dominationem suam notarii publici, qui hoc translatum a suo originali fideliter sumptum, et cum eodem de verbo ad verbum fideliter comprobatum scribi feci, in civitate Valentie, die ultima madii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo quarto.
Presentibus testibus supradictis, et clausi cum rasis et emendatis in XXIIIª linea, “quinto”.


1361, setembre 23. Barcelona
Pere el Cerimoniós ordena que es subhaste anualment el dret de borregatge i carnatge pertanyent a Llop de Luna, así como la procuraduria dels ramats aragonesos en terres valencianes, i tot el que ultrapasse la quantitat de sis mil sous es lliure a la corona
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 18v-20r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 400-401

Hoc est translatum bene et fideliter factum Valentie, vicesima die mensis madii, anno a Nativitate Domini Mº CCCº XCº quarto, sumptum a registris sive libris litium curie baiulie generalis regni Valentie, a quadam carta regia inibi registrata, cuius tenor dinoscitur esse talis:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Attendentes nos dudum, cum carta nostra sigillo pendenti munita, dedisse et concessisse vobis reverendo in Christo patri Luppo, divina providentia archiepicopo Cerasaugustanensis et vestris et quibus volueritis, ad imperpetuum, quod a transeuntibus cum eorum ganatis per terminos castri vestri del Poyo in regno Valentie situati, possetis recipere, colligere et levare borregagium et carneragium, ac ius pro eodem dari et colligi assuetum, quodquidem castrum vobis non ut archiepiscopus sed tanquam Luppo de Luna et vestris, cum alia carta nostra, donatione pura et irrevocabili intervivos dedimus, prout in ipsis cartis nostris latius et expressum. Et ulterius, propter vestri exigentiam meritorum, cum alia carta nostre magestatis sigillo munita, datum Cesarauguste XVIIIª die febroarii anno proxime lapso, ex causis in ea contentis ampliasse donationem predictam, ac dedisse et concessisse vobis, non ut archiepiscopo, sed ut Lupo de Luna et contemplatione vestre persone et vestris, donatione pura et irrevocabili intervivos, perpetuo carneragium et borregagium exigendum, levandum et recipiendum per vos et vestros, et quos velletis nedum ex ganatis grossis et minutis, ac pecoribus et aliis animalibus descendentibus de regno Aragonum vel alium de transitum facientibus per terminos dicti castri del Poyo, sed etiam ab aliis omnibus ganatis et peccoribus et animalibus que transitum facerent, causa exivernandi vel alias in regno vel ad regnum Valentie per terminos sive passus de Andilla, Bexix, de Vistabella, de Barrachis, jacensis, ad alios terminos et passus quoscumque, per quos possunt aut solitum est dicta ganata Aragonum vel aliunde ad dictum regnum Valentie dicta de causa, vel alia pertransire. Et etiam dedisse et concessisse vobis et vestris, ut supra, offitium procurationis cabanna cum seu ganatorum regni Aragonum, in dictum regnum Valentie, pro exivernando vel alias intrantium, necnon a dicto regno Valentie in dictum regnum Aragonum redeuntium.
Ita quod vos et vestri, et quos velletis perpetuo dictum offitium procurationis, cum borregagio et carneragio et aliis emolumentis ac solita questione, cognitione et cabannarum tuitione et aliis ad dictum offitium quomodolibet expectantibus haberetis, libere et ad plenum, illudque auctoritate propria per vos aut alium seu alios quem seu quos vos et vestri velletis, regeretis et exerceretis regi seu exerceri faceretis perpetuo, prout melius et plenius per illum vel illos qui ex concessione seu comissione nostra seu predecessorum nostrorum prefatum offitium tenebant teneri et exerceri extit assuetum.
Et dictum borregagium et alia iura et molumenta ad dictum offitium expectantia solita fuerunt recipi et haberi; quequidem iura et emolumenta vestri et vestrorum utilitatibus applicanda providimus, prout in carta ipsa seriosius continetur.
Ulterius attendentes quod nunc noviter exortis causis est conventum inter nos et vos, et concedimus cum presenti quod de dicto borregagio disponatur seu ordinetur, per modum inferius declaratum, videlicet quod annis singulis iura dicti borregagii et carneragii publice subastetur in encanto publico per baiulum nostrum generalem regni Valentie vel eius locumtenentem presente, ad hoc procuratore vestro in illis locis in quibus talia iura sunt vendi solita.
Et quod si emptores dictorum iurium appareant qui offerant et dent in dictis iuribus ultra sex mille solidorum, sit nostrum seu pro nobis dicti baiuli generalis. Et vendantur per dictos baiulum generalem vel locumtenentem et procuratorem vestrum plus offerenti seu offerentibus, seu offerentibus in subastatione predicta. Et quicquid sit aut fuerit ultra dictam sumam sex mille solidorum, sit nostrum seu pro nobis dicti baiuli generalis, et quod de quantitate sex milium solidorum regalium respondeatur vobis aut cui volueritis loco vestri, quos habeatis quitios et absque aliquo onere et assignatione.
Ita quod emptores dictorum iurium se obligent vobis aut cui volueritis de respondendo et satisffaciendo vobis et vestris per illos terminos ad quos fuerit conventum in dictis sex mille solidos integre et complete. Et quod si iura predicta in dicta subastatione ascenderint solum ad pretium seu valorem dictorum sex milium solidorum vel infra, vos et vestri semper ipsa iura dicto anno retineatis, disponendo et ipsis et faciendo tanquam de re vestra propria prelibito voluntatis.
Et per hunc modum fiat de anno in annum perpetuo, cum sic inter nos et vos conditum fuerit noviter mutus concessionibus et conventum.
Per quam tamen conventionem et alia que ipsius conventionis vigore sequentur aut fient in posterum nolumus nec intendimus aliis contentis in donationibus predictis aliquam lesionem seu preiudicium generari.
Mandamus igitur tenore presentis carte nostre perpetuo valiture dicto baiulo generali, qui nunc est et erit pro tempore, aliisque officialibus nostris presentibus et futuris, quatenus huiusmodi conventionem et alia predicta firma habeant et observent, et contra non veniant quavis causa quibusvis literis in contrarium factis seu faciendis obsistentes nullo modo.
In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostro sigillo impendenti munitam.
Datum Barchinone XXIIIª die septembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXº primo, regnique nostri vicesimo sexto. Visa rao.
Sig+num mei Salvatoris de Podio, de scribania domini Regis eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et donationem suam hic testis.
Sig+num mei Andree Febroarii de scribania illustrissimi domini regis Aragonum eiusque auctoritate per totam terram et dominationem suam notarii publici testis.
Sig+num venerabilis Nicolay de Valldaura, justicie civitatis Valentie in civilibus, qui visis prenotatis originalibus libris sive registris baiulie memorate, huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Antonii dez Prats, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum, et per totam ditionem eiusdem notarii publici, qui loco discreti Jacobi Perera sui connotarii domini et scribe curie civilis predicte civitatis, in hoc translato auctoritatem dicti venerabilis justicie eius iussu apposuit et scripsit.
Sig+num mei Jacobi Rovira, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum ac dominum scribanie baiulie generalis regni Valentie, qui presens translatum a dictis registris sive libris curie dicte baiulie abstraxi, et transcribi feci, et cum ipsis comprobavi clausique et subsignavi loco die et anno contentis, constatque de supraposito in quarta linea, ubi dicitur “nostris”.


1389, juliol 8. Zaragoza
Toda Pérez de Luna, germana i hereua del difunt Llop de Luna, fa donació a Bertrà de Costo, mercader de Zaragoza, del dret de percepció del borregatge i carnatge, així com la procuraduria dels ramats aragonesos en regne de València
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 20r-22r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 401-403

Hoc est translatum bene sumptum a quadam carta seu publico instrumento, tenoris sequentis:
In Dei nomine, amen.
Notum sit cunctis, quod nos Thota Petri de Luna, uxor multum honorabilis viri domini Ferdinandi Gomecii de Albornoz, comendatoris maioris Montisalbani, quondam donataria seu cessionaria omnium et singulorum bonorum, tam mobilium quam sedentium que fuerunt reverendissimi in Christo patris et domini Luppi Ferdinandi de Luna, fratris nostri patriarche Jherusalem et administratoris ecclesie Cesarauguste, cuius anima requiescat, prout constat per publicum donationis instrumentum confectum Cesarauguste, quinta die febroarii anno a Nativitate domini millesimo trecentesimo octuagesimo secundo, testificatum per Raymundum de Bahuest, notarium infrascriptum.
Attendentes multa grata et honesta servicia que vos venerabilis Bertrandus de Costo, mercator, civis Cesaraugustanus, tam dicto domino Lupo Ferdinandi, dum vitam duxit in humanis, quam post eius obitum nobis impensis seu exhibuistis, ac impenditis cotidie et exhibitis, quamque etiam Deo mediante prout speramus in futurum exhibebitis, et in solutum aliquarum denariorum quantitatum per vos nobis amicabiliter mutuatarum, et ut alii nobis servientes ad melius serviendum per amplius animentur, propterea rationibus predictis et diversis aliis nostrum animum moventibus inducta, et prout de iure et ratione melius fieri potest et debet, scienter et consulte damus, cedimus, et de presenti vobis Bertrando antedicto presenti et recipienti, et vestris et quibus volueritis imperpetuum facimus donationem et cessionem puram, perfectam et irrevocabilem inter vivos, borregagium et carneragium, et de carneragio et borregagio et carneragio [sic] ac de iure ipsius exhigendi et levandi nedum a ganatis grossis et minutis, et aliis animalibus descendentibus de regno Aragonum, vel aliunde transitum facientibus per terminos castri del Poyo in regno Valentie situati, et de quo castro vobis presenti infrascripta die iam fecimus donationem sed etiam ab aliis omnibus et singulis ganatis, peccoribus et animalibus que transitum facient causa exivernandi vel alias in regno vel ad regnum Valentie, per terminos seu passus de andilla, de Bexix, de Vistabella, de Barrachiis jaccensis, ac alios terminos et passus quoscumque, per quos possunt aut solitum est dicta ganata Aragonum vel aliunde ad dictum regnum Valentie dicta de causa vel alia pertransire.
Damus etiam vobis et vestris et quibus volueritis, imperpetuum, offitium procurationis cabannarum seu ganatorum regni Aragonum in dictum regnum Valentie, pro exivernando vel alias intantium, necnon et a dicto regno Valentie in prefatum regnum Aragone redeuntium.
Quequidem carneragium et borregagium et offitium procurationis, cum universis iuribus, redditibus et emolumentis eorum vigore donationis predicte nobis per dominum Luppum Ferdinandi fratrem nostrum antedictum facte, ad nos pertinent et expectant; et de omni iure, dominio et potestate nostra et nostrorum, et quod seu que nobis in dictis carneragio et borregagio ac offitio procurationis iuribus et emolumentis ipsorum et aliis predictis competit et pertinet in continenti, nos eicimus et in dominium et potestatem vestri Bertrandi antedicti et illorum quos volueritis, transferimus seu mutamus verum dominium et potentem vos inde constituimus.
Inducentes vos et vestros dictorum carneragii, borregagii, offitii procurationis, iurium et emolumentorum predictorum et eorum cuiuslibet in corporalem possessionem seu quasi.
Volentes et expresse consentientes quod vos antedictus Bertrandus de Costo et vestri, et illi quos volueritis perpetuo, dictum ofitium procurationis cum borregagio et carneragio, et aliis emolumentis eorum ac solita questionum cognitione et cabannarum ipsarum tuitione, ac aliis ad dictum offitium quomodolibet expectantibus, habeatis et recipiatis libere et ad plenum illudque auctoritate propria per vos vel alium seu alios quem seu quos vos et vestri volueritis, regatis et exerceatis, seu regi et exerceri faciatis, necnon de dicto carneragio et borregagio et iuribus seu emolumentis ipsius possitis facere et exercere pro temporibus retrolapsis fieri et exerceri est assuetum, eaque possitis vendere, inpignorare, dare et alienare, ac de eis facere omnes vestras voluntates vestrorumque, tanquam de re seu bonis vestris propriis imperpetuum, sicut melius, sanius et valius dici scribi intelligi et cogitari potest, ad vestri et vestrorum et eorum quos volueritis comodum, sanum et intellectum, pure, libere et absolute, et absque retentione quacumque.
Et ex causa huiusmodi donationis damus et cedimus vobis et vestris, et illis quos volueritis imperpetuum, omnia iura et actiones nostras nobis, ratione premissorum vel alterius eorum competentia, cum quibus iuribus et actionibus possitis uti et experiri, in iudicio vel extra iudicium, agendo vel deffendendo procuratorem seu procuratores constituendo, et omnia et singula alia faciendo et procurando que quilibet in et de rea sua propia facere potest et debet, et que nos facere possemus ante donationem presentem et iurium cessionem predictorum.
Constituentes vos et vestros super predictis et ipsorum quolibet verum dominum et procuratorem, ut in rem vestram propriam.
Renunciantes scienter et expresse cuicumque legi, iuri, foro seu consuetudini, per quod quem vel quam huiusmodi donatio, propter ingratitudinem vel alias revocari seu retractari possit.
Insuper, pro maiori premissorum securitate damus vobis fideiussorem, salvitatis huiusmodi donationis, iuxta forum Aragonum, venerabilem Petrum Garsie de Lucena, tenentie de Alcalaten presentem.
Et ego Petrus Garsie, fideiussor predictus, talem fideiussorem salvitatis iuxta forum me esse concedo et constituo, sub bonorum meorum omnium ypotheca.
Quod est actum Cesarauguste, octava die iulii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº octuagesimo nono.
Testes supradictis presentes, venerabilis et discretus prior dominus Johannes Morelli, prior ecclesie beate Marie Darocensis, et Simon de Biota, scutifer, habitatores Cesarauguste.
Sig+num mei Raymundi de Bahuest, notarii publici civitatis Cesarauguste, et auctoritate regia per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque per alium scribi feci.
Constat autem de rasis et emendatis, scilicet in prima linea “Ferdinandi”, in XIª linea, “lla”; in XXIIIIª linea, “rum”, et clausi.
Sig+num mei Jacobi de Curtibus, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, huius translati testis.
Sig+num mei Salvatoris de Podio, de scribania domini Regis, eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem suam hic testis.
Sig+num venerabilis Nicholay de Valldaura, justicie civitatis Valentie in civilibus qui viso prefato originali instrumento huic translato auctoritate suam prestitit et decretum.
Sig+num Antonii dez Prats, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum, et per totam ditionem eiusdem notarii publici, qui loco discreti Jacobi Perera sui connotarii domini et scribe curie civilis predicte civitatis, in hoc translato dicti justicie iussu apposuit et scripsit.
Sig+num mei Andree Febroarii, de scribania illustrissimi domini regis Aragonum, eiusque auctoritate per totam terram et dominationem suam notarii publici, qui hoc translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem de verbo ad verbum legittime comprobatum scribi feci in civitate Valentie, die ultima madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº nonagesimo quarto, presentibus testibus supradictis, et clausi cum rasis et emendatis in XVIª linea, “antedictum”, et in XXIXª, “Aragonum venera”.


1389, juliol 10. Zaragoza
Bertrà de Costo, mercader de Zaragoza, renuncia als seus drets a la percepció del borregatge i el carnatge, així com a la procuraduria dels ramats aragonesos a València, en favor de Llop Jiménez de Urrea, senyor de la Tinença de l'Alcalatén
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 22r-23v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 403-404

Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quodam publico instrumento tenoris sequentis.
In Dei nomine. Amen. Notum sit cunctis quod ego Bertrandus de Costo, mercator, civis Cesarauguste. Attendens nobilem Thotam Petri de Luna, uxorem honorabilis viri dompni Ferdinandi Gomezii de Albornoz, comendatoris maioris Montisalbani, quondam sororemque reverendissimi in Christo patris et domini Luppi Ferdinandi de Luna, patriarche Jherusalem, et administratoris ecclesie Cesarauguste, cuius anima requiescat, certis de causis michi et meis et illis quos voluero fecisse puram et irrevocabilem donationem inter vivos de carneragio et borregagio, ac de iure ipsius exhigendi et levandi nedum a ganatis grossis et minutis, et aliis animalibus descendentibus de regno Aragonum, vel alium de transitum facientibus per terminos seu passus castri del Poyo in regno Valentie situati, et etiam ab aliis omnibus et singulis ganatis peccoribus et animalibus que transitum facient causa exivernandi vel alias in regno vel ad regnum Valentie, per terminos seu passus de Andilla, de Bexix, de Vistabella, de Barrachis, jaccensis, ac alios terminos et passus quoscumque per quos possunt aut solitum est dicta ganata Aragonum vel aliunde ad dictum regnum Valentie causa predicta vel alias pertransire, necnon etiam dedisse mihi et meis et illis quos voluero imperpetuum offitium procurationis cabannarum seu ganatorum regni Aragonum, in dictum regnum Valentie pro exivernando vel alias intrantium, et a dicto regno Valentie in prefatum regnum Aragonum reddentium, et de iuribus, redditibus et emolumentis ipsorum, et cuiuslibet eorum, prout de dicta donatione et concessione in ea per instrumentum publicum inde confectum fidantia et testibus roboratum, quod fuit confectum Cesarauguste, octava die iulii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octuagesimo nono, ac testificatum per Raymundum de Bahuest, notarium infrascriptum, clare constat.
Quapropter aliquibus iustis rationibus ad hec me moventibus, de mei certa scientia et gratuita voluntate, certificatus plenarie de iure meo et meorum, per me et meis presentibus et futuris, tenor presentis publici instrumenti perpetuo valituri et in aliquo non revocaturi, renuntio vobis nobili viro domino Luppo Eximini d’Urrea, domino honorem seu tenentie de Alcalaten, presenti, et vestris et illis quos volueritis, ordinabitis et mandabitis, dicto carneragio et borregagio et preffato procurationis offitio, cum iuribus et emolumentis ipsorum et cuiuslibet eorum, et omni et cuicumque iuri mihi et meis in ipsis, tam vigore donationis supradicte de superius, quam alias pertinenti et expectanti.
Ita quod vos et vestri, et illi quos volueritis perpetuo dictum offitium procurationis, cum dicto borregagio et carneragio et iuribus seu emolumentis eorum et cuiuslibet ipsorum, ac solita questionum cognitione et cabannarum predictarum tuitione et aliis ad dictum offitium quomodolibet pertinentibus, habeatis, petatis et recipiatis libere et ad plenum, illudque auctoritate propria per vos vel alium seu alios quem vel quos vos seu vestri, aut illi quos volueritis et ordinabitis, regatis et exerceatis, seu regi et exerceri faciatis imperpetuum, prout melius et plenius qui ipsum offitium ex concessione domini Regis vel aliis temporibus retrolapsis tenebant regi et exerceri et teneri et exequi est assuetum, et dictum borregagium et carneragium, et alia iura et emolumenta ad dictum offitium spectantia solita fuerunt recipi et haberi.
Quequidem iura et emolumenta vestris et vestrorum, ac illis quos volueritis utilitatibus aplicetis, et de omni iure et dominio mei et meorum, seu quod mihi et meis in dictis offitio et carneragio et borregagio, et aliis predictis, vigore donationis prefate competit et expectat, me et meos extraho et prohicio et in ius, dominium et posse et illorum quos volueritis et mandabitis transfero atque muto verum dominium et potentem, inde vos investio et in corporalem possessionem seu quasi pono, prout melius dici, intelligi et scribi potest, ad vestri et vestrorum et illorum quos volueritis mandabitis sanum et sincerum intellectum imperpetuum, pure, libere et absolute, absque retentione quacumque, pro dando, vendendo, impignorando, possidendo et spleytando, et pro faciendo de omnibus et singulis antedictis vestras et vestrorum proprias voluntates, tanquam de rebus et bonis vestris propriis.
Et nichilominus ex causa presentis renuntiationis dono vobis et vestris, et illis quos volueritis, super predictis omnibus et eorum singulis, omnia iura, voces et actiones meas, utiles, directas seu mixtas, tacitas et expressas, michi rationibus predictis seu alias competentis, cum quibus iuribus et actionibus possitis uti et experiri in iudicio ex extra iudicium imperpetuum..
Dans et concedens vobis et vestris quibus volueritis, plenam et liberam racionem premissorum, et cuiuslibet eorum potestatem agendi, petendi, respondendi, defendendi, recipiendi, procurandi, procuratorem seu procuratores constituendi et revocandi, et alia quevis faciendi et exercendi, que verus dominus de re sua propria facere potest et debet, et que ego facerem et facere possem ante presentem renuntiationem, constituendo inde vos et vestros quos volueritis, verum dominum et procuratorem, tanquam in rem vestram propriam.
In quorum omnium fidem et testimonium presens publicum renuntiationis instrumentum per notarium predictum et subscriptum fieri volo, et requiro omni tempore valiturum.
Quod est actum Cesarauguste, vicesima die iulii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº octuagesimo nono.
Testes fuerunt supradictis presentes venerabilis et discretus dompnus Johannes Morelli, prior ecclesie beate Marie Daroce, et Sabastianus de Pelarda, scriptor, habitatores Cesarauguste.
Signum + mei Raymundi de Bahuest, notarii publici civitatis Cesarauguste et auctoritate regia per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque per alium scribi feci. Constat autem de parte superflua p[.....]ata in XIIIIª linea, ubi dicitur “quomodolibet”, et clausi.
Signum + mei Jacobi de Curtibus, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, huius translati testis.
Sig+num mei Salvatoris de Podio, de scribania domini regis, eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem suam hic testis.
Sig+num venerabilis Nicolay de Valldaura, justicie civitatis Valentie in civilibus, qui viso predicto originali instrumento huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num mei Antonii Dez Prats, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum, et per totam ditionem eiusdem notarii publici, qui loco discreti Jacobi Perera sui connotarii domini et scribanie curie civilis predicte civitatis, in hoc translato auctoritatem dicti justicie eius iussu appossuit et scripsit.
Sig+num mei Andree Febroarii, de scribania illustrissimi domini regis Aragonum, eiusque auctoritate per totam terram et dominationem suam notarii publici, qui hoc translatum a suo originali fideliter sumptum, et cum eodem legittime comprobatum scribi feci et clausi, in civitate Valentie, die ultima madii anno Domini millesimo CCCº XCº quarto, presentibus testibus supradictis.


1377, febrer 19. València
El batlle general del regne de València prohibeix als compradors del dret de carnatge, herbatge i borregatge pertanyent a Llop de Luna, que l'exigeixquen als veïns de Teruel i aldees, per raó del bestiar que entren al regne de València per a vendre
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 24r-25r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, p. 405

Aquesti es translat bien et fielment sacado, punto por punto, e paraula por paraula, alguna cosa non crescida nin menguada, de una carta del honrado e discreto en Francés Marrades, consellero del señor Rey e bayle general por el dito señor en el regno de Valentia, scripta en paper, abierta e sellada en el dorso con cera vermeja e señales reales, el tenor de la qual es aytal:
De nós, en Francés Marrades, conseller del señor Rey, e per lo dit senyor batle general del regne de Valèntia.
Als amats los compradós que ara són e per temps seran del dret de carneratge, erbatge e borregatge, al reverent pare en Crist don Lop, per la miseratió divinal archabisbe de Caragoça pertanyents en lo dit regne de Valèntia per títol de donatió per lo dit senyor Rey a el feta, no axí com archabisbe mas axí com a don Lop e als seus em per tots temps. Salut e dilectió.
Fem-vos a sabre que nós, a postulació e a instàntia de.l honrat en Joan Garcez de Marziella, misatger per lo consell e universitat de la ciutat de Terol e de ses aldees, a nós per aquesta raó destinat, havem determenat que no deu ésser pres o rebut per nosaltres dret alcú de borregatge de o per alcuns bestiars que sien de hòmens de la dita ciutat de Terol e de ses aldees, los quals de les parts de Aragó sien mesos dins lo dit regne de Valèntia, faen lur via dreta per vendre aquells dits bestiars en qualsevol lloch del regne de Valèntia, los senyors emperò de los dits bestiars portans albarans testimonials dels compradors e collitors del general que.s tal e.ls lleva en les dites parts de Aragó, per lo qual albarà parega aquells dits senyors dels dits bestiars haver pagat per los dits bestiars que aduran a vendre lo dit general en les dites parts de Aragó, com segons havem atrobat no sia acostumat pendre o rebre lo dit dret de borregatge sinó solament dels cabanes o bestiars qui faran entrada de les parts de Aragó en aquest regne per herbajar e exivernar. La qual dita determenatió havem feta present en Miquel Pérez de Miedes, procurador del reverent archebisbe, lo qual és estat per nós interrogat él si sabía alcunes rahons, les quals en alguna manera poguessen contrariar a la dita determenatió; et ha dit e respost que res no sap per què la dita determenatió puxa en alguna manera ser embargada.
Porque de part del damunt dit senyor Rey vos dehim e manam, que la dita determenatió nostra, en la manera desús tingats e observets als dits hòmens de Terol e de ses aldees; et si alcuna cosa contra la dita determenatió los havets presa, tot allò los dejats restituyr e tornar en continent vista la present.
Et no res meyns, vos manam que no demanets als dits hòmens de Terol e de ses aldees, per raó del dit dret de borregatge, sinó solament aytant dret com en temps passat és acostumat pagar e haver, guardant-vos que en culpa de vosaltres los dits hòmens de Terol e de ses aldees, no hagen a fer alcunes messions per la dita raó, en altra manera serie imputat a culpa nostra.
Datum Valentie XIX die februarii anno a Nativitate domini Mº CCCº LXXº septimo. Vidit Johannes.
Sig+no de mí, Bertran Tallada, notario público por auctoridat real por todo el regno de Aragón, qui visto el original de la dita carta en aquest traslat testimonio me pongo.
Sig+no de mí, Pero Solsona, vezino de la villa de Mosqueruela, por auctoridat real notario público por toda la tierra e señoría del muyt alto excelent príncep et señor, el señor rey de Aragón, qui visto el original de la dita carta, en aquesti present traslat me subscrivo.
Sig+no de mí, Bartholomé Bonet, vezino de Mosqueruela, por auctoridat real notario público por toda la tierra e señoría del señor rey d’Aragón, qui aquesti traslat del original de la dita carta, a instancia de Joan Navarro, perayre, assín como a procurador del concello de la villa de Mosqueruela, dia jueves, dos dias del mes de abril, anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo septimo, saqué, scriví et comprové con sobreposito en la quarta línea do dize “herbage”, et con raso e emendato en la XIIª línea, do es scripto “et”, e con sobreposito encara en la XIIIª línea, do se leye “alcuns”, e cerré.


1386, novembre 17. València
Lletra executòria del batlle general del regne de València, complementària de la seua sentència relativa a la regulació de la percepció del dret de borregatge pertanyent a dona Toda Pérez de Luna, hereua de Llop de Luna, pels ramats aragoneses que entraren en el regne de València a passar l'hivern
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 24r-25r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999. pp. 405-406

Carta exsecutoria de la sententia da [sic] por don Pero Marrades, bayle de Valentia, sobre el pleyto del borregage.
Als honrats universes et singulars officials o lloch de senyoria tinents, o a qualsevol compradors e collictors de drets reals e guardes de ports e de passos, qui dins lo regne de Valèntia ara són e per temps seran, et altres qualsevol als quals la present pervendrà.
De nós, en Pere Marrades, conseller del molt alt senyor rey d’Aragó, et per aquell mateix senyor batle general del dit regne. Salut et honor.
A la vostra discretió et de cascun de vós, per tenor de la present fem a sabre, que en la causa o qüestió la qual longament davant nós et en nostra cort es stada menada entre los discrets en Pere Rabaça, procurador fiscal del dit senyor Rey, e en Pere Oliva, notari, procurador de la noble dona Thoda Pérez de Luna, hereua del molt reverent don Lop Ferrández de Luna, de bona memoria archabisbe de Çaragoça, d’una part; e lo discret en Pere Sarçuela, notari, síndich e procurador de les aldees de la ciutat de Terol, de la part altra, per rahó del borregage, erbatge e carneratge al dit senyor Rey en lo dit regne, dels bestiars stranys en e de aquell entrants et exints pertanyent, en la qual causa o qüestió són stades moltes e diverses rahons, deffensions o contradictions, per la una e per l’altra part, a fundar, adverar o validar lur ententió, proposades et al.legades molts et diverses testimonis produïts e donats, et les depositions de aquelles publicades, e di a aquelles a obeir e contradit, et als dits testimonis e depositions de aquelles assignat et en aprés renunciat e conclús, et diverses cartes e letres produïdes e en prova treytes, és stat per nós causa cognita pronunciat, sentenciat et declarat, que de cascuna cabana de bestiar quantsevol gran que sia trobada de les dites aldees en lo dit regne de Valèntia, pus vaja e sia solament a un pa e a una abarca, ço és a una messió e nom o govern, encara que lo bestiar de la dita cabana sia de molts o diverses senyors; et encara que en la serrania o aldees desús dites, fossen molts ramats o pegullars, se pach e.s deia pagar un borregatge solament e no pus, ço és un borrego e una borrega, ço és de aquella cabana que ha cent e vint cabeces de bestiar o d’aquí ensus, com de cabana que sia de cent et vint caps o meins sia acostumat de pagar per cascuna deena de caps de bestiars solament sis dines, de e per lo dit dret de borregatge, et no un borrego e una borrega.
Et axí mateix és stat pronunciat, sententiat e declarat, que per lo dit dret de borregatge, de cabana de bestiar entrant et exint a un pa e a una avarca, segons desús és dit, sia solament demanat e exit et levat los dits un borego e una borrega, et non precissament pren alcú o diners, si donchs entre los compradors et collitors del dit dret de borregatge e los senyors o pastors de les cabanes, no serà de alcun cert preu convengut entre ells.
Et no res meyns, havem sententiat, pronunciat e declarat, les dites aldees o singulars de aquelles no deure ne ésser tenguts pagar borregatge de qualsevol bestiar gros en et del dit regne entrant e exint, exceptat emperò, que no siens porchs com porchs no sien enteses en bestiar gros, ans sien enteses e compreses en bestiar menut, segons que en lo procés de la dita causa o qüestió davant nós e en nostra cort, per les dites parts actitat, et en la sentència per nós promulgada et donada, les dites coses e altres són largament contengudes e specificades; per què intimam et notificam a vosaltres e a cascun de vós, ab la present, les dites coses de part del dit senyor, vos dehim e manam expressament sots pena de D. morabatins d’or als coffres del dit senyor Rey aplicadors, dels béns de cascun de vós contrafaents, totiens quotiens que per cascun de vós contrafeyt serà, que les dites coses d’aquí avant tengats e ºobservets, et tenir e observar façats et manets, et contra aquelles no vingats ne façats, ne fer o venir permetats en alcuna manera.
Datum Valentie, XVII dies novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº sexto. Vt. baiulus.


1390, setembre 22. València
Martí Domínguez, representant de les aldees de Teruel, presenta al batlle general del regne de València una lletra reial, per la qual el rei Joan I ordena al batlle que li remeta informe relatiu a la manera com s'està exigint en aquells moments el borregatge als ramaders de Teruel que entren al regne de València, que cas d'ésser com ha estat denunciat per aquests, seria contrària als seus privilegis
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 25v-29r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 406-409

Anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo, die iovis intitulata vicesima secunda mensis septembris, en hora de vespres vel quasi, constituït personalment devant la presèntia de.l honrat en Johan de Claramunt, tinent loch de.l honorable en Ramón de Soler, conseller del senyor Rey e batle general del regne de Valèntia, devant la cort de la dita batlia general en Martí Domínguez, vehí de la pobla de Sancta María de Valvert, aldea de la ciutat de Terol, procurador substituhit d’en Johan Guillem de Valdenzebro, vehí de Arquos, aldea de Terol, axí com a síndich e procurador general de la universitat e hòmens bons de les aldees de la dita ciutat de Terol; et per mí Guillem Fuster, per auctoritat real notari públich, regent la scrivania de la cort de la dita batllia general per lo honrrat en Jacme Rovira, per actoritat real notari públich e senyor de aquella, legir et publicar requerí davant aquell, en presèntia dels testimonis deius scrits, una letra del molt alt senyor Rey en paper scrita, uberta et el dors de aquella ab lo sagell comú del dit senyor Rey sagellada, la tenor de la qual és ut sequitur:
Johannes, Dey gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Fideli consiliario nostro Raymundo de Solerio, baiulo generali regni Valentie vel eius locumtenenti. Salutem et gratiam. Cum super quadam requisitionem facta nobis per Joannem Garcesii de Marziella, olim sindicum et procuratorem universitatis aldearum civitatis Turolii, cum qua per vos mandari requirebat emptoribus qui tunc erant et essent pro tempore iuris borregagii quod in regno Valentie exhigitur et levatur, quod per se vel interpositam personam ipsum borregagii ius a dictis suis principalibus non exhigerent et levarent, cum ab ipso iure ipsos principales suos fore asseret liberet et inmunes, et alia etiam requirebat que continet per excessum ipsius requisitionis series, de qua nobis per instrumentum publicum facta extitit promta fides fuerit per vos inter cetera declaratum, Nos consultandum fore super contentis in requisitione iamdicta, vosque super predictis vestram consultoriam nobis mitere non curaveritis nec curetis in universitate dictarum aldearum et singularium suorum dampnum evidens, qui de requisitis per dictum Joannem Garcesii iustitiam nequeunt consequi vel habere Johannes Luppi de Aguilario, sindicus dictarum aldearum humiliter supplicavit quod super hoc providere debite dignaremur. Nos vero supplicatione predicta suscepta benigne, vobis dicimus et expresse mandamus quatenus super predictis nobis mittere vestram consultoria illico pro certis. Et interim super contentis in dicta requisitione non presumatis aliquid innovare, cum per forum et bonam rationem pendente consultoria non sit aliquid innovandum. Datum Barchinone XVIª die augusti, anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo. + Dominicus Maschon.
Manifiesta cosa sea a todos hombres, como yo, Johan Guillem de Valdenzebro, vezino de Arquos, aldea de la ciudat de Teruel, assín como a síndico e procurador general qui so de la universitat el hommes buenos de las aldeas de la dita ciudat, con carta pública de procuración et sindicado feta et subsignada por mano del notario dius scripto, a IX días del mes de março del año infrascripto, havient poder en la dita procuratión e sindicado a les coses dius scriptes, segunt que al notario dius scripto consta e es cierto et notorio, en el dito nombre procuratorio sobredito, saviament et de mi cierta scientia, fago, constituezco e encara substituezco e ordeno cierto et leal procurador e síndico de las ditas aldeas et mío, a vos, Martín Domínguez, vezino de la Puebla de Sancta María de Valverde, aldea de la dita ciudat, absent, bien assí como si fuéssedes present, specialment que vos en voz, vez, e nombre de las ditas aldeas et mío, e por aquellas podades presentar una letra real del señor rey de Aragón al muy honorable et discreto don Ramón de Soler, conseller del dito señor Rey, et por el dito señor batle general del regne de Valencia, o a su lugartenient, et de la presentatión, requisitión e protestación que vos en el dito nombre faredes, podades fazer carta o cartas pública o públicas, requerir et fazer protestar et del drecho de las ditas aldeas e de las singulares personas de aquellas e mío al.legar, a conservación e utilidat del drecho de las dichas aldeas en todo e por todas cosas dant et atorgant a vos, dito procurador substituydo mío e de las ditas aldeas, todo mi lugar et mi poder, vozes, razones, actiones e otras de qualquier manera que sean, cerca las sobreditas cosas et encara en las dependientes e emergentes et annexas, o siquiere cercanas a d’aquellas. Et generalment fer todas e cada unas cosas cerca lo sobredito, que bueno e leal procurador puede e deve fer a semejantes cosas lealment stablecido, et que las ditas aldeas e yo mismo faríamos o fer podríamos, si personalment presentes hi fuéssemos. Et prometto e me obligo en el dito nombre procuratorio sobredito, haver por firmes, stables e durables, a todos tiempos, qualesquiere cosas et quanto que por vos cerca las sobreditas cosas será fecho presentado, requerido e protestado en nombre mío et de las dichas aldeas. Et nunca en tiempo alguno, por las ditas aldeas ni por mí ni por otri por mí ni por ellas será revocado por alguna manera o razón. Et encara en el dito nombre procuratorio sobredito prometo e me obligo relevar-vos de toda carga et de satisfar, et lo juzgado pagar con todas sus cláusulas, si convenido o reconvenido fuéredes en judicio dius obligación de mi persona e de todos mis bienes, et de todos los bienes de las ditas aldeas, mobles o seyentes, havidos et por haver, doquier que sean o seran trobados. Fecha carta en Teruel, a IX días del mes de setiembre, anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo. Presentes testimonios fueron d’esto don Pero Sarçuela, vezino de Sarrión, et don Guillem Pérez de Celadas, vezino de Celadas, aldeas de la dita ciudat de Teruel. Sig+no de mí, Fortunyo de Sesa, habitador en la ciudat de Teruel, e por auctoridat real noario público por toda la tierra e señoría del señor rey de Aragón, qui a todas las sobreditas cosas ensemble con los testimonios present fuy, et esta carta scriví e cerré.
E presentada la dita carta real per lo dit en Martí Domínguez en lo dit nom, dix en continent aquell de paraula et requerí al dit honrat lochtinent de batle general, que la dita letra real per aquel li fos enseguida e complida, segons sa concièntia et tenor. En altra manera que protestava contra ell e béns seus, de tots dans, greuges, messions e interesses que a ell per la dita rahó li convendrà fer y sostenir, et que de les dites coses requeria per mí, dit notari, assí essent facta carta pública, si et quant haver l.an volrrà.
Et com yo dit notari, volgués davant aquell legir la dita letra real, lo dit honrrat en Johan de Claramunt, tinent loch de batle general desús dit, dix que com lo honorable en Ramón de Soler, batle general fos en la ciutat de València, lo qual era major en lo dit offici de la dita batlia, que no el dix que no acceptava la dita letra real, mas que anassen al dit honrrat batle, e que la li presentassen.
Et lo dit en Martí Domínguez, en lo dit nom, dix que com la dita letra real se endreçàs, axí a.l honrrat loch de batle com a.l honorable balle general, per tal que protestava ut supra, requerin de les dites coses carta pública, assí en lo dit nom ésser feta, si et quant haver la.n volrrà.
E lo dit honrat lochtinent de batle general, que estava e perseverava en la dita sua resposta.
Et lo dit en Martí Domínguez, en lo dit nom, requerí de totes les dites coses per mí, dit notari, assí en lo dit nom ésser feta carta pública, si et quant haver la.n volrrà, per haver memòria en sdevenidor.
Testimonis presents fóren a les dites coses, en Català de Senta Fe, e en Francesch Folquet, ciutadans de València.
Consequenter vero, die veneris hora tertiarum, vel quasi, intitulata vicesima tertia septembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo, consti[tuhït] personalment dins les cases o habitatió de.l honorable en Ramón de Soler, conseller del senyor Rey e batle general del regne de València, devant la presèntia del dit honorable batle general, en presèntia de mí, Guillem Fuster, notari regent la scrivania de la cort de la batlia general del regne de Valèntia per lo honrat en Jacme Rovira, notari e senyor de aquella, e dels testimonis deius scrits, lo dit en Martí Domínguez, vehí de la Pobla de Senta Maria de Valvert, aldea de la ciutat de Terol, procurador substituhït d’en Joan Guillem de Valdenzebro, vezino de Arquos, aldea de Terol, axí com a síndich e procurador general de la universitat e.ls hòmens bons de les aldees de la dita ciutat de Terol; et per mí, dit notari, legit e publicat, requerí e feu la carta del senyor Rey ja desús inserta.
Et lesta e publicada la dita carta o letra real devant aquell, en continent lo dit en Martí Domínguez, en lo dit nom, dix e requerí de paraula al dit honorable batle general que la dita [carta] o letra real per aquell li fos enseguida e complida, segons sa concièntia e tenor.
En altra manera, que protestava contra ell et béns seus, de tots dans, greuges, messions e interesses, que a ell per la dita rahó li convengués fer e sostenir. Et que de les dites coses requeria per mí, dit notarí, assí ésser feyta carta pública en lo dit nom, si et quant haver la.n volrrà.
E lo dit honorable batle general dix que rehebia la dita carta o letra real, ab humil reverèntia e honor, e que haüt acort e deliberatió ab lo lochtinent de son assessor sobre les dites, et citada la part altra, de la qual és interés, e aquella oÿda en son dret, que era aparellat fer aquella resposta que per dret, fur, rahó e justícia, atrobaria ésser fahedor.
Presents testimonis fóren a les dites coses en Ramon Queralt, alcayt del castel de Sexona, et n’Antich Dezpí, de casa del senyor Rey.
Et en aprés, divendres, en hora de vespres dites, intitulata ultima mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo, lo dit honorable batle general respòs a la dita letra real en la forma següent:
“E lo dit honorable, rehebent la letra del molt alt senyor Rey, ab humil e deguda reverèntia, diu que com de la sentèntia en la qual fon declarat dubte esset, haüda consultació del dit molt alt senyor, sie stada demanada correctió, et si no ere corregida, fon de la dita sentèntia appellat. Et per ço com les parts no han enantat en la dita correctió demanada. Et en altra manera, per occupació de lurs assesors, no ha encara declarat si deu ésser corregida la dita sentència o no; però ja ha manat al lochtinent de assesor seu, que prestament regonega los processos, e acorde si la correctió o appellatió demanades han loch o no. Hoc encara, per ço com la part del síndich de les aldees dites tingue los processos e no pot lo dit batle o deu trametre part dels processos ab la dita consultoria, ans los ha a trametre tots èntregament, per què responen al dit síndich de les dites aldees, diu que quant per ell seran haüts los processos de les dites causes, e serà declarat sobre la dita correctió demanada de la dita sentèntia, és prest et apparellat de enseguir la requesta del dit síndich, et ço que per lo dit senyor Rey li és stat manat, e segons emperò, per fur et rahó atrobarà ésser fahedor”.
Et feyta la dita resposta per lo dit honorable batle general, en continent lo dit en Martí Domínguez, dicto nomine, diu que per culpa de la dita part adversa qui s’és appellada sens greuge, e en cas no appellable a estat ací en València deu dies, per obtenir la dita resposta.
Et axí que protesta de les dites messions e dans, e que aquells puxa obtenir y haver de la dita part adversa o de qui deja, requirent de les sobredites coses ésser feta carta pública, si e quant haver la.n volrrà.
E lesta la dita scriptura, en continent lo dit honorable batle dix que com de la dita scriptura sia interés de la part altra contra qui és protestat, per tal que citada aquella e hoÿda en son dret que era aparellat de fer-hi tot ço que per justícia fur e raó atrobaria ésser fahedor.
E lo dit en Martí Domínguez, en lo dit nom, dix que com la sua procuratió no.s estena a tant per tal que no havia cura de citar a alcú, ni de estar-hi més avant que feyt havia, requirent de predictis carta pública, assí en lo dit nom ésser feta, per haver memòria en esdevenidor.
Que omnia acta fuerunt Valentie, diebus et anno predictis.
Presentes testimonios fóren a les dites coses en Belenguer Matheu, notari, et en Joan Serrano, scrivent Valentie degentes.
Sig+num mei Guillermi Fuster, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, regentis scribaniam curie baiulie generalis regni Valentie, pro venerabili Jacobo Rovira, eadem auctoritate notarii, cuius est dicta scribania, qui predicta enantamenta a libris litium dicte curie abstrahi et scribi feci clausique Valentie, prima die octobris anno eodem a Nativitate Domini millesimo CCCº nonagesimo, et cum eisdem libris diligenter comprobavi.


1384
Sentència arbitral, millora d'aquesta i definitiva acceptació, donada per Gil Sánchez Muñoz, doctor en lleis, i sanç Pérez de Montalbà, doctor en decrets, àrbitres nomenats pel bisbe i capítol de València, d'una part, i pel procurador dels ramaders de Teruel, de l'altra, relativa al pagament de delmes pels ramats aragonesos que passen per terres del bisbe de València, durant el seu desplaçament en direcció a Múrcia per passar l'hivern
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 29v-44r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 409-422

In Dei nomine et eius gratia. Amen.
Noverint universi, quod cum questio seu controversia moveretur et esse speraretur inter reverendissimum in Christo patrem ac dominum Jacobum, divina providentia episcopum valentinum, et dominos capitulum ecclesie ipsius Valentie, ex una parte, asserentes sic decimare de cabaneis estraneis per episcopatum Valentie transientibus in formam et tenorem sequentes:
Dicit pars episcopi et capituli Valentie, que los cabanyés de les aldees de Terol que amenen les lurs cabanyes axívernar en lo bisbat de Múrcia, han a passar e passen per lo bisbat de Valèntia, anant e tornant del dit bisbat de Múrcia. Item, que per lo dit passatge que los dits cabanyes de les dites aldeyes de Terol fan per lo bisbat de Valèntia, lo bisbe e capítol de Valèntia han acostumat e acostumen, e són en possessió de tants anys ha ençà que memòria de hòmens no és en contrari, levar e pendre per delme com se tornen del dit bisbat de Múrcia, al passar, e com passen lo riu de Godalaviar de XXIX cordes hu. E açò per la sustentació o aumentació que les criazons de les dites cabanyes han e fan en lo bisbat de Valèntia per lo temps que les dites cabanyes pasturen en lo dit bisbat de Valèntia, qui són dos o tres mesos poch més o meyns, e aytant com jurquen passar entre anar e tornar. E com los dits cabanyés de les aldees de Terol diguen que ells paguen en lo bisbat de Múrcia mig delme parlant ab reverèntia, no és ver que ells paguen en lo dit bisbat mig delme, car no paguen en lo dit bisbat sinó un borrego per L cordes, per tot dret pertanyent al dit bisbat per delme e primítia, e si los dits cabanyés pagassen lo mig delme et mija primícia entegrament, vendria al dit bisbat per mig delme e mija primícia tres cordes e un quart poch més o meyns, de cinquenta cordes. Per què los dits cabanyés, parlant ab aquella reverèntia que.s pertany, no poden dar ne deuen que ells paguen en lo dit bisbat mig delme, per ço com molt més valrien o valen los tres corderos e un quarter que haurien a cobrar per mig delme e mija primícia, que no valria o val lo borrego que donen per cinquanta cordes. E posat que axí fos com ells dien, no preiudicaria res a aquesta part, car en tot cas per lo dit passatge que.l dit bestiar fa anant e tornant per lo dit bisbat de Valèntia, hauria a pagar delme aquí pro rata temporis. Diu lo procurador dels dits senyor bisbe e capítol de Valèntia, per manera de replicatió a una cèdula per manera de additió e declaratió donada per lo procurador de les aldees de Terol, e en tota altra manera que mills puxa ésser a la part dels dits senyors bisbe e capítol adaptat, que los bestiars de les dites aldees que passen per lo bisbat de Valèntia anant al bisbat de Múrcia a xivernar, e tornen del dit bisbat de Múrcia, e passen per lo bisbat de Valèntia ves Terol, no poden viure de la erba que troben en lo camí ne en les ribes del camí, ans los cové exir del dit camí e dels ribes del dit camí per péxer e aiudar-se, ne és diferèntia si los dits bestiars pexen solament la erba que és en lo camí, ne en les ribes o en altre loch, car axí mateix se són tenguts a pagar delme en qualsevol loch que pesquen e passen sa vida, ne contrastaria la licèntia e franquea al.legada del senyor Rey, car si los dóna licèntia e franquea de passar, no.ls dóna franquea de no pagar delme, ne o poria fer salvant la altea del senyor Rey, ne al dit procurador dels dits bisbe e capítol de Valèntia, par que de dret haja differèntia si els dits cordes e cabrits nexen en lo bisbat de Múrcia, o en lo bisbat de Valèntia, car en tota manera són tenguts los dits aldeyans de dret e de costuma pagar delme als dits senyor bisbe e capítol de Valèntia, per lo temps que estan e erbeien en lo bisbat de Valèntia. Item, diu lo procurador dels dits bisbe e capítol de Valèntia, que los dits bestiars dels dits aldeans estan e erbegen en lo dit bisbat de Valèntia, anant e tornan del dit bisbat de Múrcia, cascun any tres mesos poch més o meyns, parlant ab reverèntia del dit procurador dels dits aldeyans, e no solament deu o quinze dies anant, e altres deu o quinze dies tornant, segons posa lo dit procurador dels dits aldeyans. Item, diu lo dit procurador dels dits senyor bisbe e capítol, e és ver que los bestiars estranys que venen en lo bisbat de Valèntia a exivernar, paguen als dits senyor bisbe e capítol de Valèntia per delme en los lochs on exivernen de trenta cordes hun, e com passen los pons paguen de vint e nou cordes hun. Aquestes, diu lo dit procurador replicant, segons dit és, ab protestació que les coses contengudes en la dita cèdula, si e aytant com farem per la sua part, no enten impugnar, e que les dites coses pusca enadir e tolir e declarar segons ben vist li serà.
Et probos homines aldearum civitatis Turolii, ex parte altera contrarium asserentes, immo decimare in modum qui sequitur:
Las aldeas de Teruel, e el procurador de aquellas dizen, que como segunt costumbre antigua, de la qual memoria de hombres no es en contrario, que los ganados de los vezinos e habitadores de aquellas, que en el verano o estiu paxen e están en los términos de Teruel, o en otras partidas del regno de Aragón; e depués en el tiempo del aptunno, entrant la yvernada algunas personas de las ditas aldeas, qui han ganados, quieren o acuerdan de yr a estremo al regno de Murtia, obispado de Cartagena, en el qual bispado paren las oveias e cabras. E de necessidat han de passar caminando por los açagaderos acostumbrados con lures franquezas que han del señor Rey, por los bisbados de Valentia e de Segorve, que de los corderos o cabritos o criazones que nacen e han nascido o nacerán en el dito bispado de Murcia o de Cartagenia, son tenidos pagar e pagaron siempre la meatat del diezmo, allí do los señores de los ditos ganados son vezinos e tienen sus casas e habitationes, e reciben los sagramentos de la sancta madre yglesia, e la otra meatat en lo dito bispado de Murcia o Cartagenia. E que por razón del dit passage e carnatge al dito terminal de Teruel, no son tenidos pagar derecho de diezmo alguno en el dito bispado de Valentia, sino fues caso que caminando naciessen algunas criazones en el dito bispado de Valentia, por manera de additión e declaración, a una e de una cédula dada por el procurador de las aldeas de Teruel, por part de las ditas aldeas a vos, honrrado Gorgorio Rocha, notario, sobre la formación del compromís firmado por part del senyor bispe e honorable capítol de la seu de Valentia, de una part, e las ditas aldeas de la otra part. El procurador de las ditas aldeas dize, añadiendo allí do es puesto, e de necessidat han a passar caminando por los açagaderos acostumbrados, ach dize que los ditos caminos e açagaderos son del señor Rey e francos a los hombres e ganados caminantes o passantes de las ditas aldeas, con franquezas del dito señor Rey. E más, que en la entrada que las oveias o cabras que van a estremo al bispado de Cartagena van prenyadas, e están en el passar de diez a quinze días poco más o menos. E más dize, que depués que han parido en el dito bispado de Murtia o Cartagenia, e se tornan al término de Teruel, están en passar por el dito bispado de Valentia, de diez fasta en quinze días poco más o menos. E en caso que la dita passada o tornada, algunos corderos o criazones naxessen en el dito bispado de Valentia, de aquestos se han a pagar al passar de los puentes por medio diezmo de XXIX corderos un cordero, como de los otros corderos que han exivernado e nacido en el dito bispado de Valentia, de los estraños del dito bispado de Valentia e no res de los que nacieron en el dito bispado de Murtia o Cartagena.
Tandem, pro bono concordie et pacis, et ad evitandum litigia et missiones intervenientibus viris prudentibus, venerabiles viri discreti domini Guillermus Juliani, presbiter, rector ecclesie sancte Caterine civitatis Valentie, procurator generalis ac nomine procuratorio prelibati reverendissimi domini episcopi et nomine ipsius et ecclesie valentine ac successorum suorum, et de voluntate ipsius episcopi habens plenariam potestatem ab ipso domino episcopo, prout notario infrascripto plene liquet compromitendi cum penis et sine penis, et multa alia faciendi, ut in dicto procurationis instrumento publico acto et confecto Valentie, in palatio episcopali, die videlicet veneris, computata quartadecima septembris anno a Nativitate Domini Mº CCCº septuagesimo quinto, clauso et subsignato per Ludovicum de Fenollosa, auctoritate regia notarium publicum Valentie latius continetur.
Et Michael de Palomar et Berengarius Rogals, cives eiusdem, emptores generalis decimarii carnagii totius episcopatus Valentie, tantum ipsi domino episcopo pertinentis.
Et Jacobus Pratis, presbiter, rector ecclesie d’Ontinyent, procurator et nomine procuratorio principalium suorum infrascriptorum, scilicet constitum et substitum [sic] a venerabilibus et discretis viris dominis Bernardo Urdini, canonico prebendato ecclesie Valentine ac preposito in dicta ecclesia mensis septembris, uno principali ex sex prepositis Orte Valencie; Pascasio Marini, canonico et sacrista eiusdem Valentine ecclesie, procuratore ac viccario in spiritualibus et temporalibus reverendissimi in Christo patris et domini domini Angelini, divina providentia episcopi Albanensis, sancteque Romane Ecclesie cardinalis, ac prepositi mensis decembris, et unus ex pretactis sex prepositis Orte Valentie, in se pretacta ecclesia Valentie ab eo constituto cum suis pergameneis litteris sigillo ipsius domini cardinalis cereo albi coloris, et in cordono filo eiusdem coloris appenditio, ut prima facie videbatur communis, sub datum Bononie, anno a Nativitate Domini Mº CCCº septuagesimo, mensis octobris die septima, in ditione octava pontificatus beatissimi felicis recordationis domini pape Urbani quinti anno octavo.
Berengario Vicentii, bacallario in decretis, canonico Valentie, procuratore, actore, factore ac negotiorum gestore reverendissimi in Christo patris et domini domini Francisci tt. sancte Sabine, presbiteri, cardinalis, et canonici prebendati et prepositi mensis januarii in sepetacta ecclesia Valentie, unius ex dictis sex prepositis Orte Valentie, ab eo constitu[t]o cum publico instrumento dato et acto Avinione in hospitio habitationis eiusdem domini, anno a Nativitate Domini Mº CCCº septuagesimo, in ditione octava, die lune sexta decima mensis decembris pontificatus precontenti felicis recordationis domini nostri pape Urbani quinti anno nono, et per Rolandinum Bostagia, alias de Ulmeto, clericum palentinum, publicum apostolica et imperiali auctoritate notarii ac scribam ipsius domini cardinalis scripto, ac suo signo consueto signato una cum sigilli cerei eiusdem domini appensione communito.
Johanne de Alcalano, obdomodario ecclesie Valentine procuratorie per reverendissimo in Christo patris et domini domini Simonis tt. sancti Sixti presbiteri cardinalis, ac prepositi mensis augusti in sepe scripta ecclesia Valentie, unius ex premissis sex prepositis Orte Valencie, substituto a venerabili Raymundo Magistri, procuratore constituto a domino cardinali et preposito supradicto, prout de his et sua huiusmodi substitutione constabat per instrumentum publicum, actum Valentie septima die februarii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo, per Petrum Raymundi, publicum Valentie notarium.
Egidio Sancii de Montealbano, canonico valentino, procuratore honorabilis et circunspecti viri domini Egidii Santii Munionis, legum doctoris, prepositi mensis novembris in ecclesia valentina, unius ex pretactis sex prepositis Orte Valentie, ab eo constituto cum publico instrumento, actum Avinione, anno a Nativitate Domini Mº trecentesimo septuagesimo primo, in dicione nona, die vero sexta decima mensis iunii pontificatus sanctissimi in Christo, patris et domini nostri domini Gregorii, divina providentia pape undecimi anno primo.
Et per Guillermum Negardelli, clericum Tholetane diocesis, publicum, apostolica et imperiali auctoritate notario, signo et subscriptione suis assuetis consignato.
Et a Petro de Ossinya, presbitero, benefficiato in dicta ecclesia Valentina, procuratore venerabilis viri domini Hugonis de Lupiana, canonici prebendati ac prepositi mensis octobris in eadem Valentina ecclesia, unius ex pretactis sex prepositis Orte Valentie ab eo constituto cum instrumento publico, confecto vicesima septima die iulii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº sexagesimo nono, per Matheum Mulnar, notario su.....centum plenariam habens potestatem ipse Jacobus de Pratis a predictis suis principalibus compromittendi, cum penis et sine penis, et multa alia faciendi, ut in dicto procurationis substituto publico instrumento acto et confecto Valentie, die veneris secunda mensis januarii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo secundo, clauso et subsignato per discretum Bartholomeum Mulnar, auctoritate regia notarium publicum Valentie, et per totam terram et dominationem illustrissimi principis et domini nostri regis Aragonum, ut hec et alia in predictis procurationibus instrumentis actis et declaratis superius latius continetur, prout notario infrascripto plene liquet.
Et Johannes Daude et Johannes Amenla, vicini Valentie, arrendatores presentis anni, decimarii carnagii Valentie et del passant dels ponts pertinentis prefatis dominis reverendissimo episcopo et eius honorabili capitulo.
Et venerabilis ac discretus Petrus Sarçuela, vicinus loci de Sarrion, aldee civitatis Turolii, nomine suo proprio et tanquam procurator aldearum ipsius civitatis Turolii, cum intrumento publico tenore sequentis:
Sea conecida cosa a todos hommes, co yo Guillem Periz de Celadas, vezino de Celadas, aldea de la ciudat de Terol, assín como a procurador qui so de la universidat de las aldeas de la ciudat de Teruel, con procuración fecha por Johan Martínez de Liria, notario público de Teruel, a XIX días andados del mes de deziembre anno a Nativitate Domini millesimo CCCº octogesimo secundo, havient poder en aquella de substituir procurador o procuradores, e de arbitrar e componer e otras cosas fazer, segunt que parece con el tenor de una cláusula en la dita carta mía de procuratión es contenida, la qual cláusula es de la tenor siguient:
Et generalment en todos e en cada unos pleytos, questiones, demandas, negocios civiles o criminales, movidos o por mover, que nós o la dita universidat havemos o esperamos haver con qualesquiere persona o personas de qualquiere ley o estado e condición sean, e de qualesquiere lugares sobre qualesquiere cosas, si quiere nós o la dita universidat demandemos a otri, o otri demande a nós, o a la dita universidat, con cartas o sin cartas, o por qualquiere manera o razón, ante qualquier señor jutge competent, ecclesiástico o seglar, ordenario o delegado, también a demandar como a defender, responder, poner, componer, comprometer, excebir, replicar, triplicar, transeguir, lites contestar, disputar, al.legar, requerir e protestar, e dar fianças de drecho, e a d’aquellos fer atorgar carta o cartas, de guarda e de daño, e a d’aquesto nuestros bienes e de la dita universidat obligar, segunt que por las ditas fianças demandas nos será e a nós bien visto nos será. Hoc encara empetrar del señor rey o del señor duch, o de otra qualquiere persona o señor, qualesquiere gratias, provisiones, privilegios, cartas de los ditos señor o señores, o de qualesquiere otros jutges que a nós bien visto será, a pro de la dita universidat e singulares de aquella. Dantes e atorgantes a vós, dito procurador nuestro e de la dita universidat, sobre las anteditas cosas e las incidientes e dependientes e emergentes e adnexas a d’aquellas, todo nuestro lugar e plen poder e de la dita universidat, e nuestras vozes, razones, actiones reales, personales, mixtas e aprovechables, e drechos e otras en qualquier manera o condición sean; e que podades en ánimas nuestras e de la dita universidat, fer sagrament de calumpnia o de verdat dezir o qualquiere otro linage de sagrament quedado o juzgado nos será fer positiones, produhir testimonios, cartas veyer e reprovar sospechas, dar jutges, esleyr e recusar, disputar, al.legar, concludir, renuntiar sententia o sententies, assín interlocutorias como diffinitivas, hoyr e exsecutión de la sententia o sententias demandar, e si mester fuere, de aquella o aquellas appellar appellación, appellationes proseguir e fer en nombre de la dita universidat albarán o albarans de paga o de recepta, o de diffinimiento, o de qualquier otro contracto. E presentar carta o cartas, privilegio o privilegios, o qualesquiere otras scripturas o libertades que nós e la dita universidat de las ditas aldeas e singulares e habitantes en aquellas pertenecen o pertenecer deven, e requerir e protestar del drecho de la dita universidat, e fadigas de drecho fazer en aquellas o en qualesquiere lugar o lugares que necessarios serán, e a nós bien visto será, contra qualesquiere persona o personas de qualquiere ley o condición sean. Encara que podades substituir dius vós otro o otros, procurador o procuradores nuestros e de la dita universidat, ante de lit contestada o después, quandoquiere e quantas vegadas quiere que a nós bien visto será desembargar, el qual e las quales nós des.agora femos procurador nuestro e de la dita universidat en lo sobredito, o cerca de aquello faríemos o fer podríemos, si personalmente presentes fuéssemos, las quales puede e deve fer qualquiere bueno e leal procurador en semblantes cosas leyalmente establido. Et prometemos e nos obligamos haver firmen e durables, a siempre qualesquiere cosas, e quanto que por vós, dito procurador nuestro e de la dita universidat, e por él substituydo e substituydos de vós en lo sobredito e cerca de aquello será fecho, regido, procurado, e nunca lo revocaremos ni revocar faremos en algún tiempo, por alguna manera o razón. E prometemos a vós e a los substituídos de vós, relevar de toda carga e satisdar, e lo jutgado pagar con todas sus claúsulas [fol. 33v.] si convenidos o reconvenidos fuéredes, deius obligatión de nós et de todos nuestros bienes, e de toda la dita universidat, los quales al notario deius scripto, como a pública persona stipulant et recibient, en nom e en nombre de todos aquellos aquí se conviene o convenir puede o deve.
Por las avantditas cosas, obligamos en el nombre sobredito, de mi cierta scientia fago, constituo et substituo procurador mío e de las ditas aldeas, a vós, Pero Sarçuela, vezino de Sarrión aldea de la dita ciudat, generalment en todos e cada unos pleytos, questiones, demandas, negocios civiles o criminales, movidos o por mover, que yo o la dita universidat de las ditas aldeas havemos o speramos haver con qualquiere persona o personas, de qualquier ley, estado e condición sean, e de qualesquiera lugares, sobre qualesquier cosas, siquere yo o la dita universidat demandemos a otri, e otri demande a mí o a las ditas aldeas o a vezinos de aquellas, con cartas o sin cartas, o por qualquiere manera o razón, ante qualquiere señor jutge competent, ecclesiástico o seglar, ordinario o delegado o subdelegado, también a demandar como a deffender, e poner, responder, componer, comprometer, exebir, replicar, triplicar, transeguir lit o lites contestar, disputar, allegar, requerir e protestar, e dar fianças de drecho, e d’aquellos fer e atorgar carta o cartas, de guardar de daño, e a d’aquesto mis bienes e de la dita universidat obligar, segunt que por las ditas fidanças demandado nos será e a vçós bien visto será. E encara a impetrar del señor rey o del señor duch, o de otra qualquiere persona o señor, qualesquiera gratias, provisiones, privilegios, cartas de los ditos señor o señores, o de qualesquiere otros jutges que a vós bien visto será, a pro mío e de las ditas aldeas e singulares de aquellas. Dantes e atorgantes a vós, dito procurador mío e de las ditas aldeas, sobre las ditas cosas, e las dependientes e emergentes e annexas a d’aquellas, todo mi lugar e de las ditas aldeas, e pleno poder, vezes, razones, actiones reales e personales, mixtas e aprovechables, e drechas, e otras de qualquiere manera o condición sean, e que podades en ánima mía e de la dita universidat fer sagrament de calumpnia, o de verdat dezir, o qualquiere otro linatge de sagrament, que dado o juzgado nos será, fer positiones, produhir testimonios, cartas veyer e reprovar sospechas, jutges dar, esleyr, recusar, disputar, allegar, concludir, renuntiar sententia o sententias, assí interlocutorias como diffinitivas, oyr e exsecutión de la sententia o sententias demandar, e si menester fuere, de aquella o de aquellas appellar, appellación o appellationes proseguir, e fer en nombre de la dita universidat e mía presentationes de cartas o privilegios, o de qualesquiere otras scripturas o libertades, que la univesidat de las ditas aldeas e habitantes en aquellas pertenecen o pertenecer deven, e requerir e protestar del drecho de la dita universidat. E todas e cada unas cosas en nombre mío e de la universidat de las ditas aldeas fazer, que yo en nombre mío propio, e como procurador antedito faría o fer podría, si personalment y fuesse. Dado a vós todo aquell poder que yo he de las ditas aldeas, e segunt que las ditas aldeas a mí lo han dado o acomendado en la dita cláusula es. E prometo haver por firme quanto que por vós en las sobreditas cosas será fecho e procurado, e nunca lo revocaré nin revocar faré en algún tiempo, por alguna manera o razón. E prometo a vós relevar-vos de toda carga de satisdar, e lo jutgado pagar con todas sus cláusulas, si convenido o reconvenido fuéredes dius obligación de todos los bienes de la dita universidat, los quales al notario dius scripto, assím como a pública persona stipulant e reebent, en nom e en nombre de todos aquellos aquí se conviene o convenir puede o deve, por las anteditas cosas obligo de present. Fecha carta en Teruel, a XX días andados del mes de deziembre, anno a Nativitate Domini millesimo CCCº octogesimo tertio. Presentes testimonios son de aquesto don Johan Arahuet, vezino de Mosqueruela, e Sixón Pérez, vezino de Ruvielos, aldea de Teruel. Sig+no de mí, Domingo Pasqual de Mesado, notario público de Teruel, e por auctorida real por toda la tierra e señoría del señor rey de Aragón, qui a esto present fui e screví e cerré.
Scienter et deliberate ac unanimiter concordantes ipse partes, et nemine discrepante, necnon illis melioribus modo et forma quibus valeat adaptari super dicta questione seu controversia, ac dependentibus, emergentibus, incidentibus et connexis ex eadem, elegerunt concorditer arbitros nominatos, videlicet honorabiles viros dominos Egidium Sancii Munionis, eximium in legibus professorem, qui in dicto compromisso pro parte sua firmavit, et Santium Pérez de Montealbano, decretorum doctorem, presentes tanquam in arbitros arbitratores et amicabiles compositores, dederuntque ipse partes concorditer eisdem dominis arbitris ac concesserunt et comiserunt licentiam auctoritatem et plenam potestatem audiendi actiones, allegationes et deffensiones, ac recipiendi informationes iuris et facti quas vel que partes ipse et utraque earum nominibus antedictis dare voluerint proponere et producere cum testibus instrumentis, scrituris et aliis documentis, ac colligendi, indagandi et inveniendi veritatem negocii atque de questione ipsa seu controversia, et ab inde dependentibus, emergentibus, incidentibus et connexis cognoscendi, pronunciandi, sentenciandi et declarandi dictum negocium, tam per viam iuris quam etiam per amicabilem compositionem partibus citatis vel non citatis, diebus feriatis vel non feriatis, omnibus horis locis atque temporibus sedendo, eundo, aut stando partibus presentibus vel absentibus, aut una presente et altera per contumaciam vel non contumaciam absente ipsisque citatis, vocatis vel non, ratum, gratum, validum atque firmum, promiserunt dictis nominibus ad invicem habere et inviolabiliter observare, sub pena mille florenorum auri monete Aragonie comunium seu currentis dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene videlicet de bonis partis inobedientis et non parentis, protestantis et contradicentis alteri parti presenti obedienti, laudanti et non contradicenti, que pena comitatur exhigi et levari valeat totiens quotiens contrafactum fuerit.
Et ipsa pena comissa exacta, soluta, levata vel non, aut gratiose remissa, dictum compromissum sententia arbitrante in suis persistant robore firmitate et valore ulterius sententia et sententias, declarationem et arbitrium proferendi et promulgandi et declarandi, semel et pluries, ac omnia alia agendi in supra ictis et circa ea, secundum eorum cognitionem fuerit factum. Et promiserunt partes ipse nominibus antedictis, concorditer, quod stabunt, parebunt et obedient omni pronuntiatione sententie, arbitrio et aliis omnibus et singulis per dictos dominos arbitros proferendis seu promulgandis et declarandis, ut supradictum est. Et quod contra pronuntiata et declarata per ipsos dominos arbitros non contravenient, sub pena predicta applicata ut supra.
Et voluerunt predicte partes nominibus quibus supra, quod alteruter dictorum dominorum divisim possit colligere negotium, usque ad sententiam diffinitivam exclusive.
Quamquidem sententiam diffinitivam ambo insimul proferre habeant et non alter sine altero renuntiarunt ipse partes antedictis nominibus, scienter et concorditer, quantum ad dictam causam sive questionem colligendam, pronuntiandam sententiandam et declarandam beneficio recursui ad arbitrium boni viri et omni alii benefcio iuris et legis privilegii contra predicta venientibus ullo modo. Et etiam oppinioni dicentium quod arbitrio boni viri quis renuntiare non possit.
Consequenter vero dicte partes nominibus prelibatis per antedictum pactum spetiale inter dictas partes initum et conventum, voluerunt presens compromissum predictos arbitros corrigi et adaptari ac emendari, prout ipsis concorditer bene visum faciendum, non mutata facti sententia.
Predictum autem compromissum voluerunt partes predicte concorditer durare hinc ad festum carnisprivii proxime veniens, salvo iure semel tantum modo prorogandi ad arbitrium dictorum dominorum arbitrorum.
Et pro predictis omnibus et singulis sic complendis firmiterque attendendis, ac inconcussu observandis, obligarunt silicet dictus Guillelmus Juliani, nomine prefixo, bona omnia totius episcopatus pertinentia ipsi domino episcopo et successoribus suis.
Et dictus Jacobus de Pratis, prefixo nomine, omnia bona dictorum principalium suorum et successorum suorum mobilia et immobilia, ac etiam semoventia, habita et habenda ubique.
Et dicti Michael de Palomar et Berengarius Roials, emptores iamdicti, et Johannes Daude et Johannes Amenla, arrendatores qui supra, omnia bona sua mobilia et immobilia, ac etiam semoventia, habita et habenda ubique.
Et dictus Petrus Sarçuela omnia bona sua et dictorum principalium suorum mobilia et immobilia, ac etiam semoventia ubique habita et habenda.
Quod est actum Valentie, octava mensis januarii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº quarto.
Sig+num Guillermi Julia, procuratoris generalis prelibati domini episcopi Valentini.
Sig++na Michaelis de Palomar et Berengarii Roials, emptorum generalium decimarii carnarii totius episcopatus Valentie precontenti.
Sig+num Jacobi de Prats, procuratoris principalium suorum prenominatorum.
Sig++na Joannis Daude et Joannis Ametla, arrendatorem presentis anni decimarii carnagii pretensi.
Sig+num Petri Sarçuela, nomine eius proprio, et tanquam procuratoris aldearum civitatis Turolii, compromissariorum predictorum, qui premissa omnia et singula laudarunt, concesserunt et firmarunt.
Testes huius rei sunt Joannes Morat, prebiter, beneficiatus in sede Valentie, et Bernardus Vilana, agricola, vicinus Valentie, comorans in loco de Alfara orta Valentie.
Testes fuerunt firme quam fecit dictus venerabilis Michael de Palomar, et firme quam fecit venerabilis Berengarius Roials, emptores iamdicti, qui firmarunt die iovis intitulata vicesima prima mensis januari anno presenti et infrascripto, in presentia Simonis Petri et Alfonsi Martínez, scutiferorum, et Stephani Salvat et Jacobi Torres Valentie commorantium.
Testes fuerunt firmarum quas fecerunt predicti Johannis Daude et Johannes Ameula, arrendatores anni presentis, qui firmarunt die sabbati intitulata vicesima tertia prefati mensis januarii anni iamdicti LXXX quarti, in presentia Guillermi Valleseguer, notario, civis Valentie, et Raymundi Vilana, vicini ville Muriveteris, testium ad hec vocatorum.
Noverint universi, quod die martis hora meridiey intitulata vicesima sexta mensis januarii anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº quarto. Constituit personalment en la habitatió del molt honrat en Gil Sánxez Munyoz, doctor en leys, davant sa presèntia de.l honrat en Sanç Pérez de Montalbà, doctor en decrets, àrbitres, arbitrados deius declarats, ço és els honrats e discrets en Guillem Julià, e en Jacme Prats, en los noms contenguts e declarats en lo compromès, en Miquel de Palomar e en Berenguer Roials, per lur interès, de una part; e lo dit en Pere Çarçuella, nomine suo proprio, e en nom de procurador de les universitats dels de Terol, de la part altra.
E los dits àrbitres, arbitradors, e amigables composadors, ans de prelatió de sentèntia, personalment manaren al dit en Pere Çarçuela, tam nomine suo proprio quam etiam nomine procuratorio iamdicto, que sots pena de cinch mil solidos reals de Valèntia, applicadors a la part dels dits señor bisbe e capítol, d’ací a la festa de Carnestoltes primervinent, ell l’aia feyt ratificar, confirmar e loar, axí lo compromès com la sentèntia donadora, ço és als seus principals e universitats de les dites aldees de Terol, lo qual dix e respòs que li plahia.
E en continent los dits àrbitres, arbitradors e amigables composadors, e aquell instant presents les parts sobredites, enantaren a donar e promulgar sentèntia en la forma següent:
Con nós, en Gil Sánxez Munyoz, doctor en leys, e en Sanz Pérez de Muntalbà, doctor en decrets, àrbitres, arbitradors e amigables composadors entre les dites parts, ad infrascripta elegits e reebuts, vist lo compromís e lo poder en aquell a nós atribuït e donat; e vist tot ço que per cascuna part és proposat e rahonat, axí per scriptura com de nua paraula; e vist signanter que per part dels dits reverent senyor bisbe e honorable capítol de la Seu de València, era rahonat que quant les cabanyes dels habitados de les dites aldees de Terol devallen a pasturar al bisbat de Múrtia o de Cartagenia, e passaven per lo bisbat de Valèntia, que solament per lo passatge e la tornada en los pons del riu de Guadalaviar devien pagar lo XXIX de les criazons. E los habitados de les dites aldees de la ciutat de Terol raonaven tot lo contrari, dients e afermants que jatsia fossen tenguts pagar pro rata de aquelles criazons que anant e tornant naxen en lo bisbat sobredit de Valèntia; emperò que si no n.i naxien que no eren tenguts de pagar delme ni partida del delme per lo sol passatge.
E vist finalment tot ço als que en lo present feyt feya a veure e regonéxer, axí en dret com en feyt, Deus havent davant los nostres hulls, e los sancts quatre Evangelis de aquell devant nós posats; per tal que per reverèntia e temor de aquells mils siam inclinats a fer a cascuna part instant e egualtat, seens en loch abte e convinent de jutgar ço és en la habitació de mí, dit en Gil Sánchez.
E fecha assignatió a les dites parts ha hoyr sentèntia en e sobre lo dit fet al dia de huy en la hora present, en presèntia dels procuradors de aquelles, enantam a publicar aquella en la forma següent:
Attenens que per bé de pau e concòrdia, e per conservar amistança, e per evitar immoderades despeses e moltes grans diceptions de les jurisditions ecclesiàstica e real, era y és pus expedient que la present causa sia determenada, més per via de amigable compositió que no per via de rigor de dret, segon la qual se hauria haüda a rebre informatió de testimonis sobre la costum o costums per cascuna part allegada o allegades.
Et per ço et ad nos, dits àrbitres elegits, més via de amigable compositió que no de rigor de dret pronunciam ço que.s segueix:
Et primo pronunciam, arbitram et declaram que de les cabanyes de les aldees de la dita ciutat de Terol, que devallen axivernar e pasturar en lo temps de la yvernada al bisbat de Valèntia, la part del dit reverent senyor bisbe e honorable capítol de la seu de Valèntia, pot e deu haver per delme ço que és acostumat.
Secundo, pronunciam, arbitram e declaram, que de les dites cabanyes de les dites aldees de la dita ciutat de Terol, que devallen a xivernar e pas[fol. 37r.]turar en lo temps de la yvernada al bisbat de Múrcia o de Cartagenia, e passant per lo bisbat de Valèntia lo dit reverent senyor bisbe e honorable capítol de la seu de Valèntia, puxa et deia haver, e l’altra part sia tenguda pagar per rahó de delme de XXIX criazons una criaçó, maiorment de aquelles que dins lo dit bisbat de Valèntia naxeran, axí per devallant com en tornant, com ne sien en possessió.
Tertio, pronuntiam, arbitram, e declaram, que de les cabanyes de les dites aldees de la dita ciutat de Terol, devallen a xivernar e pasturar en lo temps de la yvernada al dit bisbat de Múrtia o de Cartagènia, e les quals passant per lo bisbat de Valèntia, axí en anant com en tornant, no han parit en lo dit bisbat de Valèntia, lo dit reverent senyor bisbe e honorable capítol de València, no puxen pendre ni l’altra part sia tenguda pagar delme algú ni part alguna de delme, si los dits bestiars, emperò, o cascuna cabanya, per sí passarà per lo bisbat de Valèntia, per spay de quinze dies, en anant, e dins altre tant temps en tornant. E la cabanya que per més dies hi serà atrobada en lo dit bisbat de Valèntia, que sia lo senyor tengut de pagar la XXIX criazó, per rahó de delme.
E per tolre deceptatió e difficultat de prova, e per veure cascuna cabanya si ha estat o estarà en lo dit bisbat de Valèntia per los dits dies, o més o meyns los regidos de les dites cabanyes sien tenguts de haver e recaptar en la devallada albarans testimonials del justícia o batle o jurats, o de altre exercent jurisdictió, o de altra persona tinent loch de senyor en los dits lochs, o del rector o vicari dels dits lochs, o notari de aquells, ço és la hun en lo primer loch que trobaran en la entrada, per lo qual apparrà qual y quin dia la dita cabanya comença de entrar en lo dit bisbat de Valèntia, e lo altre albarà en lo loch derrer del dit bisbat, per lo qual apparrà qual o quin dia exirà del dit bisbat. E a la tornada sien tenguts de haver un albarà testimonial en la forma sobredita en lo primer loch que trobaran en la dita tornada, que sia del dit bisbat de Valèntia, e aquells hagen a mostrar al collitor del delme.
E si per ventura algun singular fraudarà o frau farà, axí en lo número dels dies com en lo dret que pagar devia, o en altra manera, que ipso facto sia encorregut per cascuna vegada en pena de la dobla del dret que pagar devia, segons la forma damunt contenguda.
Insuper nos, dits àrbitres, pronunciam, arbitram e declaram que la present sentèntia faça dret entre les dites parts, que en l opresent compromès han firmat.
Emperò, que no puxa preiudicar als arrendados del carnage del dit reverent bisbe e honorable capítol, los quals no ha firmat en lo present compromís, entro a la festa de Epifania de.l any primervinent, com entro aquell temps haien arrendat, ans romanguen entro al dit temps en son dret, segons és acostumat de pagar.
Preterea nós, dits àrbitres arbitradors, arbitram e declaram si algun dupte ocorrerà a alguna de les dites parts sobre la present sentèntia o algun article de aquella, que aquell puxam declarar e interpretar dins lo temps que fon fermat lo compromès, ço és, entro a la festa de Carnestoltes, aprés publicatió de la present sentèntia.
E prorrogam lo present compromès, quant a fer les dites coses per tot lo dit temps.
E manam per les dites parts les sobredites coses e cascuna de aquelles ésser servades, sots pena del compromès.
Lata fon aquesta sentèntia en Valèntia, presents les parts sobredites, los dia e any damunt dits.
Sen++yals dels honrats en Gil Sánxez Munyoz, e d’en Sanç Pere de Montalbà, arbitrados damunt dits, qui la present sentèntia donaren e promulgaren.
E donada e promulgada la sobredita sentèntia, en continent los dits honrats en Guillem Julià, en Jacme Prats, en Miquel de Palomar, en Berenguer Roials, e en Pere Sarçuela, aprovaren e loaren la sobredita sentèntia, sens prejuhí lur e de sos principals, no vinent, emperò, en res contra la dita sentèntia e compromès.
Presents testimonis fóren a la datió e promulgatió de la sobredita sentèntia e a totes les altres coses en aquella contengudes e declarades, ço és, en Pere Carreres, notari de la ciutat de Xàtiva, e en Guillem Strany, maior de dies, ciutadà de Valèntia.
Noverint universi, quod die veneris intitulata nona decima mensis febroarii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octogesimo quarto, los honrats en Gil Sánxez Munyoç, e en Sanç Pere de Muntalbà, àrbitres, arbitradors qui dessús, per vigor del poder a ells atribuït e donat per les parts en lo compromès declarades, prorrogaren lo compromès d’ací per tot lo present mes de febrer, sots aquelles penes, pactes, condicions en lo dit compromès apposades e declarades.
Testimonis fóren appellats a la prorogatió del dit compromès, ço és en Nicholau Dadena e en Pere de Rius, commorans en Valèntia.
E en aquest quasi instant, aprés fecha la dicha prorogatió, comparech davant lo dit honrat en Sanç Pere de Montalbà, doctor en leys, e micer Sanç Perez de Montalbà, doctor en drecrets, àrbitres, arbitradors e amigables composadors, elets entre lo molt reverent senyor don Jacme, bisbe de Valèntia, e lo honorable capítol de la Seu de Valèntia, de una part, e en Pere de la Sarçuela, dient-se procurador de les aldees de la ciutat de Terol e universitat de aquelles, no emperò havent special manament de comprometre, de la part altra, sobre totes coses en lo dit compromès contengudes, diu e demostra en Lorenz Pérez de Formig, habitador de la vila de Sarrió, terme e aldea de la dita ciutat de Terol, procurador de la dita universitat de les dites aldees, ab protestatió procedent, que per la present scriptura no enten en nom de les dites aldees, de present aprovar, ratificar ni loar la dita sentèntia arbitral per vosaltres, dits senyors, promulgada, ni per semblant improvar aquella, imo protesta en la probatió e ratificatió o improbatió de aquella, si a la dita universitat de les dites aldees serà ben vist de provar o impugnar aquella, romanga tot son dret salvo e il.lès, si en tant com per la dita sentèntia o per fur e rahó pertany o pertànyer pot a la dita universitat; imo vol que si algunes paraules eren dites per lo dit en Lorenç Pérez, que per subtilitat de fur e rahó pertany o pertànyer pot a la dita universitat; imo vol que si algunes paraules eren dites per lo dit en Lorenç Pérez, que per subtilitat de fur e rahó scrita, o en altra manera, volguessen inhuir tacite vel expresse, a provatió vel comprobatió de la dita sentèntia, que aquelles vagen per no dites, e la dita universitat de les dites aldees romanga en aquell dret que era abans de la present scriptura, e ab les dites protestacions, et non alias, diu lo dit en Lorenç Pérez que la dita universitat de les dites aldees és estada agreujada en tres punts o articles, de la qui.s diu sentèntia arbitral:
Primo, en lo temps apposat dels quinze dies del passatge de les cabanyes, qui és fort breu, en tant que lo bestiar bonament dis lo temps no porà passar, ans la dita que.s diu sentèntia, en lo dit capítol o article és gran manera e ocasió que les cabanyes encòrreguen les penes en la que.s diu sentèntia apposades, et etiam que no és vist ésser als, ab honor parlant, sinó subjugar los cabanyes e estrènyer a molt més que no eren estrets ans de la promulgació de la que.s diu sentèntia, com en cars que per via del temps, la que.s diu sentèntia, passats si hauria obs més de trenta dies.
Item, secundo, és agraviada la universitat de les dites aldees, en ço que havets pronunciat, que si per més de quinze dies serà atrobada cabanya en lo bisbat de Valèntia, que pach de XXIX criazons una, per rahó de delme, la qual cosa és agreujar o subjugar la universitat de les dites aldees a pagar dos delmes, ço que per dret ni per consuetut no és estatut ni ordenat.
Item, tercio, és agreujada la universitat de les dites aldees e les cabanyes de aquelles, en ço que havets pronunciat e declarat, que los senyors de les cabanyes o los pastors de aquelles hagen a pendre albarans, axí en la entrada del bisbat de Valèntia com en la exida, dels primers e derres lochs del dit bisbat, et cetera, ut in dicta sententia, la qual cosa és fort greu e de gran subjugatió de la universitat de les dites e dels cabanyes de aquelles.
E açò per tal car los pastors són persones grosseres e tals, que no sabrien recaptar los dits albarans, o per aventura no.ls membraria o no hauria qui.ls fes en los dits lochs los dits albarans, o per aventura aquells a qui demanen los dits pastors los dits albarans, veent tan gran novitat demanarien paga dels dits albarans e moltes altres coses que.s porien esdevenir, per les quals los dits albarans no porien ésser haüts; perquè no serie altre sinó induhir molts e innumerables inconvenients, greuges e subiugacions, en los quals si la dita que.s diu sentèntia passava sens correctió, los cabanyés de la dita universitat encorrerien.
Per tal, requir lo dit en Lorenç Pérez, en lo dit nom, que per vosaltres, dits honrats àrbitres e arbitradors e amigables composados, la que.s diu sentèntia sia corregida e esmenada e millorada en los dits tres punts o articles, ço és pronunciat indistincte los dits cabanyes no ésser tenguts pagar algun delme per lo passatge de les cabanyes o bestiars, tollent e levant lo temps dels dits quinze dies, e los albarans e la pena que.s diu de la dobla, e de pagar de XXIX criazons una, vel ad fortius reduïnt lo temps del passatge de les dites cabanyes a XXX dies, sens que no sien tenguts los cabanyes pendre albarans, o los pastors de les cabanyes, segons que per vosaltres, honrats àrbitres, és estat declarat, mas que sia remès a sagrament dels cabanyes o dels pastors qui menaran les dites cabanyes, si los dits cabanyes, senyors de aquelles, no.y seran, e açò sens pena alcuna de pagar la dobla e de XXIX criazons una, com dites coses sien axí per justícia faedores. Testes qui suppra.
Noverint universi, quod die lune intitulata vicesima secunda mensis febroarii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octogesimo quarto, los honrats en Gil Sánxez, e en Sanç Pérez de Montalbà, àrbitres, arbitrados per lo poder a ells atribuït e donat en lo compromès, manaren e feren assignatió als honrats e discrets en Guillem Julià, e en Jacme Prats, en los noms contenguts e declarats en lo dit compromès, de una part; et el dit en Lorenç Pérez de Formig, el nom per ell damunt declarat, de la part altra, que en lo present dia de huy, en hora de vespres dites, sien e compareguen davant ells en lo alberch del dit honrat en Gil Sánxez Munyoz, per oyr llur deliberatió precise et peremtis, e ab cominatió que ells absents o presents pronunciaran sa deliberatió.
Testimonis fóren a aquestes coses appellats, ço és lo discret en Bernat Matheu, rector de la yglesia parrochial de sent Andreu, e en Bernat Guillem, notari, e en Pere Domingo de Palomar, vehí de Sarrió.
A la qual hora de vespres damunt assignada del dia present, devant los dits àrbitres arbitradors atrobats personalment en lo alberch del dit honrat en Gil Sánxez Munyoz, per hoyr la dita deliberatió per los dits àrbitres assignat, comparegueren los dits en Jacme Prats, en lo dit nom, de la una part, e lo dit en Lorenz Pérez de Formig, iamdicto nomine de la part altra, apparellats hoyr la sobredita deliberatió.
E los dits àrbitres arbitrados, per causa necessària e urgent, prorogaren la dita assignació a hoyr sa deliberació, ço és a demà que serà dimarts, hora aprés misses dites, precisse et peremtis, e ab cominatió que ells absents o presents publicarien e de feyt publicaran sa deliberació.
Testimonis fóren presents a aquestes coses, ço és en Benet Guillem, notari, ciutadà de Valèntia, e en Pere Domingo de Palomar, vehí de Sarrió.
Noverint universi, quod die martis, hora que fon dita missa major, en la Seu de Valèntia, e era ans de mig jorn que hom comptava vicesima tertia mensis februarii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octogesimo quarto, en lo alberch o habitatió de.l honrat en Gil Sánxez Munyoz, davant los honrats en Gil Sánxez Munyoz e en Sanxo Pérez de Muntalbà, àrbitres, arbitradors, comparech lo dit en Lorenç Pérez de Formig, e absent la part dels dits senyor bisbe e capítol, los dits àrbitres arbitradors enantaron a promulgar sa deliberatió en la forma següent:
E nós, dits en Gil Sánxhez Munyoz, e en Sánxeç Pérez de Montalbà, àrbitres e arbitradors qui dessús, interpetram, declaram, melloram la dita nostra sentèntia arbitral e en altra manera, segons que mils podem, milloram dins lo temps del dit compromès, ordonam ço que.s segueix:
E primerament en e sobre lo terç capítol, qui comença “tercio, pronuntiam, arbitram, declaram, et cetera” allí on diu “passarà per lo bisbat de Valèntia per spay de XV dies et cetera”, que.y sia posat dins spay de vint e dos dies.
Secundario, en et sobre lo dit capítol mateix, en lo ves e per tolre deçeptatió e difficultat de prova, et cetera, on diu dels dits lochs et cetera, ó és la hú en lo primer loch que trobarà a la entrada et cetera, et allí on diu “ e l’altre albarà en lo loch derrer et cetera”, e allí en lo verset e a la tornada et cetera, on diu “en la forma sobredita, en lo primer loch que trobarà et cetera”, que en tots los dits lochs sia apposat de present o en altre loch, o de altre loch pus prop vehí de aquell. Et en aprés, allí on diu “e aquells haien a mostrar al col.lector del delme que.y sia aposat e apposam de present que als dits albarans sia donada plenera fe, axí com si fossen cartes públiques e a cascú de aquells.
Insuper com lo discret en Pere Sarçuela, procurador de la comunitat de les aldees de la ciutat de Terol se obligàs encara, en nom seu propi, sots pena de cinch milia solidos, de fer ratificar, loar e aprovar per la dita comunitat la dita nostra sentèntia arbitral, entro a la festa de Carnes Toltes, ço és entro al dia de huy, present, e produhirà davant nós ratificatió e confirmatió de la dita comunitat, dins lo dit temps, e sia temor e dupte que per oblivió o en altra manera dins lo dit temps no produhirà la dita ratificatió de la comunitat de les aldees dites; e per consegüent, passat lo present dia ipso facto seran encorreguts ell e la dita comunitat en la pena dels dits cinch milia solidos.
Per tal, nós, dits àrbitres, volens benignament procehir entre les dites parts, ordonam que lo dit en Pere Sarçuela, per sí e per la dita comunitat, puxam purgar la dita mora e evitar effectualment la pena sobredita, faent ratificar a la comunitat de les dites aldees la nostra sentèntia, e produhim la ratificatió davant nós, per sí o per altri, o enviar-la al notari de la present causa, en forma pública, d’ací al vinten dia del mes de març primer vinent. En altra manera lo encorriment de la dita pena irrevocabiliter romanga en sa efficàtia e valor.
E quant al present article tan solament de purgació de la dita mora entro al dit vinent dia, lo present compromès prorroga.
Demum, volem e ordenam que no contrastant la concessió de la purgació de la sobredita mora, que la nostra sentèntia arbitral, ab les presents interpretacions, declaracions e addictions, en tot cas ab la ratificatió de les parts ja feta, sots apositió de les penes en lo dit compromès apposades, e totes les altres coses actitades en la present causa per lo dit en Pere Sarçuela, axí com a procurador de la comunitat de les dites aldees, romanguen perpetualment fermes.
E postremo, per vigor dels pactes entre les dites parts fetes, condempnam la part de la comunitat de les dites aldees en les messions e salari del notari del present feyt, en axí que.n sia donada la sentèntia en forma pública libera a la part dels dits senyor bisbe e capítol.
Lata fon aquesta pronunciació e declaratió en Valèntia, per los dits honrats àrbitres arbitrados, los dia, loch, hora e any sobredits.
Sen++yals dels honrats en Gil Sánxez Munyoz, e en Sanç Pérez de Muntalbà, àrbitres, arbitrados damunt dits, qui la dita pronunciatió e declaratió pronunciaren e declararen.
Testimonis fóren presents a la datió e promulgatió de la sobredita declaratió e sentèntia, ço és en Nicholau d’Adena, e en Vicent Portalès, comorans en la ciutat de Valèntia.
Noverint universi, quod die veneris intitulata decima octava mensis martii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octogesimo quarto, devant los honrats en Gil Sánxez Munyoz, e en Sanç Pérez de Montalbà, àrbitres, arbitrados dessús dits, comparech lo en Lorenç Pérez de Formig, en lo dit nom, e davant aquells, en presèsntia de mí, dit notari, e dels testimonis deius scrits, presenta a aquells una carta pública, de la forma e continèntia següent:
Sea conocida cosa a todos hommes, como nós, don Johan Arahut, Sanxo Pérez Navarro, Pere Serra, Beltrán Tallada, vezinos de la villa de Mosqueruela, Francisco Garcés de Marziella, Johan Lóppez, vezinos de Gúdar, Joan de Torres, vezino de Camariellas, Garci Ximénez, Garci Sánxez, vezinos de Allepuç, Assensio Criment, Pasqual Criment, vezinos de Vall de Linares, de la sesma del Campo de Montagudo, don Pero Sarçuela, don Miguel López de Araço, Joan Martínez del Pobo, Johan Garcez de Marziella, menor, vezinos de Serrión, Joan Guillem de Valdenzebro, vezino de Arquos, Gil Martínez de Valdenzebro, vezino de Torrijas, don Bartholomé Aparicio, vezino de Alventosa, de la sesma del Campo de Serrión, don Xixon Pérez, Jacme Placentia, Domingo Camero, Sancho Civera, donJoan de Pero Pasqual, vezinos de Ruvielos, Bernat Vivas, vezino de Fuentes, de la sesma de Ruvihuelos, Rodrigo Gil de Ocón, Pero Martínez de Exarch, vezinos de Riello, Ximén Garcez de Ahuero, vezino de las Cuevas de Almuveder, Marín Sánxez, vezino de Finoiosa, Martín Teruel, vezino de Xarch, Pero del Mas, vezino de la Foz de la Vieja, de la sesma del Río Martín, Domingo Gil d’Ocón, Martín Pérez de Campos, vezinos de Visiedo, Joan Navarro, Sanxo Pérez de la Foz, Johan de Rueda, vezinos de Camanyas, Johan Miguel, vezino de Argent, Domingo Pasqual, Martín Valdovin, vezinos de Perales, de la sesma del Campo de Visiedo, don Guillem Pérez de Celadas, Blasco Pérez de Sancta Cruz, Francisco Martínez de Oreta, Domingo Navarro, Pero Sánxez de Oreça, Johan Pérez de Sancta Cruz, Miguel Pérez de Miedes, menor, vezinos de Cella, Garci Përez, vezino de Torrelacárcel, Ferrant Gil Guarín, notario, vezino de Villalva la Iusana, de la sesma del Río Cella, aldeas de la ciudat de Teruel.
Et de si grant companya de homes buenos, vezinos e mandaderos de las aldeas de la ciudat de Teruel, plegados e ajustados en plega general en el lugar de Ruvielos, aldea de la dita ciudat, por delliurar e desembargar, fer et determenar los aferes, negocios de las ditas aldeas, segunt que otras vegadas es acostumbrado seyer, plegados en plega general, por mandamiento del honrado e discreto don Johan Calloz, consellero e tresorero e bayle general de la señora Reyna, a tener e celebrar la present plega todos a una boz concordantes, universidat fazientes, o alguno d’ellos no contradizient saviament de nuestras ciertas scientias, femos, constituymos, establecemos e ordenamos ciertos speciales e encara generales procuradores, síndicos, actores e deffendedores nuestros e de la universidat de las ditas aldeas, a vos, los honrados don Pero Marrades, bayle general por el señor Rey, e procurador de la senyora Reyna en el regno de Valentia, ciutadano de la ciudat de Valentia, e a vos, Bernat Guillem, notari de la tesoreria de la señora Reyna absentes, assí como si fuéssedes presentes, e present mí, notario, aquesta firma en nombre nuestro stipulant e recibient, e a vos Lorenz Pérez de Formich, vezino del lugar de Sarrión, aldea de la dicha ciudat de Teruel, present e recibient a todos tres ensemble e a cada uno de vos, por sí; en tal manera que no sea mejor la condición del ocupant, mas lo que por el uno de vos serà començado por el otro, o por los otros pueda seyer mediado, finido e acabado; es a saber, amologar, ratificar, aprovar e laudar una sententia arbitraria et todas e cada unas cláusulas dichas paraulas e pronuntiationes en aquella contenidas; que dada fue en el mes de janero, primero passado, entre muy reverent señor bisbe et honorable capítol de la Seu de Valencia, de la una part, e los habitadors de las aldeas de la dita ciudad de Teruel, de la altra part, por los honorables e discretos micer Gil Sánxez Munyoz, doctor en leys, e micer Sanç Pérez de Montalbà, doctor en decrets, por razón que el dicho reverent senyor bisbe et el dito honorable capítol affirmavan que quanto las cabanyas de las aldeas de la ciudat de Teruel devallavan a pasturar al bispado de Murcia o de Cartagenia, e passavan por el bispado de Valencia, que solament por el passage a la tornada en los puentes del río de Godalaviar, devien pagar de XXIX criazones una criazón.
Et la part de las ditas aldeas raonavan todo el contrario, dizientes e affirmantes que ya sea fuessen tenidos pagar diezmo de las criazones que naxiessen en el bispado de Valentia, andando al bispado de Murcia, o tornando de aquell, emperò que si no naxian en el dito bispado de Valentia, que no eran tenidos de pagar diezmo nin partida de diezmo por el dito passage, según que en la dita sententia las ditas cosas e otras más largament son firmadas e promulgadas, en poder de Gargorio Rocha, notario, habitador en la dita ciudat de Valencia.
Et generalment en todos et cada unos pleytos, questiones, demandas, negocios civiles e criminales, o mixtos, movidos o por mover, que nós o la dita universidat havemos o speramos haver con qualesquiere persona o personas de qualquiere ley, estado o condición sean, et de qualesquiere lugares sobre qualesquiere cosas, siquiere nos o la dita universidad demandemos a otri, o otri demande a nos o a la dita universidat, con cartas o sin cartas, o por qualquiere manera o razón ante qualquiere señor o jutge conpetent ecclesiástico o seglar, ordinario o arbitrario, o delegado o subdelegado, también a demandar como a deffender, responder, opponer, componer, comprometer, exibir, replicar, triplicar, transigir, lites contestar, disputar, allegar, requerir e protestar et dar fianças de drecho; et ad aquellas fer atorgar carta o cartas de guarda de daño.
Et d’aquesto nuestros bienes e de la dita universidat obligar, segunt que por las ditas fianças demandado nos será, e a vos bien visto será.
Dantes e atorgantes a vos, ditos procuradores nuestros e de la dita universidat sobre las anteditas cosas et las incidientes e dependientes o emergentes o annexas a d’aquellas, o de aquellas, todo nuestro lugar et pleno poder et de la dita universidad e nuestras vozes, rationes, actiones rales e personales, mixtas et aprovechables e drechas, et otras de qualesquiere manera o condición sean. Et que podades en ánimas nuestras e de la dita universidat fer sagrament de calumpnia e de verdat dezir, o qualquiere otro linatge de sagrament que dado o jutjado nos serà fer positiones, produhir testigos, cartas veyer et cetera, reprovar sospechosos, dar jutges, esleyr et recusar, disputar, allegar, concludir, renunciar sententia o sententias, assín interlocutorias como diffinitivas, oyr et executión de la sententia o sententias demandar. Et si menester fuere de aquella, o de aquellas, appellar appellació o appellationes proseguir. Et presentar carta o cartas, privilegio o privilegios, o qualesquiere otras scripturas o libertades que a nos e a la universidat de las ditas aldeas e singulares personas habitantes en aquellas pertanecen o pertanecer pueden et deven, et requerir e protestar del drecho de la dita universidat, e fadigas de drecho fazer, e qualesquiere lugar o lugares que necessarias seran, e a vos bien visto hos serà, otra qualesquiere persona o personas, de qualquiere ley o condición sean. Et todas et cadaunas otras cosas fazer, que nos et la dita universidat en lo sobredito, o cerca de aquello faríamos o fer podríamos, si personalment presentes fuéssemos, las quales pueden et deven fer qualesquiere buenos et leales procuradores, a semejantes cosas lealment establecidos. Et prometemos que nos obligamos haver firmes et durables, a siempre qualesquiere cosas, et quanto que por vos dichos procuradores nuestros, o por qualquiere de vosotros será fecho en et sobre la dita sententia, ratificado, atorgado e amologado, en nombre nuestro et de la dita universidat regido et procurado, e nunca lo revocaremos nin revocar faremos en algún tiempo, por alguna manera o razón.
Et prometemos vos relevar de toda carta et a todos tiempos tener e observar las cosas por vos, o qualquiere de vos ratificadas et aprovadas, et de satisdar et lo juzgado pagar con todas sus cláusulas si convenidos o recon [sic] fuéredes vos et qualquiere de vos dius obligación de todos nuestros bienes, e de la dita universidat, los quales al notario deius scripto, assín como a pública persona stipulant e recibient en voz, e en nombre de todos aquellos aquí se conviene o convenir puede o deve, por las anteditas cosas obligamos.
Fecha carta en el dito lugar de Ruvielos, a quatro días andados del mes de febrero anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octogesimo quarto.
Presentes testimonios de aquesto fueron don Miguel Martín, vezino del lugar de Ruvielos, aldea de la ciudat de Teruel.
Sig+no de mí, Johan Martínez de Liria, notario público de la ciudat de Teruel, qui aquesta carta pública scriví con raso en la IIIª línea, do dize “mandaderos”, e en la XIIª línea, do dize [sic] e en la XIXª do dize “sospechosos”, et con aquesti signo acostumbrado la cerré.
Et presentada la sobredita carta de procuración, en continent lo dit en Lorenz Pérez de Formig, en lo dit nom, requerí los dits honrats àrbitres arbitrados, que li deguessen canzellar la obligació dels dits cinch milia sous, com ell agués feyt e complit tot ço que li era estat manat per los dits honrats àrbitres, veent la dita requesta ésser justa, en continent volgueren e manaren que la dita obligació dels dits cinch milia sous fos cancel.lada et de feyt fon cancel.lada, et per nul.la aguda, axí com si ja més no fos estada feta ni manda fer, e tingueren per absolts e quitis de la dita obligació, axí lo dit en Pere Sarçuela, com la comunitat de les dites aldees; en axí que cancel.lada la dita obligatió, en aquell instant en dit Lorenç Pérez de Formig, per vigor de la sua procuració, ratificà, loà, aprovà e confirmà iterum de nou lo dit compromès e la sentèntia primera, e la correctió de la derrera, e tot lo altre enantament o enantaments d’aquen fets e enseguits, per vigor del dit compromès, de la primera línea tro a la derrera.
Aquest acte fon feyt en València, en lo alberch del dit honrat en Gil Sánxez Munyoz, àrbitre qui desús, lo dia de divendres que hom comptava XVIII dies del mes de març de.l any de la Nativitat de Nostre Senyor mil trecents huytanta quatre, segons largament damunt és expressat.
Testimonis fóren presents a aquestes coses appellats, ço és en Nicholau d’Odena, e en Vicent Portalès, clergues tonsuratus, comorants en la ciutat de València.
Sig+num mei Gregorii Rocha, regia auctoritate notarii publici Valentie, e per totam terram et dominationem illustrissimi principis domini regis Aragonum, qui predictis omnibus et singulis superius declaratis interfui hecque scribi feci in tribus peciis pargameneis sutis sive iunctis, cum menbranis sive ennis pergameneis, in prima vero pecia dictarum trium petiarum sunt nonaginta linee, prima quarum incipit “In Dei nomine”, et finitur “ex una parte asserentes”, ultima vero linea incipit “cesserunt et comisserunt” finitque “ac producere cum testibus”. Secunda vero petia sunt LXXXV linee, prima quarum incipit “instrumentis scripturis” et finit “per viam iuris quam et cetera”, ultima vero linea incipit “taren a promulgar” et finit “e en altra manera”. In tertia vero petia sunt LXIII linee, prima quarum incipit “segons que mils podem” e finit “per spay de XV di”, ultima vero linea incipit “berch del dit honrat” e finit “segons largament”, cum literis rasis et correctis in prima petia, in secunda linea ubi dicitur “formam”, cum supprapositis in secunda petia, in LXI linea, ubi videtur “vel improvatio”, et in LXXVIIª linea, ubi legitur “dices”, et in LXXXIIIIª linea, dicte secunde petie ubi cernitur “davant los honrats en Gil Sánxez Munyoz”, et cum suppraposito in tertia petia, scilicet in VIIIª linea, ubi demonstratur “purgar”, clausique Valentie diebus, horis et anno superius prenotaris.


1385, abril. València
Procés i sentència dictada per Pere marrades, batlle general del regne de València, per resoldre les disputes entre el procurador fiscal del rei i dona Toda Pérez de Luna, d'una part, i el procurador de les aldees de Teruel, de l'altra, per la forma en què els primers han d'exigir el pagament del borregatge dels ramats aragonesos que anualment entren al regne de València
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 44v-57r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 422-432

Anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo octuagesimo quinto, die lune vicesima quarta mensis aprilis; davant lo honrat en Johan de Claramunt, tinent loch de.l honrat en Pere Marrades, conseller del senyor Rey, e per aquell mateix senyor batle general del regne de València, comparech lo discret en Pere Sarçola, notari, en lo nom dius scrit, e demanada ans e primerament per sí advocats e procuradors vènia, e aquell atorgada per scrit, posa ço que.ls segueix:
Comparech davant la presèntia de.l honrat en Johan de Claramunt, tinent loch de.l honrat en Pere Marrades, conseller del senyor Rey, e per aquell mateix senyor batle general del regne de Valèntia, en Pere Sarçola, notari, síndich e procurador de les aldees de la ciutat de Terol, e presenta aquell una letra del molt alt senyor Rey, patent, en paper scrita e el dors de aquella ab lo sagell comú del dit senyor Rey sagellada, de la continèntia infrasegüent:
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Fidelibus consiliario et baiulo nostro regni Valentie generali Petro Marrades vel eius locumtenenti, necnon emptoribus et arrendatoribus borregagii et carneragii que ex bestiariis ex terris declinantibus ad regnum predictum exhigitur et levatur ibidem, et aliis etiam ad quos spectet et presentes pervenerint. Salutem et gratiam.
Expositum nobis fuit pro parte comunitatis et singularium personarum aldearum Turolii, quod licet de suis bestiaribus seu ganatis que in dictum regnum ad pascendum declinant consuevisset et deberet, pro iure dicti borregii seu carneragii exhigi et haberi unum borregum et unam borregam tantum de seu pro quolibet grege seu cabana que sub una missione unaque avarcha ducatur, et de hiis fuisset et essent comunitas et singulares predicti in possessione pacifica, per tantum temporis transcursum quod in contrarium memoria hominum minime habebatur. Vos tamen, a duobus annis citra, spoliantes seu spoliares nitentes eos possessione predicta nulla preambula iusta causa exhigitis et habetis pro iure predicto a dictis bestiaribus plus solito in sui non modicum dispendium et iacturam, quam obrem supplicato humiliter decens in hiis remedium adhiberi, vobis et vestrum singulis dicimus et mandamus, de certa scientia et expresse, pro prima et secunda iussionibus, et sub pena mille morabatinorum auri, quatenus si est ita cum nullus absque cognitione cause sua, sit possessione privatus, sed potius fovendus in ea non exhigatis de cetero servando, suplicantes eo secundum in sua possessione iamdicta, nisi unum borregum unamque borregam de quolibet grege seu cabana bestiarium predictorum, que sub una missione et una avarcha, ut prefertur, ducatur caventes, attente ne iterum culpa vestri cogantur, supplicantes ipsi nostre provisionis axilium implorare, alioquin certos vos reddimus quod penam predictam faciemus de bonis vestris exhigi, et omnes expensas et dampna que ipsos subire propterea opportebit eis integre resarcir.
Datum Gerunde, die vicesima martii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº quinto. R. Dantis.
Et presentada la dita letra, requer que aquella le sia enseguida e complida, segons la sua continència e tenor, com sia aparellat de donar a vós, sumària informació de testimonis, per la qual serà a vós cert, com les dites aldees e singulars de aquelles són en possessió pacífica, de tants temps ançà que memòria de hòmens no és en contrari, de no pagar per alcuna cabana, per gran que sia, la qual irà a una messió e una avarcha, sinó un borregatge o carneratge, ço és un borrego et una borrega per cascuna cabana tan solament, la qual informatió requer que, en continent, li sia per vós reebuda. En altra manera, acusan a vós les penes en la dita letra real imposades, protestant contra vós e béns vostres, com no stiga per ell.
Et com sia pervengut a sa audièntia que en Guillem Tallada, arrendador en l’any present del dit dret de borregatge o carneratge, és anat de present vers les parts de Pedralba o de Ribaroia, per collir lo dit dret de borregatge e.n deia llevar aquell sinó un borrego o una borrega de cascuna cabana, que vaia a una messió et a una avarca, segons desús és dit; per ço requer que por vós, ab letra li sia manat, sots certa pena, que no exegesca o leve sinó un borrego e una borrega de cascuna cabana, com ell sia prest e apparellat de pagar més e tot ço et qualque cosa que per vós serà vist e conegut les dites cabanes per justícia deure o ésser tengudes pagar.
Et a maior fermetat ne offer e.n dona fermança en poder vostre, ço és en Bernat Guillem, notari de València, com axí les dites sien per justícia faedores.
Manam en la dita letra al dit en Guillem Tallada, que sia present per veure jurar los testimonis per lo dit en Pere Sarçola, en lo dit nom produïdors, sobre lo dit feyt, en altra manera que.ls sagraments de aquells seran reebuts en absència sua.
Et quod si crediderit sua interesse que dins cert terme, per vós aquell assignador, al.legue de son dret, en altra manera que per vós serà procehit a decesió del dit negoci, la sua absèntia no contrastant.
Fon interrogat per sagrament lo dit proposant, qui havia dictades les dites coses, e dix que el discret en Bernat Guillem, notari.
Post hec vero, die mercurii intitulata decima madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº quarto [sic], hora tertiarum vel quasi, comparegueren devant lo honrat en Johan de Claramunt, tinent loch de batle general, en Pere Rabaça, procurador fiscal del senyor Rey, e en Pere Çolivera, notari, dicto nomine, e present lo dit en Pere Sarçola, per scrit posaren ço que.s segueix:
Et los dits en Pere Rabaça, procurador fiscal del senyor Rey, e en Pere Çolivera, notari, procurador de la noble donya Toda Pérez de Luna, germana del reverent pare en Christ don Lop, per la miseratió divinal archabisbe de Saragoça, quondam deffunct, e donatària de tots e sengles béns, axí mobles com seents, que ça enrere fóren del reverent don Lop, lo qual dit don Lop e ha donatió perpetual a sí e als seus, del damunt dit senyor Rey, no axí com archabisbe mas axí com a don Lop, tro en cantitat de sis milia sous dels drets de carneratge, herbatge e borregatge, pertanyents al damunt dit senyor Rey en regne de Valèntia.
Et encara en nom de procurador d’en Guillem Tallada, comprador dels dits drets en lo present any, com dients e en alcuna manera no assistents, ans de facto opposants-se a totes e sengles coses per la part del dit honrat en Pere Sarçola, en nom, veu e loch de la universitat de Terol et de ses aldees dessús presentades, al.legades, proposades e requestes, axí com a preiudicials a la part del damunt dit senyor Rey, per les causes dius declarades. Et axí mateix a tot que vós, dit honrat lochtinent de batle general, per vigor de aquelles és estat provehit per la part del dit en Pere Sarçola, en lo dit nom, en tant com en vós és estat, e contra aquesta part, com aquelles haiats provehit, no citada appellada ne en res oÿda aquesta part, passant los límits de les paraules contengudes en la letra real a vós presentada per lo dit en Pere Sarçola, on és que si era axí com per la part de Terol, era afermat que a donchs faessets enseguir ço que.s conté en la dita real letra. Et és clar que com faes la dita provisió, ja més no fon ne ara és cert a vós que fos o sia axí com és asert en la dita letra real, per la part contrària. Et per consegüent, tro de les dites coses a vós fos cert no deviets manar tal letra, com manada havets; e axí en tot cars ans que primerament deviets haver appellat et oyt en son dret aquesta part, e si.u haguessets aquesta part vos agia al.legades raons vertaderes, per les quals fundaria sa ententió de tot lo contrari, de ço que la part contrària ha afermat; et vós no haguerets emanada la dita letra, per la forma que emanada l.avets, com sia notoriament parlant ab deguda reverèntia vostra e de vostre consell e honor de la part impetrant aquella, molt iniusta, preiudicial e dampnatge a aquesta part e als drets reals. Com enseguint aquella dita vostra letra, no és ni seria als sinó gitar ço que fer no.s pot de justícia, sens coneguda de dret, la part del senyor Rey, de la possessió en la qual és estada en tots los temps passats, e és de present de collir e fer collir lo dit dret de borregatge dels bestiars dels hòmens de Terol e de ses aldees, per la manera dius declarada, és a saber, que aquell dit dret de borregatge se és acostumat de collir, exigir e haver, per la part del dit senyor Rey, en tots los temps passats, e/o de tant de temps ançà que memòria de hòmens no és en contrari, es cull e.s lleva huy en dia per los compradors de aquell dit dret en aquesta forma, ço és que de totes e qualsevol cabanes grans o poques, de qualsevol bestiars menuts o grossos de hòmens de Terol e de ses aldees, les quals hagen acostumat de anar en Aragó, o en la serrania, a un pa e a una avarca, que vol dir a una messió et un calçar, volents entrar en aquella matexa manera, sens altra salvàntia en lo regne de Valèntia, per herbeiar, exivernar, o per altra qualsevol rahó o causa han acostumat e deuen pagar al dit senyor Rey e als compradors del dit dret, per aquell un borrego e una borrega dels millors que.ls dits compradors volran elegir de tota la cabana, o X sous per cascun de aquells. Et és en electió dels dits compradors, si volran pendre lo dit un borrego e una borrega, o los dits X sous per cascun de aquells. Et per gran que sia la cabana, encara que sia de diversos senyors, encara que sia de deu mil cabeces, o de més pus en Aragó e en la serrania haia acostumat tota hora e tota frau e salvàntia d’aquen remoguda, de anar a un pa et una avarcha per la dita entrada que fa en lo dit regne de Valèntia per exivernar, erbaiar o per altra rahó, segons dit és, no ha acostumat ni deu pagar, sinó lo dit un borrego e una borrega, o los dits X sous per cascun de aquells, emperò ab la dita electió dels dits compradors, si volran pendre lo dit un borrego e una borrega, o los dits X sous per cascun de aquells.
Et si és cars que diverses persones de la ciutat de Terol e de ses aldees, tenints lurs bestiars en Aragó o en la serrania, et aquí no han acostumat de anar ni van a un pa e una avarcha, volran fer ajust de lurs bestiars, per entrar en lo dit regne de Valèntia per erbeiar o exivernar, o per altra rahó qualsevol, ab los lurs bestiars o ramats, e aquí en Aragó, en la serrania, com faran lo dit ajust, se concordaran de entrar en lo dit regne de Valèntia, e de ramat en ramat o faents maiors ramats que no eren de primer, ans que volguessen entrar en lo dit regne de Valèntia, e que vagen o vullen anar a un pa e una avarcha, aquestes aytals cascun per sí e per sa cabana, gran o poca, o per son ramat de bestiar gran o poch, pus que basten a cent e vint cabeces, encara que vagen tots justats o separats, an acostumat de pagar e paguen e o deuen pagar un borrego e una borrega, o los dits X sous per cascun de aquells, e axí mateix és en electió dels dits compradors o collitors del dit dret, si volran pendre un borrego e una borrega, o los dits X sous per cascun de aquells; emperò, si.ls dits cabanes o ramats anants axí com damunt és expressat proxime, no bastaran cascuna cabana o cascun ramat a CXX cabeces de bestiar, d’allí enjús los senyors de qui seran han acostumat de pagar e paguen, o pagar deuen per cascuna deena de bestiar menuts sis diners reals.
Item, per cascuna cabeça de bestiar gros, axí com són vaques, bous e egues, et altres grossos que hagen ultra un any, e que no sien aregues, e llevat un guaranyó e un toro et una ropera, han acostumat de pagar o pagar deuen tres diners de jaqueses, o quatre diners e mealla de reals, et de porchs dos diners per cascuna cabeça. Et los dits compradors e collitors del dit dret de boregatge an l’aer e poder de interrogar per sagrament on se vol que atrobar-los puxa los senyors de les dites cabanes e bestiars et de lurs maiorals rabadans e pastors, si en les dites cabanyes o bestiars és estada feta o entrevenguda salvántia alcuna, o frau alcú, per què lo dit dret de borregatge pogués ésser defraudat al dit senyor en alcuna cogitada manera, ultra ço que dit e declarat és dessús.
Et segons la resposta que era feta ab sagrament los dits compradors o collitors fan lur exactió del dit dret de borregatge, de tot ço que sia dret del dit senyor Rey. Et segons la forma damunt declarada, lo dret de borregatge se deu e és acostumat de collir, exigir, reebre e haver dels dits bestiars e bestiers menuts e groses dels hòmens de Terol e de ses aldees, e no pas segons la forma e manera que per la part d’en Pere Sarçola, dicto nomine, és estada afermada davant lo dit senyor Rey e davant vós, dit honrat lochtinent de batle general. Et com aquesta part per descàrrech de sí e conservatió del dret seu, e per ço que la veritat del dit feyt puxa aparer, vulla informar-vos, dit honrat lochtinent de batle general, de la salvàntia la qual per los dis homens de Terol e de ses aldees abusive e minus legittime salvis iam salvatis és stada ensagada de fer en lo dit dret de carneratge de alcun poch de temps ançà, dien que aquesta qüestió la qual lo dit en Pere Sarçola, en lo dit nom, ara de present s’efforça fer, ja en temps de.l honrat mossén n’Aznar Pardo de la Casta, cavaller a donch, batle general del regne de Valèntia, fon proposada davant aquell per part de la dita universitat de Terol e de ses aldees, ells al.legants licet abusive et minus vere loquendo, cum debita reverentia, ut supra, que los de la dita universitat de Terol e de ses aldees, no havien acostumat de pagar per alcuna cabana de bestiar per gran que fos, que anàs a una messió e un calçar, sinó solament un borrego et una borrega, a la qual cosa fon contradit e opposat per part de aquells, que a donchs eren compradors del damunt dit dret de borregatge, volents tolre lo dit abús e salvántia que ço que per la dita universitat de Terol era al.legat, se devia entendre aliter et sanament, car los de la dita universitat de Terol e de ses aldees, en tant com en ells era estat licet minus legittime, de alcun poch de temps a donchs passat, era stada feta salvàntia e frau en lo dit dret de borregatge, en aquesta forma: que com eren en Aragó o en la serrania les cabanes que eren de diverses senyors e de diverses lochs, o encara que fossen de un loch mateix, anaven separades o departides, e ab messió departida, e encara que anassen en una anaven a messió departida e no a una messió e un calçar; et que novellament les dites cabanes de Terol e de ses aldees, que ervadants no sien o fossen com volia entrar en lo dit regne de Valèntia per exivernar, erbeiar, et per qualsevol altra raó cometen frau et salvántia, se ajustaven diverses cabanes e de diversos senyors et de diverses lochs, e encara de un loch mateix, la qual cosa era e és contra ço que és dretura del príncep, contractaven entre sí que en regne de Valèntia entrassen e anassen a una messió e un calçar, e açò per defraudar que no fossen tenguts sinó solament un borrego e una borrega per lo dit dret de borregatge, per cascuna cabana, axí fraudulosament com damunt és dit, entrant axí que en Aragó e en la serrania havien acostumat de anar separats, e a separada messió, e eren cinch-cents o mil cabanes.
Et com entraven en lo dit regne de Valèntia ab la dita salvàntia, abuides eren sexanta cabanes dequen per occasió de la dita salvàntia lo senyor Rey perdia de cascuna cabana o de cascun ramat vint sous, e açò per tal com de cascuna cabana xiqua o gran, ço és de gran nombre de bestiar o de poch, pus basten a cent XX cabeces, que en Aragó haia acostumat de anar a messió separada, com entren en regne de Valèntia deuen entrar per la forma e manera que han acostumat de anar en lur terra, e no en altra manera deuen ésser dats per dret de borregatge a la part del dit senyor Rey un borrego e una borrega, o X sous per cascun de aquells. Emperò, que era e és en electió dels dits compradors o collitors, que si volran pendre los dits un borrego e una borrega, o los dits deu sous per cascun de aquells, a la final que lo dit mossén n’Aznar Pardo, a donchs batle general, hoÿdes ad plenum les rahons per cascuna de les dites parts al.legades, volent tolrre la dita salvàntia et frau, et volent provehir a indempnitat dels drets e rendes reals, exigent ins....t provehí que tal salvàntia e ajustament il.lícit los senyors de les dites cabanes de Terol e de ses aldees, ne alcuns altres volents entrar en lo dit regne de Valèntia per erbeiar e exivernar, o per altra causa no poguessen fer, mas que lo dit dret de borregatge fos collit, exigit e levat per los dits a donchs compradors, e per altres compradors esdevenidors en loch del dit senyors, segons e per la forma la qual dessús per aquesta part en sa aiuda és stada largament recitada, e que no fos collit per la forma la qual per los dits de la dita universitat de Terol e de ses aldees tunch temporis et nunch al.legada, la qual provisió és passada en cosa jutgada, com de aquella no fos appellat per part de la dita universitat de Terol. Et és cert que ans de la dita provisió, e aprés huy en dia lo dit dret de borregatge se és collit et exigit per part del dit senyor Rey, en és stat en tots los temps passats en és huy en dia lo dit senyor Rey e los seus collitors per aquell, en clara, verdadera e notòria possessió o quasi, de collir o fer collir aquell dit dret dels dits hòmens de Terol e de ses aldees, per la forma e manera dessús per aquesta part damunt recitada, segons dit és.
Requeren per ço los dits procurador fiscal e en Pere Çolivera els dits noms, per vós, dit honrrat batle ésser pronunciat e declarat la dita que.s diu firma de dret, ex a diverso feyta no procehir o haver loch, ne la letra o manament per virtut de aquella a aquesta part feyts, revocant, cassant e mills o iniustes pronuntiats la dita letra e manaments a aquesta part feyts, pronuntiats. Res nomenys aquesta part ésser en possessió de exigir, levar e collir los dits drets de borregatge, en e per la forma latissime enarrada per aquesta part la part adversa en les messions condempnant.
Et per mills declarar e mostrar la dita presentació de letra real et firma que.s diu de .... feyta no procehir o haver loch, fan et posen los capítols et articles dius següents:
Primo, per ço car en fer e manar la dita letra e manaments, per virtut de la dita firma de dret, no és stat servat fur ne rahó, ne orde de aquels, quinimo eis pretermissis.
Item, per ço car la dita letra és stada impetrada, salvis salvandis et iam salvatis tacita veritate et subgesta falsitate. Car si.l feyt del ver fos stat donat a entendre al dit senyor Rey, no agra atorgada o manada la dita letra o comissió quinimo agra denegada aquella, ut ex infradicendis aparebit.
Item, per ço car lo dit senyor e compradors dels dits drets, han dret e són stats en possessió et són de present exigir et collir et levar los dits drets de erbatge e carnerage e borregatge, en e per la forma següent: ço és que de cascun ramat de bestiar menut, anant a una messió et a una avarcha, en la forma damunt et dius largament explicada, entrant per exivernar vel alias en regne de Valèntia, de la dita ciutat de Terol e aldees de aquella, prenen et han acostumat pendre un borrego et una borrega dels millors que.ls dits comprados volran elegir, o XX sous per aquells a electió dels collitors e plegadors dels dits drets, axí, emperò, que és haüda consideratió per evitar frau et salvàntia, si.ls dits cabanes han acostumat de anar per la serrania o parts de Aragó, en e per aquella forma que entren en Aragó de Valèntia, a una messió e una avarcha, se fahien o eren feytes en la serrania, anant erbeiant lo bestiar per la serra diverses cabanes, no anants tots a una messió e avarcha, los dits plegadors dels dits drets han acostumat pendre e exhigir los dits drets, havent esguart a aquella forma per la qual les dites cabanes van en Aragó, o en la dita serrania, e no a la forma per la qual entren en regne de Valèntia, et los dits drets són stats levats, exigits e plegats, en et per la forma dessús dita per los dits collidors o arrendadors, per tant de temps que no és memòria de hòmens en contrari, o almenys de XXX, XL, LX, cent anys ançà ascensive e descensive, e per tant de temps que basta a legíttima prescriptió. Et d’açò és fama.
Item, diu que.ls dits drets són stats levats e collits per la forma dessús dita, ab gran fundament de raó per tolrre, evitar frau e salvàntia que era comesa e perpetrada contra los dits drets, los quals són regalies del molt alt senyor Rey, com per evitar de pagar lo dit dret los cabanes de la dita serrania. Et signanter los cabanes o senyors de bestiars de la dita ciutat de Terol e aldees de aquella, se ajustaven fraudulosament e de V, VI o X cabanes, que acostumaven anar per la serra, o en Aragó, cascuna a sa messió et avarcha fahien que en la entrada de regne deValèntia fos una cabana, anant a una messió e avarcha, axí que CCCC o cinch-cents cabanes que anaven per la serra, cascuna a sa messió e avarcha, eren reduhïdes ab gran frau a cinquanta o sexanta cabanes en la entrada de regne de Valèntia, fahent perdre al senyor Rey una libra per cascuna cabana, ço que és cosa intol.lerable e contra [sic] e molt perjudicial e dampnosa als dits drets e regalies del dit senyor Rey, et contra tota rahó, equitat e justícia. Et per les dites rahons les dites firma de dret et coses, per virtut de aquella enseguides, són toltes et deuen ésser revocades.
Et etiam per les següents, car en temps que.l honrat mossén n’Aznar Pardo de la Casta, nunch governador de regne de Valèntia era batle general del dit regne, fon suscitat pleyt et litigi de la dita rahó per part de la dita ciutat de Terol e aldees de aquella; et fon pronunciat et declarat per lo dit honrat batle lo dit senyor Rey e collitors e compradors dels dits drets, poder et deure haver los dits drets de carnerage, erbatge e borregatge, en et per la forma per aquesta part superius enarrada. Et d’açò és fama. Et consequenter obstat exceptio rei iudicate.
E si les dites coses fossen expresses per la part adversa al dit senyor Rey en la empetració de la dita letra real, sens dupte alcú no.ls aguera indult o atorgat la dita letra, ans los aguera donat repulsa, per les quals rahons e altres si necesse fuerit in posterum al.legadores, appar e és molt veure clar la dita presentatió de letra real e firma que.s diu de dret, ex adverso iniustament feyta, e manaments e coses per virtut de la dita letra o firma enseguits no procehir o haver loch, et deure ésser revocats, cassats, nul,les vel iniustes pronunciats. Et axí.u requer ésser pronunciat e declarat, pronunciant resnomenys aquesta part ésser en possessió et haver dret de exhigir, levar e collir los dits drets, en e per la forma per aquesta superius enarrada; la part adversa en les messions causa tamen vexationis condempnant.
Et com aquesta part, ut liquet ex predictis, sia en possessió de levar e exhigir los dits drets, en e per la forma dessús dita, et cascun donant fermança de dret, en e sobre la sua possessió, deia ésser defès e mantengut en e sobre aquella; per tal los dits en Pere Rabaça, et en Pere Çolivera, nominibus quibus supra offerint e donants fermança de dret a la part adversa, en e sobre tot clam o demanda que per la dita rahó enten haver contra aquesta part, ço és si mateix en los dits noms requirents si ésser mantenguts et defeses, en et sobre la dita lur possessió, manant ab grans manaments penals a la part adversa, que no enquiete o perturbe a aquesta part ne als plegadors o collitors dels dits drets en la dita lur possessió.
En altra manera si per deffensió de la dita lur possessió enseguien alcuns scàndels o dampnatges, protesten que sia imputat a la part adversa o a qui.s pertanga, e no aquesta part a la qual és lícit e permís defendre la sua possessió.
Requiren de predictis carta pública, si e quant et cetera..
A les quals raons, prout in facto consistunt, requiren ésser respost medio iuramento, car si negades seran, offerunt se probaturos prout poterunt, non tamen se astringentes et cetera.
Requiren etiam que testimonis los sien reebuts, manant a la part et cetera, alias et cetera.
Post hec, vero, die martis intitulata XVIª madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº quinto, comparegueren devant lo dit honrat lochtinent de batle general lo dit en Pere Sarçola, el dit nom de una part, et los dits procurador fiscal e en Pere Çolivera, notari, dictis nominibus de la part altra; e lo dit en Pere Sarçola, dicto nomine q...... p....... demana venia petita, et obtenta venia per scrit posa ço que.s segueix:
Et lo dit en Pere Sarçola, dicto nomine, ante omnia demana vènia per a sí e als dits seus principals, e als seus advocats et procuradors, et aquella obtenguda et non alias, posa çò que.s segueix: Et lo dit en Pere Sarçola, el dit nom replican, triplican o en aquella millor et pus apta manera que.s pertany, proposa les rahons següents:
Primo, diu que la dita letra real fon e és be e justament obtenguda, e en empetrar aquella, fon expressat al senyor Rey coses vertaderes, e ço que li devia ésser dit e explicat, et axí cessa ésser subreptícia.
Item, diu que la dita sentència de dret per aquesta part feta fon e és be justament feta e proceheix et ha loch e conté ço que entro acçi és servat de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari.
Et per mills declarar ço que supra proxime és dit, posa en la manera sobredita los articles e rahons següents: Primo diu que de XX, de XXX, XL, L e de cent anys ençà, et de tant de temps encara ençà que memòria de hòmens no és en contrari, se és servat, praticat e usat que lo boregatge se leva e pagava de les cabanes per a obs de pagar les messions a un hom que treballàs en deffensió de totes les cabanes entrants a xivernar al regne de Valèntia et de Múrcia, et d’açò és fama.
Item, diu que del temps ançà lo dit borregatge se és collit pacíficament e quieta, e s’és pagat en aquesta forma, ço és que de cada una cabana que de les aldees de Terol entra al regne de Valèntia, o de Múrcia a xivernar, que vaia a un pa e avarcha, que vol dir a una messió, encara que hi haia duo mille caps de bestiar menut o de allí ensus, se paga e s’acostuma pagar per dret de borregatge un borrego e una borrega tan solament, e d’açò és fama.
Item, diu que del dit temps a ençà és servat e acostumat de servar, e los senyors de les cabanes los han prescrit et ne són en pacífica e quieta possessió de pagar tan solament per dret de borregatge e de cada una cabanya que entra a xivernar de les dites aldees de Terol als regnes de Valèntia o de Múrtia, en la manera sobredita, ço és a una messió un borrego et una borrega. Et has acostumat del temps a ençà de haver sguart a la entrada del dit regne de Valèntia, e estada et exida de aquell. Et no se és agut ni acostumat de haver sguart al sacar ni anar en les dites aldees de la ciutat de Terol e termes de aquelles, car posat que en les dites aldees e térmens de aquelles fossen tres ramats de bestiar menut, o més o menys, o de un senyor o de molts.
Et en aprés, entre aquells fos deliberat de trametre tot lo dit bestiar a xivernar als dits regnes de Valèntia o de Múrcia, a una messió, e fahent una cabanya han acostumat de pagar tan solament per dret de borregatge un borrego e una borrega, de tot lo dit temps ançà, e d’açò és fama.
Item, diu que pus los cabanyers o senyors de cabanyes de les dites aldees de Terol han acostumat de pagar lo dit borregatge en la manera sobredita, et que s’és agut sguart a.l entrant, estada e exida del dit regne de Valèntia e no a.l star de les dites aldees de Terol et térmens de aquelles, an cessat de fer e cometre frau e salvàntia alcuna, ans han usat de son dret, e han cessat de fer iniuria a algú, car aquell cessa fer iniuria e salvàntia qui usa de son dret; e açò és fama.
Item, diu que del dit temps ançà, los habitadors en les dites aldees de Terol et térmens de aquelles, fóren et son pacífica et quieta possessió de ésser franchs et immunes, e encara de no pagar borregatge alcú de bestiars grossos, axí com són bous, asens, vaques, egues, muls, mules, rocins et porchs et altres; et d’açò és fama.
Item, diu que jatsia per alcuns collitors fos fet contrast sobre los dits bestiars grossos, emperò per el senyor Rey, en sa audièntia, causa cognita, fon pronunciat et declarat que dels dits bestiars grossos borregatge alcú no se devia pagar per los hòmens de les dites aldees de Terol; et d’açò és dama.
Item, diu que en aprés l’onrat en Francesch Marrades, quondam batle general del dit regne, sabent la dita costuma e pronuntiatió real, de no pagar borregatge dels dits bestiars grossos, per letra sua inibí a tots los collitors que no reebessen borregatge de les dites bèsties grosses dels hòmens de les dites aldees de Terol, quasi fahent edicte o ordinatio e stabliment; e açò és fama.
Item, diu que aprés tots les dites coses, lo dit senyor Rey ara regnant, per letres sues, ha manat causa cognita a alcuns collectors del dit borregatge que no prengue alcuna cosa per dret de borregatge de les dites bèsties grosses dels hòmens de les dites aldees de Terol, ans ultra açò manava que si alcuna cosa ne havien reebuda, que aquella deguessen restituyr, com ell fos cert que no se’n devia pagar res; et d’açò és fama.
Item, diu que per semblant manera mossén n’Aznar Pardo, olim precessor vostre, inibí a alcuns col.lectors del dit borregatge dels bestiars grossos, com no deguessen haver e mana a aquells que si.n havien reebut que lo restituyessen; e d’açò és fama.
Item, diu que posat que ex adverso, sens perjuhí se provàs que del dit bestiar gros, alcuna vegada se agués pagat borregatge dels dits bestiars grosos, aquell fon manat restituyr, causa cognita, axí per lo dit senyor Rey, encara per los dits predecessors vostres, et signanter per los damunt nomenats. E d’açò és fama.
Item, que posat que ex adverso se provàs que los collectors haguessen reebut més de un borrego e una borrega dels hòmens de les aldees de la dita ciutat de Terol, de alcuna cabana de bestiar menut, en la qual hagués més de CXX caps, allò hagueren fet e reebut de fet, e en preiuhí de la libertat dels hòmens de les dites aldees, e o agueren feyt per força et fora fet de dos o tres anys ançà, poch més o menys, e contra la antiguada costum et consuetut prescrita e contra la pronuntiatió et declaratió real, contra los edictes, ordenacions, stabliments e inibicions feyts per los dits precessors vostres, e per consegüent no perjudicaria ni poria prejudicar a aquesta part; et d’açò és fama.
Item, diu que totes et sengles coses damunt proposades, són veres e de aquelles és pública veu et fama, axí en la ciutat de Valèntia com en altres lochs.
Per tal lo dit Pere Sarçola, en lo dit nom requer totes les sobredites coses supra proxime per ell proposades ésser declarades com són posades, et signanter la dita ferma de dret per la sua part feyta, procehir et haver loch e la part sua haver libertat e privilegi per antigada costuma prescrita de no pagar borregatge dels bestiars grosos, e de no pagar sinó tan solament un borego e una borrega de cada una cabana que entra en regne de Valèntia, a una messió, segons dit és dessús.
Encara requer la dita ferma de dret, ex adverso, en aprés feyta no procehir ne haver loch, declarant los dits col.lectors no poder exigir borregatge alcú del bestiar gros ni poder reebre del bestiar menut sinó un borrego e una borrega de cascuna cabanya que entra en regne de Valèntia, a una messió, havent sguart solament a la entrada, stada, e exida del dit regne de Valèntia, et no al anar ne estar que solien fer en les dites aldees de Terol e térmens de aquelles, condempnant l’altra part en les messions, e encara en les penes contra aquells imposades, en les quals són encorreguts, en quant han feyt contra les dites inibicions, e les quals penes les accusa de present.
A les quals rahons requer per l’altra part ésser respost singularment, sens instructió de advocat e procurador, mijançant sagrament de calúmpnia. Insuper requer que testimonis le sien reebuts, manant a la altra part et cetera, alias et cetera, protestant et cetera. Et com enten a produir testimonis sobre les presents rahons, e encara sobre la dita ferma de dret, no solament en la ciutat de Valèntia, mas encara en la ciutat de Terol e en la vila de Mançanera, e en altres lochs, entre los quals enten a produir et donar Domingo Visiedo, Pasqual d’Aliaga e Domingo Lorent, Yvànyes Pérez, Pasqual de Fos, et molts d’altres dels dits lochs e de altres; per tal requer que dilació de tres meses li sia atorgada, manant a l’altra part et cetera alias et cetera.
Et a cautel.la jura als sancts quatre Evangelis de Déu, que no demana la present dilació per malícia, e ultra açò se obliga en lo dit nom en la deena part del pleyt, en cas que en tot o en partida no prou, segons forma del fur nou; e que letra li sia feta a universes e singules offitials et loch de senyoria tinents, que en loch vostre e per vós reeben o reebre facen los dits testimonis, et aquells closos et sagellats, vos remeten ab letra sua, en manera que fe hi sia haüda.
Et e.n aprés fon procehit e enantat per les dites parts, davant lo dit honrat batle general, e fóren testimonis produïts e donats per cascuna de les dites parts, e les depositions de aquells haüdes per publicades, e diverses al.legacions et diceptacions fóren devant aquell per cascuna de les parts feytes, et axí mateix fóren cartes públiques et altres actes per cascuna de les dites parts en prova treytes, e fon per cascuna part en lo dit feyt renunciat et conclús, et per lo dit honrat batle sobre tot lo damunt dit feyt acord retengut.
Et finalment, en lo dia de dimecres que era comptat XVIIª die octobris anno a Nativitate Domini millesimo [CCCº] LXXXº sexto, lo dit honorable batle general, hoÿdes ad plenum les parts dessús dites e cascuna de aquelles, e los advocats encara de aquelles en lur dret , haüt lo dit feyt per renunciat et conclús, presents les parts dessús dites, ço és sabre, present en Pere Rabaça, procurador fiscal del senyor Rey ensemps ab l’onrat micer Pere Pastor, advocat fiscal seu, e en Pere Çolivera, notari, procurador de la dita noble donya Thoda Pérez, hereua e succehidora del reverent don Lop Eximénez de Luna, archabisbe de Saragoça quondam, de una part; et lo dit en Pere Sarçola, síndic e procurador de la universitat de les aldees de la ciutat de Terol, de la part altra, enantà a donar, promulgar e publicar sentèntia en lo dit feyt, en la forma següent:
Con Nós, en Pere Marrades, batle general de regne de Valèntia qui dessús; vista la letra real a nós presentada, e les requestes feytes, et fermança donada per lo discret en Pere Sarçola, notari, síndich e procurador de les aldees de la ciutat de Terol, sots kalendari de XXIIII dies de abril de.l any prop passat; et vistes les contradiccions, rahons, deffensions, per los discrets en Pere Rabaça, procurador fiscal del senyor Rey; et en Pere Çolivella, procurador de la noble donya Thoda Pérez de Luna, proposades sots kalendari de XVIª die dels dits mes et any.
Vistes ulterius les contradictions e rahons proposades per lo dit en Pere Rabaça, dicto nomine, e com a procurador substituït del dit en Pere Çolivera, dicto nomine, sots kalendari de secunda die iunii del dit any.
Vists etiam los dits et depositions dels testimonis per cascuna de les dites parts produïts et donats, sots kalendari de XXVIIª die octobris, cum relatione tamen ad primam diem novembris del dit any, ut ibi patet et constat.
Vistes en aprés les al.legacions, renunciatió et conclusió per lo dit en Pere Sarçola, fetes et posades, et coses requestes, encara les sentèntia, actes e letres per ell produÿdes, et nonnulla requesta per ell feta, sots kalendari de XVIIª die februarii de.l any present.
Vistes en aprés les al.legacions, renuntiatió et conclusió, requestes posades e fetes per los dits en Pere Çolivera e en Pere Rabaça, dictis nominibus, et acort per nós retengut, sots kalendari de prima die martii del damunt dit any.
Vistes etiam les letres reals per lo dit en Pere Sarçola, presentades sots kalendari, de secunda et decima diebus martii del nunc dit et present any presentades, e los poders, sindicat, procurations et substitutió dels dessús dits, sots diverses kalendaris produïts.
Et vista ulterius la ferma de dret per en Domingo Castellot, comprador dels drets del carneratge, erbatge et borregatge de.l any present feta e posada sots kalendari de XIIII die marcii del nunc dit any.
Vistes ad finem les coses al.legades per lo dit en Pere Sarçola, dicto nomine, sots kalendari de XV die proxime dictorum mensis et anni; et lo acord per nós iterum ibidem retengut.
E vist postremo tot ço et quant en et sobre.l dit feyt feya veure et regonéxer, et oÿdes les dites parts et lurs advocats en collatió, havent deu davant nostres ulls et los sancts Evangelis d’aquell davant nós posats, ut de vultu Dei nostrum procedat iudicium, et videant nostri oculi equitatem; haüd acord et plenam delliberatió sobre.l dit feyt ab en Domingo Maschó, doctor en leys, assessor nostre ordinari, seent, com a jutge en loch abte e covinent per jutgar, present l’onrat micer Pere Pastor, advocat fiscal del molt alt senyor Rey, presents etiam les parts dessús dites, enantam pronuntiar ut sequitur:
Com en e per lo present procés començat per ferma de dret et juhii possesori conste en diverses lochs, et sots diverses kalendaris, per cascuna de les parts aduyt et mesclat juhii, proprietari, et tot et plener dret, et encara apparega per la part acctriu ésser saltem tacite, renuntiat al dit juhii possessori en quant en sa renuntiatió et conclusió obmisso aliquid requirere super firma, iure requer ésser pronunciat sobre la propietat solament, e per consegüent haiam pronunciat super petitorio, jatsia et super ipso possessorio, attentis probationibus testitum hinc inde productorum, conste lo dit en Pere Sarçola, dicto nomine longe melius pro basse, et axí a cautela pronuntiam per ell super possessorio, ço és la sua ferma de dret procehir, quia super ea pronuntiari requisivit pars alia. Mas en aprés, venint al dit petitori o dret total, considerat que per raó natural scrita et confirmada et aprovada per vós et costum comuna et general és introduhit et disposat que de ovelles o de altres caps de bestiars, e encara de diverses ramats pegullars o cabanes, encara que sien de diverses senyors, pot ésser feta una cabana, congregatió, grex, armentum, equituum o semblants; attesa la natura o linatge del bestiar, pux sien e vagen sots un nom e una messió et una governatió; et és axí com unum totum et una universitas et al senyor per et en nom del qual és o va pertany actio et rei vendicatio, de e per aquella cabanya en universal, e no a alcú dels altres qui hi han meses e mesclats lurs bèsties o bestiars, et són senyors de aquelles en singular, e ja ha prés tal mesclament, conjunctió et unitat de nom, govern et despesa, no poden ésser dits molts ramats pegullars o cabanes, mas una sola d’aquell, d’aquell lo nom del qual té e porta o.l hagués primerament, o li sia imposat de novell, en la qual segons és a molts caps o bestiers de singular senyoria d’altres.
Considerat en aprés que.l dret de boregatge és pagar per cascuna cabana un borrego e una borrega, segons appar per la comuna e antiguada introduïda costum mostrada e provada, en et per lo present procés, e encara per libres et registres de la batlia, los quals ex officio havem vist a hull, la qual cabana si és una o moltes deu ésser guardada; e attesa quant a levar lo dit dret en lo regne e territori en e per lo qual aquell dit dret és degut e.s leva, segons fur e rahó.
Considerat encara que fer de bestiars pegullars, ramats o cabanes de diverses senyors una cabana, pus per predicta és lícit e.s pot fer, no pot o deu ésser presumit ésser fet en frau, jatsia torne a dan d’altri, segons fur e rahó, senyaladament com altres rahons hi són o poden ésser, segons és en lo present cas, ut prius ex dictis testium.
Et considerat tandem ésser provat bastantment per gran nombre de testimonis per cascuna de les dites parts produïts e donats, que costum és stada contínuament et ab antiquo, que de cascuna cabana quantsevol gran que sia trobada de les dites aldees en regne de Valèntia, pus vaia solament a un pa e a una avarca, ço és a una messió e nom o govern, encara que.l bestiar de la dita cabanya sia de molts senyors, e encara que en la serrania et aldees dessús dites fos molts ramats o pegullars se sol pagar e.s paga un borregatge solament e no pus, ço és un borrego e una borrega, ajustants a açò notable rahó los més dels dits testimonis, car lo borregatge se paga per la entrada et exida del regne de Valèntia, e no per ésser o anar per o en les aldees dessús dites o serrania.
Per tal et alias, pronunciam, sententiam et declaram que.l dit dret de borregatge ha deu ésser e sia hu solament e sens pus, ço és un borrego e una borrega per cascuna cabanya, per gran que sia de les dites aldees o singulars de aquelles, que en lo regne de Valèntia sia entrada e stiga a un pa et una avarca contínuament, jatsia que ans que fos o entràs en lo dit regne, sia o fos diverses ramats pegullars o cabanes, e de diverses senyors et a diverses messions, pans e avarques.
Attenents solament lo entrar et ésser en lo dit regne de Valèntia, on lo dit dret se paga et cull, et no fora aquell, no contrastants ans repulses alguns testimonis que són vists de posar contra la dita declaratió, los quals són pochs en nombre, per sguart a les altres e a les coses dessús al.legades e induïdes, ne contrastant la declaratió que.s diu feta per lo honorable mossén n’Aznar Pardo de la Casta, tunch batle, la qual se diu donada inter partes alias et alias non solempniter, ut deducitur ex depositionibus testium deponentium super ea, e regitades et declarants no haver loch les proxime dites coses et altres qualsevol en procés al.legades, contràries a la dita nostra sentèntia et declaratció o adversants a aquella.
Entenem, emperò, et declaram aquella cabana ésser entesa et tenguda al dret de borregatge en que ha cent vint cabeces de bestiar o d’aquí ansús, segon la comuna manera de usar, entendre et praticar, provada per procés com de cabana, que sia de CXX caps anjús, segons és provat sia comunament acostumat pagar per cascuna deena de caps de bestiar solament sis diners, de e per lo dit dret de borregatge, e no los dits borrego e borrega, e axí és stat posat o deduït supra en procés per cascuna de les dites parts, et encara provat per gran número de testimonis.
Attenents en aprés que axí entre les parts com en la prova apparega e sia diversitat en lo for o extima dels dits borrego e borrega, dients los uns que.s paga per cascun deu sous, los altres dients que.s paga entre amdos solament nou sous; per tal provehint al dit cas, considerant que segons dessús és dit lo dit dret de borregatge és un borrego e una borrega per cascuna cabana que sia de cent vint cabeces, o d’aquí ensús, anant a un pa e una avarcha, e per consegüent no sia precís en diners; per tal et alias pronuntiam e declaram que per lo dit dret sien solament exigits lo dit borrego et borrega, e no preu alcú o diners, emperò si lo cullidor del dit dret e lo que aquell haurà a pagar, se convenen voluntariament de preu algú major o menor de les dites cantitats, pronuntiam tal covinença e pacte valer et tenir per et entre ells.
Venints en aprés a.l altre cap dels bestiars grosos, considerat que per les coses produïdes convalidades per testium depositiones, conste la part del dit en Pere Sarçola no deure pagar borregatge de qualsevol bestiar gros; per tal et alias pronuntiam e declaram lo dit en Pere Sarçola, dicto nomine et principals seus, no ésser tenguts ne lurs bestiars o bestiers grosos, pagar alcun dret de borregatge; emperò com en nom de bestiars gros sien enteses bous, vaques, egues, cavalls, rocins, muls, mules, àsens, someres et semblants et no porchs com porchs, segons rahó scrita, sia bestiar menut, et les dites provisions produïdes per provar la franquea e libertat de o per los bestiars grossos no facen mentió alcuna de porchs, sinó solament una letra del dit mossén N’Aznar Pardo, que exemplificant bestiar gros hi met o specifica porchs, la qual letra emperò, era sobresehiment e no declaració, ne la dita exemplificatió en porchs appar ésser feta, causa cognita ne oyt lo procurador fiscal, et és alias contra rahó comuna.
Et considerat que per les depositions dels testimonis no.s mostra ésser provada franquea alguna de borregatge, en o per los porchs, jatsia molts e la major part dels testimonis produïts per lo dit en Pere Sarçola, deposants cascú per sí mateix e singularment diguen que no veeren ja més pagar per porchs dret de borregatge, o deposen que.n són franchs.
Interrogats com ho saben, dien que per tal com ja més no veeren pagar o semblantes o equaleteres paraules, les quals no proven franquea alcuna, o libertat, jatsia per les dites depositions en que n.i ha de alguns arrendadors e collitors et alias videatur probatum super possessorio per lo dit en Pere Sarçola, nomine supradicto.
Per tal et alias, salvam als dits procuradors fiscal et de la noble dona Thoda, et als dits arrendadors, tot lur dret super iure proprietatis del dit borregatge de porchs. Et com de les dites coses recomptades e requestes per lo dit en Pere Sarçola, dicto nomine, sots kalendari de XVIIª die febroarii de.l any present no puxa ésser feta plena conexença, com fossen posades post renuntiationem et conclusionem in causa; per tal et alias salvan tot son dret al dit en Pere Sarçola, dicto nomine, en per e sobre les dites coses ibidem posades, clamades e requestes, que aquelles puxa demanar e requerir en altra instància de juhí.
Et regitan la ferma de dret postremo facta per en Domingo Castellot, sots kalendari de XIIIIª die marcii de.l any present, en quant a la dita present nostra sentèntia contrària o adversant.
Et ex causa absolvem cascuna de les parts, de les messions del present pleyt.
Lata sentència per lo dit honrat batle en València, en plenera cort, presents les parts dessús dites, en lo dit dia de dimecres intitulata XVIIª octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº sexto.
Sen+yal de.l honrat en Pere Marrades, batle dessús dit, qui la dita sentèntia dóna et promulga.
Presents testimonis fóren a la datió e promulgatió de la dita sentèntia, los honrats en Luis Valleriola, ciutadà, en Pere Basella, notari, e en Johan Oliva, scrivent de Valèntia.
Sig+num Sancii Sanxez, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui loco venerabilis Jacobi Rovira, eadem auctoritate notari domini ac scribe curie baiulie generalis regni Valentie, qui predicta a libris litium curie baiulie predicte abstraxit eaque instante et requirente predicto Petro Sarçola, dicto nomine, in hanc publicam formam misit, posuit et scripsit in duabus petiis membranarum seu pergamenorum, cum enna pergamenea iunctis atque sutis, quarum prima ipsarum membra in qua sunt XCI linee incipit “Anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº sexto”, finit “conseller del senyor Rey e per” et ultima linea ipsius membrana incipit “tan solament e d’açò és fama”, finitque “de cada una cabana que entre a xivernar de les”. Secunda vero petia membranarum, in qua existunt LXVI linee absque linea testium incipit “dites aldees de Terol”, et finit “no s’és agut ni acostumat de haver sguart”, et ultima linea ipsius secunde membrane incipit “parts de les messions del present pleyt”, et finit “qui la dita sentèntia dóna et promulga, cum supprapositis dicte prime membrane in XXIIª linea, ubi dicitur “solidos”, et in XXXIIIª linea, ubi legitur “diverses senyors e encara que sia de”, et in XLV linea ipsius membrane, ubi videtur “de si”, et in XLVIIª linea dicte membrane, ubi scribitur “els al.legants licet abusive et minus vereloquendo cum debita reverentia, ut supra, que los de la dita universitat de Terol et de ses aldees”, et in LXIª linea ipsius membrane ubi videtur “ésser” et in LXIIIª linea, ubi denotatur “feyta”, et in LXXXVIª linea dicte membrane ubi reperitur “dit”, et in XXXª linea secunde membrane ubi invenitur “et coses”, et in XXXV linea ipsius secunde mebrane, ubi anotatur “l’onrat”, et in XLII linea dicte secunde menbrane, ubi corrigitur “d’aquell”, et cum raso et correcto in XLVIª linea ipsius secunde mebrane, ubi propalatur “avarcha”, clausique loco diebus et annis superius expressatis.


1447, gener 7. València
El batlle general del regne de València comunica als síndics de la comunitat de les aldees de Teruel i de la vila de Mosqueruela, que seguirà mantenint-los en el mateix estat que s'acostumava fer, d'acord amb els privilegis antics, malgrat la denúncia feta pels jurats de la ciutat de Teruel, de la que les aldees s'havien separat, que considerava els esmentats privilegis exclussius de la ciutat de Teruel. S'inclou el text complet d'alguns d'aquests privilegis.
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 57r-63r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 432-437

Anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo septimo, die autem sabbati intitulata septima mensis januarii.
Devant lo honorable mossén Berenguer Mercader, cavaller, conseller del molt alt senyor Rey e batle general del regne de Valèntia, comparegueren lo honrat en Joan Gil de Palomar, juriste, missatger, e los discrets en Matheu Stheve, e en Johan Eximénez, notaris, axí com a síndichs e procuradors de la comunitat de les aldees de Terol e de la vila de Mosquerola, e presentaren al dit honorable batle general tres trellats autèntichs, los dos en pregamins e lo hú en paper, de tres privilegiis, ensemps ab una letra de creença closa, tramesa al dit honorable batle general per los regidors, procuradors e officials de la dita comunitat, los quals trellats e letra són dels tenors següents:
Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis.
Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum.
Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione.
Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo.
Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone.
Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich.
Sig+num Jacobi de Cabanyes, scriptoris dicti domini Regis, qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit, loco, die et anno prefixis.
Sig+num mei Joannis Navarro, vicini ville Mosquerole, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui viso suo originali instrumento preinserte concessionis hic pro teste me scripsi.
Sig+num mei Petri Solsona, vicini ville Mosquerole, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui viso suo originali instrumento preinserte concessionis hic pro teste me scripsi.
Sig+num mei Joannis Gometii, habitatoris ville Mosquerole, auctoritate regia notarii publici per regna Aragonum et Valentie, qui presentem transumptum a suo originali pergameneo privilegio sigilloque magestatis regie impendenti sigillato abstraxi, et cum eodem fideliter comprobavi et clausi requisitus et rogatus.
Noverint universi, quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comite Barchinone, fuit per fideles nostros Gomecium Eximini, vicinum de Mezquita, et Franciscum de Miedes, vicinum de Aguilar, sindicos seu nuntios universitatis aldearum Turolii exhibitum quoddam privilegium preclarissimi domini Alfonsi Aragonum regis patris nostri memorie recolende, eius sigillo impendenti munitum, cuius series proprie sic notatur:
Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone. Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich. Sig+num Jacobi de Cabanyes, scriptoris dicti domini Regis, qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit, loco, die et anno prefixis.
Cum autem fuerit nobis pro parte procuratoris sindicorum nomine dicte universitatis aldearum, cum humili supplicatione instantia postulatum ut ex regali munificentia predictum privilegium confirmando franquitatem predictam ampliare et extendere ad omnia victigalia dignaremur; quapropter ad placidam et devotam obsequiorem exhibitionem per dictam universitatem aldearum Turolii progenitoribus nostris et nobis impensam regalem intuitum dirigentes, supplicationi predicte grato concurrentes offertur, huius scripti nostri serie privilegium suppradictum et omnia et singula in eo contenta, ex certa scientia laudamus, approbamus, ac etiam confirmamus, prout in dicto privilegio latius expressatur.
Superaddendo ac consulte ex certa scientia ampliando, quod nedum dicta universitas et singulares eiusdem, sint franchi et liberi a dictis lezda, penso, pedagio verventiam, inmunes sint imperpetuum penitus et exempti ipsi et successores sui, per totam terram et dominationem nostram adquisitam et adquirendam adeptam et adipiscendam, per mare ac per terram et aquam dulcem, tam a predictis omnibus supra expressatis quam ab omni mensuratico et cuçole ac portatico, et ab omni consuetudine et victigali novi et veteribus, statutis et statuendis, in aliquo loco terre nostre. Ita quod non teneantur aliquid solvere pro predictis, imo sint ab omnibus et singulis supradictis franchi et liberi et inmunes.
Insuper etiam concedimus dictis universitati et singularibus eiusdem, quod non possint in tota terra nostra pignorari, marcari, impediri seu detineri culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent aut fideiussorio nomine obligati. Nec etiam in hiis casibus nisi prius de eisdem inventa fuerit fatica de directo.
Quicunque autem contra predicta venire presumpserit, iramque et indignationem nostram et penam mille aureorum nostro erario applicandorum se noverit incurrisse dampno illato primitus plenarie restituto.
Mandamus igitur procuratori, baiulis, vicariis, iusticiis, çalmedinis, lezdariis, pedagiariis, ponderatoribus et mensuratoribus, collectoribus coçullorum ceterisque offitialibus nostris, presentibus et futuris, quod ab aliquo de dicta universitate vel a capitulariis seu nuntiis eorundem, de mercibus seu rebus eorum, non exhigant vel demandent suppradicta vel aliqua de eisdem, de quibus franquitatem obtinuerunt et obtinent per presentem, imo predicta firma habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant.
In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus sigillo magestatis nostre appenditio munitam.
Datum Cesarauguste sexto nonas madii, anno a Nativitate [sic] millesimo trecentesimo vicesimo octavo.
Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone.
Testes sunt reverendus Joannes Toledanus archiepiscopus domini regis germanus inclitus infans Petrus, predicti domini regis frater, Ripacurtie et Impuriarum comes, reverendus Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus, domini Regis cancellarius, Jacobus de Exerica, Joannes Eximini d’Urrea, cancellarius.
Signum Francisci de Bastida, predicti domini Regis scriptoris, qui de mandato ipsius hec scribi fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea IIIª, ubi dicitur “nostris et nobis fideliter deservistis et etiam nobis quotidie deservitis”.
Signum mei Joannis Gometii, habitatoris ville Mosquerole, auctoritate regia notarii publici per regna Aragonum et Valentie, qui hanc copiam a suo originali pergameno privilegio sigillo magestatis regie, impendenti sigillato extraxi, et cum eodem fideliter comprobavi propria mea manu scripsi.
Constat de suprapositis in VIª linea carte pagine prime plane ubi supraponitur Jacobus de Exerica, Joannes Eximini d’Urrea.
Signum mei Sancii Castiello, habitatsoris ville Mosquerole, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem domini regis Aragonum, testis.
Signum mei Joannis Navarro, minoris dierum, ville Mosquerole habitatoris, auctoritateque regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui huic predicte copie bene et fideliter sumpte a suo originali, simul cum duobus meis connotariis supra et infrascriptis pro teste me subscripsi, in testimonium rei geste.
Aquesti es translat bien et fielment sacado, mot por mot, e paraula por paraula, d’una confirmatión de fueros, libertades e privilegios a la comunidat e aldeas de la ciudat de Teruel, por el muy il.lustre senyor rey don Johan, de loable recordación, en la ciudat de Çaragoça, atorgada secunda die iulii anno a Nativitate Domini millesimo trescentesimo octuagesimo octavo, del tenor següent:
Pateat universis quod nobis Joanni Dei gratia regi Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, fuerunt per fideles nostros Petrum Carçuela, loci de Sarrione, Franciscum Egidii, ville Mosqueroles, nuncios aldearum Turolii, privilegiorum carte seu instrumenta originalia de quibus infra sit mentio ostenta et exhibita sigillatim, per quorum primum illustris princeps dominus Alfonsus rex Aragonum, refferens quoddam privilegium per dominum Alfonsum regem Aragonum eius patruum, universitati aldearum Turolii concessisse, cuius tenor in dicta carta insertus est, per quod idem dominus Alfonsus, patruus alterius domini Alfonsi regis Aragonum suppradicti, propter plurima servitia commode sibi impensa, concessit aldeanis Turolii, presentibus et futuris et suis perpetuo, quod essent franchi, liberi et inmunes per totam dominationem suam, tam per mare quam per terram, quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, penso et pedagio, quod sibi vel suis successoribus, pro aliquibus rebus seu mercibus eorum solvere tenerentur et deberent, quod privilegium insertum, datum fuit Tirasone kalendas septembris anno millesimo ducentesimo octuagesimo septimo, et clauso per Jacobum Cabanes, dicti domini Regis scriptorem.
Et cum per partem dictorum aldeanorum dicto domino Alfonso regi, nepoti alterius domini Alfonsi regi Aragonum predeffuncti, fuisset humiliter supplicatum, ut ex regali munificentia predictum privilegium ipsius domini Regis patrui confirmando franquitatem predictam ampliare et extendere dignaremur; quapropter habendo respectum ad impensa sibi servitia per aldeanos prefactos, iamdictum privilegium ipsius domini regis Alfonsi, patrui sui, confirmavit; et etiam eidem privilegio superaddidit quod nedum dicta universitas aldearum et singulares eiusdem essent liberi a dictis lezda, penso et pedagio, verventiam inmunes imperpetuum penitus et exempti, ipsi et successores sui, per totam terram et dominationem suam adquisitam et adquirendam, adeptam et adipiscendam, per mare et per terram et aquam dulcem, tam a predictis omnibus supra expressatis, quam ab omni mensuratico et cucols ac portatico, et ab omni consuetudine et vectigali novis et veteribus, statutis et statuendis, in aliquo loco terre sue; ita quod non tenerentur aliquid solvere pro predictis, imo essent ab omnibus et singulis suppradictis franchi, liberi et inmunes.
Addidit etiam eidem privilegio, quod dicta universitas aldearum et singulares eiusdem, non possent in tota terra sua pignorari, marquari, impediri, seu detineri, culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent aut fideiussorio nomine obligati, nec etiam in his casibus nisi prius de eisdem fatica fuisset inventa de directo.
Quarumquidem confirmationis et addictionis carta, datam fuit Cesarauguste, sexto nonas madii anno a Nativitate Domini millesimo trescentesimo vicesimo octavo, et clausa per Franciscum de Bastida, predicti domini Regis scriptorem sigillataque sue magestatis sigillo.
Exhibuerunt etiam nuncii prelibati quandam cartam illustrissimi domini Petri, genitoris nostri, antequam ad apicem dignitatis regie evectus esset concessam sive factam, sigillo dicti domini impendenti sigillata, datam Turolii quarto idus septembris anno a Nativitate Domini millesimo trescentesimo tricesimo tertio, per quam cum dominus Alfonsus, rex Aragonum pater eiusdem domini Petri, sua littera mandasset sibi, quod existente in aldeis Turolii de una aldea in aliam, ad portandum cenas aldeanos ipsos non compellerent ullo modo, que littera datam fuit Valentie septimo kalendas febroarii anno Domini millesimo trescentesimo tricesimo, idem dominus tanquam obedientie filius volens paternis iussionibus obedire, concessit ipsis hominibus aldearum predictarum presentibus et futuris, quod de cetero cenam vel cenas aliquas, de una aldea in aliam portari seu duci nullatenus faceret, nec ab inde ad alia loca extra terminum ville et aldearum predictarum, cenas ipsas extrahi nec duci mandaret.
Obtulerunt necnon iamdicti nuntii, quandam cartam domini regis Petri, patris nostri memorie recolende, sigillo magestatis sue impendenti sigillatam, datum Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini millesimo trescentesimo quadragesimo septimo, et clausam per Rodericum d’Altarriba, scriptorem domini Regis predicti, per quam idem dominus enfranquivit, quitavit, liberavit et inmunes reddidit a datione, prestatione seu solutione erbatica, carneragii seu monetatici regni Valentie, ratione ovium parideriarum et vacarum seu equarum earundem, a solutione et prestatione erbatici et monetatici.
Item, dicti nuntii ostenderunt cartam quandam per illustrissimum dominum Petrum regem Aragonum, genitorem nostrum memorie recolende predictum, concessam sigillo magestatis dicti domini sigillatam, datam Cesarauguste quinto idus aprilis anno Domini millesimo trescentesimo quinquagesimo, clausam per Franciscum de Perilione, tenentis sigilla eiusdem domini, per quam sepedictus dominus Petrus rex Aragonum, pater noster, certa capitula per Martinum Martini de Marziella, civem Turolii, et Joannem Luppi de Sancta Cruce, vicinum de Celadas, aldee civitatis eiusdem, procuratores et nuntios civitatis et aldearum predictarum ad dictam curiam destinatos presentata, providit et concessit certas concessiones, responsiones et ordinationes, prout in fine eorum cuiuslibet continetur. Videlicet ad primum continens quod de foro Turolii probatio in sive litibus habebat fieri infra tres dies fieret infra sex, in quaquidem carta alia capitula sunt inserta, que prolixitatis causa fuerunt omissa hic poni seriatim.
Postremo etiam ostenderunt sententiam quandam per illustrissimum dominum Petrum, recolende memorie patrem nostrum, latam quarta die novembris, anno a Nativitate Domini millesimo trescentesimo octuagesimo secundo, super premitiis que colligebantur colligi ve seu recipi debebant aut consueverant in aldeis dicte civitatis Turolii seu earum perceptionem et administrationem sigillo comuni inpendenti dicti domini sigillatis, et clausam per Franciscum Pellicerii, scriptorem dicti domini Regis eiusque auctoritate notarium publicum per totam terram et dominationem suam.
Et quia pro parte dictorum nuntiorum fuit nobis humiliter supplicatum, quod cartas et privilegia in eorum singulis expressatis confirmare de solita clementia dignaremur, nos, visis et plenarie recognitis omnibus et singulis que in dictis cartis seu privilegiis atque instrumentis publicis sunt contenta, ob servitia prestita per aldeanos predictos, et que prestare continue non desistunt, universa et singula instrumenta, privilegia, atque cartas superius enarrata, ac omnia et singula in eis et eorum singulis expressatis, ex certa scientia tenore huiusmodi confirmamus et approbamus, prout in eis et eorum singulis melius usi actenus extiterunt.
Mandantes inclito infanti Martino, duci Montisalbi, fratri ac locumtenenti nostro, generali gubernatorique et justicie Aragonum, et universis et singulis officialibus nostris et personis quibusuis, dictorumque officialium locatenentis presentibus et futuris, quatenus contenta in dictis privilegiis, concessionibus atque cartis, teneant firmiter et observent et faciant ab aliis inviolabiliter observari, et non contraveniant aut aliquem contravenire permitant aliqua ratione.
In cuius rei testimonium presentem fieri et nostre magestatis sigillo impendenti iussimus comuniri.
Datum Cesarauguste, secunda die julii anno a Nativitate Domini millesimo trescentesimo octuagesimo octavo, regnique nostri anno secundo.
Sig+num Joannis, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Joannes.
Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montisalbi, Garsias archiepiscopus Cesaraugustanensis, Galcerandus episcopus Urgelensis, Petrus d’Artes et Berengarius d’Ortofano, milites.
Sig+num Bernardi de Jonquerio, secretarii dicti domini Regis, qui mandato eiusdem hec scribi fecit, cum litteris rasis et emendatis in lineis nona, “quarumquidem confirmationis et additionis carta, datam fuit Cesarauguste”; in XVIIª “habebat”; in XVIIIª “et tiis”, in XXIIIª “in eadem fieri et nostre magestatis”, et in IIª linea testium “Galcerandus”, et clausit.
Sig+num mei Joannis Navarro, vicini ville Mosquerolle, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui viso originali preinserti transumpti, hic pro teste me subscripsi.
Sig+num mei Johannis Gometii, habitatorum ville Mosquerole, auctoritate regia notarii publici per regna Aragonum et Valentie, qui viso originali preinserti transumpti, hic pro teste me subscripsi.
Sig+num mei Petri Solsona, vicini ville de Mosqueruela, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui preinsertum transumptum a suo originali instrumento abstraxi et cum eodem melius quo potui comprobavi, cum supprapositis in lineis Vª, ubi legitur “anno millesimo ducentesimo octuagesimo septimo”, XVIª “in prestatione rogatus et requisitus”.
Al muy honorable mossén e de gran saviesa mossén Berenguer Mercader, conseller del señor Rey e batle general del regno de Valentia.
Mossen muyt honorable, de gran savieza: certificamos como sobre algunos afferes concernientes pro et utilitat d’aquesta comunitat, enviamos plenament informado de nuestra intentión al honorable Johan Gil de Palomar, jurado, al qual vos pregamos dedes plenera fe e creentia de que quiere, que por part de aquesta comunidat vos será splicado, asín como si por nosotros personalmente vos fuesse dicho.
Et si algunas cosas vos serán plazientes, que por vós mossén podamos complir fiablement nos scrivit, et Dios sea vuestra contínua protectión y guarda.
Scripta en Allepuç, a XXVIII de deziembre anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo septimo.
A vuestra honor apparellados los regidores e procuradores e officiales de la comunidat de las aldeas de Teruel.
Et presentats los dessús dits trellats autèntichs, ab la dessús dita letra de creença, en continent lo dit honorable batle general dix que per los regidors de la ciutat de Terol li és stada tramesa la letra del tenor següent:
Al muy honorable mossen, e de muy gran saviesa mossén Berenguer Mercader, bayle general del regno de Valentia.
Muy honorable mossén, certificamos vuestra honorable saviesa, que aquesta ciudat es dotada de un privilegio atorgado por el señor rey don Pedro, de gloriosa memoria, intitulado rex Aragonum et comes Barchinone, datum Turolii kalendas martii Era M. CC. XXXXVI., con el qual da por franquos, liures e inmunes, por todos tiempos a todos los habitadores de la dita ciudat, la hora seyendo villa, mayores e menores, los que agora son o por avant vendran a poblar en aquella, de toda peyta, questia, tolta, força, prestito, servitio, usatico, preemio, e de toda demanda et fazienda reyal et vicinal, privado o común, e de toda lezda, peatge, portatico, peso, costumbre nuevo e vieia, stablida e por stablecer, según que en el dito privilegio largament es contenido, el qual es mentionado en las franquezas que lievan los vezinos d’esta ciudat.
E por tal que somos informados que los hombres de las aldeas de la dita ciudat se alegran en sus franquezas del dito privilegio, el qual no toca res a ellos, ni se.n de pueden alegrar, cometen frau a los drechos que deven pagar de la part d’ella en aquexi regno e en otras partes, por razón de sus mercaderías e averías. Por tanto vos intimamos que.nde seades avisado, car si del señor Rey quieren obtener semblant privilegio, los ditos aldeanos deven grossament servir a su señoría grant quantidat.
E más, quant vos certificamos como los ditos aldeanos se son separados de la dita ciudad, por vía de la jurisdictión civil e criminal, maliciosament e por esta razón no se pueden ni deven alegrar del dito privilegio, ni de otro alguno, antes seyer-ne totalmente privados, car si entro aquí han defraudado los drechos reales, e los otros que devían pagar, al.legando falsament del dit privilegio son dignos de grant punición e de restituyr el frau que han comeso; et sea la sancta Trinidat vuestra buena guarda.
Scripta en Teruel, primero día del mes de deziembre, del anyo mil quatrocents quaranta sis.
A vuestra honor apparellados los regidores de la ciudat de Teruel.
E que per rahó de aquella fins a huy ell dit batle general no ha fet novitat alguna, ne és sa intentió de fer-la, ans és prest servar los privilegis dels senyors reys, tant com de justícia és tengut e lo deu servar.
Sig+num mei Jacobi de Anglesola, minoris dierum, illustrissimi domini regis Aragonum, auctoritate notarii publici Valentie, ac per totam terram et dominationem suam regentisque scribaniam baiulie generalis, una cum honorabile et discreto Jacobo de Anglesola, procuratore et connotario meo, qui predictis dum sic agerentur interfui eaque a libris sive registris curie dicte baiulie generalis abstraxi, et in hanc publicam formam scribi feci et clausi, die veneris tertia decima januarii, anno Domini a Nativitate millesimo quadringentesimo quadragesimo septimo, cum supraposito in linea secunda, ubi legitur “missatger”.


1287, setembre 1. Tarazona
Alfons el Lliberal atorga als veïns de les aldees de Teruel franquesa de lleuda, pes i peatge
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 56v-58r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, p. 432

Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis.
Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum.
Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione.
Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo.
Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone.
Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich.
Sig+num Jacobi de Cabanyes, scriptoris dicti domini Regis, qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit, loco, die et anno prefixis.


1328, maig 2. Zaragoza
Alfons el Benigne confirma la franquesa de lleuda, pes, i peatge, donada en 1287 pel rei Alfons el Lliberal, afegint les exempcions de mesura, cuçol i portatge
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 58r-59r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 433-434

Noverint universi, quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comite Barchinone, fuit per fideles nostros Gomecium Eximini, vicinum de Mezquita, et Franciscum de Miedes, vicinum de Aguilar, sindicos seu nuntios universitatis aldearum Turolii exhibitum quoddam privilegium preclarissimi domini Alfonsi Aragonum regis patris nostri memorie recolende, eius sigillo impendenti munitum, cuius series proprie sic notatur:
Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone.
Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich. Sig+num Jacobi de Cabanyes, scriptoris dicti domini Regis, qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit, loco, die et anno prefixis.
Cum autem fuerit nobis pro parte procuratoris sindicorum nomine dicte universitatis aldearum, cum humili supplicatione instantia postulatum ut ex regali munificentia predictum privilegium confirmando franquitatem predictam ampliare et extendere ad omnia victigalia dignaremur; quapropter ad placidam et devotam obsequiorem exhibitionem per dictam universitatem aldearum Turolii progenitoribus nostris et nobis impensam regalem intuitum dirigentes, supplicationi predicte grato concurrentes offertur, huius scripti nostri serie privilegium suppradictum et omnia et singula in eo contenta, ex certa scientia laudamus, approbamus, ac etiam confirmamus, prout in dicto privilegio latius expressatur.
Superaddendo ac consulte ex certa scientia ampliando, quod nedum dicta universitas et singulares eiusdem, sint franchi et liberi a dictis lezda, penso, pedagio verventiam, inmunes sint imperpetuum penitus et exempti ipsi et successores sui, per totam terram et dominationem nostram adquisitam et adquirendam adeptam et adipiscendam, per mare ac per terram et aquam dulcem, tam a predictis omnibus supra expressatis quam ab omni mensuratico et cuçole ac portatico, et ab omni consuetudine et victigali novi et veteribus, statutis et statuendis, in aliquo loco terre nostre. Ita quod non teneantur aliquid solvere pro predictis, imo sint ab omnibus et singulis supradictis franchi et liberi et inmunes.
Insuper etiam concedimus dictis universitati et singularibus eiusdem, quod non possint in tota terra nostra pignorari, marcari, impediri seu detineri culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent aut fideiussorio nomine obligati. Nec etiam in hiis casibus nisi prius de eisdem inventa fuerit fatica de directo.
Quicunque autem contra predicta venire presumpserit, iramque et indignationem nostram et penam mille aureorum nostro erario applicandorum se noverit incurrisse dampno illato primitus plenarie restituto.
Mandamus igitur procuratori, baiulis, vicariis, justiciis, çalmedinis, lezdariis, pedagiariis, ponderatoribus et mensuratoribus, collectoribus coçullorum ceterisque offitialibus nostris, presentibus et futuris, quod ab aliquo de dicta universitate vel a capitulariis seu nuntiis eorundem, de mercibus seu rebus eorum, non exhigant vel demandent suppradicta vel aliqua de eisdem, de quibus franquitatem obtinuerunt et obtinent per presentem, imo predicta firma habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant.
In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus sigillo magestatis nostre appenditio munitam.
Datum Cesarauguste sexto nonas madii, anno a Nativitate [sic] millesimo trecentesimo vicesimo octavo.
Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone.
Testes sunt reverendus Joannes Toledanus archiepiscopus domini regis germanus inclitus infans Petrus, predicti domini regis frater, Ripacurtie et Impuriarum comes, reverendus Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus, domini Regis cancellarius, Jacobus de Exerica, Joannes Eximini d’Urrea, cancellarius.
Signum Francisci de Bastida, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ipsius hec scribi fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea IIIª, ubi dicitur “nostris et nobis fideliter deservistis et etiam nobis quotidie deservitis”.


1252, abril 1. València
Jaume I ordena als seus oficials del regne de València que no exigeixquen en el futur el pagament de l'impost d'assadura, recentment abolit per ell
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, f. 63r/v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, p. 437

Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Valentie, et cetera.
Fidelibus nostris universis et singulis alcaydis omnium et singulorum castrorum et villarum regni Valentie, ad quos presentes pervenerint. Salutem et gratiam.
Sciatis nos dimisisse assaduram que solebat recipi de ovibus et ganatis illorum, qui oves suas et ganatum adducunt vel tenent in regno Valentie; ita quod in aliquo loco vel castro regni Valentie non detur deinde de ipsis ovibus vel ganatis aliqua assadura.
Quare mandamus vobis firmiter, quatenus dictam assaduram ab aliquo vel aliquibus non petatis vel accipiatis aliqua ratione, si confiditis de nostra gratia et amore.
Datum Valentie kalendas aprilis anno Domini millesimo duocentesimo [quinquagesimo secundo].


1347, setembre 6. Zaragoza
Pere el Cerimoniós enfranqueix els habitants de la ciutat i aldees de teruel, dels imposts d'herbatge, carnatge i muntatge, pagadors en el regne de València pel bestiar que entra en territori valencià
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 63v-64r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 437-438

Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Considerantes quod inter alia que regie serenitatis fastigium precipue decorare noscuntur, et ad grata subditos inducunt obsequia et ceteros animant, ad sincere devotionis fervore benemeritos insignire muneribus, et laboriosa servitia munificentie retributionis antidotis compensare; prospicientes igitur grata et accepta servitia per homines ville Turolii et aldearum eiusdem, nostris predecessoribus et nobis prestita fideliter ac devote; ob quod dignum reputavimus tam habitantes in villa et aldeis predictis quam habitaturos condignis favoribus prosequi gratiarum; idcirco, tenore presentis carte nostre perpetuo valiture intuitu servitiorum predictorum, volumus ac concedimus hominibus ville Turolii et aldearum eiusdem, presentibus et qui pro tempore fuerint, quod de cetero a datione, prestatione seu solutione herbatici sive carneragii seu montatici regni Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem sint franqui, quitii, liberi et immunes, et a datione, prestatione seu solutione ipsius herbatici seu carneragii et montatici deinde minime teneantur; quinimo ab ipsa datione, prestatione seu solutione in regno predicto et locis ipsius quitios, franchos, liberos et immunes, perpetuo appellamus.
Mandantes universis officialibus et subditis nostris in regno Valentie constitutis et constituendis, presentibus et futuris, necnon emptoribus seu collectoribus aut receptoribus herbatici, carneragii seu montatici regni Valentie, quod presentem concessionem nostram hominibus ville predicte et aldearum iamdictarum presentibus et futuris, inviolabiliter observent et faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione.
Recipientes omne ganatum eorundem, sub nostra speciali custodia, guidatico seu comanda, in eundo, stando pariter et etiam redeundo.
In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostre magestatis sigillo munitam.
Datum Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo. Rex Petrus.
Signum Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Testes sunt infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis; infans Ferdinandus domini Regis frater; Luppus de Luna, frater Sancius archiepiscopus Terrachone, Blasius de Alagone.
Sig+num mei Roderici Didaci deAltariba, scriptoris domini Regis, qui mandato ipsius hec scribi feci, cum rasis et emendatis in VIIIª linea, ubi scribitur “nostram hominibus” et clausi.


1381, octubre 16. Zaragoza
Pere el Cerimoniós ordena als recaptadors del borregatge en el regne de València, que respeten el privilegi atorgaten 1347 als habitants de la ciutat i aldees de Teruel a aquest respecte
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 64v-65v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 438-439

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Fidelibus nostris universis et singulis arrendatoribus, levatoribus et collectoribus iuris vocati del borregatge nobis in regno Valentie pertinentis et eorum locatenentis presentibus et futuris, ac aliis ad quos spectet. Salutem et gratiam.
Exponentibus nobis humiliter nuntiis comunitatis aldearum Turolii in nostra curia presentibus, precepimus quolibet universi et singuli habitatores civitatis Turolii et eius aldearum, eo usu antiquitus observato, a tanto tempore citra quod memoria hominum non ocurrit in contrarium, non solverint nec solvere teneantur ius borregagii pro suis ganatis maioribus que mitunt in regnum Valentie, pro exivernando.
Et ex privilegio per nos habitantibus et habitaturis in dictis civitate et aldeis, cum carta nostra data Valentie, [octavo] idus septembris anno Domini millesimo CCCº quadragesimo septimo concesso, de quo seu eius transumpto auctentico nobis facta extit prompta fides, idem habitatores dictarum civitatis et aldearum sint franchi, quitii et immunes, a prestatione seu solutione herbatici seu carneratici et montatici in dicto regno Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem; et de hiis videlicet tam de dicto usu antiquo non solvendi ius borregagii quam contentis in dicto privilegio, sint in pacifica possessione ac ea usi fuerint et uti debeant, ut apparet per quandam literam declaratoriam super dicto iure borregagii per eos non solvendo, factam per Franciscum Marrades quondam baiulum dicti regni Valentie generalem, datum Valentie XXVII die aprilis anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº, proxime lapso. Que littera in sui forma nobis fuit exhibita; attamen vos seu aliqui vestrum hiis non obstantibus a predictis habitatoribus dictarum aldearum, aut aliquibus singularibus eorundem dictum ius borregagii et carneragii exhigitis seu exhigere nitimini pro equis, vacis, et aliis ganatis grossis vel aliis que immitunt in dictum regnum Valentie, et inde extrahunt, quod in lesionem privilegii, usus et declarationis ac preiudicium dictorum habitatorum noscitur proculdubio redundare.
Quo circa debito a nobis super hiis auxilio, justicie postulato, quia de predictis ut predicitur nobis consitit vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus, de certa scientia et expresse, sub pena quingentorum morabatinorum auri a quolibet contrafacientem irremissibiliter habendorum et nostro erario applicandorum, quatenus a predictis habitatoribus vel eorum aliquo dictum ius borregagii nec borregagii nec carneragii pro aliquibus eorum ganatis non exigatis, nec vos vel eorum aliquem pro inde molestetis nec aggravetis. Et si aliquis dicta de causa ab eis vel eorum exigistis illud restituatis eis illico et omni mora sublata. Et caveatis quod pro hiis neminem videamus querelantem, quia ultra dictam vos inde fortiter puniremus.
Datum Cesarauguste XVIº die octobris anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº primo. Narcisus pmo.
Sig+no de mí, Johan Paschual, notario público de la ciudad de Teruel, qui vista la original, aquí me scriví por testimonio.
Sig+no de mí, Johan Fortunyo, por actoridat real notario público de la ciudad de Teruel, e por toda la tierra et señoría del señor rey de Aragón, qui vista la present carta original, en su prima figura, aquí por testimonio me scriví.
Sig+no de mí, Fortuño de Sessa, notario público de la ciudad de Teruel, por actoridat real por toda la tierra et señoría del señor rey de Aragón, qui el present traslat de la original carta saqué, e con aquel bien e diligentment comprové et fiz, a instancia e requisición del honrado don Gil Domínguez de Ocón, procurador de la universidad de las aldeas de la dita ciudad de Teruel, día viernes ultimo día del mes de febrero, anno a Navititate Domini Mº CCCº LXXXº secundo; et cerré.


1378, juny 1. Alpont
El procurador de les aldees de Teruel presenta una carta reial a l'alcait d'Alpont, comunicant-li l'exempció de l'impost d'assadura atorgat als aldeans, a fí que no els el reclame
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 65v-68v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 439-441

Anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo octavo, die martis intitulata prima mensis iunii.
Constituído personalment en la plaça pública de la villa de Alpuent, present mí notario e los testimonios dius nombrados, Gil Martínez de Valldenzebro, vezino et habitant del lugar de Torrijas, aldea de la ciudat de Teruel, en nombre e assín como a procurador substituhido de Sancho Pérez Navarro, procurador qui es de la universidad de las aldeas de la ciudad de Teruel, según parece de la dita substitución, con carta pública fecha por mano et auctoridad del discreto Sancho Pérez d’Escriche, notario público por auctoridad real por toda la tierra e senyoria del señor rey de Aragón, sots kalendario de vicesima die madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo octavo, habiendo pleno poder en aquella en fer las cosas dius scriptas, en el dito nombre presentó a Ximén Garcés de Morea, lugartenient de Martín Ximénez de Morea, alcayde del castiello de la villa de Alpuent; e por mí notario dius scripto, devant de aquell leyer et publicar fize una letra patent en paper scripta, del muy alto señor Rey, abierta e en el dorso de aquella con el seyello del dito señor Rey seyellada, el tenor et tenentia de la qual letra es de la forma siguient:
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Fidelibus Martino Eximini de Morea, domicello, alcayde castri nostri de Alpuent regni Valentie, ceterisque officialibus nostris eorumque locatenentis dicti loci et aliis ad quos presentes pervenerint. Salutem et gratiam.
Et si vobis dicto Martino, liberatas nostra nuper concessionem subscriptam facere est dignata, cum litera que est talis:
Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum et cetera. Quia ubi est eadem ratio idem ius debet et per consequens castrum nostrum de Alpuent in regno Valentie constitutum gaudere debeat privilegiis, prerogativis et iuribus quibus gaudent alia castra in regno sistentia supradicto, ideo inducti ex causa predicta, tenore presentium, ad humilem supplicationem vestri Martini Ximini de Morea, alcaydi dicti castri de Alpuent, concedimus et liberam licentiam conferimus vobis, quod de quolibet grege animalium lanutorum et pondere, parapsidum, cisoriorum, urceorum, terreorum et aliorum quantumvis rerum personarum extranearum, que de cetero mitant seu transeant per terminum dicti castri possitis et liceat vobis absque metu curie et alicuius persone incursu exhigere et levare pro passagio seu iure passagii, illud seu simile ius quod ac si prout de dictis animalibus et rebus in aliis castris dicti regni exhigitur et levatur, ac solitum est exhigi et levari, quodquidem ius possitis vos licite retinere in solitum pro rata eius, quod per curiam nostram seu incliti ac magnifici infantis Johannis primogeniti nostri karissimi, ducis Gerunde et comitis Cervarie, cuius ex concessione nostra fuerit redditus dicti castri vobis dicti castri retinentia seu alias debeant, et de eo teneamini baiulo dicti regni seu alii, cui dictus noster primogenitus voluerit legale compotum reddere et legitimam rationem.
Mandantes per eandem de certa scientia et expresse, universis et singulis officialibus et subditis nostris, et dictorum officialium locatenentis, presentibus et futuris, quatinus concessionem et licentiam nostram huiusmodi firmiter observent observarique faciant, et contra non veniant quavis causa.
In cuius rei testimonium hanc fieri et nostro sigillo pendenti iussimus comuniri.
Datum Illerde tricesima die iunii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo quinto, regnique nostri quadragesimo. Rex Petrus.
Verum tamen nostre intentionis non fuit nec est predicta vobis in alterius preiudicium concessisse, sicuti fore asseritur hominum precipue civitatis et aldearum Turolii, qui ex foro libertatibus et antiquis usibus consueverint, cum bestiariis et animalibus suis pascere, et transire libere et absque exactione cuiuslibet iuris carnalagii, erbatgii, et alterius vectigalis per terminos dicti castri, cum animalibus honeratis et exhoneratis, ad certum libitum usque nunc, quod vos prout aserunt pretextu concessionis incepistis ab eis exhigere seu potius extorquere aliqua ex iuribus supradictis, in eorum libertatuum sententiarum usuum pacificorum quibusvis usque nunc sunt usi, lesionem et maximum detrimentum.
Unde volentes magnificentiam nostram eis stare dampnosam ad ipsorum hominum civitatis et aldearum Turolii humiles intercessus, dicimus et mandamus vobis quatinus eis in omnibus et per omnia observetis suos foros, libertates, et usus, prout eis ante concessionem preinsertam observare consuevistis.
Restituendo eis si quod ab eis vel aliquibus ex eis contra mentem nostre huius provisionis extorsistis seu exhigistis, et permitendo ipsos per terminos dicti castri libere cum suis animalibus et pecudibus transire eaque pascere et tenere, prout facere consueverunt, nec ab eis aliquid pro dictis iuribus contra solitum exhigatis pretextu concessionis preinserte, quam quatenus dictis suis usibus et libertatibus obviare videtur extra nostra sententia revocamus et tollimus cum presenti.
Volentes ac vobis dictis officialibus nostris expresse mandantes, sub pena mille solidorum jaccensis a bonis vestris habendorum, quod homines predictos civitatis et aldearum, in suis libertatibus et usibus quotiens ab eis vel eorum aliquo requisiti fueritis, manuteneatis et defendatis ac iuvetis contra dictum alcaydum, et alios fategentes ab eis iura predicta insolita extorquere, et eis assistatis auxilio, consilio et favore.
Datum Barchinone tertia die novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXº septimo. Bernardus de Valencia.
E presentada la dita letra real, e leyda e publicada aquella, en continent en aquell mateix instant el dito Gil Martínez quo suppra nomine, dixo que requirie con gran instancia al dito Ximén Garcés de Morea, lugartenient de alcayde en el castiello de la dita villa de Alpuent, que le insiguiés y cumpliés la dita letra real del señor Rey, e todas las cosas en aquella contenidas, segons ordenança de la dita letra.
E res no menos, dixo que requerie al dito Ximén Garcés, en voz y en nombre de toda la universidad de las aldeas de la ciudad de Teruel, que de fecho en continent restituyés e delliurás en poder del dito Gil Martínez, qualesquiere reses de assadura que ell o el honrado Martín Ximénez de Morea, padre suyo, alcayde del castiello de la dita villa, o otri por mandamiento lur huviesse tomado e ocupado de las cabañas de hombres de las aldeas de la dita ciudad de Teruel, passantes por el término de la dita villa, contra el uso e costumbre antiga, qui las ditas cabañas de passar por el dito término, si e segons que por el dito señor Rey les era mandado en la preinserta letra real.
En otra manera, si non lo curava fer o complir el mandamiento del dito señor, dixo que protestava contra ell et bienes suyos, de todos daños, greuges, missiones o interesses que por aquesta razón le conviniés fer o sostener. Et que sobre aquello lo.n pudiés convenir e demandar devant la excelencia del señor Rey o del señor duch, o devant qui devies en su lugar e tiempo, que todos los ditos daños e missiones fuessen imputados a ell e a sus bienes, assí como a transgressor del mandamiento del señor Rey, requiriendo de las ditas cosas carta pública.
Post hec vero, die mercurii secunda mensis iunii dicti anni, quasi hora prime, compareció devant mí Miquel de Gadea, notario, et de los testimonios dius scriptos, el dito Ximén Garcés de Morea, lugartenien de alcayde en el dito castiello, e present el dito Gil Martínez de una paraula fizo la respuesta a la dita letra real, en la forma siguient:
El dito Ximén Garcés de Morea dixo e respuso de paraula que ell, de present, recibie la letra del muyt alto señor Rey, con humil e devida reverentia, assín como de señor natural, e res no menos que como el señor Rey huviés fecho gracia al castiello de la villa de Alpuent, del drecho de assadura, si et segons e por la manera que los otros castiellos reales del regno de Valentia acostumbravan de levar el dicho drecho de assadura que Martín de Morea, padre suyo, alcayde del dito castiello, o ell en nombre suyo, havien tomado e levado el dito drecho de assadura, por la gracia que el dito señor les havie fecho; e res no menos, dixo que non consentie en la protestación fecha por el dito Martínez, en tanto quanto tocava contra ell e bienes suyos, como aquella faulando con reverentia fues injusta. Et por la present respuesta dixo que protestava que prejudicio alguno no.n fues engendrado, contra la gracia de privilegio que.l señor Rey les havie atorgado del dicho drecho de assadura, mayorment como ell ne entendiés fer consulta con la excel.lencia del señor Rey, e de consultarle la dita letra, e de fer sobre aquella lo que será mandado del señor Rey. E la present respuesta requiere ser continuada aprés de la presentación de la dita letra reyal e de la requesta de paraula por el dito Gil Martínez proposada e que la uno sens lals no.n sea meso ni liurado en forma pública, por conservación de su drecho, e por haver memoria en esdevenidor.
E en aprés, en aquell instant mateix, el dito Gil Martínez dixo de paraula que assín de la presentación de la dita letra real e de la requisición por él fecha al dito Ximén Garcés de Morea, como de la respuesta por aquell fecha a la dita letra, requirió a mí, notario dius scripto, que le.n fiziés carta pública por conservación de su drecho, e por haver memoria en esdevenidor.
Que omnia acta fuerunt in platea predicte ville de Alpuent, diebus et anno in prima et in XXXIIIIª lineis contentis.
Testimonios fueron presentes a la ditas cosas, Domingo Eyague e Domingo Xaulín, García Salzadiello e Pere Almudévar, vezinos de Alpuent.
Sig+num mei Michaelis de Gadea, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis omnibus et singulis una cum testibus ad hec vocatis presens fui eaque sich presentare, requirere, protestare ac respondere vidi et audivi, et in hanc publicam formam redigendo abstraxi et scripsi, cum supraposito et emendato n XXVª linea, ubi legitur “contra”, et clausi, loco, die et anno prefixis.


1378, novembre 7
El procurador de les aldees de Teruel presenten una carta a l'alcait del castell d'Alpont, comunicant-li l'exempció de pagament del dret d'assadura que gaudien els habitants de les aldees i que l'alcait volia cobrar-los
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 68v-3v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 441-445

Anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo octavo, die dominica que computabatur septima die mensis novembris.
Constituydo personalment devant la presentia del honrado Martín Ximénez de Morea, alcayde del castiello de la villa de Alpuent, en la plaça pública de la dita villa, a exient de missa el discreto Miguel López d’Araço, vezino del lugar de Sarrión, en nombre e assí como a procurador substituido del discreto Sancho Pérez Navarro, notario procurador de las aldeas de la ciudat de Teruel, segons consta de la dita substitución por carta pública fecha et subsignada por mano e auctoridat del discreto Joan Martínez del Povo, notario público de la ciudad de Teruel, sots kalendario de tres días del mes de noviembre, anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXº octavo, haviendo pleno poder en la dita substitución en fer las cosas dius scriptas, segons que a mí, notario, es fecha plenera fe de aquella en el dito nombre, presentó al dito honrado Martín Ximénez de Morea, alcayde, e por mí Miguel de Gadea, notario, presentes los testimonios dius scriptos, devant de aquell leyer e publicar fizo et requirió una letra patent en paper scripta, del muy alto señor Rey abierta, e el dorso de aquella con el seyello común del dito señor Rey seyellada, la qual es del tenor siguient:
Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Fidelibus Martino Eximini de Morea, domicello, alcaydo castri nostri de Alpuent regni Valentie, ceterisque officialibus nostris eorumque locatenentis dicti loci et aliis ad quos presentes pervenerint. Salutem et gratiam.
Et si vobis dicto Martino liberalitas nostra nuper concessionem subscriptam facere est dignata, cum littera que est talis:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum et cetera. Quia ubi est eadem ratio idem ius debet statui, et per consequens castrum nostrum de Alpuent in regno Valentie constitutum gaudere debeat, privilegiis, prerogativis et iuribus quibus gaudent alia castra in regno sistentia suppradicto; ideo inducti ex causa predicta, tenore presentis ad humilem supplicationem vestri Martini Eximinii de Morea, alcaydi dicti castri e Alpont, concedimus et liberam licentiam conferimus vobis, quod de quolibet grege animalium lanutorum et pondere, parapsidum, cisoriorum, urceorum, terreorum et aliarum quarumvis rerum personarum quidem extranearum que de cetero mitant seu transeant per terminum dicti castri, possitis et liceat vobis absque metu curie et alicuius pene incursu, exhigere et levare pro passagio seu iure passagii illud seu simile ius quod ac si et prout de dictis animalibus et rebus in aliis castris dicti regni exhigitur et levatur, ac solitum est exhigeri et levari. Quodquidem ius possitis vos licite retinere in solitum prorata eius, quod per curiam nostram seu incliti et magnifici infantis Joannis primogeniti nostri carissimi ducis Gerunde et comitis Cervarie, cuius ex concessione nostra sunt redditus dicti castri, vobis predicti castri retinentia seu alias debeatur. Et de eo teneamini baiuli generali dicti regni, seu illi cui dictus noster primogenitus voluerit, legale compotum reddere et veridicam rationem. Mandantes per eandem de certa scientia et expresse, universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locatenentis presentibus et futuris, quatinus concessionem et licentiam nostras huiusmodi firmiter observent observarique faciant, et contra non veniant quavis causa. In cuius rei testimonium hanc fieri et nostro sigillo pendenti iussimus comuniri. Datum Illerde, tricesima die iunii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo quinto, regnique nostri quadragesimo. Rex Petrus.
Verum tamen nostre intentionis non fuit neque est, predicta vobis in alterius preiudicium concessisse, sicuti fore asseritur hominum precipue civitatis et aldearum Turolii, qui ex foro libertatibus et antiquis usibus consueverunt cum bestiariis et animalibus suis pascere et transire libere et absque ex actione cuiuslibet iuris carnalagii, erbagii et alterius vectigalis per terminos dicti castri, cum animalibus honeratis et exhoneratis, ad eorum libitum usque nunc, quod vos prout asserunt pretextu concessionis preinserte incepistis ab eis exhigere, seu potius extorquere aliqua ex iuribus supradictis in eorum et libertatum suarum ac usum pacificorum, quibus usque nunc sunt usi, lesionem et maximum detrimentum.
Unde nolentes magnificentiam nostram eis stare dampnosam ad ipsorum hominum civitatis et aldearum Turolii himiles intercessus dicimus et mandamus vobis, quatinus eis in omnibus et per omnia observetis suos foros, libertates et usos, prout eis ante concessionem preinsertam observare consuevistis, restituendo eis siquid ab eis vel aliquibus ex eis contra mentem nostre, huius provisionis extortistis seu exhigistis; et permittendo ipsos per terminos dicti castri libere, cum suis animalibus et peccudibus transire eaque pascere et tenere, si et prout facere consueverunt, nec ab eis aliquid pro predictis iuribus contra solitum exhigatis pretextu concessionis preinserte, quam quatenus dictis suis usibus et libertatibus obviare videtur, ex certa nostra scientia revocamus et tollimus cum presenti.
Volentes ac vobis dictis officialibus nostres mandantes, sub pena mille solidorum jaccensium a bonis vestris habendorum, quod homines predictos civitatis et aldearum in suis libertatibus et usibus quotiens ab eis vel eorum aliquo requisiti fueritis, manuteneatis et defendatis ac iuvetis, contra dictum alcaydum et alios satagentes ab eis iura predicta in solita extorquere et eis assistatis auxilio, consilio et favore.
Datum Barchinone tertia die novembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo septimo. Vt. se. val.
E presentada la dita letra real, el dito Miguel López, quo suppra nomine, dixo e proposó de paraula devant mí, dito notario, et los testimonius dius scriptos, que requirie instantment con gran instancia al dito honrado Martín Eximénez de Morea, alcayde, que insiguiés et compliés la dita letra real, segons su ordenança et tenor, e el mandamiento a ell en la presinserta letra fecho et contenido. E res no menos, dixo que requirie al dito alcayde que iuxta los méritos e cosas en la dita letra real contenidas, devies restituyr de present et delliurar en poder del dito Miguel López, quo supra nomine, todas e qualesquiere cosas por el dito alcayde tomadas e ocupadas, de qualesquiere cabañas de hombres vezinos et habitadores de las aldeas de la ciudad de Teruel, si et segons que en la dita carta o letra real era contenido e mandado fazer.
En otra manera, con la present letra real dixo que requirie de part del señor Rey, al honrado Rodrigo París, justicia de la villa de Alpuent, qui present és, e personalment constituído a la presentación de la dita carta o letra real, que caso que por el dito alcayde de las ditas reses, por aquell o por lugartinient suyo presas, tomadas o ocupadas, o por interposada persona en lugar de aquellos entrevinient como a procurador, non le fuessen liuradas o restituhidas, si et por la forma e manera por ell de suso requerida, que iuxta forma et continentia del mandamiento real en la preinserta letra contenido, le prestás consejo, favor e ayuda, en cobrar aquellas de los bienes del dito alcayde, si et quando por ell ne fues requerido.
E a sobreabundant cautel.la requirie al dito alcayde que d’aquí adelant non se entrometiés de coger e levar algunas otras reses de vezinos et habitadores de las aldeas de la ciudad de Teruel. E si el contrario fazien del mandamiento en la dita letra real contenido, dixo que protestava en el dito nombre de todos daños, greuges e missiones pudiessen demostrar devant la excel.lentia del muy alto señor, protestando que todas aquellas sean computadas a los bienes del dito alcayde.
E encara por conservación del drecho de las ditas aldeas de la ciudad de Teruel, dixo que requirie al dito honrado justicia, que encares que.l dito alcayde se entrometiés de coger e levar algunas reses de las cabañas de las aldeas de la ciudad de Teruel, si requirido será por part de las ditas aldeas, que en aquello no preste consejo ni favor ni ayuda al dito alcayde, antes compellesca sea tenido servar el mandamiento real en la dita letra contenido, iuxta forma e tenor de aquella.
En otra manera dixo que protestava que si missiones se fazien por aquesta razón, que fuessen imputadas a qui deviessen, protestando toda hora salvo honore de la inobediencia del mandamiento real que todo aquello pudiesse mostrar, segons que de suso dicho ha devant la excellentia del señor Rey.
E de las ditas cosas, que requerie a ssí ésser fecha carta pública, por haver memoria en esdevenidor.
E en continent en aquel mateix instant el dit honrato Martín Ximénez de Morea, alcayde, al qual primerament fue hecha la presentación de la dita letra real, dixo e respuso de paraula que recibíe la dita letra con humil et devida reverentia e honor, assín como de señor natural. E res no menos, que iuxta las cosas en la dita letra real contenidas, por enseguir et complir mayorment el mandamiento en la dita letra contenido, se retenie a acuerdo e deliberación a responder et satisffazer a aquella e cosas en aquella contenidas, dentro en tres días primeros vinientes e contínuament contaderos.
E en aprés, en aquell mateix instant el dito honrado Rodrigo París, justicia, dixo e respuso de paraula, que en tanto quanto a ell fazie o en part tocava la presentación de la dita letra real, en prima faz, dixo que recibie aquella con humil y devida reverentia e honor, assín como de señor natural. E res no menos, que era presto e aparejado de enseguir e complir la dita letra real e cosas en aquella contenidas, segons su ordenança et tenor en todas aquellas cosas que a su officio se pertanga conexer e determinar, ensiguiendo e compliendo en todas cosas el mandamiento por el muy alto señor Rey en la dita letra especificado e contenido.
E la present respuesta dixo que requerie seyer continuada e scripta aprés de la present presentación, por el dito Miguel López, fecha por tal que por tiempo pueda parescer ell seyer diligent et curoso en complir e servar el mandamiento del dito señor Rey, assín como de señor natural, e por haver memoria en esdevenidor.
Post hec vero, die lune quasi hora vesperorum qua intitulabatur octava mensis presentis novembris anni predicti, constituydo en presentia de mí, notario, e de los testimonios dius scriptos, el honrado Martín Ximénez de Morea, alcayde del castiello de la villa de Alpuent, aparejado de fer la respuesta a la presentación de la letra real e a las cosas por el dito Miguel López, quo supra nomine requiridas e protestadas de paraula contra el dito alcayde et bienes suyos, e de nua paraula fizo la dita respuesta en la forma siguient:
E el dito Martín Ximénez de Morea, alcayde desús dito, recibiendo antes todas cosas la letra real del señor Rey, con humil e devida reverentia, assín como de señor natural que faulando con reverentia de la alta e excel.lent señoría del señor Rey, las cosas por la part de las aldeas de la ciudad de Teruel davant el señor Rey supplicadas e dadas a entender el contrario de aquellas, puede evidentment parescer car segons por la carta real paresce, ellos han dicho e supplicado al señor Rey, que ell se entremete de levar e coger de cabañas de hombres vezinos e habitadores de la ciudad de Teruel e de las aldeas de aquella, drecho de carnerage e herbage, el qual el dito Martín Ximénez de Morea, alcayde, non levó et cogió palesament ni oculta, toda hora salvando la excel.lentia del señor Rey, car el drecho de carnerage e erbage el bayle elegido et assignado por el señor Rey general del regno de Valentia, et coge cascun año et lieva et faze venda de aquell, assín como a drecho real pertenescient al señor Rey, et no el dito alcayde ni procurador suyo en lugar de aquell, porque non serie cosa justa ni consonant a razón, que ell se entremetiés de levar drecho, en prejudicio de ninguno, el qual no le fues mandado coger et levar por el señor Rey, mayorment como el señor Rey quiera et mande e haya dado e atorgado de gratia special al castiello de la villa de Alpuent tal o semblant drecho, el qual los otros castillos en el dito regno situados deven haver, coger e levar, la qual gratia el señor Rey le fizo, assín como a príncep et señor natural, e segons que los sus antepassados lo fizieron e atorgaron a los otros castiellos reales situados dentro el dito regno de Valentia. E de aquesti semblant drecho el dito alcayde entiende haver usado, havida plenerament información del drecho de los otros castiellos. E no pas faulando con reverentia del señor Rey, de carnerage ni erbatge, segons en la letra real es contenido, ni por part de las aldeas de la ciudad de Teruel dado a es a entender a la excel.lentia del señor Rey.
Emperó el dito Martín Ximénez, alcayde, por fer buena vezindad de sí mateix, e por guardar buena affectión en ves la ciudad de Teruel, e relevar toda manera e vía de quistión entre ell e las aldeas de la dita ciudad de Teruel, dixo de paraula que le plazie et plaze de present de sobresehir e no coger el dito drecho pertenescient al dito castiello real del señor Rey, de las cabañas de hombres vezinos e habitadores de las aldeas e término de la ciudad de Teruel, entro a tanto que ell huviés consultado la present letra real, a la excel.lentia del señor Rey.
E consultada la dita letra al muy alto señor Rey, dixo que era presto e aparejado complir fazer e enseguir el mandamiento del señor Rey, en todo aquello que será la su merced.
E a present a la dita protestación e a otras qualesquiere cosas por part del dito Miguel López d’Aragó requeridas, dixo que non consentie en aquellas, en tanto quanto tocavan o eran vistas fer contra ell e bienes suyos, como la dita protestación faulando con reverentia no fués fundada justament, e por la manera que por el dito Miguel López era requerido, car si ell o otri por ell, havien levado el drecho pertenescient al dito castiello, aquello havien fecho segons e por la costumbre de manera antiga por los otros castiellos en el dito regno acostumbrada levar, haver, e coger, e no pas como a drecho de carnerage ni herbatge. Et por tanto que non consentie en la dita protestación ni cosas en aquella contenidas.
E la present respuesta dixo que requirie seyer continuada aprés de la presentación de la dita letra real, e aprés de la protestación de paraula fecha por el dito Miguel López. E que la uno sens lals no fues meso ni liurado en forma pública a aquell por conservación de su drecho, e por haver memoria en esdevenidor, de las quales cosas todas e sengles desuper presentadas, requeridas et protestadas, el dito Miguel López d’Araçó dixo nomine quo suppra e requirió de paraula, que de todas aquellas le fues fecha e liurada carta pública, en forma por conservación del drecho de las aldeas de la ciudad de Teruel, e por haver de aquellas memoria en esdevenidor, perseverando emperò en todo lo que por ell era estado requerido et protestado.
Que omnia acta fuerunt in villa de Alpuent, diebus et anno in prima et in XXXVIª lineis contentis.
Testimonios fueron presentes a la respuesta fecha por Martín Ximénez de Morea, alcayde, es a saber, Bernat Riera, sastre, vezino de Xelva, Andrés de Monfort, menor, vezino de Alpuente, e Joan de Corvalán, vezino de Sarrión.
Sig+no de mí, Miguel de Gadea, por auctoridat real notario público por toda la tierra e señoría del señor rey de Aragón, qui a todas las sobreditas cosas assín presentadas, requeridas, protestadas e respuestas, ensemble con los testimonios de suso nombrados, present fuy e aquellas de mi mano propia scriví, con raso e corregido en la segunda línea, do dize “de”, e con raso e correcto en la sexta línea, ubi legitur “subscripta”, et cum supraposito in duodecima linea ubi cernitur “firmiter”, et cum supraposito in vicesima tertia linea, ubi demostratur “de la dita carta”, et cum raso et correcto in tricesima sexta linea, ubi videtur “e de los”, e cloý et cerré en el lugar, días y año desusditos.


1376, octubre 17. València
El procurador de les aldees de Teruel presenta al batlle general del regne de València un privilegi del rei Pere el Cerimoniós datat en 1366, confirmant-los privilegis, i li demana que lliure una comunicació formal a tots els oficials reials, per tal que tots respeten i facen respetar l'esmentada confirmació
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 73v-78v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 445-448

Sàpien tots quants la present carta veuran, que divendres que ere comptat deset dies del mes de octubre, en l’any de la Natividad de Nostre Senyor mil trecents setanta e sis, comparech devant la presèntia de.l honrat en Francesch Marrades, conseller del senyor Rey, e per lo dit senyor balle general del regne de Valèntia, lo discret en Johan Martínez del Pobo, notario, vehí de Sarrió, qui en lo nom dius scrit, presentà a.l honrat batle, e per mí, Pere Çolivera, notari públich per auctoritat reyal, en presèntia dels testimonis deius scrits, legir et publicar feu un privilegi del dit senyor Rey, en pergamí scrit, et ab lo sagel de la magestat del dit senyor Rey, en cera vermella, ab vetes reyals empendent sagellat, lo tenor del qual se seguex aprés la scriptura infra següent:
Constituhït davant la presèntia de.l honrat en Francesch Marrades, batle general de la ciutat e regne de Valèntia, en Johan Martínez del Pobo, notari, vehí del loch de Sarrió, aldea de la ciutat de Terol, procurador substituhït d’en Sancho Péreç Navarro, procurador constituït de les aldees de la dita ciutat de Terol, e presentà a vós un privilegi del molt alt senyor rey d’Aragó, en pergamí scrit et sagellat ab sagell pendent, la tenor del qual és segons que.s seguex:
Pateat universis, quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum intra nostri cordis abdita memoriter contemplamus servicia, accepta, et placida per vos, universitatem seu comunitatem aldearum civitatis Turolii et singulares vestros, et alios habitatores terminalis ipsius predecessoribus nostris regibus Aragonum, et nobis multipharie temporibus preteritis exhibita et impensa, quorum contemplacione serviciorum per ipsos predecessores nostros et nos vobis, universe immunitates fori, libertates, franquitates, concessiones et privilegia concessa et indulta existunt; dignum arbitramur et debitum, ut nos ipsis immunitatibus, franquitatibus, privilegiis, libertatibus et foris pro nunc faciamus gaudere eosque uti libere atque frui, sicuti et prout dictis temporibus melius usi estis, licet occasione culpe per vos seu aliquos ex vobis commiso in occupatione de dicta civitate Turolii dudum facta per Petrum olim Castelle regem, qui dictam civitatem et aliquas de dictis aldeis hostiliter occupavit; ipsa privilegia, foros, libertates, immunitates et franquitates possemus pro nunc revocare et rationabiliter infringere, ac alias de eis pro voluntatis nostre libito ordinare, cum ad ea servanda non teneamur propter culpam prefatam eo quia requisiti intus dictam civitatem vos recolligere voluistis, nec citra eius deffensionem solicite incedistis.
Idcirco predictis et aliis rationabiliter ducti, considerantes quod culpa seu ingratitudo huiusmodi non debet servicia preterita abolere, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, immunitates, foros, libertades, franquitates, concessiones et privilegia vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus eiusdem, et aliis de dicta comunitate existentibus et aliorum locorum terminalis vestri indultas et indulta, concessas et concessa, in genere et in specie, coniunctim cum dicta civitate vel divisim, et omnia et singula in dictis privilegiis et concessionibus ac foris contenta et scripta, que in presenti pro repetitis et conscriptis haberi volumus et iubemus, prout tamen eius melius et plenius ac uberius usi fuistis ante occupationem predictam, laudamus, aprobamus, ratificamus et confirmamus.
Mandantes per hanc eandem inclito et magnifico infanti Johanni primogenito nostro carissimo, duci Gerunde et comiti Cervarie, ac generali gubernatori nostro in universis regnis et terris nostris, eiusque vices gerentibus necnon justiciis, suprajuntariis, merinis, çalmedinis, alcaydis, vicariis, baiulis, juratis, consiliariis, paciariis et consulibus ac exactoribus seu collectoribus pedagiorum, lezdarum, et vectigalium quorumcumque imponitorum et imponendorum, citra et ultra mare, in regnis et terris nostris, ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris eorumque locatenentibus, quatenus franquitates, immunitates, libertates et privilegia, vobis dicte Comunitati et vestris habitatoribus concessas et concessa, que omnia hic pro repetitis et de verbo ad verbum insertis haberi volumus et iubemus, prout tamen eis melius et plenius, ut prediximus, utebamini et consuevistis uti temporibus preteritis, ante occupationem de civitate predicta, factam vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus earundem, et aliis de dicta comunitate existentibus, tenaciter, iuxta eorum mentem observent et faciant ab omnibus irrefragabiliter observari; et contra non veniant nec aliquos contravenire permitant aliqua ratione.
Volentes et ordinantes quod si quis vel si qui a usu temerario ducti, franquitates, inmunitates, libertates, concessiones ac privilegis, vobis ut diximus, indultas et indulta, observare contempserint, et alias contra ea dixerint vel venerint, in aliquo ultra penam mille morabatinorum auri quam de bonis cuiuscumque contradicentis vel facientis extra sententia fieri et exhigi volumus et levari, per ordinarium iudicem illius sic contradicentis vel venientis dividendorum, videlicet tertiam partem phisco Regis, et aliam tertiam partem illi iudici ordinario, qui executionem pro hiis faciet pro labore suo, et residuam tertiam partem parti iniuriate, iram et indignacionem nostram se noverit incurrisse.
In cuius rei testimonium presentem vobis fieri iussimus sigillo magestatis nostre pendenti munitam.
Datum Barchinone prima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo sexto, regnique nostri tricesimo primo. Visa Ro.
Sig+num Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Testes sunt reverendus in Christo, pater Petrus, archiepiscopus Terracone, cancellarius, Johannes comes Montanearum de Prades, Hugo vicecomes Cardone, Dalmacius vicecomes de Rochabertino, Andreas vicecomes Insule de Caneco, milites.
Sig+num Ferrarii Sayolli, scriptoris dicti domini Regis, qui hec de mandato ipsius scribi fecit et clausit, die, anno, et loco prefixis.
Et presentat lo damunt dit privilegi, lo dit en Johan Martínez del Pobo, en lo dit nom, requer vós, dit honrat batle, que enseguim e complin aquell e les coses en aquell expressades, segon sa continèntia et tenor, manets o manar façats a tots et sengles batles, peatgers, constituhits dins regne de Valèntia, que de ací avant no facen pagar peatge algú per qualsevol coses, robes, mercaderies, que los habitants en les dites aldees aporten o aportar facen a la dita ciutat de Valèntia, o altres qualssevol lochs del regne de aquella, ans de aquel hagen los dits habitants per franchs, quitis et immunes, segons que en temps passats havien acostumat, mostrant aquelles lurs cartes de franquees, no contrastant que en les dites cartes de franquees lo present privilegi no sie insert.
En altra manera, si les dites fer no curarets, ço que no crech, darhiets causa de protestar greu que li serie, e de recórrer a major qui sobre les dites coses li provehís de remey de justícia. Requirent de les dites cosses assí ésser feta carta pública per l’escrivà de la cort, quantque quant haver l’an volrà, per conservació de son dret et per haver memòria en esdevenidor.
Et en continent fa fe de la substitució, ab carta pública de la tenor següent:
Sia coneguda cosa a todos homes, como yo, don Sancho Pérez Navarro, procurador que so de la universitat de las aldeas de la ciutat de Terol, con carta pública de procuración fecha et subsignada por Francischo de Galve, notario público, a denou dies andados del mes de genero, anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo sexto, por auctoritat de la procuración dita, de la qual uso, por el poder a mí en aquella dado por la dita universidat, specialmente en una cláusula que dize assín: “Et encara que podades substituyr dius vos otro o otros procurador o procuradores nuestros et de la dita universidat, ante de lit contestada o depués, quando quiere, quantas vegadas quiere que a vos bien visto será desembargar, el qual o los quales desdre agora femos procurador o procuradores nuestros e de la dita universidat”. Et semblantment havient poder en la dita procuración de presentar carta e privilegios, segunt que paresce por otra cláusula en la dita procuración contenida, la qual es del seguent tenor: “Et a presentar carta o cartas, privilegio o privilegios, e qualesquiere otras libertades que a nos et a la dita universidad de las ditas aldeas o singulares habitantes en aquellas pertenescen o pertenescer deven. Et requerir et protestar del drecho de la dita universidad, et fadigas de drecho fazer en aquellas, en quales se quiere lugar o lugares que necessarios e a vos bien vistos serán, contra qualesquiere persona o personas de qualquiere ley o condición sean, por virtud de las ditas cláusulas de la dita procuración, de la qual et de las quales, al notario deius scrito en su prima figura es feta prompta fe”.
En nombre procuratorio sobredicho, scientment et de cierta scientia, fago, ordeno et substituezco cierto et special procurador de la universidad de las ditas aldeas, a vos Johan Martínez del Pobo, notario, vezino del lugar de Sarrión, aldea de la dita, absent, axí como si fuéssedes present, et al notario deius scrito, en nombre vuestro, la dita procuratión e substitución stipulant e recibient, es a saber, a presentar en voz et en nombre de la dita universidad et por aquellas todas et qualesquiere cartas e privilegios reales, et qualesquiere otras franquezas, immunidades et libertades fazientes por la dita universidad et singulares de aquella, a qualesquiere bayles, justicias, merinos o otros officiales de la tierra et señoría del señor Rey, o lugarestinientes de aquellos, a todos y qualesquiere peageros o otros qualessequiere personas, de las ditas presentaciones, carta o cartas fer fer, e aquellas fer leyer et publicar, et si menester serà, contra qualesquier personas del drecho de las ditas aldeas e universidad allegar, requerir e protestar, dant e atorgant a vos, sobre las ditas cosas et dependientes en aquellas, todo lugar et poder, vozes, vezes, razones, actiones, assín reales como personales, ante qualesquiere jutges que se convengan fer, todas e qualesquier cosas que yo, en nombre de la dita universidat o la dita universidad faríamos o fer podríamos en las sobreditas cosas, et en las dependientes de aquellas, si personalment presentes fuéssemos, las quales cosas puede e deve fer qualquiere bueno et leal procurador substituydo a semejantes cosas leyalment stablido.
Et prometo yo, en nombre procuratorio sobredito, a vos relevar de toda carga et pagar lo jutgado, si convenido fuéredes en judicio et fuera de judicio, et de haver por firmes, stables, las cosas que por vos en el dito nombre fetas et procuradas serán deius obligación de todos los bienes de la dita universidad, por vigor de la dita procuración, muebles et seyentes havidos et por haver, doquier que sean o serán atrobados.
Feta carta en la dita ciudat de Teruel, nou días andados del mes de setiembre, anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo sexto.
Presentes testimonios de aquesto son don Gil Domínguez, de Ocono, vezino de Visiedo, et Guillem Peret, vezino de Cedrillas, aldeas de la dita ciudat de Teruel.
Sig+no de mí, Sancho Alcamín, notario público de la ciutat de Teruel, qui esta carta scriví con raso et emendado en la secundalínea, alí do dize “de la”, con raso et emendado en la VIIª línea, allí do dize “procuración”, et cerré.
Fon interrogat per sagrament lo proposant, que havie dictada la damunt dita requisició e presentació, lo qual sots virtut del dit sagrament dix et respòs que.l discret en Bernat Muner, notari de València. Et lo dit honrat batle general, vist et regonegut lo dit privilegi del damunt dit senyor Rey, et vista la requisició per lo dit en Johan Martínez del Pobo, en lo dit nom, aprés presentació de aquell feta, rebeir lo dit privilegi ab humil deguda reverèntia et honor, dix que.s preferia prest et aparellat de obeir aquell dit privilegi, et de enseguir et fer enseguir les coses en aquell dit privilegi emanades, en tant com en el dit batle fos, perquè per execució del privilegi desús dit, en continent mana ésser feta la letra deius següent:
De nós, en Francesch Marrades, conseller del senyor Rey, e per lo dit senyor batle general del regne de València. Als amats tots e sengles batles, peatges et altres quales se vol officials o loch de senyoria tinents, constituhits et constituhidors en regne de Valèntia o a lurs lochtinents. Salut et dilectió.
Fem-vos saber que en lo dit donat de la present, és comparegunt devant en Johan Martínez del Pobo, notari, vehí de Sarrión, aldea de la dita ciutat de Terol, procurador substituhit de les aldees de la dita ciutat de Terol, en lo dit nom ha presentat a nós un privilegi per lo dit senyor Rey, atorgat a la universitat o comunitat de les aldees de la damunt dita ciutat de Terol et singulars lurs, e altres habitadores del lur terminal, en pergamí scrit, ab sagell de la magestat del dit senyor Rey, en cera vermella, ab vetes reyals impendent sagellat, donat en Barcelona, prima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo sexto, ab lo qual dit privilegi lo damunt dit senyor Rey, per les causes alí expressades, ha loat, aprovat, ratificat et confermat tots et qualssevol libertats, franquees, concessions et privilegis, per lo damunt dir senyor Rey et predecessors seus a la dita comunitat de les aldees de Terol et habitadors de aquelles, e a altres que fossen de la dita comunitat, e dels altres lochs del terminal lur atorgades et atorgats, specialment et general totes altres coses e sengles en los dits privilegis e concessions et furs contengudes et scrites segons que en los temps passats mils e pus largament, et sens alcuna infració de aquells havien usat.
Manan lo dit senyor Rey ab lo dit privilegi a.l alt infant don Johan, primogènit seu, molt car duch de Gerona, e compte de Cervera, et en tots los regnes et terres del dit senyor Rey general Governador, et encara a justícies, sobrejunters, merins, çalmedins, alcayts, col.lectors de peatges, leudes e vectigals qualssevol imposats et imposadors, deçà et dellà mar, en los seus regnes et terres e altres qualssevol officials seus, presents et esdevenidors, o a lurs lochtinents, que les damunt dites franquees, libertats, immunitats e privilegis a la dita comunitat et universitat, aldees et habitadors lurs atorgats e atorgades, segons que en temps passats de aquells mils havien usat, segons dit és, deguessen observar e fer observar, sens alcuna infracció, e contra aquells en alguna manera no vinguessen, ne alcú lexassen contrafer o venir, per alcuna manera; volent, ordenant lo dit senyor Rey que si alcuns follament no volrien o meynsprearien observar los dits privilegis, franquees, libertats et immunitats que ultra pena de mil morabatís d’or dels propis béns de qualsevol contrafaent o vinent pagadors, en la forma en lo dit privilegi expressada, fossen encorreguts en la ira et indignació del dit senyor Rey, segons que en lo dit privilegi totes les damunt dites coses e altres són plus largament contengudes.
Aprés presentació del qual privilegi, lo dit en Johan Martínez, en lo dit nom, ha request nos, que aquell dit privilegi e les coses en aquell contengudes li deguessem observar et fer observar, segons la sua continèntia et tenor.
No res meyns, que deguessem scriure a vosaltres ut infra.
Et nós, veent la dita sua requesta ésser justa et a rahó consonant, et attès e considerat que de nós et de tots altres officials del dit senyor Rey se pertany observar los manaments reyals, hajam respost que som he.ns preferim prests e apparellats de observar e fer observar lo dit privilegi, et totes les coses en aquell contengudes et manades, segons la sua continèntia et tenor.
Et axí mateix, per execució e observació de aquell dit privilegi, hajam deliberat de scriure a vosaltres, ut infra.
Per çò, de part del damunt dit senyor Rey, a vosaltres e cascú de vosaltres dehim e manam, que lo damunt dit privilegi et totes les coses en aquell contengudes dejats observar et tenir a la dita universitat e comunitat de les aldees de Terol et singulars lurs, e altres habitants de lur terminal, et en alguna cosa contra tenor del dit privilegi no.ls agreugets, sots les penes en aquell aposades, ells o qualsevol d’ells portants, ab sí cartes de franquea, faen special menció en aquelles dites cartes de franquea, dels privilegis a ells atorgats segons dit és.
Et açò per res no mudets.
Datum Valentie, XVIIº die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo sexto. Vt. Pp.
Et manada et feta la dita letra, lo dit en Johan Martínez del Pobo, en lo dit nom, requès mí, notari, que de totes les dites coses li degués fer et liurar carta pública, per haver memòria en sdevenidor.
Presents testimonis fóren a la presentació del dit privilegi, e a la resposta per lo dit honrat batle general, feta al dit privilegi, Bernat Marrades, e en Sancho Coronell, scriptors comorants en València.
Sig+num mei Petri Çolivera, auctoritate regia notarii publici Valentie, regentisque scribaniam curie baiulie regni Valentie generalis, qui predictis dum sit ut premititur agerentur interfui eaque ad instantiam dicti Johannis Martínez del Pobo, nomine procuratorio, scribi feci, clausique Valentie, die et anno in prima linea contentis, cum rasis et correctis in lineis IIIª ubi dicitur “Terol”, et in XVIIª, ubi rescribitur “sexa”, et in XXXVª ubi videtur “de Terol. Sig”, et in XXXXVIIª, ubi adaptatus “ira et”, et in XLVIIIIª ubi prospicitur “et adaptatur”, etiam de supraposito in IIª linea, ubi reseratur “empendent”.


1366, setembre 1. Barcelona
Pere el Cerimoniós confirma privilegis a la comunitat d'aldees de Teruel
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 74r-75r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 445-446

Pateat universis, quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum intra nostri cordis abdita memoriter contemplamus servicia, accepta, et placida per vos, universitatem seu comunitatem aldearum civitatis Turolii et singulares vestros, et alios habitatores terminalis ipsius predecessoribus nostris regibus Aragonum, et nobis multipharie temporibus preteritis exhibita et impensa, quorum contemplacione serviciorum per ipsos predecessores nostros et nos vobis, universe immunitates fori, libertates, franquitates, concessiones et privilegia concessa et indulta existunt; dignum arbitramur et debitum, ut nos ipsis immunitatibus, franquitatibus, privilegiis, libertatibus et foris pro nunc faciamus gaudere eosque uti libere atque frui, sicuti et prout dictis temporibus melius usi estis, licet occasione culpe per vos seu aliquos ex vobis commiso in occupatione de dicta civitate Turolii dudum facta per Petrum olim Castelle regem, qui dictam civitatem et aliquas de dictis aldeis hostiliter occupavit; ipsa privilegia, foros, libertates, immunitates et franquitates possemus pro nunc revocare et rationabiliter infringere, ac alias de eis pro voluntatis nostre libito ordinare, cum ad ea servanda non teneamur propter culpam prefatam eo quia requisiti intus dictam civitatem vos recolligere voluistis, nec citra eius deffensionem solicite incedistis.
Idcirco predictis et aliis rationabiliter ducti, considerantes quod culpa seu ingratitudo huiusmodi non debet servicia preterita abolere, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, immunitates, foros, libertades, franquitates, concessiones et privilegia vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus eiusdem, et aliis de dicta comunitate existentibus et aliorum locorum terminalis vestri indultas et indulta, concessas et concessa, in genere et in specie, coniunctim cum dicta civitate vel divisim, et omnia et singula in dictis privilegiis et concessionibus ac foris contenta et scripta, que in presenti pro repetitis et conscriptis haberi volumus et iubemus, prout tamen eius melius et plenius ac uberius usi fuistis ante occupationem predictam, laudamus, aprobamus, ratificamus et confirmamus.
Mandantes per hanc eandem inclito et magnifico infanti Johanni primogenito nostro carissimo, duci Gerunde et comiti Cervarie, ac generali gubernatori nostro in universis regnis et terris nostris, eiusque vices gerentibus necnon justiciis, suprajuntariis, merinis, çalmedinis, alcaydis, vicariis, baiulis, juratis, consiliariis, paciariis et consulibus ac exactoribus seu collectoribus pedagiorum, lezdarum, et vectigalium quorumcumque imponitorum et imponendorum, citra et ultra mare, in regnis et terris nostris, ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris eorumque locatenentibus, quatenus franquitates, immunitates, libertates et privilegia, vobis dicte Comunitati et vestris habitatoribus concessas et concessa, que omnia hic pro repetitis et de verbo ad verbum insertis haberi volumus et iubemus, prout tamen eis melius et plenius, ut prediximus, utebamini et consuevistis uti temporibus preteritis, ante occupationem de civitate predicta, factam vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus earundem, et aliis de dicta comunitate existentibus, tenaciter, iuxta eorum mentem observent et faciant ab omnibus irrefragabiliter observari; et contra non veniant nec aliquos contravenire permitant aliqua ratione.
Volentes et ordinantes quod si quis vel si qui a usu temerario ducti, franquitates, inmunitates, libertates, concessiones ac privilegis, vobis ut diximus, indultas et indulta, observare contempserint, et alias contra ea dixerint vel venerint, in aliquo ultra penam mille morabatinorum auri quam de bonis cuiuscumque contradicentis vel facientis extra sententia fieri et exhigi volumus et levari, per ordinarium iudicem illius sic contradicentis vel venientis dividendorum, videlicet tertiam partem phisco Regis, et aliam tertiam partem illi iudici ordinario, qui executionem pro hiis faciet pro labore suo, et residuam tertiam partem parti iniuriate, iram et indignacionem nostram se noverit incurrisse.
In cuius rei testimonium presentem vobis fieri iussimus sigillo magestatis nostre pendenti munitam.
Datum Barchinone prima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo sexto, regnique nostri tricesimo primo. Visa Ro.
Sig+num Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Testes sunt reverendus in Christo, pater Petrus, archiepiscopus Terracone, cancellarius, Johannes comes Montanearum de Prades, Hugo vicecomes Cardone, Dalmacius vicecomes de Rochabertino, Andreas vicecomes Insule de Caneco, milites.
Sig+num Ferrarii Sayolli, scriptoris dicti domini regis, qui hec de mandato ipsius scribi fecit et clausit, die, anno, et loco prefixis.


1181, juny 12
El bisbe i el capítol del bisbat de zaragoza atorguen carta de venda d'una heretat i l'almúnia d'Albiret, en favor de l'abat del monestir de Veruela
Biblioteca de la Universitat Jaume I. Castelló. Fons Antic. Pergamins, nº 1. Còpia autoritzada de la primera meitat del segle XIV
Transcrit el 06-VII-2006, a partir del manuscrit de referència

Est es traslat bien e fielment, sacado de una carta escripta en pargamino, del bispe don Pedro de Çaragoça qui fué, de punto a punto e de palaura a palaura, de la qual esta es la tenor:
Notum sit omnibus hominibus, quod ego Petrus, Dei gratia Cesarauguste sedis episcopus, consilio et voluntate et asenssu toçius capituli Sancti Salvatoris, vendo tibi Guillelmo Raymundi, abati de Berola et fratribus et sucçesoribus tuis, in perpetuum, illam hereditatem et almuniam de Albiret, que fuit Bernardi Archei, de Alagone, herema et populata, cum omnibus terminis suis, et cum omnibus que ibi habemus et habere debemus ego et seniores Sancti Salvatoris, sicut melius dici et intelligi potest.
Hanc inquam vendicione facimus precio CL aureorum, ut habeatis et posideatis illam iamdictam hereditatem tu et succesores tui, iure hereditario in perpetuum.
Hoc autem totum factum est ut precio eorundem çentum quinquaginta aureorum et matur alia hereditas ad utilitatem eglesie Sancti Salvatoris pro anima et aniversario superius nominati Bernardi Archei, qui prefata hereditatem, cum aquis et herbis et cum omnibus apendiçiis suis de suo hemit, et senioribus eiusdem eglesie post mortem suam ac voluntatem et iraçione dimisit.
Similiter damus et conçedimus tibi prenominato abati de Berola et sucçessoribus tuis in perpetuum, deçimas et primiçias et totum ius episcopale de iamdicta hereditate, favore et religionis et hordinis vestri, pro nobis et pro sucçessoribus nostris, supradicti autem morabetini sum pacati nobis, et apud emtores nostros nichil remansit, aliala similiter pacata.
Actum est hoc pridi idus junii anno ab Incarnaçione Domini Mº Cº LXXXº Iº, Era Mª CCª XVIIIIª.
Petrus, Dei gratia Çesaraugustanus episcopus +
Sig+num Roderiçi, prioris. Bernardus archidiaconus. Sig+num Garsie, archidiaconi. Sig+num Johanni, prepositi. Sig+num Petri, sagriste. Sig+num Bernardi preçen[tori]. [Sig+num] Petri de Concha. Sig+num Micahelis. Sig+num Arnaldi de Unocastello. Sig+num Gonbaldi. Sig+num Palaçini. Sig+num Lupi Sançii.
Hoc fuit factum in capitulo Sancti Salvatoris, et ab omnibus eiusdem loçi canoniçis corroboratum +.
Ego Benedictus Saragosse sedis canonicus, provissione domini nostri episcopi predicti et toçius capituli, hanc cartam scripsi, et hoc sig+num feci.
Sig+no de mí, Blasco Munnoz de Sa[m]angos, público notario de Veruela, qui de la original carta mandada ser feyta por el sobredito bispe de Çaragoça, vista ante mí esta traslat de la dita carta, saqué e escribí de punto a punto, e de palaura a palaura, de mi propia mano.


1345, octubre 9. València
Contracte matrimonial entre Sendina Sánchez Muñoz i els apoderats del seu futur marit, Nicolau López d'Oteiza, en virtut del qual ella aporta al matrimoni el lloc de Benitandús, en concepte de dot, amb algunes condicions
Biblioteca de la Universitat Jaume I. Castelló. Fons antic. Pergamins. nº 2. Original
Transcrit el 06-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

In Dei nomine et eius gratia.
Noverint universi, quod ego Sendina Sanxeç Munyoç, filia quondam venerabilis Sanccii Sanxiç Munyoç, jureperiti Valencie deffuncti, et dompne Gracia, uxor eius viventis, modo tempore nubciarum, de expresso consensu, firmamento, et voluntate dicte dompne Gracie matris mee, et Johannis Sanxiç et Petri Sanxiç Munyoç, fratrum nostrorum, filiorum dictorum coniugum, et aliorum amicorum meorum, ipsis presentibus, consencientibus et firmantibus, confitens me excessisse etatem viginti annorum, per juramentum a me inferius prestandum, et fore mei iuris, collocando me ipsam in matrimonium, vobiscum venerabili Nicholao Loppiç de Oteyça, de camera domini Regis, absente, ut presente, necnon cum venerabilibus Petro Loppeç et Johanne Loppeç, fratribus procuratoribus vestris, ad infra scripta specialiter constitutis, cum publico instrumento continencie subsequentis:
Noverint universi, quod ego Nicholaus Loppiç de Oteyça, de camera serenissimi domini regis Aragone, de certa scientia et consulte, ffacio, constituo et ordino, çertos et speciales, ac legittimos procuratores honorabiles Petrum Luppi, ac Johannem Luppi d’Oteyça, fratres meos, et eorum quemlibet insolidum; ita quod occupantis condicio, pocior non existat, sed id quod per unum ex eis inceptum fuerit, per alium prosequi valeat et finiri ad tractandum, contraendum et firmandum per me et nomine meo, matrimonium sive sponsalicia cum illa cum qua eisdem procuratoribus vel uni ex eis videbitur, vel quam ipsi, vel alter eorum, in sponsam et uxor, michi duxerint eligendum. Dans et concedens prefatis procuratoribus meis, et cuilibet eorum, plenam ac liberam potestatem dicendi et proferendi meo nomine, et pro me cum illa quam in sponsam michi, ut predicitur, eligendam duxerint, verba apta, per que vera sponsalicia contrahuntur. Et audiendi et recipiendi ab eadem, vice verssa in persona mei similia verba, per que recta sponsalia contrahuntur. Necnon ad tractandum, et firmandum nomine meo, quando ubi et quomodo, cum illa quam michi eligendam duxerint in uxorem, dictum matrimonium contrahetur. Necnon ad dandum, constituendum, ac nomine meo promittendum arras, seu arrarum nomine prout forus Aragonum vel Valentie, aut constituciones Catalonie postulant, vel dictis procuratoribus, vel alteri eorum videbitur faciendum. Et bona in genere vel in specie propterea obligandum, ac etiam tractandum de dote, et ipsam dotem super bonis meis assecurandum. Et instrumenta publica quecumque super hiis necessaria nomine meo firmandum, et in eis bona mea obligandum, prout eisdem procuratoribus, vel alteri eorum, melius et efficacius videbitur expedire. Insuper ad jurandum in animam meam et cetera omnia et singula faciendum et exercendum cum pena, vel sine pena, in premissis et singulis hic contentis, que ad contrahendum et tenendum sponsalia, ac matrimonium faciendum, cum omnibus suis deppendentibus et connexiis, que eisdem procuratoribus, et eorum cuilibet videbitur expedire, et sine quibus sponsalia non possent contrahi, et contrahendum matrimonium impediri posset modo quolibet, vel differi; et que ego idem ad contrahendum dicta sponsalia et firmandum dictum matrimonium, cum suis viribus et effectum, ac deppendentibus ab eodem, et in hoc instrumento contenta valemus facere, personaliter constitutus. Quoniam in premissis omnibus et singulis, et eis connexiis, dictis procuratoribus meis et cuilibet eorum, super eis comitto cum presenti, plenarie vices meas. Promittens notario infrascripto, tanquam publice persone, stipulanti et recipienti a me, nomine illorum quorum interest vel intererit, me ratum et firmum habere perpetuo, quicquid in premissis et circa premissa, et singulis, cum suis deppendentibus et connexiis per dictos procuratores, seu eorum alterum, ordinatum, permissum, tractatum et firmatum, juratum, procurato fuerit, sive gestum, sub bonorum meorum omnium mobilium et immobilium obligacione. Pro huiusmodi vero procuratori constitucionem et alios quosvis meos procuratores, pro me actenus constitutos ad quecumque negocia, et sub quacumque forma verborum fuerint constituti, non patendo aliquatenus revocare, sed illos et hos volo prout constituti sunt pro sua firmitate manere. Quod est actum in capella regia superiori castri Perpiniani, idus septembris anno Domini millesimo CCCº XLº quinto. Sig+num Nicholai Luppi predicti, qui hoc concedo et firmo, presentibus testibus ad predicta scpecialiter convocatis, Sanctio de Martes, de camera dicti domini Regis, et Johanne Çapata de Quadreto, domestico domini eiusdem. Sig+num Alamandi Petri de Verduno, notarii publici auctoritate domini Regis pro eius omnem terram et dominacionem, qui predictis interfui, et hoc scripsi et clausi, loco, die et anno prefixis.
Pro vobis presentibus et recipientibus, et dono vobis et offero sive trado in et pro dote mea, in bonis dotalibus meis, ad forum Valencie, quendam locum meum populatum sarracenis, vocatum Benitanduç, situm inter Vallem de Veho et terminum de Tales regni Valencie, prout ibi lacius et largius terminatur et confrontatur, cum omnibus iuribus meis et proprietatibus ipsius. Quiquidem locus fuit mihi adjudicatus, traditus, atque datus, per sentenciam inde latam per benerabilis Michaelem Munyoç et Johannem Munyoç, iudices, per curiam Valencie delegatos, ad dividendum bona paternalia, michi et fratribus meis pertinentia, pro precio et extimacione viginti et octo milium solidorum regalium Valencie. Ita quod ego tenear reddere, reffundere, et tor[na]re eidem matri mee, et dicto Petro Sanccii, fratri meo, undecim mille et octingentos solidos dicte monete, prout in dicta arbitrali sentencia lacius continetur.
De quibusquidem undecim mille et octingentis solidos supradictis, quos dicte matri mee, et dicto fratri meo reddere teneor, et tornare predicti mater mea, et Petrus Sanccii frater meus, de gracia speciali in [..... ..... .....] matrimonii mei dimittitur, relaxant, atque tribuunt michi et meis, tres mille et octingentos solidos eiusdem monete. Et sic restant de dictis undecim mille et octingentis solidos, pro me ad solvendum, restituendum, et tornandum eidem matri mee, et dicto Petro Sanxiç, fratri meo et suis, octo mille solidos tamen dicte monete, quos vos dictus Nicholaus Loppiç, sponsus meus, seu dicti procuratores vestri pro vobis, teneamini solvere, restituere et tornare in continenti seu assecurare loco mei et pro me, preffatis dompne Gracie matri mee, et Petro Sanxiç fratri meo, voluntati eorum, cum ita tempore nubciarum et in limine presentis contractus, inter me et vos, et dictos procuratores vestros pro vobis, et dictos Fraciam matrem meam, et fratres meos, actum fuerit et conventum. Quibus octo mille solidos, per vos vel alterum vestrum sic solutis, in hoc casu habeatis ipsos et recuperetis, aut penes vos retinere possitis, tempore restituende dotis secundum forum Valencie, super dicto loco meo de Benitanduç, et ibi sint vobis salvi et securi tempore supradicto, et non aliter.
Iamdictum itaque locum meum de Benitanduç, cum serracenis ibi habitantibus et habitaturis, et cum omnibus iuribus et petinenciis, et proprietatibus ipsius loci, sit et remaneat michi et meos perpetuo in bonis dotalibus, secundum forum Valencie, ipsumque habeatis tempore nubciarum, teneatis, possideatis et in pace perpetuo expletetis.
Et teneor inde vobis dum dictum matrimonium durabit inter me et vos de eviccione, et ab omni dampno ac etiam interesse, et salvare et deffendere vobis, contra omnes personas ad forum Valencie.
Obligando scienter ad hec, vobis dicto Nicholao Loppiç absenti, ut presenti, et prefatis procuratoribus pro nobis presentibus et recipientibus, et vestris, me et omnia bona mea mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda.
Est tamen certum, quod ego do vobis et affero dictum locum dotalem, et in bonis dotalibus ad forum Valencie, expeditum ab omni jurediccione et dominio, nobilis Petri de Exericha, et venerabilis magistri de Muntesia tantum, cum ita in limine huius contractus, inter nos actum extitit, conditum et conventum.
Et si forte aliquo tempore invenentur, quod predicti nobilis Petri de Exericha, aut venerabilis magister de Muntesia, haberent aliquid dominium, seu juredictionem ibidem, quod in hoc casu tenear vobis de minus fallimento dicti loci et de omni dampni, ac etiam interesse ipsius.
Ob quam causam, nos dicti Petrus, et Johannes Luppi nominibus iamdictis, assencientes omnibus et singulis supradictis, confitemur et in veritate recognoscimus, nos habuisse et manualiter recepisse, a vobis dicta Sendina, totam dotem superius nominatam, in modum superius expressatam.
Renunciantes scienter omni excepcioni dotis predicte, a vobis manualiter non habite et non recepte, ut predicitur et doli.
Quoniam vero dos cum augmento fieri debet, et secundum quod leges testanter semper fieri consuevit, idcirco facimus nominibus iamdictis, loco et nomine dicti principalis nostri, vobis dicte Sendine presenti et recipienti, augmentum sive sponsalicium de bonis propriis dicti principalis nostri, de decem mille solidos dicte monete, cum dictus locus racione dicti augmenti, cum onere dictorum octo milium solidorum fuit, et est estimatus valere viginti mille solidos dicte monete.
Quos omnes nominibus quibussupra, una cum dicto loco vobis et vestris assignamus habendos et percipiendos, tempore restituende dotis, secundum forum Valencie specialiter super dicto loco de Benitanduç, qui semper vobis et vestris remaneat dotalis, et in bonis dotalibus, secundum forum Valencie, et generaliter super omnibus aliis bonis dicti principalis nostri, mobilisbus et immobilibus, vestrique habitis et habendis, que ad hec vobis et vestris, ad dictum forum scienter et caute obligamus de presenti.
Et tam nos dicti Johannes Loppiç et Petrus Loppiç, nominibus quibus supra, quam ego dicta Sendina, juramus omnes per Deum et eius sancta IIIIor evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia rata et firma perpetuo habere, et non contrafacere vel venire, de iure, vel facto, aliqua racione. Et me dictam Sendinam, excessisse etatem viginti annorum et plurium.
Renunciantes quantum ad hec benefficio minoris etatis, et restitucionis in integrum, et omni alii cuilibet iuri, contra hec venienti.
Et ad cautelam dono vobis fidancias salvitatis ad forum Valencie, pro predictis videlicet venerabilis Johannem Sanxiç, et Petrum Sanxiç, fratres meos filios dicte Gracie et dicti quondam patris mei et sui, qui predictum locum de Benitanduç, de questionibus movendis per dictos nobilem Petrum de Xerica, et venerabilem magistrum de Muntesia tantum, vobis et vestris salvare et deffendere, teneantur ut superius continetur.
Quam fidanciam nos dicti Johannes Sanxiç, et Petrus Sanxiç, in nos suscipimus, et eam libenter facimus et concedimus, vobis dicto Nicholao Loppiç, absenti ut presenti, et Petro Luppi ac Johanni Luppi procuratoribus vestris predictis pro vobis presentibus et recipientibus et vestris, super omnibus bonis nostris, mobilibus et immobilibus, habitis et habendis ubique, quod ad hec scienter et caute, ad dictum forum obligamus de presenti.
Renunciantes scienter super hiis, benefficio dividente actionis et nove ac veteris constitucionis, et epistole divi Adriani, et legi ac foro dicentibus, principale fore prius conveniendum, et omni alii cuilibet iuri, contra hec venienti.
Quod est actum Valencie, septimo idus octobris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quinto.
Sig+num Sendine, jurantis. Sig+num Gracie, matris eius. Sig+num Johannis Sanxiç. Sig+num Petri Sanxiç Munyoç, fratrem. Sig+num Petri Lupi, jurantis. Sig+num Johannis Luppi, jurantis predictorum, qui hec laudamus, concedimus, et firmamus.
Testes inde sunt Sanccius Cervarie, de scribania domini Regis, Johannes Prevere, et Petrus de Grana, habitatores Valencie.
Sig+num Apparicci de Ganalor, notarii publici Valencie, qui hec scribi feci clausique loco die et anno prefixis, cum rasis et rescribtis in linea decima, ubi dicitur “contenta valente”, et in XIIIIª ubi legitur “de Verduno”; et in “XXIIª, ubi cernitur “perpetuo expletetis”, et in XXXª secunda, ubi dicitur “predictis pro vobis presentibus”.


1353, maig 31. Zaragoza
Testament de Tomàs Cornel, senyor d'Alfajarín
Biblioteca de la Universitat Jaume I. Castelló. Fons antic. Pergamí nº 3. Original
Transcrit el 6-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

En el nopne de Dios e de su gracia.
Sepan todos, que nós, don Thomás Cornel, sennor de Alfaiarin, puesto en gran flaqueza e enfermedat, emperò bendito Dios en nuestro buen sesso e buena memoria e palaura manifiesta, porque nenguno en carne puesto, a la muert corporal escapar non puede, e más cierta cosa non sia, que és la muert, e más incierta que la hora de la muert, temiendo las penas del infierno e cobdiciando venir a la gloria de Parayso, e por tal que quando a Nuestro Sennor Dios plaçerá que nós passemos d.esti mundo al otro, entre nuestras fillyas e los otros cercanos parientes nuestros, sobre los bienes nuestros contención o discordia alguna non pueda seer movida; por aquesto femos e ordenamos aquesti present nuestro último testament e disposición, siquiere ordinación de todos nuestros bienes, assí mobles como seyentes, e por sí movientes, revocando, cassando e anullando todos e quales quiera otros testament o testamentes, codicillyo o codicyllios, e otras qualesquiere ordinaciones, por nós ante de agora fetas e ordenadas, los quales e las quales queremos que sian casos, nullos, irritos, e de ninguna valor bien, así como si feytos non fuessen.
Et el present testament e última voluntat queremos e ordenamos que sia complido e exseguido de nuestros bienes por nuestros spondaleros dius scriptos, en todo e por todas cosas, segunt que nós agora ordenamos:
Primerament, esleymos nuestra sepultura en la eglesia del monesterio de los freyres predicadores de la ciudat de Çaragoça, en la capiella de Sant Per e de Sant Paulo, en la qual jace la noble dona Violant de Pallás, madre nuestra, e la noble dona María de Luna, muller nuestra, en aquel lugar es a ssaber do la madre nuestra es enterrada. La qual sepultura e expenssas de aquella, queremos que sia feyta bien e honradament, segunt que a nós conviene, por los espondaleros nuestros dius scriptos. Et facta la dita nuestra sepultura, queremos, ordenamos e mandamos que sian satisfeytos e emendados todos nuestros tuertos, deudos e injurias, aquellos que por buena verdat será trobado nós seer tenido, con cartas o menos de cartas, pora la qual sepultura fer e pagar todos nuestros tuertos, deudos, e nuestras injurias e lexas, por nós de part duiso fetas e ordenadas, prendemos por nuestra ánima vint mil solidos, dineros jaqueses, los quales queremos que salgan de las casas e heredamientos nuestros, e que nós havemos e haver devemos en la villa e términos de Epila; et de cinccientos moravedís d’oro, los quales el noble don Exemén Cornel, padre nuestro, qui Dios perdone, lexó a nós en su último testament; et de todos e quales quiere bienes nuestros, mobles e por simovientes, que nós havemos de present e hauremos d’aquí a delant, e a nós pertenescen e pertenescer pueden e deven e deurán por qualquier caso, dreyto, manera et razón. Las quales casas e heredamientos de la dita vill e términos de Epila, queremos aquellos e cada uno d.ellos por sí, seer aquí havidos por affrontados bien assí como si cada uno d.ellos por sí fuessen aquí affrontados, limitados, e por sus affrontaciones cada uno d.ellos designados e determinados. Et queremos las ditas casas e heredamientos sobreditos, seer vendidos por nuestros spondaleros diuso scriptos; et los ditos cinccientos moravedís d’oro seer demandador e cobrados por los ditos spondaleros nuestros dius nompnados, de los bienes de la exsequición del dito padre nuestro. Et encara puedan demandar, haver, recebir e cobrar todos e qualesquiere bienes nuestros, mobles e por sí movientes, doquiere que trobados serán, e que a nós pertenescen e pertenescran por qualquiere caso, dreyto, manera ho razón porá complir el present nuestro último testament, e todas e cada unas cosas en aquel contenidas e ordenadas al más ante que ellos podrán.
Item, instituímos e ordenamos una cappellanía perpetua, la qual queremos e mandamos que sía celebrada en cadaun anno, perpetuament, en el altar de la dita capiella de Sant Per e de Sant Paulo del dito monasterio, por ánimas de los ditos padre e madre nuestros, e de la dita dona María de Luna, muller nuestra, e por la nuestra e de todos nuestros fieles deffuntos. La qual cappellanía queremos que sía cantada o celebrada cada un anno contínuament, en el altar de la dita capiella, por hun freyre del dito monasterio. Et quando el dito freyre aurá dito missa, sía tenido soltar e suelte nuestro túmulo e de los ditos padre e madre nuestros, con cruz e agua benedita, con sus responsos e oraciones por los deffunctos decir acostumpnadas. Pora sustentación de la qual cappellanía, queremos e mandamos que sian comprados docientos solidos jaqueses de trehudo o cens perpetuo, por los spondaleros nuestros dius scriptos, en la dita ciudat de Çaragoça e en sus términos, o en qualquiere otro lugar do a ellos bien visto será, assí que los ditos dozientos solidos dineros jaqueses sian perpetuament salvos, e aquellos puedan seer havidos e dados a los freyres del dito monesterio, por el celebramiento de la dita cappellanía. En tal manera que la dita cappellanía non pueda cessar de cantar o celebrar perpetualment el divinal officio.
Item, queremos e mandamos que sian dados e pagados a Exemén Garcez de Moriello, scudero e vassallo nuestro, cinccientos sueldos de dineros daqueses, los quales reconoscemos él haver prestado a nós e a la dita dona María de Luna, muller nuestra que fue, en diversas vegadas. Et encara queremos que sian dados e pagados al dito Exemén Garcéz de Moriello seyscientos solidos de barceloneses, los quales a nós fueros prestados por Blasco Moriello, tío suyo qui fué; et el dito Exemén Garcçez de Morielló entró fiança o pagador por nós, de pagar los ditos seyscientos solidos de barceloneses. Et cada que al dito Exemén Garcéz de Moriello los ditos seyscientos solidos de barceloneses serán dados e pagados, que él sia tenido fer o fer façer albarçán de paga de aquellos, et render la carta del dito deudo.
Item, queremos e mandamos que sian dados e pagados a don Johan Pérez de Casseda e a don Jayme del Espital, savios en dreyto de la dita ciudat de Çaragoça, advocados e beneficiados nuestros, a cada uno d’ellos cada seyscientos solidos dineros jaqueses, los quales reconoscemos por nós a ellos seer devidos del tiempo passado, de los beneficios que nós dávamos e éramos tenido dar a ellos e a cada uno d’ellos en cada un anno.
Item, queremos que sian dados e pagados a don Salamón de la Cavallería, judío de la dita ciudat, quatrocientos e cinquanta sueldos dineros jaqueses, los quales reconosciemos por nós a él seer devidos, e él nos prestó en diversas vegadas.
Item, lexamos a maestre Johan Pérez Vigoros, físico, vezino de la dita ciudat, por razón del treballo que él sustenie siquiere en nuestra enfermedat, siquiera de la dita noble dona María e Luna, muller nuestra que fue, dozientos sueldos dineros jaqueses.
Item, lexamos a Sancho Exeménez de Luesia, scudero de nuestra cada, mil sueldos dineros jaqueses, por el servicio que nos ha feyto.
Item, lexamos a Pero Ximénez de Luesia, scudero de cada nuestra, hermano del dito Sancho Xeménez, por el servicio que a nós ha feyto, cincientos sueldos dineros jaqueses.
Item, lexamos a Blasco Exeménez Cornel, scudero de casa nuestra, por el servicio que a nós ha feyto, cinccientos sueldos dineros jaqueses.
Item, lexamos a Rodrigo d’Eslava, scudero de casa nuestra, por servicio que nos ha feyto, cinccientos sueldos dineros jaqueses.
Item, lexamos a dona Elvira Garcéz, de casa nuestra, por servicios que a nós ha feytos e a la dita noble dona María, muller nuestra que fue, fizo, cinccientos sueldos dineros jaqueses.
Item, lexamos a García Pérez de Ayerbe, alcayde del lugar nuestro de Alfamén, por servicio que nos ha feyto, mil sueldos dineros jaqueses.
Et con las ditas lexas por nós de suso fetas, queremos que los ditos scuderos nuestros se tiengan por contentos, satisfeytos e pagados de todo el servicio que a nós han feto en todo el tiempo passado, d’aquí a el present día de huey, e más demandar non puedan. E si lo fazían, que aquel que tal demanda fará, pierda la lexa por nós a él de suso feta, et aquella non le sia dada nin pagada.
Et feta la dita nuestra sepultura, e comprados los ditos dozientos sueldos de trehudo, pora sustentación de la dita cappellanía, et capagas e satisfeytas todas las lexas por nós de part de juso fetas e ordenadas, e todos nuestros tuertos, deudos e injurias que por buena verdat será trobado, nós seer tenido, con cartas o menos de cartas, o en qualquiere otra manera, queremos e ordenamos que si alguna cosa sobrará de los ditos vint milia sueldos, que de suso por nuestra ánima nós prendemos, segunt que de susodito es, que todo aquello que sobrará sia dado e distribuydo en nuestros servidores, en aquellos que se trobarà por buena verdat a nós en tiempo passado haver servido, e en otros lugares piadosos, segunt que a los spondaleros nuestros dius scriptos bien visto será.
Item, lexamos a María Cornel, e a Elvira, e Johanna, e a Teresa, fillyas nuestras e de la dita noble dona María de Luna, muller nuestra que fue, a cada una d’ellas, por part e por legítima e dreyto, el qual o la qual a ellas e a cada una d’ellas pertenesce e pertenescer puede e deve, en todos nuestros bienes mobles e seyentes, es a ssaber, a cada una d’ellas cada mil sueldos dineros jaqueses, con los quales ditos cada mil sueldos, queremos que ellas e cada una d’ellas sian contentas e pagadas, e plenerament satisffeytas de todo dreyto, part e legítima e successión que ellas e cada una d’ellas han e haver pueden e deven, haurían e haver podrían e deurían, en todos nuestros bienes mobles e seyentes.
Item, lexamos a Violant Cornel, filla nuestra e de la dita noble dona María, muller nuestra que fue, por part e por legítima e dreyto que ella haviesse e haver podiesse e deviesse en todos nuestros bienes, mobles e seyentes, es a saber, por sedient las casas nuestras sitiadas en la parroquia de Santa Cruz, de la dita ciudat de Çaragoça, que affruentan con casas de don Alvaro Tarín, cavallero, e con casas de Domingo Sanz Doto qui fue, e con carrera pública; et por moble mil sueldos dineros jaqueses, a fer ende a todas sus propias voluntades, como de cosa suya propia; et con aquesto queremos que sia pagada e contenta de toda part e legítima a ella pertenescient e pertenescer devient, en todos nuestros bienes mobles e seyentes, assí que por part e legítima cosa alguna más demandar non pueda.
Item, lexamos a la dita Theresa Cornel, filla nuestra, de gran special, dotze mil sueldos dineros jaqueses dius, tal vinclo, manera, e condición, emperó, que si la dita Teresa Cornel, filla nuestra, finará menorde edat de quatorze annos, que los ditos dotze mil sueldos que a la dita Teresa, fillya nuestra, de special gracia lexamos, sian, finquen e tornen a la dita Violant Cornel, fillya nuestra, o a sus herederos; e aquellos aya a fer a todas sus propias voluntades, como de cosa suya propia. Et en caso que la dita Teresa, fillya nuestra, vendrá a edat perfecta, según fuero de Aragón, lo que si fará, Dios queriendo, queremos que de los ditos dotze mil sueldos la dita Teresa pueda ordenar, en vida o en muert, e fer de aquellos e en aquellos a todas sus propias voluntades, como de cosa suya propia.
Item, lexamos de gracia special a la dita Violant Cornel, filla nuestra, todos e qualesquiere otros bienes nuestros, es a saber, castiellos, villas e lugares, con hommes e fempnas, de qualquier ley e condición sian, en aquellos habitantes e d’aquí a delant habitarán, e con todos sus términos, dreytos, pertenencias e melloramientos, a d’aquellos e a cada uno d’ellos pertenescientes e pertenescer devientes, por qualquiere caso, dreyto, manera e razón. Et encara todos e quales quiere otros bienes nuestros, mobles e sedientes e por sí movientes, que nós de present havemos e a nós pertenescen e pertenescen pueden e deven, e pertenescerán e pertenescer podrán por qualquiere caso, dreyto, manera e razón. Et todo el dreyto que nós havemos e haver podemos e devemos en aquellos, exceptado aquellos que de suso en el present nuestro testament ordenamos, assí que aquellos aya, tienga, possedexca e spleyte salvament, francament, quitia, segura e en paz, e sines contradicción e embargo de toda persona. Et pueda aquellos demandar, haver, recebir, e cobrar de aquellos a qui se convenrrá demandar. Et faga de aquellos e en aquellos, a todas sus propias voluntades, como de cosa suya propia, con el vinclo e condiciones dius scriptos, es a saber, dius tal vinclo, manera, e condición, que si la dita Violant Cornel, filla nuestra, lo que Dios no mande, finará sines fillyos legítimos d’ella e de su cuerpo carnalment e de legítimo matrimonio procreados, en el dito caso queremos, ordenamos, e mandamos que todos los ditos castiellos, villas e lugares, con todos sus términos, dreytos e pertenencias a d’aquellos e cada uno d’ellos pertenescientes e pertenescer devientes, en qualquiere manera, los quales nós a ella, segunt dito es, de gracia special lexamos, sian, finquen, e tornen a la dita María Cornel, filla nuestra, si biva será, o a fillyos suyos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, si los aurá. Et si la dita María Cornel, fillya nuestra, o los fillyos suyos legítimos, si los haurá, conteçerá finar sines fillos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, en el dito caso o casos, queremos, ordenamos, e mandamos que los ditos castiellos, villas, e lugares, con todos sus términos, dreytos e pertinencias, por nós de part de suso, de gracia special a la dita Violant e a sus fillos lexados, sian, finquen, e tornen a la dita Elvira Cornel, filla nuestra, si biva será, o a sus fillos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, si los aurá. Et si a la dita Elvira Cornel, filla nuestra, o a los fillos d’ella legítimos, si seran, contençerá finar sines fillos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, en aquesti caso queremos e mandamos que los ditos castiellos, villas e lugares, con todos sus dreytos, términos e pertenencias, por nós de part de suso, de gracia lexados, sian, finquen e tornen a la dita Johanna Cornel, filla nuestra, si biva será, o a fillos suyos legítimos e de legítimo matrimonio procreados si serán. Et otrosí, si la dita Johanna Cornel, fillya nuestra, o los fillyos d’ella legítimos, si serán, conteçerá finar sines fillyos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, en el dito caso queremos, ordenamos, e mandamos que los ditos castiellos, villas, e lugares, con todos sus términos, dreytos e pertenencias, por nós de part de suso, segunt dito és, de special gracia lexados, sian, finquen, e tornen a la dita Theresa Cornel, fillya nuestra, si biva será, o a fillos suyos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, si los haurá. Et si la dita Teresa, filla nuestra, o los fillos d’ella legítimos, si serán, contecerá finar sines fillyos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, queremos, ordenamos, e mandamos que ende fallimento de las ditas Violant, María, Elvira, Johanna e Theresa, fillas nuestras, e de cada una d’ellas e de fillyos d’ellas e de cada una d’ellas, segunt de suso dito és, que todos los ditos castiellos, villas e lugares, con todos sus términos, dreytos e pertinencias que a nós pertenescen e pertenescer pueden e deven, en qualquier manera, por nós de part de suso a la dita Violant, filla nuestra, e a las otras fillas nuestras, como dito es de suso, de special gracia succesivamente lexados, sian vendidos por nuestros spondaleros dius scriptos, e el precio de aquellos sia dado e distribuído por amor de Dios en lugares piadosos, por ánimas de los ditos padre e madre e muller nuestros e nuestra, e de todos nuestros fieles deffunctos, segunt que a los spondaleros nuestros dius nompnados bien visto será. Emperó, en tal manera e condición lexamos los ditos castiellos, villas e lugares, ende fallimiento de la dita Violant Cornel, fillya nuestra e de fillos d’ella, a las sobreditas María, Elvira, Johanna e Theresa, fillas nuestras, como dito es de suso, que si por ventura las ditas fillas nuestras o alguna d’ellas entraran en orden de religión, no haviendo fillos legítimos e de legítimo matrimonio procreados, segunt de suso dito es, queremos e ordenamos que las ditas fillya o fillas nuestras que entraran ho serán en et de religión, que no aya los ditos castiellos, villas e lugares, por nós a la dita Violant e sus fillos, e depués a las ditas María, Elvira e Johanna e Teresa, fillas nuestras, e a fillyos suyos succesivament, de special gracia lexados; ante queremos que los ditos castiellos, villas, e logares, sian e finquen de la otra o otras fillas nuestras e de sus fillyos succesivament de mayor en mayor, segunt el vinclo e condiciones de part de suso ordenadas, assí que orden alguno, dreyto alguno, no aya ni haver pueda en los ditos castiellos, villas, e lugares, ni en alguno d’ellos, por razón del entramiento de aquel o aquellos, ni en otra manera por las ditas fillas nuestras o alguna d’ellas, ante queremos que los ditos castiellos, villas e lugares, finquen, sian, e vayan de persona en persona de las ditas fillas nuestras e de sus fillyos, de mayor en mayor, que fuera de religión serán de grado en grado, segunt por nós de part de suso dito e ordenado es.
Item, todos e cada unos otros bienes nuestros, e que a nós pertenescen e pertenescer pueden e deven, e pertenescran e pertenescer podrán e deurán, por qualquiere caso, dreyto, manera e razón, de los quales de part de suso non ordenamos, queremos que aquellos sian e finquen a la dita Violant Cornel, a la qual a ella aquellos lexamos, e a ella en aquellos la instituímos heredera universal.
Item, queremos, ordenamos e encara mandamos que como Pero Díaz Dahe, scudero, alcayde qui es e tiene por nós el castiello del dito lugar nuestro de Alfaiarín, a costumpne d’Espanya, que si altre Nuestro Senyor Dios ordenará de nós, o a nós de aquesta enfermedat conteçerá finar que el dito Pero Díaz Dahe, scudero, sia tenido de liurar e desemperar, e liure e desempare a la dita Violant Cornel, filla nuestra, o a qui ella querrá, el dito castiello del sobredito lugar nuestro de Alfajarín, al qual dito Pero Díaz Dahe ya sia absent, mandamos por la fe, jura, e homenage que él fizo a nós, e a nós es tenido, que el dito castiello liure e desempare a la dita Violant Cornel, filla nuestra, o a qui ella querrá, ordenará e mandará depués días nuestros. Et el dito Pero Díaz Dahe, liurando, rendiendo e desemparando al dito castiello a la dita Violant Cornel, fillya nuestra, o a qui ella querrá e ordenará depués días nuestro, segunt dito es cada e quando requerido end será, damoslo agora por la hora e la hora, como agora por suelto e quito de toda fe, jura, e homenage, obligación e fieldat que él fuesse e sia tenido a nós, por razón del dito castiello. Et mandamos aquesto seer puesto en el present nuestro testament, e aprés si neccesario será, que end sia feta carta pública, a ex cargo e exoneración del dito Pero Díaz Dahe.
Item, lexamos tutriz e turadriz de las personas e bienes de las ditas María, Elvira, Johanna e Teresa, fillas nuestras e de cada una d’ellas, a la dita Violant Cornel, filla nuestra hermana d’ellas, a la qual dita Violant aquellas e sus bienes carament comendamos. Et si por aventura, lo que Dios no mande, la dita Violant Cornel, filla nuestra, finará ante que las ditas María, Elvira, Johanna e Teresa, o alguna d’ellas, non serán de edat perfecta de quatorce annos, segunt fuero, en aquel caso lexamos tutor e curador de las personas e bienes de las ditas María, Elvira, Johanna e Teresa, fillas nuestras, e de cada una d’ellas o de aquella o de aquellas que en la fin de la dita Violant, si contençerá, lo que Dios no quiera, será o serán menores de edat, al noble don Pedro de Luna, sobrino d’ellas, al qual en el caso sobredito en tutor e curador, e por tutor e curador de las personas e bienes d’ellas lexamos; al qual dito noble don Pedro, las personas e bienes de las ditas María, Elvira, Johanna e Theresa, o de aquellas que bivas e menores de edat serán en el tiempo de la fin de la dita Violant, si conteciesse, lo que Dios no mande, carament comendamos.
El qual present nuestro postremo testament e última voluntat queremos que aya valor e firmeza por dreyto de testament.
Et si por alguna razón se trobás por dreyto de testament no valer, queremos que valga e aya valor e firmeza por dreyto de codicillo o de ordinación e disposición, e última voluntad nuestra; la qual queremos e mandamos seer tenida, catada e observada por las ditas fillas nuestras e cada una d’ellas, e por los espondaleros nuestros seer complida, segunt por nós de suso es ordenado.
Et sleymos spondaleros siquiere exsequtores de aquesti nuestro postrimero testament e última voluntat, a los quales carament comendamos nuestra ánima, e qui aquel cumplan e exsigan de nuestros bienes, segunt de part de suso por nós es ordenado, sines danyo de sus bienes e periglo de sus ánimas a los ditos nobles don Pedro de Luna e Violant Cornel filla nuestra, e a don fray Ennego de la Almunya, frayre del dito monesterio de los freyres predicadores de la dita ciudat, confessor nuestro, suplicando con humil e devida reverencia al muyt alto e poderoso senyor don Pedro, por la gracia de Dios rey d’Aragón, qui agora es, e al senyor Rey qui por tiempo serà; et al muyt honrrado en Jhesu Christo, padre e senyor don Lop, por la divinal gracia arcebispe de Çaragoça, que a las ditas fillas nuestras e exsequción, ayan en protección e comanda special, e defienda a ellas e a los exsequtores e expondaleros nuestros, contra qualesquiere personas a ellas querientes façer danyo e embargantes nuestra exsequción, por tal que ellas e ellos sian deffendidos de todo danyo, e la voluntat de nuestro testament sia complida, que Nuestro Senyor Dios, a sus ánimas remedio aya, cada que necessario les será.
Feyto fue aquesto en la dita ciudat, último día del mes de mayo anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo tercio.
Testimonios son d’esto don Johan Pérez de Casseda, savio en dreyto, e Matheu Pérez de Riglos, notario, vezinos de la dita ciudat.
Sig+no de mí, Sancho de Exulbe, notario público de la ciudat de Çaragoça, et por auctoridat del senyor rey d’Aragón por toda la tierra e senyoria suya, qui a las sobreditas cosas present fue, e aquesto scrivir fiz e çerré; con sobrescripto e emendado en la honzena línea, do se lie “et por la nuestra”; e en la XXXª línea, do se diçe: “filla nuestra”; et con sobrepuesto en la quinquagessima prima línea, do se contiene: “a nós”; e en la LVIIIª línea, do se demuestra “senyor”.


1418, gener 10. València
Alfons el Magnànim ordena al batlle general del regne de València que respete els privilegis de les aldees de Teruel i dels llocs de la batllia d'Aliaga, ports de Linares, Ejarque i Miravet
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 80v-82v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 450-452

In Christi nomine.
Pateat universis que nos, Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie, ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie; visa quadam supplicatione coram nobis exhibita per sindicos universitatum et locorum aldearum civitatis Turolii et universitatum locorum baiulie de Aliaga et universitatum locorum de Portu de Linares, de Exorques, et de Miraveto, continente quod baiulus noster generalis regni Valentie, contra usum et consuetudinem antiquos conabatur exhigere ab habitatoribus dictarum universitatum et locorum qui mittebant in regno Valentie greges suos, ad pascendum et exivernandum, sex arietes, pro quolibet milenario dictorum gregum ratione iuris erbatici, pasquerii seu montagii, et quod dicte universitates et eorum singulares, ratione privilegiorum franchitatum eis concessorum per predecessores nostros, et ratione dicti antiqui usus, erant quitii et exempti a solutione dicti iuris, supplicando nobis quatenus dignaremur mandare dicto baiulo quod a predictis universitatibus et singularibus earum dictum ius non exhigeret seu levaret, et quod fideiussores et cautiones ab eis previa racione receptas cancellaret. Que supplicatio coram nobis exhibita fuit tricesima die iunii anno Mº[C]CCCº decimo septimo.
Viso etiam privilegio per quod ostenditur dictum ius fuisse introductum levari in dicto regno, quod fuit datum nonas febroarii anno Domini Mº ducentesimo quadragesimo quinto, per quod privilegium dictus baiulus asserebat posse levari a dictis universitatibus et singularibus earum dictum ius cum in eorum privilegiis ipse universitates et singulares non essent imunes, et iure pasquerii in dicto privilegio contenti, cum in privilegiis dictarum franquitatum dictum ius specialiter non esset expressum seu nominatum. Et quod franquitates non se extendebant nisi ad iura in eis specialiter expressata, et ad hoc fundandum, produxit aliquas literas contentas in libris antiquis curie dicte baiulie.
Visis etiam testibus super dicto usu per partem dictarum universitatum productis et eorum depositionibus diligenter examinatis et recognitis, facteque in nostro consilio relatione per fidelem nostrum Raymundum Castilionis, et auditis dicto baiulo et advocatis nostris fiscalibus et advocatis dictarum universitatum, Deum habentes preocculis et sacrosanctis evangeliis, coram nobis proponitis et reverenter inspectis, ut de eius vultu nostrum prodeat rectum iudicium et occuli mentis nostre melius videre et ministrare valeant justiciam et equitatem, die presenti dictis partibus ad audiendum sententiam assig [sic] in hiis scriptis, procedimus ad pronunciandum in modum qui sequitur:
In nomine Domini.
Attendentes quod dominus rex Petrus, per privilegium suum datum Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini Mº trecentesimo quadragesimo septimo, enfranquivit et quitios et inmunes fecit, habitatores civitatis et aldearum Turolii, a prestatione et solutione erbatici sive carneragii seu montatici regni Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum earundem; idcirco pronunciamus et declaramus dictum privilegium habitatoribus dictarum aldearum debere servari, mandando dicto baiulo generali dictum privilegium habitatoribus dictarum aldearum servet, et ab eis aliquod ius erbatici seu carneragii seu montatici, ratione dictarum ovicum vaccarum et equarum non exhigat, colligat sive levet.
Attendentes etiam quod dominus rex Alfonsus, cum privilegio suo dato Cesarauguste, octavo idus madii anno millesimo trecentesimo vicesimo octavo, francos et immunes fecit omnes habitatores locorum de Portu de Linars, de Exorquas, et de Miraveto, archiepiscopatus Cesarauguste, cum eorum pecudibus et armentis, per omnia et singula loca regni Valentie, et in tot ipso regno et eius terminis, ab omni carneragio, passagio, herbagio, et a quolibet iure quocunque nomine censeretur, quod racione carneragii, passagii vel erbagii, seu racione pascuorum consuetum esset solvi per dictos habitatores dictorum locorum in regno Valentie; idcirco, pronunciamus et declaramus dictum privilegium hominibus et habitatoribus dictorum locorum de Portu de Linars, de Exorquas, et de Miraveto, debere servari; mandando dicto baiulo generali regni Valentie, quatenus dictum privilegium hominibus et habitatoribus dictorum locorum servet et ab eis non exhigat, levet, sive colligat, aliquod ius ratione carneragii, passagii vel erbagii, seu ratione pascuorum, de bestiariis seu ganatis quod homines dictorum locorum de Portu Linars, Exorques, et de Miraveto, immitent seu ducent ad pascendum in regno Valentie vel eius terminis, seu transibunt per eum.
Attendentes etiam quod per privilegia coram nobis exhibita per antecessores nostros fratribus et ordini sancti Johannis Jherosolomitani concessa, dicti fratres et eorum homines sint franchi et immunes a multis in dictis privilegiis expressis et signanter, ab omni erbatico et carnagio.
Considerantes etiam quod homines et habitatores baiulie de Aliaga sunt dicti ordines, et per consequens habent franquitates in dictis privilegiis concessis; idcirco declaramus hominibus et habitatoribus dicte baiulie de Aliaga debere servari dicta privilegia, mandando dicto baiulo generali dicti regni Valentie, quatenus hominibus et habitatoribus dicte baiulie dicta privilegia observent, et ab eis non exhigat aliquod ius ratione erbatici vel carnagii.
Considerantes etiam quod dictus baiulus allegat quod posquam in dictis privilegiis non est expresse contentum ius pasquerii, quod ipse a predictis universitatibus et eorum singularibus licite potest exhigere dictum ius pasquerii; e attendes quod est probatum per testes productos per partem dictorum sindicorum quod tale ius pasquerii non consuevit levari seu exhigi ab hominibus dictarum aldearum Turolii, nec ab hominibus locorum baiulie de Aliaga; ideo pronunciamus habitatores locorum dictarum aldearum Turolii, inter quos reperimus esse villam Mosquerole, que tempore concessionis dicti privilegii erat aldea et locorum de Portu Linares, Exorques, et de Miraveto, et locorum baiulie de Aliaga, debere manuteneri et defendi in dicto usu et possessione seu quasi, in qua sunt pro eorum peccoribus seu ganatis qui per eos mituntur in regno Valentie, non solvendi dictum ius pasquerii, manutenendo eos in dicto usu et possessione seu quasi, mandamus dicto baiulo quatenus a predictis non exhigat seu exhigi seu levari faciat dictum ius pasquerii, salvando quod per presentem sententiam non fiat aliquod preiudicium nobis et dictis universitatibus dictarum aldearum et locorum super proprietatis dicti iuris pasquerii, sed nobis et eis remaneat super dicta proprietatis dicti iuris pasquerii totum ius nostrum et eorum salvum et illesum, presenti sententia non obstantis neutram partem in expensis condempnando.
Lata fuit hec sententia per nos seu in nostri personam, per fidelem consiliarium et vicecancellarium nostrum Johannem de Funes, legum doctorem, et de nostro seu ipsius mandato lecta et publicata per fidelem scriptorem nostrum Gabrielem Rostet, notarium, in quadam domo sive refectorio monasterii seu conventus fratruum predicatorum civitatis Valentie, ubi audientia regia more solito celebrabatur die lune, decima mensis januarii, anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo decimo octavo, regnique nostri tertio.
Presentibus Bernardo de Bosco, advocato, et Anthonio Soler, procuratore fiscalibus pro una parte, et Dominico Scudero, notario, vicino ville Mosquerole, Michaele Gurriz, loci de Linares, et Sancio Domínguez, notario, ut procuratoris locorum baiulie de Aliaga, nomine dictarum aldearum locorum et baiulie pro altera parte, ac presentibus pro testibus Antonio de Turribus utriusque iuris, Johanne Navarro, legum doctoribus, Guillermo Guitardi et Gabriele Mascaroni, scriptoribus nostris, et pluribus aliis in multitudine satis grandi. V. de Funes, vic.
Sig+num Alfonsi, Dei gratia regis Aragonum, Sicilie, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, ducis Athenarum et Neopatrie, comitis Rossilionis et Ceritanie, qui hanc sententiam tulimus eidemque sigillum nostrum in pendenti iussimus apponendum.
Sig+num mei Gabrielis Rostet, prefati serenissimi domini regis Aragonum scriptoris, auctoritateque regia notarii publici per totam terram et dominationem eiusdem domini, qui prolationi dicte sententie presens interfui eamque legi et publicavi scribique feci et clausi, cum literis rasis in linea VIIIIª, et in linea penultima, “ut”, et in prima linea signi eiusdem domini ducis.


1252, febrer 22. Onda
Jaume I redueix les quanties dels censos i enfranqueix de certs imposts els habitants de les alqueries de Castelló de la Plana
Arxiu Municipal de Castelló. Pergamins. Signatura ant. 75. Còpia autoritzada de 1271, parcialment en mal estat de conservació
[Huici-Cabanes, 1976, nº 589]. Transcripció revisada el 6-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum bene et fideliter translatatum, a quodam instrumento domini regi Aragonum, sello suo cereo maiori sigillato [..... ..... ..... ..... anno Domini millesimo CCº] LXXº primo, tenor cuius talis est:
Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricharum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et [omnes successores nostros] indulgemus vobis, universis et singulis populatoribus et habitatoribus alcheriarum termini Castellionis de Burriana que dicuntur Teccida, Benihayren, Almalaha, Binahut, Binaciet, Benimarhua [et .....], qui tenebamini dare pro unaquaque jovata terre quas habetis vel tenetis in terminis dictarum alcheriarum singulis annis in mense januarii duodecim solidos regalium Valencie, que de cetero vos [et vestri] non teneamini dare nobis vel nostris, vel ecclesie Sancti Vincencii de Valencie, [..... .....] nec alicui priori vel rectori eiusdem ecclesie, seu alicui domino vel seniori predicti castri Castellionis de Burriana, presenti[bus] vel futuris, nec alicui persone viventi, nisi tantum modo decem solidos regalium Valencie singulis annis in mense januarii, pro unaquaque dictarum jovatarum quas tenetis vel tenebitis in terminis dictarum alcheriarum unquam aliquo tempore, aliquo modo, vel aliqua racione, nec teneamini unquam vos vel vestri nobis vel nostris, vel predicte ecclesie Sancti Vincencii, vel alicui priori vel rectori eiusdem ecclesie, seu alicui seniori vel domino predicti castri, seu alicui persone viventi facere exercitum vel cavalcatam, vel dare aliquam redempcionem exercitus vel cavalcate, nec teneamini unquam aliquo tempore dare peytam vel questiam vel cenam, nec aliquam aliam demandam, servicium, vel exaccionem, set a predictis omnibus et singulis sitis vos et vestri franchi et liberi et perpetuo penitus absoluti, sicut ad utilitatem vestram et vestrorum melius dici vel excogitari potest.
Et habeatis vos et vestri dictas jovatas et alcherias franchas et liberas, cum casis et casalibus, affrontacionibus, introitibus et exitibus, aquis et arboribus fructiferis et infructiferis, et melioramentis factis et faciendis, et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates, cui et quibus volueritis perpetuo faciendas, sine omni laudimio et fatiga, exceptis militibus et sanctis et personis religiosis, vobis tamen et vestris dantibus dictos decem solidos tantum pro unaquaque jovata, ut superius continetur, et salvis nobis et nostris et ecclesie predicte Sancti Vincentii dictis decem solidos in unaquaque jovatarum imperpetuum.
Datum apud Undam, VIIIº kalendas marcii anno Domini millesimo duocentesimo quinquagesimo primo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Berengarius de Pug Soriguer, [2ª col.] Guillermus de Angularia, Examinus Petri de Arenoso, [3ª col.] Egidius de Rada, Berengarius de Tornamira.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini regis hec scripsit loco die et anno prefixis.
Sig+num Petri de Castro, [ut presbiteri] qui me pro teste subscribo.
Sig+num Bonanati de Gimerano, notarii publici Castilionis Campi de Burriana, qui hoc translatum fideliter translatavit die et anno prefixis.


1436, març 20. València
El síndic de les aldees de Teruel i de la vila de Mosqueruela es queixen al batlle general del regne de València, ja que diuen que ell no els respeta els seus privilegis. El batlle ho nega i per ratificar-ho ho comunica per escrit a tots els seus oficials, per tal que aquests també ho facen
Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 83r-88r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 452-456

Anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo sexto. Die mercurii intitulata vicesima prima mensis marcii.
Davant la presèntia de.l honorable micer Joan Mercader, doctor en leys, conseller del molt alt senyor Rey e batle general del regne de València, comparech lo honrat en Joan Gil de Palomar, jurista, vehí del loch de Corvaran, aldea de Terol, qui en lo nom deius scrit posa, et per nosaltres Jacme d’Anglesola, regent la scrivania de la batlia de regne de Valèntia, et Johan Gil, notaris, legir et publicar requès al dit honorable batle general la scriptura infrasegüent:
Ante la presentia del muy honorable micer Joan Mercader, consellero del señor Rey et batle general del regno de Valencia, comparesció e comparece Johan Gil de Palomar, jurista, vezino del lugar de Corvaran, aldea de Teruel, substituhido procurador del honorable Eximeno Caudet, vezino de la Pobla de Valverde, síndico, procurador et actor de la Comunidad de las aldeas de la ciudad de Teruel e villa de Mosqueruela et singulares de aquellas, segunt de la dita suya substitución consta por carta pública, fecha en la dita ciudad de Teruel, a XVII días del mes de febrero más cerca passado, et closa por el discreto Domingo Agostín, habitant en el lugar de la Foz de la Viella, por auctoridat real notario público por toda la tierra e señoría del señor rey d’Aragón, de la qual suya substitución vos faze occular ostensión, e vos ne offrece dar copia a vuestra expensa, si la querreys; en el dicho nombre dixo et propuso, dize et propone, en aquella forma et manera que millor et más aptament puede et deve seyer dicho et adaptado a su propósito et intención, que el señor rey don Pedro, de alta recordación, por su privilegio fizo francos, quitos et immunes, a los vezinos et habitadores de las dichas aldeas de Teruel et villa de Mosquerola, de toda lezda, peso, peatge et portage, et de todo qualquiere otro dreyto que nombrar se pueda, segunt consta por una cláusula en el dito privilegio contenida, que es del tenor seguent: “Enfranquimos, francos, liberos et imunes facimus, per cuncta secula, vos, omnes habitatores et vicinos de Terol, maiores et minores, qui modo ibi estis et qui venturi estis, ex aliqua parte mundi ad manendum et populandum, ab omni questia, peyta, tolta, forcia, prestito servicio et usatico, precario, et omni etiam demanda, et facienda regali et vicinali, privata et comuni, et omni lezda, pedagio, portatico atque penso et consuetudine veteri et nova, stabilita et stabilienda, toteque redemptione et taxatione, et ab omnibus etiam aliis causis que dici et nominari vel intelligi possunt aliquo modo in villa de Turolio, et in omni loco per totam terram nostram, tam in mare quam in terra, et in aqua dulci, sitis franchi, liberi et immunes penitus alieni, ut omnes habitatores et vicini de Turolio presentes et futuri, cum omnibus mercibus et rebus vestris, mobilibus et immobilibus et semoventibus, quas per terram nostram portaveritis, vel per aliquam aut aliquas transmiseritis per secula cuncta, in quibuslibet locis totius terre nostre et regni. Que fue dado el dicho privilegio en Teruel, kalendas martii Era Mª quaranta sis [sic]”.
Et aprés, por privilegio del señor rey don Alfonso, de loable recordación, los dichos vezinos et habitadores, son francos encara de toda lezda, peso, peatge, según pareçe en una cláusula en el dicho privilegio contenida, que dize assí: “Idcirco, per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris, perpetuo, quod sitis franqui, liberi et immunes, per totam terram et dominationem nostram, tam per mare quam per terram, quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, penso, pedagio et cetera. Que fue dado el dito privilegio en Taraçona, kalendas septembris anno Mº CCº LXXXº VIIº”.
El qual privilegio aprés por el dito señor rey don Alfonso, fue confirmado e ampliado a los vezinos e habitadores de la ditas aldeas e villa; et quisso que fuessen franchos et quitios de los anteditos dreytos, et de qualquiere otro dreyto et vizinal nuevo e viello, segunt consta por una cláusula en el dito privilegio contenida, que dize assí: “Superaddendo ac consulte, ex certa scientia ampliando, quod nedum dicta universitas et singulares eiusdem sint franchi et liberi ac immunes, a dicta lezda, penso et pedagio verventiam, immunes sint imperpetuum penitus et exempti ipsi et successores sui, per totam terram et dominationem nostram, adquisitam et adquirendam, adeptam et adipiciendam, per mare ac per terram et aquam dulcem, tam a predictis super expressatis quam ab omni mensuratico et coçuelo et portatico, et ab omni consuetudine et vectigali novis et veteribus, statutis et statuendis, in aliquo loco terre nostre; ita quod non teneantur aliquid solvere pro predictis, immo sint ab omnibus et singulis supradictis franchi, liberi et immunes. Insuper etiam concedimus dicte universitati et singularibus eiusdem, quod non possint in tota terra nostra pignorari, marchari, impediri, seu detineri, culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent, aut fideiussorio nomine obligati, nech etiam in hiis casibus nisi prius de eisdem faticha inventa fuerit de directo. Quicunque autem contra predicta venire presumpserit, iram et indignationem nostram ac penam mille aureorum nostro erario applicandorum se noverit incurrisse, dampno illato primitus plenarie restituto. Que fue dado el dicho privilegio en Çaragoça, VIº kalendas madii anno a Nativitate Domini Mº CCCº XXVIIIº”.
Et aprés, el señor rey don Pedro, de alta recordación, por su privilegio amplió la dita franqueza, et quiso que los ditos vezinos e habitadores fuessen franchos de todo erbatge e carnerage, segunt que en el dito privilegio más largamente se contiene; et a otra part, por otro privilegio por él atorgado, que fue dado en Çaragoça nono kalendas madii anno Domini Mº CCCº XXXº VIº, confirmó los ditos privilegios.
Item más, el señor rey don Jayme, de alta recordación, por su privilegio que fue dado en Cullera IIº idus martii anno Domini Mº CCLIº, quiso et mandó por algunapersona no fuesse tenida dar assadura en el dito regno de Valentia de bestiares algunos, por razón de castiello, puent, barca o villa, ni por otra qualquier manera, segunt en el dito privilegio es más largament contenido.
Item, más dize el dicho Johan Gil nomine quo supra, que el señor rey don Alfonso, agora bienaventuradament regnant, confirmó, lohó, corroboró todos et qualesquiere privilegios, gracias, libertades et immunidades, sententias, buenos usos et costumbres, que la dita comunidad de las ditas aldeas de Teruel et villa de Mosqueruela, et los singulares de aquella an et les pertenesce, según parece por privilegio dado en Mecina, a XXVIIIº días de genero, anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo quinto.
Et como por virtud de los anteditos privilegios e otros a las ditas aldeas atorgados e tales, la dita comunidad de las ditas aldeas de Teruel e villa de Mosqueruela, et los vezinos et habitadores de aquellas et singulares de aquellas fuessen, eran et son, an uso et possessión pacífficas et quietas de no pagar leuda, peso, peage, medio peage, pontage, mesurage, coçuelos, carnerage, pasturage, borregage, assadura, montage, ni otro vectigal ni dreyto alguno que dezir e nombrar se pueda, en toda la tierra e señoría del señor rey de Aragón, e singularment en el dito regno de Valencia, de las mercaderías, averías, ganados o bestiares, bienes o cosas algunas que meten, façan o tienen en el dito regno et ciudad de Valencia, assí entrando, estando, pasturando et ampriando, et exeundo, como en otra manera, et aquesto por un año, un día, diez, vint, trenta, quaranta, cinquanta et cient años et más, et por tanto tiempo o tiempos que memoria de hommes no es en contrario, et que bastan et bastar pueden a legíttima prescripción sabientes et veyentes, saber et veyer podientes, et en cosa alguna no contradizientes, ante tácitamente et expressa consentientes, tol.lerantes et aprobantes, los bayles generales del dito reyno de Valentia, predecessores vuestros, et vos dito muyt honorable batle et otros qualesquiere bayles et officiales del dito reyno de Valentia.
Et assí las ditas aldeas e villa de Mosqueruela et los singulares de aquellas, stamos en los ditos uso, costumbre et possessión de no pagar peatge, medio peatge, pontage o passatge, carnerage, pasturage, assadura, amalladatge, montage, ni leuda ni vectigal ni otro dreyto alguno de sus mercaderías, averías, ganados o bestiares, o bienes et cosas algunas en el dito reyno et ciudad de Valencia, ni en otras partes algunas de la señoría del señor Rey.
Et no res menos, stantes en protectión, guiatge et salvaguarda del dito señor, qui por sus privilegios quiere et manda que los anteditos vezinos et habitadores de las ditas aldeas et villa, con todos sus bienes mobles et sedientes, et por sí movientes, sian guiados, assegurados en toda su tierra et señoría, assí que no puedan seyer empachados, demandados, marchados, peñorados, montados, detenidos, embargados ni occupados en alguna manera, por culpa, crimen, o deudos de otri, sino que en aquellos fuessen principales o por fianças obligados, ni encara en aquestos casos sino que en aquellos principalment fuesse trobada fadiga de dreyto.
Por virtud de los quales anteditos privilegios, libertades, immunidades, salvaguarda et protectión del dito señor Rey et alias, muchos e diversos vezinos et habitadores de las ditas aldeas et villa, han entrado con sus ganados et otras mercaderías et cosas, en los años Mº CCCCº XXXIIIº et tricesimo quinto, más cerca passados, e encara en el año present Mi. quatrocientos trenta y seis, e son venidos a extremo en el dito regno de Valencia. Et allí stantes, pasturantes, por mandamiento segunt se dize de vos, honorable batle et de vuestros lugares tinentes, e de otros officiales et bayles districtuales vuestros, contra tenor de los anteditos privilegios, libertades, immunidades, salvaguarda e protectión de la dita Comunidad de las ditas aldeas e villa de Mosqueruela, per força cullen et exhigen cullir et exhegir s’effuerçan en el dito regno de Valencia, senaladament en la villa de Algezira et en la ciudad de Xátiva, de los ditos vezinos de las anteditas aldeas e villa de Mosqueruela, peatge, medio peage e pontage, et no res menos los peñoran et fazen montados de los ganados que passan a estremo.
Item, más un mal a otro acomulando, fazeys manifestar las monedas que sacan del dito regno et ciudad de Valencia, et tomar albarques de aquellos, contra tenor de los anteditos privilegios, lo qual nunca por vuestros predecessores en tiempo passado es stado fecho, por lo qual las guardas de los portales ha preso algunos de los vezinos et habitadores de las ditas aldeas et villa, los quales levavan con sí algunas quantidades de dineros et monedas indosende ença sus casas, e aquellos segunt se dize por mandamiento de vos, dito muy honorable bayle levaron a vuestra casa, et los detenieron quatro o cinquo días e, a la fin, en público et davant todo hombre los contaron los dineros et los fizieron pagar cada cinquo reales, dando causa en aquesto que los ditos pastores et señores de los ditos ganados spiassen, robassen, matassen, spien, roben e maten por los caminos.
Item, se dize que manament haveys imposado un clamado drecho de bayle en el regno et ciudad de Valencia, et señaladament en el lugar de Trayguera, por exactión del qual dito clamado dreyto, son fechas muytas injusticias e fuerças con devida honor, faulando a los ditos vezinos et habitadores de las anteditas aldeas e villa, contra tenor de los anteditos privilegios, lo qual nunca en tiempo passado por vuestros predecessores se trueba seyer estado fecho ni exhigido. Et finalment, en las ciudades de Valencia, de Xátiva e villa de Algezira, et por consiguient por todo el dito regno, no quieren obedecer las franquezas de las dichas aldeas, antes les fazen grandes vexaciones et injusticias en los ditos regno e ciudad de Valencia.
Et aquesto, según se dize, es por voluntad et mandamiento de vos, dito muy honorable bayle general et de vuestros lugarestinentes, e de otros qualesquiere officiales tollerantes et pacientia et voluntad prestantes, lo qual faulando con honor es contra tenor de los ditos privilegios, libertades, immunidades, buenos usos et costumbres, protectión et salvaguarda de las dichas aldeas et villa, dexando et permitiendo vos encorrer en las penas en aquellas contenidas et turbades et inquietades, turbar et inquietar vos efforçades por vos, o por interposadas personas a las ditas aldeas et villa, et a los vezinos e habitadores de aquellas, en la dita su possessión.
Et forçades et constrenyides forçar et constrenyer fazedes aquellos en las anteditas ciudades de Valencia et de Exátiva, e villa de Algezira, los ditos vezinos et habitadores de las ditas aldeas e villa de Mosqueruela a fazerles pagar indevidament ut supra loquendo los anteditos dreytos de peatge, medio peatge, pontage, erbatge, montage, leuda, amalladage, victigal, drecho clamado de bayle et algunos otros clamados dreytos, por vos muyt honorable bayle general et vuestros lugares tenientes et otros officiales, o por las ditas ciudades, villa et lugar nuevament imposados, privando las ditas aldeas et villa et singulares de aquellas de su uso et possessión de no pagar los ditos dreytos.
Et como alguno no deva seyer privado de su possessión sin cognición de causa, et sin seyer oydo en su justicia, primerament ante devan seyer mantenidos et defendidos en lures privilegios, libertades, immunidades, protectión et salvaguarda, et en su uso et possessión antiguada; et los anteditos privilegios, rescriptos, gratias, immunidades et franquezas, protectión et salvaguarda, se estiendan et conprengan todos los regnos, tierras et señorías del dito señor Rey, et el dito regno et ciudad de Valencia, sean dius la señoría, fieldat et obedientia del dito señor Rey; por aquesto et ab lo dito Johan Gil, substituydo antedito, sintiendo et veyendo gravados los ditos sus principales en las cosas sobredichas, et cada una d’ellas dize en el dito nombre con aquella mayor instancia que puede et deve, rogó et requirió, ruega et requiere a vos, dito muy honorable bayle general del regno de Valencia, que en continent previades que las ditas executiones et vexationes en los portales de la antedita ciudad e manifestationes de los dineros monedas cesses, et aquellas cessar fagades de aquí adelant. Et encara providades que en las ditas ciudades de Valencia et de Exátiva, et villa de Algezira, et en el dito lugar de Trayguera, ni en algún otro lugar del dito regno de Valentia, no culgades ni exhigades cullir ni exhigir fagades por vos o por vuestros lugares tenientes et otros officiales et guardas a los ditos vezinos et habitadores de las ditas aldeas et villa, por razón de los ditos sus ganados, bienes ni mercaderías los anteditos peatge o medio peatge, pontage, assadura, carnerage, erbatge, montage, victigal, dreyto clamado de bayle ni otro dreyto alguno, como aquellos, según se dize, se cullan o demanden por mandamiento de vos, dito honorable bayle general, et de vuestros lugares tinientes, ante los ditos privilegios, libertades, gracias, immunidades, franquezas, concessiones, promissiones, protectión et salvaguarda, usos et buenos costumbres de las ditas aldeas, tengades et observedes, tener et observar fagades, iuxta continentia et tenor de aquellos, como assí de justicia et razón fazer lo devades, et de qualquiere exactión, vexatión e molestación, cessen et cessedes et cessar fagades.
En otra manera, si el contrario faredes o fer farades, lo que de vos no se spera, dize el dito Johan Gil, en el dito nombre, que faulando con la honor que se conviene, protesta contra vos et bienes vuestros, et qualesquiere sotsmesos a la dita baylía general, et districtuales vuestros, de la iniusticia et injuria et penas contenidas en los ditos privilegios et concessiones reales, et de todas et qualesquiere otras penas de fuero et dreyto statuhidas e ordenadas, contra los transgressores et transpassadores de los mandamientos reales, et de todas et qualesquiere missiones, costas, daños, interesses et menoscabos que a las ditas aldeas et villa, et a los singulares et vezinos de aquellas han sostenido et fecho, o les convendrá fazer et sostener d’aquí adelant, los quales et las quales puedan cobrar, haver et exhegir et demandar en su tiempo et lugar, et aquellos de vuestros bienes et de los sotsmesos a la dita baylía general et districtuales vuestros et otros qualesquiere officiales o personas exhigentes o demandantes los ditos clamantes drechos, et de cada uno d’ellos los puedan cobrar, haver et exhigir, toda hora que a ellos et cada uno d’ellos bien visto será.
Et protiesta encara el dito Johan Gil de Palomar, nomine quo supra, que los ditos sus principales et cada uno d’ellos puedan procehir a fazer marchas et represalias o peñoras en bienes vuestros et de los sotsmesos a la dita baylía general et districtuales vuestros para satisfazer, emendar e pagar a los ditos vezinos et habitadores de la dita comunidat de las anteditas aldeas e villa de Mosqueruela, de todas et qualesquiere cantidades, cosas o bienes que les sean tomados, cullidos o exhigidos, por causa o occasión o dius color de los ditos clamados, peatge o medio peatge o pontage, o otros dreytos desuso nombrados, o por otra qualquiere manera o razón, et de las costas, missiones, menoscabos et interesses que les haurá convenido o convendrá hazer et sustener por la dita razón.
Requirent el dito Johan Gil, nomine quo supra, de las dichas cosas et cada una d’ellas seyer fecha carta o cartas públicas, a conservatión del dreyto de la antedita comunidad de las ditas aldeas et villa de Mosqueruela.
E posada la damunt dita scriptura, en continent lo dit honorable batle general, respòs a la dita scriptura e a les coses en aquella contengudes, que dissentint et contradient als protests, tan como facen et sien vists fer contra ell et béns seus; et diu que ell tots temps e de present a manat als ministres de la batlia general, axí batles com altres, que serven los privilegis et immunitats et franquees a tot hom que aquelles haia del senyor Rey e de sos antecessos, e que cascuna vegada que davant el dit batle ne és estat debat, ell ha manat e fet servar aquelles.
E tal és stada e és sa intentió. Et si.ls dit honorable en Johan Gil de Palomar li mostraria que en hi sia contrafet, ell dit batle és prest e aparellat de fer-ho corregir de continent. E al que.s contengut en la dita scriptura, més avant del contengut en los dits privilegis, axí com és lo que és dit que es cullit per dret de batle, que ell dit batle general que may ha oyt fin ara que.u ha oyt dir en la dita scriptura, que tal dret sia stat cullit ni.s culla, ni creu que.s pogués cullir. Et el dit batle general és prest e aparellat de corregir e castigar tals coses, si adverades li seran, axí mateix al que.s dit en la dita scriptura de poder traure les monedes de aquest regne, el dit batle general no ha oÿt may tal privilegi de poder traure les monedes del dit regne. E sab ell, dit batle general, que per ordinacions et provisions reals algunes monedes són licenciades de poder ésser tretes del regne ca lires són vedades, e que ell dit batle general, sobre la dita matèria de poder traure o no poder traure les dites monedes del dit regne, ab licèntia et sens licèntia és prest e li plau de conferir-ne ab lo dit honorable en Johan Gil de Palomar, e de fer-li tot lo que ell dit batle sia tengut fer per justícia. E més avant, de justícia en lo que el dit batle puxa soportar sens offensa e prejuhí de les provisions reals, e del benefici del regne.
Fetes fóren les dites coses en València, los dias e any dessús scrits.
Presents testimonis fóren a les dites coses, los honorables mossén Pedro de Vallterra, maior de dies, mossén Pere Martorell, cavallers, et en Bernat Stellès, de.l offici de mestre racional del senyor Rey de regne de València, habitados de València.
Sig+num mei Johannis Egidii, auctoritate regia notarii publici Valentie, ac per totam terram et dominationem illustrissimi domini Aragonum regis, qui predictis omnibus rogatus, una cum testibus interfui eaque scribi feci, cum suprapositis in lineis LXª, ubi scribitur “concessiones”, LXXIª ubi ponitur “sia tengut fer per justícia. E més avant de justícia, en lo que el dit batle”. Et cum raso et correcto in linea LXVIIIIª, ubi reperitur “adverades”, et cum virgulis in dicta linea LXVIIIIª, ubi exaratur inter dictiones “li seran axí mateix”, et clausi, die, loco et anno prefixis.


1235, octubre 8
Carta pobla del terme general de Cervera atorgada per l'orde de l'Hospital en favor del seus habitants
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 512, nº 6P. Còpia autoritzada de 1260
Transcrita el 7-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum a quadam instrumento diviso per alphabetum de verbo ad verbum fideliter sumptum, cuius series sic haberet:
Sepe accidit quod de factis hominum questio nascitur, nisi lingua bonorum testium robur adhibeat aut scriptura.
Idcirco, ad honorem Patris et Filii et Spiritus Sancti, notum sit cunctis tam presentibus quam futuris, quod nos frater Hugo de Fulalcherio, Dei gratia magister sancte domus Hospitalis in regno Aragonum et Catalonie et castellanus Emposte, assensu et voluntate fratris Dominici de Antiniana comendatoris Cervarie, et fratris Guillermi Hugonis comendatoris Emposte, et fratris Raymundi de Ciri comendatoris Orpese, et fratris Poncii de Beldisnar comendatoris domus Hospitalis Maioricharum, et fratris Egidii prioris Emposte, et aliorum fratrum nostrorum, per nos et omnes successores nostros, cum publico instrumento imperpetuum inter vivos valituro, damus in donacione perpetua vobis, Bernardo Michaeli de Teviça, et Bernardo de Pegueroles, et Arnaldo de Podio Alto, de Falceto, et Arnaldo Catalano civi Dertuse, et omnibus populatoribus quos ibi miseritis, et in posterum ibi fuerint, totum terminum integrum de Cervaria ad populandum, cum omnibus planis, paschuis, lignis, erbis, montibus, nemoribus, lignis et lignaminam, et boscos, ad omnes vestros usus proprios, tam domorum quam aliarum rerum.
Predictum terminum totum integrum habeatis vos et successores vestri, et omnes populatores et habitatores quos ibi miseritis et ibi fuerint post vos, cum omnibus ingressibus et egressibus, et cum omnibus suis pertinenciis, preter dominicaturas quas ad nostrum opus ibi retinemus, et donacionem quam fecimus Petro de Balaguario et aliis, cum cartis usque in hunc presentem diem, et unus quisque vestrum et omnes populatores quos ibi miseritis et ibi fuerint, habeant suam pareliatam ad omnes suas proprias voluntates faciendas.
Ita quod possitis ipsas vendere vel impignorare aut dare cuicumque volueritis, sine omni fatiga, preter militibus et sanctis, salva fidelitate nostra et successorum nostrorum et dominio nostro.
Retinemus autem nobis decimam et primiciam panis et vini.
Item, retinemus nobis tantum decimam de oleo, de agnis et capritis, et de lino et canamo; et de aliis ortalicis nichil nobis teneamini dare.
Retinemus etiam omnes furnos et molendina et fabricas, ita videlicet quod cochemus vobis viginti et quinque panes pro uno.
Item, detis nobis pro multura sextam decimam partem.
Item, detis nobis pro locea unam fanecham tritici et aliam ordei, ad mensuram Ylerde, pro unaquaque pareliata, et nos teneamus vobis fabricas paratas cum nostro carbone infra terminos de Cervaria, per ydonea loca, et faciemus vobis exolam, et barrinam, et rastellum, et exadam, cum vestro ferro, sine aliquo loguerio.
Item, retinemus nobis medietatem de omnibus invencionibus quas aliquo modo feceritis.
Item, retinemus nobis quintam de omni lucro quod feceritis in terra serracenorum.
Item, retinemus nobis quod quociens dominus rex fecerit regualem exercitum, ut eatis nobiscum in dicto exercitu cum vestra missione.
Item, retinemus ibi quod omnes venatores qui ibi fuerint, ut dent nobis annuatim tria paria cunillorum cum pellibus, et possint venare de festo sancto Michaelis usque ad Carniprivium Quadragesime.
Item, retinemus ibi quod venatores qui interficient porchos et cervos, yrchos silvestros, et heuros, ut dent nobis vel baiulo nostro unum carterium ultimum de utraque bestia.
Item, retinemus nobis mensuras et pensum ad consuetudinem Ylerde.
Item, retinemus nobis firmamenta et justicias ab bonos mores et consuetudines civitatis Ylerde.
Item, volumus et concedimus quod possitis vos de sentencia et judicio super vos lato appellare civitate Ylerde.
Sub predictis condicionibus damus vobis predictis predictum terminum, ut ipsum inter populatores dividatis, et sitis vos et successores vestri et populatores quos ibi miseritis nobis et successoribus nostris boni et fideles, sicut boni vassalli debent esse dominis suis.
Et volumus et concedimus quod utraque pareliata sit de viginti et quatuor kafisiis ad mensuram Ylerde.
Quod est actum VIIIº ydus octobris anno Domini Mº CCº XXXº quinto.
Sig+num Hugonis de Fulalcherio, Dei gratia magistri sancte domus Hospitalis in regno Aragonum et Catalonie, et castellani Emposte. Sig+num fratris Dominici de Antiniana comendatoris Cervarie. Sig+num fratris Guillermi Hugonis comendatoris Emposte. Sig+num fratris Raymundi de Ciri comendatoris Orpese. Sig+num fratris Poncii de Beldisuar comendatoris domus Hospitalis Maioricarum. Sig+num fratris Egidii prioris Emposte; qui hoc firmamus et concedimus et testes firmare rogamus.
Sig+num Bernardi Gizberti. Sig+num Bartholomei Anguirarii. Sig+num Raymundi Castellani. Sig+num Petri de Olivela, testium.
Sig+num Bernardi de Linerola, capellani altaris sancti Bartolomei, qui hoc scripsit cum literis supra positis in XVIª linea, que notatur "et cervos", die et anno quo supra.
Sig+num Berengarii de Pulcro Monte, notarii Dertuse, pro teste. Sig+num Petri Egidii, pro teste.
Sig+num Petri de Tamarito, notarii Dertuse, qui hoc translataum scribi iussit, et cum originali comprobavit nullo addito vel dimisso.
Sig+num Sebastiani de Manso, qui hoc translatavit, translaturus mandato Petri de Tamarito, notarii publici Dertuse, VIIº idus aprilis anno Domini Mº CCº LXº, cum literis supprapositis in IXª linea, ubi dicitur "Item detis nobis pro multura sextamdecimam partem", et in XIIª ubi dicitur "ibi", et in XIIIIª ubi dicitur "et judicio", die et anno prenotatis.


1250, març 21
Carta pobla del castell i vila de Cervera, atorgada per l'orde de l'Hospital en favor dels seus habitants
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 514, nº 130P. Original
Transcrit el 8-VII-2006 a partir del manuscrit original

Notum sit cunctis, quod nos frater Petrus de Alcalano castellanus Emposte humilis, de consilio et voluntate fratris P. de Graniana comendatoris domus Valencie, et fratris P. de Asyn comendatoris Emposte, et fratris Johannis de Parisio comendatoris castri Cervarie, et fratris Bernardi capellani nostri, et fratris Açnar Petri, et fratris P. Garçeç de Molendinis, et fratris Eximen Pereç, et fratris Berengarii de Rubone, et fratris Martini Enegiç, et fratris Enegi prioris Emposte, et fratris A. Mascaroni, et fratris Ferrarii subpreceptoris Huildecone, et aliorum fratrum nostrorum, per nos et per omnes successores nostros, damus et concedimus inperpetuum vobis Raymundo de Belloc et Johanni Pereç, et Eximino Pereç, et Bernardo Ballistario, et Raymundo Deçcoll, et Martino Enegiç, et omnibus aliis hominibus qui modo in castro et villa de Cervaria permanent vel de cetero permanebunt, et omni proieniei et posteritate vestre et eorum, totum terminum corporis castri Cervarie, quod iam possidetis et laboratis, ut ipsum populetis et laboretis, et possideatis ac explectetis.
Ita tamen quod de omnibus fructibus tam terre quam arborum, et de omni nutrimento, tam bestiarum quam volatilium, detis nobis decimam et primiciam legaliter, et de omnibus rebus aliis similiter sicut ceteri vicini vestri.
Et quod vos neque successores vestri non possitis bladum aliquod cuiuscumque seminis vel nature sit, de areis vestris levare nec abstinere, nec vindemiam de vineis vestris levare neque abstraere, sine aliquo homine vel nuncio Hospitalis, et quod partem illam que nobis in fructibus vestris contigerit, nobis intus castrum Cervarie cum vestris propriis bestiis et suptibus adducatis.
Similiter est in pacto, quod vos et successores vestri faciatis nobis et successoribus nostris semper annuatim duas jovas et duas batudas et quinque traginos, tres videlicet in tempore vindemiarum et duos in tempore messium.
Et faciatis nobis similiter hostem et cavalcatam, et omnia alia servicia sicut vicini vestri fecerint, qui sunt in termino Cervarie populati.
Furnum quidem et fabricam ville Cervarie nobis duximus penitus retinenda.
Quod est actum XII kalendas aprilis anno Domini Mº CCº XLº nono.
Sig+num fratris P. de Alcalano castellani Emposte. Sig+num fratris P. de Graniana comendatoris domus Valencie. Sig+num fratris P. de Asyn comendatoris Emposte. Sig+num fratris Johannis de Parisio comendatoris castri Cervarie. Sig+num fratris Bernardi capellani domini castellani. Sig+num fratris Açnarii Petri. Sig+num fratris P. Garçeç de Molendinis. Sig+num fratris Eximinii Pereç. Sig+num fratris Berengarii de Rubione. Sig+num fratris Martini Enegiç. Sig+num fratris Enegi prioris Emposte. Sig+num fratris A. Mascaroni. Sig+num fratris F. subpreceptoris Huildecone. Nos omnes supradicta omnia et singula concedimus et firmamus, testesque firmare rogamus.
Sig+num Bernardi de Alfoçea. Sig+num Raymundi Dalmacii, civium dertusensium, rei huius testium.
Sig+num Guillermi de Ciresola, notarii domini castellani Emposte, qui de mandato predictorum hec scripsit.
ABC ABC ABC


1237, agost 1. Cebolla
Jaume I permuta amb Roderic Jiménez de Luesia la vila de Xivert per l'alqueria de Foios, i a més li dóna llicència per poder tenir una barca de peixca a l'Albufera
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 56R. Còpia autoritzada de 1242
[Huici-Cabanes, 1976, nº 244. Publicació feta a partir d'una còpia simple de començaments del segle XV]. Transcrit de nou el 8-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Undecimo kalendas novembris anno incarnacionis Christi M.CC.XL.secundo. Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam carta, sigillata sigillo domini regis, iuxta hanc formam:
Sit omnibus manifestum quod nos, Jacobus Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, cum presenti carta perpetuo valitura, per nos et omnes successores nostros, de voluntate ac gratia speciali et liberalitate nostra, donamus, concedimus et laudamus per hereditatem propriam, liberam et francham vobis, dilecto nostro dompno Roderico Eximeni de Luzia de Lusia [sic] et vestre posteritate sive proieniei imperpetuum, pro hereditamento et pro cambio de Exivert, alqueriam que dicitur Foyos que est in termino de Valencia, cum terminis et pertinenciis suis, cum introitibus et exitibus, cum pratis, paschuis et erbis, aquis et lignis, cum terris cultis et incultis, heremis et populatis, cum molendinis et fornis, cum turribus et fortitudinibus, et melioramentis ibi factis et faciendis, et cum omnibus que pertinent et pertinere debent ad dictam alqueriam, ad habendum, videlicet et tenendum, possidendum et expletandum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, collocandum, populandum, stabiliendum, et ad omnes vestras et vestrorum proprias alias voluntates cuicumque vel quibuscumque volueritis perpetuo faciendas.
Preterea damus et concedimus vobis, quod vos et vestri possitis semper habere, tenere unam barcham ad pischandum in Albofera de Valencia, de die et de nocte, sine servicio et usatico, lezda et consuetudine, quam non donetis sed ibi francham et liberam teneatis perpetuo vos et vestri.
Datum apud castrum de Cebolla, kalendas augusti Era Mª CCª LXX quinta.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Dompnus F. infans Aragonum, P. Cornelii maiordomus Aragonum. [2ª col.] Bernardus Guillermi. P. Ferdinandi d'Açagra, Artallus de Luna. [3ª col.] Berengarius de Entença, Garcia Romei, Eximinus de Urrea.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini regis pro domino Berengario barchinonense episcopo cancellario suo hec scribi fecit, loco die et era prefixis.
Guillermus Gaucerandi publici notarius Valencie + hec fideliter translatavi die et anno ut in prima [aponitur primo].


1235, desembre 23. Barcelona
Jaume I dóna a l'orde de l'Hospital el castell i la vila de Cervera
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 51R. Còpia simple del segle XIII
[Huici-Cabanes, 1976, nº226. Transcripció efectuada a partir d'una còpia del segle XVII]. Nova transcripció efectuada el 8-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Manifestum sit omnibus, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum et regni Malioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, cum presenti carta perpetuo valitura per nos et omnes successores nostros donamus, concedimus, et confirmamus et laudamus inperpetuum, domino Deo et vobis fratri P. Ferrandiz in cismarinis partibus sancte domus Hospitalis Jherosolomitani maximo preceptori, et aliis magistris et fratribus Hospitalis Jherosolomitanis presentibus et futuris, castrum et villam de Cervaria.
Ita quod ab hac die in antea per puram concessionem, donacionem et confirmacionem nostram predictam, castrum et villam habeatis, teneatis, possideatis et explectetis perpetuo, franqum et liberum et quietum, per propriam hereditatem vestram, franquam et liberam, sine aliquo retentu quod ibi non facimus ullomodo, ad dandum videlicet comutandum, impignorandum, alienandum, vendendum, et ad omnes vestras voluntates cuique volueritis faciendas inperpetuum, cum introhitibus et exitibus, cum planis et montanis, cum rivis, cum aquis, herbis, pratis, pascuis, cum lignis et cum terminis et pertinenciis suis, cum molendinis et furnis, et cum omnibus omnino termino terminis et directis, que ad dictum castrum et villam pertinent et pertinere debent, vel unquam in tempore sarracenorum abuit et possedit, vel eidem pertinent vel pertinuerunt de consuetudine atque iure.
Mandantes firmiter universis nostris subditis, tam presentibus quam futuris, quod hanc donacionem nostram firmam abeant et observent, et faciant perpetuo firmiter observari, et non contraveniant in aliquo si confidunt de nostri gracia vel amore.
Datum Barchinone X kalendas januarii anno Domini Mº CCº XXX quinto.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Bernardi Guillermi, Assalitus de Gudal. [2ª col.] F. de Sancto Martino, G. de Montecluso, G. de Cervilione. [3ª col.] P. Eximini de Valterra, Ferrandus Perez de Pina, Sancius de Vallibus.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini regis pro domino Berengario, barchinonense episcopo cancellario suo hanc cartam scripsit.


© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I